Què fer a Banyoles?

Banyoles és una ciutat compacta, situada a la riba oriental de l’Estany i estretament vinculada a la capitalitat comercial i de serveis del Pla de l’Estany. El terme municipal és relativament petit i el paisatge urbà manté una continuïtat clara entre la zona lacustre, el centre històric i els barris residencials. Aquesta proximitat facilita una visita a peu: des dels passeigs de l’Estany es pot arribar al barri vell en uns deu minuts, seguint alguns dels recs que introdueixen l’aigua dins la trama urbana.

La història humana del territori és molt anterior a la formació de la ciutat medieval. El jaciment de la Draga, descobert el 1990 a tocar de l’Estany, correspon a un poblat del neolític antic ocupat aproximadament entre el 5300 i el 5000 aC. La humitat permanent del subsòl ha permès conservar fustes, pilars, eines i altres materials orgànics excepcionals en el context peninsular. Les reconstruccions de cabanes i els tallers d’arqueologia experimental del Parc Neolític ajuden a entendre com vivien els primers agricultors i ramaders establerts en aquest entorn.

La Banyoles actual, però, té l’origen en el monestir benedictí de Sant Esteve, fundat cap a l’any 812 per l’abat Bonitus. Els monjos i els primers habitants van començar a controlar les aigües de l’Estany, dessecar aiguamolls i construir canals de desguàs. Aquella obra hidràulica va donar lloc a cinc recs principals —d’en Teixidor, de ca n’Hort, de la Figuera d’en Xo, Major i de Guèmol— i a nombrosos ramals. L’aigua es destinava al reg, al consum i, sobretot, a moure molins i instal·lacions artesanes.

Durant l’edat mitjana, Banyoles es convertí en un centre draper destacat. Els anomenats draps banyolesos s’exportaven per la Mediterrània i el Rec Major concentrava molins fariners, drapers, blanquers i altres activitats relacionades amb els teixits i les pells. La prosperitat dels segles XIII i XIV afavorí l’expansió de la vila, la construcció de la muralla i el desenvolupament d’una nova centralitat al voltant de Santa Maria dels Turers i de la plaça porticada de la Vila Nova, l’actual plaça Major.

El barri vell conserva bona part d’aquesta lectura històrica. La plaça Major, envoltada de porxos, continua exercint de centre social i comercial. Molt a prop hi ha la Pia Almoina, palau gòtic que havia acollit el govern municipal i una institució benèfica, avui seu del renovat Museu Arqueològic. El museu permet seguir la història de la comarca des del seu passat geològic fins a l’època contemporània i gestiona també extensions patrimonials com la Draga i el monestir de Sant Esteve.

Santa Maria dels Turers, construïda entre els segles XIII i XIV, és un dels edificis més representatius del primer gòtic català, amb influències franceses. La Llotja del Tint recorda la importància de la indústria tèxtil medieval: és un singular edifici gòtic industrial que havia estat destinat al tint de la llana i que actualment funciona com a espai expositiu. A la mateixa àrea es poden veure fragments recuperats de la muralla iniciada al segle XIII, antics rentadors i trams dels recs integrats en carrers i places.

El monestir de Sant Esteve mereix una visita específica. Tot i les nombroses reformes i reconstruccions, continua sent el gran punt d’origen de Banyoles. El conjunt actual és majoritàriament dels segles XVII i XVIII i conserva elements destacats com el claustre, el retaule gòtic de Nostra Senyora de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, un reliquiari del segle XV. L’accés a alguns espais i peces pot dependre d’horaris d’obertura o de visites guiades, per la qual cosa convé consultar prèviament la programació dels Museus de Banyoles.

L’altre gran museu de la ciutat és el Museu Darder. Inaugurat el 1916 a partir de les col·leccions d’història natural de Francesc Darder, va renovar completament el seu discurs el 2007. La visita combina la història dels antics museus de ciències naturals amb l’Espai d’Interpretació de l’Estany, dedicat a explicar la formació, el funcionament hidrogeològic i la biodiversitat de la conca lacustre. És una parada especialment recomanable abans de recórrer l’entorn natural.

La volta a l’Estany és el passeig més popular. El recorregut circular té aproximadament set quilòmetres, poc desnivell i es pot fer a peu o en bicicleta, respectant la resta d’usuaris. Permet observar boscos de ribera, estanyols, miradors, zones de travertí, el paratge dels Desmais, les pesqueres i el sector de la Draga. Una part de la ruta entra al municipi veí de Porqueres, on es troben Santa Maria de Porqueres i altres espais naturals vinculats a la mateixa conca. Cal evitar sortir dels camins indicats o molestar la fauna, perquè l’Estany forma part d’un espai natural protegit i de la Xarxa Natura 2000.

Les pesqueres constitueixen un dels elements més recognoscibles del paisatge. Són petites construccions bastides sobretot entre mitjan segle XIX i 1931 a la riba urbana. Inicialment servien per pescar i guardar embarcacions, però amb el temps també es convertiren en espais de lleure de famílies benestants. Les formes i estils són molt diversos. La majoria tenen ús privat, encara que se’n poden contemplar els exteriors des del passeig i algunes acullen equipaments visitables, com l’Oficina de Turisme.

L’aigua també permet seguir itineraris urbans com la ruta del Rec Major, que passa per rentadors, salts, antics molins i espais industrials. El recorregut ajuda a entendre que l’Estany no era només un paisatge, sinó una infraestructura econòmica. Al final d’aquest relat industrial apareixen la Farga d’Aram i el Molí Paperer Escatllar, on es manté viu l’ofici del paper artesanal i s’organitzen visites i tallers amb reserva.

La cultura esportiva forma part de la identitat contemporània. Banyoles va ser subseu de les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, un esdeveniment que comportà la consolidació del camp de regates, millores ambientals i la construcció d’equipaments i del barri de la Vila Olímpica. Avui l’Estany continua acollint rem, piragüisme, natació i triatló, mentre que la ciutat i la comarca ofereixen itineraris ciclistes. Els visitants han de consultar les normes específiques de cada activitat i recordar que el bany només és permès a les zones habilitades durant la temporada establerta.

Per a les famílies, la ciutat ofereix un ventall ampli sense necessitat de grans desplaçaments: la zona de pícnic del Parc de la Draga, la volta a l’Estany apta per a cotxets, els tallers del Parc Neolític, les activitats del Museu Darder, els itineraris de llegendes i les propostes autoguiades sobre els recs. La programació varia durant l’any i moltes activitats requereixen reserva prèvia.

El comerç es concentra especialment al centre i manté un dels grans rituals setmanals de Banyoles: el mercat dels dimecres, que ocupa la plaça Major i carrers propers. És un bon moment per combinar les parades amb els establiments tradicionals i els obradors locals. La gastronomia posa en valor productes com la xicoira, el nap negre o els alls morats, a més d’una tradició pastissera notable. Entre els dolços citats per Turisme de Banyoles hi ha la tortada, els cargols de brioix, la cansalada, el xuixo i els rocs de l’Estany. La Ruta Dolça proposa descobrir fleques i pastisseries del nucli antic i reforça una manera molt banyolina d’acabar la visita: caminant entre porxos, aparadors i aromes d’obrador.