Sèries
Segunda temporada, la sèrie de Filmin que potser et desconcertarà… però que val la pena descobrir
·
Una escriptora que va tastar l’èxit, un cantant de trap que intenta tornar a començar i dues persones que no saben gaire bé què fer amb les seves vides. Segunda temporada, disponible a Filmin, és una sèrie atrevida, estranya i poc convencional que convida a sortir de les històries de sempre.
Hi ha sèries que comences a mirar i al cap de cinc minuts ja saps perfectament què t'espera. Coneixes el tipus de personatges, intueixes cap on anirà la història i fins i tot pots endevinar com acabarà. I després hi ha sèries com Segunda temporada, que arriben a Filmin amb ganes de fer les coses d'una altra manera.
I potser aquest és precisament el seu principal atractiu.
Molts no estem acostumats a sèries així. A personatges que no necessàriament ens cauen bé. A converses incòmodes. A històries que no ens ho expliquen tot mastegat. A una manera de fer televisió que sembla més interessada a provocar alguna reacció que no pas a agradar a tothom.
Per això, abans de descartar-la perquè et sembla estranya, massa moderna o simplement diferent, jo li donaria una oportunitat.
Es diu Segunda temporada, té set episodis i es pot veure a Filmin des del 27 d'octubre de 2026.
De què tracta Segunda temporada?
La protagonista és Paula Ferrara, una escriptora que fa uns anys va aconseguir allò que molts autors somien: publicar un llibre d'èxit.
La seva novel·la, El coño y la navaja, la va convertir en una mena de veu representativa de la seva generació. Entrevistes, reconeixement, expectatives i aquella sensació que el futur havia de ser brillant.
Però l'èxit té una cara menys agradable: què passa quan tothom espera que tornis a repetir-lo?
Els anys han passat i la Paula ja no és aquella promesa literària. Ara sobreviu escrivint llibres per a altres persones, sobretot influencers que volen publicar les seves històries sense haver d'escriure-les.
És el que es coneix com una escriptora fantasma. Algú que escriu mentre una altra persona posa el nom a la portada.
I aleshores arriba un encàrrec que podria canviar-ho tot: escriure la biografia de Lil Rogelio, una antiga estrella del trap que acaba de sortir de la presó i que, suposadament, vol donar una nova oportunitat a la seva vida i a la seva carrera.
Dues persones que havien estat algú. Dues trajectòries que han perdut el rumb. Dues maneres diferents d'entendre l'èxit, l'ego i el fracàs.
I una pregunta: realment podem començar de nou o acabem repetint sempre els mateixos errors?
Una sèrie que no intenta agradar a tothom
Una de les coses que fan interessant aquesta proposta és que no sembla construïda amb la fórmula habitual de les grans plataformes.
No busca necessàriament personatges simpàtics, situacions reconfortants o aquella història en què tot encaixa perfectament.
La Paula pot resultar arrogant, contradictòria, insegura i fins i tot desesperant. I en Lil Rogelio tampoc no sembla precisament un exemple de maduresa emocional.
Però és que les persones reals tampoc no som sempre coherents, agradables ni fàcils d'entendre.
Ens equivoquem. Ens pensem que som millors del que som. Critiquem comportaments que després repetim. Ens agrada aparentar que tenim la vida controlada quan, en realitat, anem improvisant.
Segunda temporada juga amb totes aquestes contradiccions.
I aquí hi ha la gràcia: no cal que t'identifiquis amb els protagonistes ni que aprovis el que fan per trobar interessant allò que expliquen.
Berta Prieto torna després d'Autodefensa
Al darrere de la sèrie hi trobem Berta Prieto i Miguel Ángel Blanca, dos dels noms que ja van participar en la creació d'Autodefensa, aquella ficció de Filmin estrenada el 2022 que va despertar opinions molt diferents.
Hi havia qui la considerava fresca, valenta i representativa d'una generació. I també qui la trobava excessiva, pretensiosa o difícil de suportar.
Amb Segunda temporada, els creadors recuperen una part d'aquell esperit inconformista, però amb una nova història i uns personatges diferents.
No és una continuació d'Autodefensa. No cal haver vist aquella sèrie per entendre aquesta.
La creació i la direcció són de Miguel Ángel Blanca; el guió està signat per ell mateix, Berta Prieto i Víctor Diago.
Prieto interpreta la Paula, i Adán Domínguez, conegut musicalment com a Oktoba, dona vida a Lil Rogelio.
Quan l'èxit es converteix en una trampa
Hi ha una idea al centre de la sèrie que em sembla especialment interessant: la necessitat de continuar sent algú.
Vivim en una societat que celebra els èxits, les carreres fulgurants i les històries de superació. Però parlem molt menys de què passa quan deixem d'interessar, quan les coses no surten com esperàvem o quan descobrim que potser no érem tan extraordinaris com ens havíem imaginat.
La Paula va aconseguir l'èxit literari, però ara sembla atrapada en aquell moment del passat. En Lil Rogelio havia estat un referent musical, però la seva carrera també s'ha anat apagant.
