Guia de les criatures fantàstiques catalanes: més de 150 éssers mitològics per descobrir

Meravellós.

De veritat.

Ja podria acabar aquí la ressenya.

Però no.

Que aquest llibre es mereix unes quantes paraules més.

A casa ens encanten les criatures fantàstiques.

Els monstres.
Els éssers misteriosos.
Les llegendes.
I totes aquelles històries que ens fan imaginar coses que, en teoria, no existeixen.

Dic en teoria...

Perquè qui sap què s'amaga al bosc quan no hi ha ningú.

O sota les aigües d'aquell gorg.

O darrere d'aquella pedra que sembla que sempre ha estat allà.

Tenim un país ple de criatures extraordinàries.

I moltes vegades ni les coneixem.

Sabem qui són els personatges de les pel·lícules de Disney, els Pokémon o els monstres de qualsevol sèrie.

Però...

I els nostres?

Les dones d'aigua?
Els menairons?
Les criatures que explicaven els avis?

Doncs resulta que tenim un imaginari fantàstic enorme.

I ara el podem descobrir en un sol llibre.

Guia de les criatures fantàstiques catalanes, de Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Maria Padilla i publicat per Comanegra.

I quina meravella.

Més de 150 criatures fantàstiques

Més de 150!

Que es diu ràpid.

Dones d'aigua, menairons, falugues, percolets, el misteriós pardinot, l'Home dels Nassos, la Vella Quaresma...

I moltes altres criatures.

Algunes les coneixem de tota la vida.

D'altres...

Ni idea.

I això és precisament una de les coses que més m'agraden del llibre.

Que sempre acabes descobrint alguna cosa nova.

Cada criatura té les seves característiques.

On viu.
Com és.
Què fa.
Quins poders té.
Quins són els seus punts febles.

I fins i tot quina relació té amb altres éssers fantàstics.

Una mena d'enciclopèdia del nostre món mitològic.

Però no us imagineu una enciclopèdia d'aquelles que obres i al cap de cinc minuts ja tens son.

No.

Aquí hi ha històries.

Hi ha misteris.

Hi ha personatges que fan una mica de por.

I d'altres que, sincerament, em faria gràcia trobar-me algun dia.

Sempre que vinguessin de bon rotllo.

És clar.

A casa juguem amb les criatures

Aquesta és una de les parts que més m'agraden.

I segurament la que fa que el llibre tingui tantes possibilitats.

Perquè a casa no només el llegim.

Hi juguem.

De vegades escollim una criatura.

Llegim com és.

On viu.
Què fa.
Quins poders té.

I comencem a imaginar.

Com deu ser realment?

És gran?
Petita?
Té banyes?
Vola?
Té cua?
Fa por?

I què passaria si ens la trobéssim caminant pel bosc?

Després...

Toca dibuixar-la.

Cadascú a la seva manera.

I aquí tenim de tot.

Criatures amb tres ulls.
Amb unes urpes enormes.
Amb unes ales que no passarien per cap porta.
I monstres que, en lloc de fer por, fan riure.

Però és igual.

La gràcia és imaginar.

I dibuixar.

I explicar per què aquella criatura té aquells poders o aquella forma tan estranya.

A vegades una simple descripció acaba convertint-se en una història.

I una història, en un joc.

I sense adonar-nos-en...

Portem una bona estona parlant, dibuixant i inventant coses.

I tot ha començat amb un llibre.

M'encanta.

Perquè també és una manera d'acostar les petites de casa a les nostres tradicions.

Sense haver de fer una classe.

Sense haver de memoritzar res.

Simplement, jugant.

Les il·lustracions de Maria Padilla

Aquí m'he d'aturar.

Perquè una de les coses que més m'han agradat del llibre són les il·lustracions.

Són espectaculars.

De veritat.

Però no només perquè siguin boniques.

És que estan molt ben trobades.

Cada criatura té la seva personalitat.

N'hi ha de misterioses.
De divertides.
D'inquietants.
De les que fan una mica de basarda.

I d'altres que tenen una cara que te les emportaries a casa.

Tot i que segurament no seria una bona idea.

Maria Padilla ha tingut en compte els paisatges i els entorns d'on provenen aquestes criatures.

Els boscos.
Les muntanyes.
Els rius.
La vegetació.
Els colors.

I això es nota.

No són monstres posats en una pàgina perquè sí.

Tenen una relació amb el territori.

Amb els llocs on, segons les llegendes, viuen.

I aquí passa una cosa que trobo molt bonica.

Després de mirar aquestes il·lustracions...

Potser ja no mires igual aquell bosc per on passeges.

O aquell rierol.

O aquella muntanya que tens al costat de casa.

Perquè ara saps que, segons les històries, potser hi viu alguna criatura fantàstica.

I encara que sàpigues que tot forma part de les llegendes...

La imaginació fa la resta.

I si en féssim un joc de cartes?

Aquesta idea ens ha vingut jugant a casa.

I com més hi penso...

Més m'agrada.

Amb totes aquestes criatures es podria fer un joc de cartes espectacular.

O un joc de taula.

Penseu-hi.

Més de 150 personatges.

Cadascun amb les seves habilitats.

Els seus poders.
Les seves debilitats.
Els llocs on viuen.

Imagineu-vos un joc en què cada jugador tingués una criatura fantàstica catalana.

Un menairó.

