Cinema i memòria democràtica a Lleida

Cinema i memòria democràtica proposa una mirada a la Dictadura franquista, la lluita antifranquista i la Transició a través dels cartells cinematogràfics i dels materials gràfics de pel·lícules vinculades a la memòria democràtica. La mostra es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida i combina divulgació històrica, cultura cinematogràfica i patrimoni visual.

Un recorregut per la història a través del cinema

L’exposició s’articula a partir d’una selecció de cartells originals i col·leccions de fotocroms iconogràfics corresponents a una vintena de títols. El conjunt permet resseguir diferents moments i conflictes del segle XX, des de la Guerra Civil fins a la Transició, i observar com el cinema ha representat la repressió, la censura, la resistència i la defensa de les llibertats democràtiques.

Entre les obres presents hi ha referències a Caudillo, Dolores, Los niños de Rusia, Arriba España, Tierra de España i Mirant al cel, relacionades amb la Guerra Civil i els seus efectes. La postguerra es presenta a través de títols com Canciones para después de una guerra, mentre que la repressió i la memòria dels seus protagonistes apareixen en pel·lícules com Trece Rosas i Companys, procés a Catalunya.

El recorregut també incorpora films sobre el maquis, com El corazón del bosque i Silencio roto, i sobre la lluita antifranquista, amb títols com Sonámbulos, El proceso de Burgos, Operación Ogro, Entre rojas i Salvador. L’epíleg es tanca amb Buen viaje, Excelencia.

El cartell cinematogràfic com a patrimoni

Més enllà del contingut de les pel·lícules, la proposta reivindica el cartell cinematogràfic com una forma de comunicació visual i d’expressió artística. Durant bona part del segle XX, aquests materials servien per atreure el públic i transmetre, amb recursos gràfics, tipogràfics i simbòlics, l’essència d’un film. La seva evolució també explica els canvis en la indústria del cinema, en el disseny i en la manera de promocionar les obres audiovisuals.

La mostra posa en valor uns materials que pràcticament han desaparegut amb l’arribada del segle XXI i els presenta com a documents útils per entendre tant la història del cinema com el context polític i social en què es van produir i exhibir.

Activitats complementàries

El programa es completa amb dues propostes a càrrec de Ramon Herrera, periodista, historiador i comissari de l’exposició. La visita guiada i la xerrada La censura cinematogràfica, pura i dura, de la Dictadura, prevista per al 5 d’octubre, ja s’ha celebrat. La següent activitat serà la conferència Les mil cares de la “nova” censura cinematogràfica durant la Transició, programada per al 19 d’octubre a les 19 h.

Aquesta segona sessió abordarà les formes de control que van continuar existint després de la desaparició oficial de la censura franquista, com l’autocensura, les limitacions administratives, la classificació “S” i les dificultats de distribució d’algunes pel·lícules.

Informació pràctica

• Dates: de l’1 al 30 d’octubre de 2026.
• Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.
• Espai: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida.
• Adreça: carrer del Governador Montcada, s/n, 25002 Lleida.
• Entrada: lliure.