Cap dels dos no vol assumir del tot que potser la vida que havien imaginat ja no existeix.
I això no és exclusiu dels artistes.
Ens pot passar a tots. Amb la feina, amb els projectes personals, amb una relació o amb aquella idea que teníem de nosaltres mateixos quan érem més joves.
De vegades costa més renunciar a qui volíem ser que acceptar qui som.
I potser aquesta és una de les reflexions més universals que planteja una sèrie aparentment tan particular.
Humor incòmode, personatges excessius i una narració poc convencional
Segunda temporada barreja comèdia, drama, sàtira i moments de gran incomoditat.
La sèrie juga amb l'univers dels influencers, el món editorial, la indústria musical, la cultura del trap i les contradiccions d'una generació obsessionada amb la identitat i la imatge que projecta.
També s'allunya de la narració tradicional. Els seus set episodis experimenten amb diferents plantejaments i recursos narratius, sense mantenir sempre un mateix registre.
Això pot desconcertar alguns espectadors. És possible que hi hagi moments que et facin riure i d'altres en què no sàpigues exactament què pensar.
Però no totes les sèries han de funcionar com un mecanisme perfecte.
De vegades també és interessant trobar propostes que arrisquen, encara que no totes les decisions creatives hagin de convèncer-nos.
Una sèrie pot tenir irregularitats i, al mateix temps, oferir idees, personatges i converses que difícilment trobaríem en una producció més convencional.
La meva opinió: no cal que una sèrie sigui còmoda per merèixer una oportunitat
Hi ha una cosa que crec que hauríem de fer més sovint: sortir una mica de les sèries de sempre.
Entenc perfectament que, després d'un dia llarg, vingui de gust posar una història senzilla, amb personatges agradables i una trama que no exigeixi gaire esforç.
I no hi ha res de dolent. A vegades és justament el que necessitem.
Però també penso que, de tant en tant, està bé trobar-nos amb una ficció que ens incomodi una mica. Que ens obligui a mirar persones que no entenem. Que ens faci discutir sobre si allò que acabem de veure ens ha agradat o ens ha semblat una bestiesa.
Potser Segunda temporada no serà la sèrie preferida de tothom. De fet, pel tipus de proposta que presenta, seria estrany que ho fos.
Però això no vol dir que no mereixi una oportunitat.
No cal entendre-ho tot, ni estar d'acord amb tot, ni trobar genial cada escena. A vegades n'hi ha prou que una història tingui alguna cosa a explicar i s'atreveixi a explicar-la d'una manera diferent.
I si després del primer episodi decideixes que no és per a tu, tampoc no passa res.
Però almenys hauràs descobert una altra manera de fer sèries.
Una producció catalana que aposta per un altre tipus de ficció
També val la pena destacar que Segunda temporada és una producció vinculada al sector audiovisual català, impulsada per Filmin, Boogaloo Films i Canada.
La sèrie es desenvolupa en un entorn cultural i urbà, amb referències al món artístic, musical i creatiu.
És una ficció amb versió original en castellà, amb una identitat pròpia i allunyada de molts dels formats televisius més habituals.
I això també és una bona notícia per a la indústria audiovisual: que hi hagi espai per a històries petites, arriscades i amb una veu creativa diferenciada.
Quants episodis té Segunda temporada?
La sèrie consta de set episodis d'entre 30 i 45 minuts aproximadament, de manera que es pot veure en unes quantes sessions sense haver de comprometre's amb diverses temporades.
Es tracta d'una única temporada, malgrat que el títol pugui fer pensar que existeix una primera part.
Fitxa tècnica de Segunda temporada (2026)
- Títol: Segunda temporada
- Any: 2026
- Direcció: Miguel Ángel Blanca
- Creació: Miguel Ángel Blanca
- Guió: Miguel Ángel Blanca, Berta Prieto i Víctor Diago
- Protagonistes: Berta Prieto i Adán Domínguez (Oktoba)
- Fotografia: Jordi Díaz
- Gènere: Comèdia dramàtica, sàtira i drama
- Episodis: 7
- Durada: aproximadament 30-45 minuts per episodi
- Producció: Filmin, Boogaloo Films i Canada
- Idioma original: castellà
- Qualificació: no recomanada per a menors de 16 anys
- Estrena: 27 d'octubre de 2026
- Plataforma: Filmin
Tràiler oficial de Segunda temporada
Si encara no tens clar si aquesta sèrie és per a tu, el tràiler és una bona manera d'acostar-te al seu humor, els personatges i el seu particular univers.
On veure Segunda temporada?
Segunda temporada està disponible a Filmin des del 27 d'octubre de 2026.
La plataforma ofereix els set episodis d'aquesta producció original protagonitzada per Berta Prieto.
Veure Segunda temporada a Filmin
I acabo amb una recomanació: si només mires sèries que s'assemblen a les que ja coneixes, és possible que t'estiguis perdent històries interessants.
No totes han de ser perfectes. No totes t'han d'agradar.
Però de tant en tant està bé que una sèrie ens tregui una mica de lloc.
Segunda temporada pot ser-ne una. Dona-li una oportunitat.