Encara no hi ha activitats publicades
Encara no tenim activitats publicades a Agullana. Descobreix què passa a prop!

Agullana és un municipi fronterer de l’Alt Empordà, situat al sector occidental de la serra de l’Albera. El terme municipal, de 27,39 km², inclou el veïnat de l’Estrada i una quarantena de masies disperses. La seva ubicació explica bona part del seu caràcter: és un territori històricament vinculat al pas entre l’Empordà i el Vallespir, amb un paisatge que combina muntanya, bosc i espais de conreu.
Les suredes, els alzinars i les castanyedes defineixen les àrees més muntanyoses, mentre que el sud i l’est del municipi conserven terrenys agrícoles. El puig Prunés, amb 834 metres, és el punt culminant del terme; els colls de Portell i de Manrella són altres referències del relleu local.
El nom d’Agullana apareix documentat l’any 1019, sota la forma Aguliana. La vila va pertànyer al vescomtat de Rocabertí i conserva testimonis de períodes molt diferents: arquitectura romànica, monuments megalítics i edificis relacionats amb el desenvolupament de la indústria surera.
A partir de cap al 1750, la fabricació de taps va transformar l’activitat local. Segons l’Ajuntament, a començament del segle XX hi havia arribat a haver-hi fins a quaranta fàbriques. D’aquella etapa de prosperitat en resten diversos edificis modernistes del nucli, molts dels quals s’associen a l’arquitecte Josep Azemar i Pont.
iPròxims plans
Encara no tenim activitats publicades a Agullana. Descobreix què passa a prop!
Publica-la gratis o destaca-la a escala comarcal, provincial o nacional.
Publicar araTambé et pot interessar
Mantenim les dates i els filtres de la teva selecció. A menys de 30 km en línia recta entre municipis.

27 de des.

17 d’oct.

24 d’oct.

18 d’oct.

17 d’oct.