Una dona d'aigua.

Un ésser misteriós de les muntanyes.

I que cadascun pogués utilitzar els seus poders.

Els menairons, amb aquella capacitat de treballar sense parar.

Les dones d'aigua, amb poders relacionats amb el seu entorn.

I així amb totes.

Podríem fer combats.

Missions.

Aventures per boscos encantats.

Haver de trobar altres criatures.

O aconseguir superar proves aprofitant les habilitats de cadascuna.

Una mena de joc de criatures fantàstiques.

Però amb els éssers del nostre folklore.

No em digueu que no seria un bon joc!

Jo ja m'hi veig.

Les petites escollint les criatures més poderoses.

I jo perdent contra un menairó.

Que segurament és el que passaria.

De moment, nosaltres continuarem amb les nostres partides improvisades.

Llegint descripcions.

Inventant poders.

I dibuixant monstres.

Però deixo la idea aquí.

Per si algú s'anima.

Tenim una mitologia que moltes vegades desconeixem

Hi ha una cosa que em fa pensar.

Coneixem moltíssimes històries de fora.

I està bé.

A mi també m'agraden.

Les pel·lícules.
Els contes.
Els videojocs.
Els personatges fantàstics d'altres cultures.

Però moltes vegades desconeixem els nostres.

Aquells éssers que apareixien a les històries dels avis.

Els que vivien als boscos.

Els que sortien de nit.

Els que s'emportaven els nens que no feien bondat.

Que abans també tenien les seves maneres d'educar...

Algunes una mica discutibles.

Però aquestes llegendes formaven part de la vida dels nostres pobles.

Servien per explicar coses que no s'entenien.

Per transmetre pors.

Per advertir de perills.

O simplement per entretenir.

I, de mica en mica, moltes s'han anat perdent.

Per això trobo tan important que existeixin llibres com aquest.

Joan de Déu Prats i Maria Padilla fa anys que treballen per recuperar aquest imaginari.

Aquesta guia és el resultat d'una dècada de feina i incorpora una trentena de criatures noves respecte a les publicacions anteriors.

I això té molt mèrit.

Perquè recuperar les nostres llegendes també és recuperar una part de la nostra història.

I compartir-la.

Amb els petits.

Amb els grans.

Amb qui les recorda.

I amb qui les descobreix per primera vegada.

Que una tradició no es manté viva només perquè estigui escrita en un llibre.

Es manté viva quan la continuem explicant.

Un llibre per llegir... o per obrir per qualsevol pàgina

Una altra cosa que m'agrada.

No cal llegir-lo de principi a fi.

No és una novel·la.

És d'aquells llibres que pots tenir a casa i obrir quan et vingui de gust.

Avui una criatura.

Demà una altra.

O simplement fullejar-lo per mirar les il·lustracions.

Que ja val la pena.

També és un llibre que pot donar molt de joc abans d'anar d'excursió.

Imagineu-vos llegir la història d'una criatura que, segons la llegenda, viu en un indret que teniu pensat visitar.

I després anar-hi.

Caminar pel bosc.

Mirar entre els arbres.

Escoltar els sorolls.

I preguntar-vos...

I si realment hi fos?

No cal trobar res.

De fet, millor que algunes criatures no apareguin.

Però aquella excursió ja serà una mica diferent.

Una mica més màgica.

I potser, quan torneu a passar per aquell mateix camí, recordareu la història.

I això també és molt bonic.

La nostra opinió

A casa ens encanta.

I crec que ja ha quedat prou clar.

Però ho torno a dir.

Ens encanta.

Per les il·lustracions.

Per la quantitat de criatures que hi apareixen.

Perquè descobrim històries que desconeixíem.

I, sobretot, perquè dona molt de joc.

És un llibre que no s'acaba quan tanques l'última pàgina.

Al contrari.

Pots tornar-hi moltes vegades.

I cada vegada descobrir alguna cosa nova.

O imaginar una història diferent.

És un llibre per a les petites de casa.

Però també per als grans.

Que us asseguro que hi ha moltes criatures que jo tampoc coneixia.

I això m'agrada.

Perquè també aprenc.

De vegades pensem que per transmetre la nostra cultura als infants hem de fer grans explicacions.

O preparar activitats molt elaborades.

I no sempre cal.

A vegades n'hi ha prou amb obrir un llibre.

Llegir una història.

I deixar que la imaginació faci la resta.

Perquè la cultura també es transmet jugant.

I dibuixant.

I inventant històries.

I preguntant-nos què hi deu haver darrere d'aquell arbre.

En definitiva...

Un llibre meravellós.

D'aquells que val la pena tenir a casa.

I ara només falta una cosa.

Que algú s'animi a fer aquell joc de cartes de criatures fantàstiques catalanes.

Que jo ja tinc ganes de jugar-hi.

I vosaltres?

Quina és la vostra criatura fantàstica catalana preferida?

I si no en coneixeu cap...

Ja teniu una bona excusa per començar a descobrir-les.

Fitxa del llibre

Títol: Guia de les criatures fantàstiques catalanes

Autor: Joan de Déu Prats

Il·lustradora: Maria Padilla

Editorial: Comanegra

Publicació: Novembre de 2025

Llengua: Català

Pàgines: 320

Format: Rústica, 14 × 21 cm

ISBN: 978-84-10161-90-0

Preu de referència: 28 €