Qui hi ha darrere d’OnAnemAvui?

Quan va néixer, a casa vam començar a buscar coses per fer.

Coses per portar-la a veure, descobrir, tocar, embrutar-se, córrer i passar-s’ho bé.

El que fem molts pares avui dia.

Perquè tinc la sensació que abans era diferent.

Els nostres pares feien la seva vida i nosaltres anàvem una mica a remolc dels adults.

Ara moltes vegades som nosaltres els que passem mitja setmana pensant:

I aquest cap de setmana… on anem?

I d’aquí va sortir tot.

Jo ja buscava coses.

I com que una de les meves passions és fer webs…

doncs vaig fer una web.

Bastant lògic.

Després ho enviava als amics.

A gent que em preguntava què es podia fer aquell cap de setmana.

I, gairebé sense adonar-me’n, allò que havia començat perquè nosaltres necessitàvem trobar plans va començar a servir també a molta altra gent.

OnAnemAvui anava creixent.

A poc a poc.

Sense grans empreses al darrere.

Sense un exèrcit de redactors.

I es va parar tot.

També jo.

Durant aquella època no tenia gaire sentit explicar on anar quan, precisament, no podíem anar enlloc.

Tampoc tenia massa ganes de crear contingut.

Hi havia prou soroll.

Així que OnAnemAvui va quedar una mica adormida.

Però va tornar la normalitat.

O aquella cosa estranya que avui anomenem normalitat i que ens ha deixat coses bones, coses dolentes i alguna mania nova.

I vaig tornar.

I aquella pregunta de sempre:

On anem avui?

Durant molt temps m’he mogut sobretot per les comarques gironines.

Entitats, ajuntaments, famílies, organitzadors…

i una comunitat que ha anat creixent amb els anys.

La idea, però, sempre havia estat més gran.

Volia obrir OnAnemAvui a tot Catalunya.

Vaig començar per Barcelona.

Però em vaig trobar amb un problema.

Girona la tenia al cap.

Barcelona l’havia d’anar a buscar.

I Catalunya sencera…

bé.

Catalunya té 947 municipis.

No són precisament quatre.

I aquest estiu vaig decidir parar.

Parar per tornar a començar.

He refet OnAnemAvui.

He canviat la manera de buscar, ordenar i publicar les coses.

I aquesta vegada la idea és molt clara:

arribar a tot Catalunya.

Vull que puguis entrar a OnAnemAvui i trobar què passa a prop de casa.

Siguis de Girona, de Lleida, de Tarragona, de Barcelona, de les Terres de l’Ebre, del Pirineu o d’aquell poble petit que moltes vegades només surt als mapes quan fas molt zoom.

Perquè allà també passen coses.

I moltes.

Una agenda?

Sí.

Però espero que sigui bastant més que això.

Vull que OnAnemAvui sigui un lloc on descobrir Catalunya.

Aquelles que potser no tenen una campanya de publicitat enorme al darrere, però que fan que un poble estigui viu.

També vull posar el meu petit granet de sorra per promocionar Catalunya.

I el català.

Amb normalitat.

Sense discursos estranys.

Simplement fent-lo servir.

Perquè és nostre.

Petit no és.

Vull que OnAnemAvui sigui la web de referència per saber què fer a Catalunya.

Així de fàcil.

I així de complicat.

Sé que no ho faré en dos dies.

Però aquesta és també la gràcia.

OnAnemAvui no està acabada.

Probablement no ho estarà mai.

Perquè mentre a Catalunya continuem fent fires, festes, mercats, concerts, trobades, gegants, castellers, pessebres, carnavals, correfocs, caminades, festes majors i qualsevol excusa mínimament decent per sortir de casa…

jo tindré feina.

I vosaltres tindreu llocs on anar.

El resum del cap de setmana.

Això és una altra història.

Cada cap de setmana intento recollir una bona part de tot el que passa per Catalunya.

I alguna d’aquelles que veus i penses:

Això s’ha d’anar a veure.

Però abans de tot això hi ha la intro.

La meva intro.

Cada cap de setmana escric una mica.

Del que em passa pel cap.

Del que ha passat aquella setmana.

O d’una tonteria que no té absolutament res a veure amb el cap de setmana.

També passa.

Bastant.

Et pot agradar més.

Et pot agradar menys.

No em preocupa gaire.

No escric per agradar a tothom.

Escric perquè m’agrada escriure.

I perquè OnAnemAvui també és això.

Una mica de mi.

O una virtut.

Encara no ho tinc clar.

Soc d’aquelles persones que rumien sempre.

Sempre.

Això només ho sap de veritat la gent que em coneix.

❤️

El meu cap no para.

I quan intento no pensar…

també penso.

Tinc idees infinites.

Algunes són bones.

Altres duren uns quinze minuts.

I alguna segurament no hauria de sortir mai del meu cap.

Però moltes acaben aquí.

A OnAnemAvui.

Per això aquesta web probablement anirà canviant.

Perquè darrere no hi ha una gran empresa amb un pla estratègic de 84 pàgines.

Hi ha una persona.

Jo.

Pensant constantment:

I si féssim això?

Em permetreu trenta segons de publicitat.

😜

He dit al principi que fa més de 20 anys que faig webs.

No era només per omplir espai.

És la meva feina.

Així que si tens un negoci, un projecte, una idea…

i necessites una web, en podem parlar.

I si ja tens web però no et troba ningú…

també hauríem de parlar.

Perquè tenir una web preciosa que no visita ningú és una mica com muntar una botiga espectacular al mig del bosc.

Molt bonica.

Però potser no és el millor lloc.

Fa molts anys que ajudo projectes a tenir un bon aparador digital, a posar ordre, a fer-se visibles i a intentar que internet treballi una mica més per ells.

Així que sí.

Aprofito que aquesta web és meva per fer una mica de spam.

Faltaria més.

Si necessites alguna cosa, escriu-me.

Prometo no enviar-te un PowerPoint de 97 diapositives explicant-te la transformació digital.

Benvingut a OnAnemAvui.

O deixa-la amb els avis i ves-hi sense.

També és un bon pla.

I si veus alguna cosa que falta…

digues-m’ho.

Si tens una idea…

digues-m’ho.

Si creus que alguna cosa es podria fer millor…

també.

Estic obert a suggeriments.

No prometo fer-te cas.

😜

Però prometo llegir-te.

Perquè si alguna cosa vull que sigui OnAnemAvui és una web viva.

La resta…

ja ho anirem fent.

Com sempre.

A poc a poc.

Però sense parar.

I ara sí.

La pregunta de sempre:

On anem avui?