31 de des.
Guia de Agullana
L’església de Santa Maria és un bon punt de partida per conèixer el poble. És un temple romànic documentat des de 1019, amb absis semicircular, carreus ben escairats i obertures de mig punt. La seva presència permet llegir la continuïtat històrica d’un nucli que ha mantingut un paper destacat en aquest espai de frontera.
Al centre, el patrimoni modernista recorda l’empenta de l’època surera. La Concòrdia, projectada el 1912 i inaugurada el 1913, va néixer com a cafè i societat recreativa i continua vinculada a la memòria col·lectiva i a la Festa Major. Casa Estela, a la plaça Major, destaca per la seva torre i per la situació en un xamfrà. També formen part d’aquest recorregut Can Vidal, el Grup Escolar, l’Asil Gomis i Can Parellada, conegut antigament com a xalet dels Gomis.
En el cas de Can Parellada, la tradició familiar ha relacionat un primer projecte amb Gaudí. Tanmateix, aquesta vinculació s’ha de presentar com una tradició i no com una atribució plenament documentada: l’obra final es va executar sota la direcció de Josep Pijoan i Soteras.
A l’est d’Agullana hi ha el veïnat de l’Estrada, format per unes vint cases i amb una població aproximada de vint-i-cinc persones segons la informació municipal. El veïnat conserva llindes historiades i una identitat marcada per les activitats agrícoles i sureres.
La seva església de Santa Maria està documentada als segles XIII i XIV, tot i que l’edifici actual és del segle XVIII. La portada conserva la data de 1780, i el temple ha estat objecte de restauracions en diverses fases des de 1988. L’Estrada complementa la visita al nucli amb una visió més rural i dispersa del municipi.
Agullana forma part del paisatge cultural megalític compartit amb la Jonquera, Capmany i Cantallops, declarat Bé Cultural d’Interès Local pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà l’any 2023. Aquest reconeixement posa en valor un conjunt arqueològic inserit en el paisatge forestal de l’Albera.
Al terme hi ha dos dòlmens —la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent— i dos menhirs: la Pedra Dreta o Roc del Frare i el Menhir dels Palaus. Aquests monuments es daten entre el neolític final i el calcolític, aproximadament entre el 2500 i el 1800 aC.
La Barraca del Lladre se situa als boscos de la serra de Comunera i s’integra en l’itinerari megalític de l’Albera. La Llosa de la Jaça d’en Torrent ha estat tradicionalment considerada un dolmen simple, si bé l’arqueòleg Josep Tarrús n’ha proposat la classificació com a arca de vestíbul-pou. És un indret que demana una visita respectuosa amb el patrimoni i l’entorn natural.
L’ermita de Santa Eugènia és una altra fita del territori. Es troba en un entorn de suredes, és punt d’arribada d’un sender local i està estretament lligada a l’aplec de Santa Eugènia. Per descobrir els voltants, el municipi recull itineraris de senderisme i BTT vinculats a Santa Eugènia, a la ruta Darnius–Agullana, al GR-2 entre Agullana, Boadella i Terrades i a la ruta BTT 33 de Santa Eugènia.
Les propostes de mobilitat a peu o amb bicicleta permeten acostar-se al mosaic de boscos, conreus i masies que caracteritza el terme. Abans de sortir, convé consultar la informació actualitzada dels itineraris i adaptar l’activitat a les condicions del dia.
El calendari popular té en la Festa de la Xuia una de les cites més singulars. Recuperada plenament a partir de 1976, manté una cercavila per recollir ous, cansalada, botifarres i oli, ingredients que serveixen per elaborar col·lectivament les truites anomenades xuies.
Per Setmana Santa, la marxa Xino-Xano de Divendres Sant ofereix una caminada curta i senzilla, amb recorregut variable pels voltants del poble i els masos del terme. L’organització hi ofereix xocolata desfeta, melindros i begudes als participants. L’aplec de Santa Eugènia, la celebració de Reis i els actes de Festa Major completen les referències festives recollides en la informació municipal.
La casa de colònies de Santa Eugènia disposa de 60 places, cuina, sala d’estar, llar de foc, piscina, espai exterior i accés a rutes BTT. Per planificar-hi una estada, cal confirmar directament amb la gestió la disponibilitat i les condicions vigents.
Temple romànic documentat des de 1019, amb absis semicircular, carreus ben escairats i obertures de mig punt.
Cafè i societat recreativa modernista, projectada el 1912 i inaugurada el 1913.
Edifici modernista de la plaça Major, projectat per Josep Azemar i aprovat el 1908; la torre en fa un punt visual reconeixible del centre.
Casa modernista vinculada al conjunt residencial sorgit durant la prosperitat de la indústria surera.
Antic xalet dels Gomis, obra residencial singular. La relació amb un primer projecte de Gaudí és una tradició familiar; l’obra final es va executar sota la direcció de Josep Pijoan i Soteras.
Edifici d’ús social de començament del segle XX, integrat en el conjunt modernista atribuït en bona part a Josep Azemar.
Edifici d’ús social relacionat amb la beneficència local i el patrimoni arquitectònic de l’època surera.
Veïnat a l’est d’Agullana, amb unes vint cases, llindes historiades i identitat agrícola i surera.
Església documentada als segles XIII i XIV; l’edifici actual és del segle XVIII i la portada porta la data de 1780.
Ermita situada en un entorn de suredes, vinculada a l’aplec de Santa Eugènia i punt d’arribada d’un sender local.
Dolmen situat als boscos de la serra de Comunera i integrat en l’itinerari megalític de l’Albera.
Sepulcre megalític classificat tradicionalment com a dolmen simple; Josep Tarrús en proposa la classificació com a arca de vestíbul-pou.
Racons i visites

Història · Dòlmens i Menhirs · Rutes i passejades
Calendari local
Tradició gastronòmica recuperada plenament a partir de 1976. Inclou una cercavila per recollir ingredients i l’elaboració col·lectiva de truites anomenades xuies.
Caminada curta i senzilla, amb itinerari variable pels voltants del poble i els masos del terme. S’hi ofereixen xocolata desfeta, melindros i begudes als participants.
Celebració vinculada a l’ermita de Santa Eugènia, una de les tradicions més arrelades del municipi.
Celebració de l’arribada dels Reis d’Orient, amb l’Asil Gomis com a punt de referència en la rebuda.
La Concòrdia continua vinculada a aquesta celebració i a la memòria de la societat local.
Arxiu viu
Fires, festes majors i activitats d’anys anteriors quedaran disponibles com a historial consultable.
A prop
Fem créixer el mapa entre tots
Comparteix aquell lloc, ruta, festa o pla que recomanaries a algú que visita el municipi. Tu ens dones la pista i nosaltres la revisem.