Què fer a Alp?

El terme municipal d’Alp s’estén des de la plana de la Cerdanya fins a les muntanyes que tanquen la vall pel sud. El poble d’Alp es troba arrecerat al peu de la muntanya i al costat de la ribera que porta el seu nom. Remuntant aquesta vall, el paisatge travessa l’estret i ombrívol sector de Roc Esquer abans d’obrir-se a la cubeta de La Molina, envoltada de boscos, pastures i cims. Els tres nuclis reconeguts pel municipi són Alp, La Molina i Masella, una estructura territorial que explica la convivència entre el poble tradicional, els barris vinculats al ferrocarril i les urbanitzacions i serveis de muntanya. La presència humana és molt anterior al desenvolupament turístic. El dolmen del Paborde, situat prop del barri de l’Estació de La Molina, és un sepulcre megalític del Calcolític que va continuar tenint ús funerari durant l’edat del bronze. La vall també era una via natural de comunicació entre la Cerdanya i les terres del sud. En època medieval hi havia diversos assentaments i parròquies, entre els quals Sant Martí de Saltèguet, Santa Maria d’Ovella i Sant Vicenç de Sagramorta, avui desapareguts. També es conserven vestigis de la cel·la monàstica de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred, vinculada a Sant Serni de Tavèrnoles. L’església de Sant Pere és el principal referent patrimonial del nucli d’Alp. La parròquia apareix documentada l’any 863 i l’edifici conserva una singular estructura basilical de tres naus, malgrat les transformacions provocades per guerres i reformes successives. A l’interior destaca una pintura mural gòtica de sant Cristòfol, protector dels caminants. Part del patrimoni moble procedent del temple es conserva fora del municipi, entre el Museu Episcopal de Vic i el Museu d’Art de Girona. Abans d’entrar-hi convé comprovar els horaris de culte o les possibles visites, perquè no funciona com un monument d’accés turístic permanent. Una passejada pel centre permet descobrir una arquitectura quotidiana igualment significativa. La font de la Mare de Déu de la Guia conserva brolladors, abeurador i safareig, espais que recorden la importància de l’aigua en les feines domèstiques, la ramaderia i la sociabilitat. La font de Sant Isidre presenta una estructura coberta amb bancs i un llarg abeurador; a l’entrada hi ha dues mènsules romàniques en forma de rostre, probablement reutilitzades de Sant Pere. El Centre Cultural El Casino, construït en diferents fases durant les dècades de 1930 i 1940, ha estat un dels grans escenaris de la vida social i festiva d’Alp. L’activitat dels seus espais pot variar segons les obres i la programació municipal. Als afores s’alça la Torre de Riu, originada en un mas fortificat medieval i transformada el 1896 per l’arquitecte Calixte Freixa en un castell neogòtic d’inspiració romàntica. El conjunt incorpora la capella neoromànica de la Divina Pastora i està protegit com a bé cultural d’interès nacional. És una propietat que cal contemplar amb respecte pels límits i els accessos; abans de plantejar una visita interior s’ha de consultar l’oficina de turisme. Més amunt, al costat de l’N-260, la Torrassa recorda el valor estratègic del pas de La Molina. És una torre quadrada dels segles XII-XIII, relacionada amb el control de la ruta cap a la vall de Ribes i Ripoll. La gran transformació contemporània va començar amb les noves comunicacions. Abans del tren, el Puntasco —adaptació popular del mot portazgo— havia estat un peatge i punt de parada de diligències a la carretera oberta el 1880 entre La Molina i la collada de Toses. El ferrocarril transpirinenc va arribar a La Molina el 12 de juliol de 1922 i va facilitar l’accés a la neu i a la muntanya. L’edifici actual de l’estació és de 1953 i adopta una imatge pròxima als xalets alpins. Aquest patrimoni ferroviari ajuda a entendre el naixement de La Molina com a destinació esportiva. El Xalet del Centre Excursionista de Catalunya, inaugurat el 1925 i dissenyat per Josep Danés, va ser una de les primeres construccions modernes del nucli esportiu de La Molina. Al costat hi ha la capella neoromànica de la Mare de Déu de Montserrat, construïda l’any següent. Fontcanaleta completa aquest relat: l’indret va ser descobert pels esquiadors durant l’hivern de 1923-1924 i el 1943 hi va entrar en servei el primer telesquí de l’Estat. El municipi va consolidar així una identitat estretament vinculada a l’excursionisme, el ferrocarril i els esports d’hivern. Actualment, La Molina i Masella formen el domini Alp 2500. A l’hivern concentren l’oferta d’esquí i snowboard, però La Molina també funciona com a estació de muntanya durant la temporada d’estiu. La seva oferta inclou Bike Park, circuits de senderisme, telecabina, tubbing, activitats al llac, espais infantils i un Centre d’Esport Adaptat. Calendaris, preus, remuntadors i activitats varien segons la temporada i la meteorologia, de manera que cal consultar sempre l’estat d’obertura abans de desplaçar-s’hi. La Tosa és el gran mirador natural del municipi. Des del sector de Coma Oriola es pot plantejar l’ascensió durant la primavera, l’estiu i la tardor, mentre que a l’hivern el gel, la neu i el pas pel domini esquiable exigeixen experiència i equip específic. Una alternativa interpretativa és el Circuit de les Mines, itinerari circular de 3,8 quilòmetres que surt de l’entorn del refugi Niu de l’Àliga. El recorregut mostra restes de les explotacions mineres actives entre 1960 i 1966, afloraments geològics i panoràmiques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i la qualificació fàcil de la ruta, és alta muntanya i s’ha de comprovar l’accés al punt inicial, la previsió meteorològica i l’estat dels remuntadors. Per a un passeig més tranquil, el camí de la font de la Reina surt de la zona d’esbarjo infantil del barri de l’Estació de La Molina. El patrimoni local associa el topònim a la llegenda de la princesa Lampègia i el cabdill Munusa. El mirador d’Escobairó és una altra opció per observar La Molina i les muntanyes que l’envolten. En les sortides familiars cal adaptar sempre la distància a l’edat dels infants i recordar que el temps canvia ràpidament a muntanya. Els gossos han d’anar lligats dins el parc natural per evitar molèsties al bestiar i a la fauna protegida. La cultura popular d’Alp té una expressió especialment valuosa en el Ballet d’Alp. Es balla per Sant Pere després del Ball de Casats i es considera una dansa cerdana o plana formada per cinc passades. La tradició no imposa un vestuari històric fix: els participants han lluït la roba de gala pròpia de cada època. També formen part de l’imaginari local els gegants Pere Guifré i Neus Emma, creats l’any 2000, i el gegantó Alpi, inspirat en el cérvol que va esdevenir un personatge molt estimat al poble. La cuina que es troba als restaurants i allotjaments del municipi participa de la tradició cerdana. El trinxat de col d’hivern, patata i rosta és el plat més emblemàtic, acompanyat d’altres receptes com el tiró amb naps, l’amanida de xicoies o l’arròs de muntanya. Entre els productes de la comarca hi ha formatges, iogurts, mató, mel, bull blanc i negre, llonganissa, pa de fetge, trumfes i bolets. A Alp, el mercat setmanal se celebra els dissabtes al matí, tot l’any, a les places de Santa Creu i Major; és el punt més estable per combinar la visita patrimonial amb compra quotidiana i ambient local.