Concentració: un llibre per aprendre a parar, respirar i posar atenció al que fem

Concentra't!

Estigues pel que fas!

Quantes vegades ho diem al llarg del dia?

A casa passa. I m'imagino que a moltes altres cases també.

Aquells deures que semblen no acabar-se mai. Aquell llibre que han començat a llegir i que, de sobte, queda abandonat perquè alguna cosa els ha cridat l'atenció. Un soroll. Una joguina. Una mosca que passa volant.

Qualsevol cosa és bona per despistar-se.

I nosaltres, els adults, repetint una vegada i una altra que s'han de concentrar.

Però aquí he de reconèixer una cosa: jo soc el primer que hauria d'aplicar-me el conte!

Ho he dit en moltes ocasions. Em costa concentrar-me. Començo una cosa, me'n ve una altra al cap, miro el mòbil, recordo alguna feina pendent i, quan me n'adono, estic fent quatre coses alhora i no n'he acabat cap.

I després som nosaltres, els adults, els que demanem als infants que es concentrin.

Té la seva gràcia, oi?

Però hi ha una pregunta que potser no ens fem prou sovint.

Els hem ensenyat a concentrar-se?

Perquè una cosa és demanar concentració i una altra de ben diferent és saber com aconseguir-la.

I potser, abans de repetir una vegada més aquell «concentra't!», hauríem d'aprendre nosaltres mateixos com funciona l'atenció.

Precisament d'això parla Concentració, un llibre d'Iria Vílchez Vila i Laura Miyashiro, publicat per l'Editorial Flamboyant dins la col·lecció Grans eines per a petits guerrers.

Un llibre que ens ajuda a entendre per què ens despistem i que proposa eines senzilles per aprendre a mantenir l'atenció.

Què vol dir concentrar-se?

Sembla una pregunta fàcil.

Però proveu d'explicar-la a un infant.

El llibre comença precisament per aquí: explicant què significa concentrar-se i per què de vegades ens costa tant.

Concentrar-se és posar l'atenció en allò que volem fer. Centrar-nos en una activitat i intentar mantenir-nos-hi, encara que al nostre voltant passin altres coses.

Però el nostre cervell no sempre ens ho posa fàcil.

Hi ha sorolls, pensaments, emocions i estímuls que ens poden fer perdre el fil.

I això és normal.

Una de les coses que m'agraden d'aquest llibre és que no tracta la distracció com una cosa dolenta ni fa sentir malament els infants perquè els costa concentrar-se.

Al contrari.

Els ajuda a entendre què els passa.

Perquè quan entenem per què ens despistem, és més fàcil començar a buscar solucions.

Per què ens costa tant concentrar-nos?

El llibre presenta situacions molt quotidianes que els infants poden reconèixer fàcilment.

Per exemple, quan estan fent una activitat i senten un soroll que els distreu. O quan tenen gana, son o estan cansats.

També parla del desordre, de les multituds, dels dispositius electrònics i de tots aquells estímuls que competeixen constantment per la nostra atenció.

I aquí m'agradaria destacar una cosa.

De vegades demanem concentració en entorns que no ajuden gens a concentrar-se.

Volem que acabin els deures mentre hi ha la televisió encesa. O que llegeixin mentre nosaltres parlem, anem amunt i avall o tenim el mòbil sonant.

I després ens sorprenem que es distreguin.

Potser abans de demanar-los que es concentrin hauríem de mirar què passa al seu voltant.

El llibre també explica que les pantalles poden ser útils per aprendre, però que fer-ne un ús excessiu pot afectar negativament l'atenció.

No es tracta de demonitzar-les.

Es tracta d'aprendre a fer-ne un ús equilibrat.

Quan no ens podem concentrar, també apareixen les emocions

Aquesta és una de les parts que trobo més interessants.

Perquè la falta de concentració no només afecta allò que estem fent.

També pot afectar com ens sentim.

El llibre identifica quatre situacions molt habituals: sentir frustració, perdre l'interès, no acabar allò que hem començat i necessitar més temps que els altres.

Imagineu-vos un infant fent un trencaclosques.

Comença amb moltes ganes, però no aconsegueix trobar la peça que necessita. Ho prova una vegada. I una altra.

Al final s'enfada.

Deixa el trencaclosques.

I diu que no vol continuar.

Potser no és que no li agradi. Potser és que està frustrat perquè no aconsegueix avançar.

I això també passa amb la lectura, els deures, els jocs i moltes altres activitats.

M'agrada que el llibre posi paraules a aquestes emocions.

Perquè no tots els infants saben explicar què els passa.

I de vegades, darrere d'un «no vull fer-ho», hi ha un «em costa molt i no sé com continuar».

Tècniques per millorar l'atenció: petites eines per al dia a dia

Una de les parts més pràctiques de Concentració és la dedicada a les estratègies per entrenar l'atenció.

No proposa grans fórmules màgiques.

Són coses senzilles que podem començar a aplicar a casa. Les hauràs de descobrir.

Unes il·lustracions que ajuden a entendre el que passa

Les il·lustracions de Laura Miyashiro són un dels punts forts del llibre.

Amb una paleta de verds, taronges i tons suaus, les pàgines presenten situacions que els infants poden identificar fàcilment.

Un nen que no aconsegueix acabar una activitat. Una criatura que es distreu. Una altra que necessita més temps. Algú que se sent frustrat perquè les coses no surten com esperava.

Les imatges són expressives, divertides i molt clares.

I això és important.

Perquè quan parlem de conceptes com l'atenció, la frustració o la concentració, les il·lustracions poden ajudar els infants a entendre millor allò que les paraules intenten explicar.

El disseny també acompanya molt bé la lectura, amb textos breus, idees destacades i exemples visuals.

És un llibre que convida a aturar-se a cada pàgina i comentar el que hi veiem. No desconcentra! :P

La nostra opinió: un llibre que també hauríem de llegir els adults

Concentració és un d'aquells llibres que poden generar converses interessants a casa.

No és un conte amb una aventura, un protagonista i un final sorprenent.

És un llibre divulgatiu, pensat per explicar als infants què és la concentració i donar-los recursos per entrenar-la.

I crec que aquesta és precisament la seva gràcia.

No es limita a dir que ens hem de concentrar.

Ens explica per què ens costa i què podem fer per millorar.

M'agrada que parli de la frustració, del cansament, dels estímuls que ens envolten i de la importància de respectar els ritmes de cadascú.

També m'agrada que proposi activitats tan quotidianes com jugar, passejar, observar l'entorn o fer pauses.

Perquè no sempre necessitem grans recursos per ajudar els infants.

De vegades necessitem una mica més de temps.

Una mica més de paciència.

I entendre què els està passant.

Això sí, tampoc no hem d'esperar que llegint aquest llibre desapareguin totes les distraccions. La concentració és una habilitat que es practica, i cada infant pot necessitar suports diferents.

I torno al principi.

Jo mateix reconec que em costa concentrar-me. I precisament per això crec que llibres com aquest també ens poden anar bé als adults.

Perquè els infants aprenen moltes coses del que els diem.

Però encara n'aprenen més del que ens veuen fer.

I potser, abans de tornar a dir «concentra't!», podem provar de preguntar: «Què et distreu? Com et puc ajudar?»

Segurament serà un bon començament.

Fitxa del llibre