Què fer a Bescanó?

La identitat de Bescanó s’explica, en bona part, per la seva situació entre el riu Ter i els relleus orientals de les Guilleries. El terme municipal té prop de 36 quilòmetres quadrats i integra els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna, a més de veïnats i àrees residencials com Trullars, Mas Llunès o el Bosc de Can Pol. El paisatge alterna planes agrícoles, petits torrents, turons forestals i espais fluvials. Aquesta combinació permet entendre per què el municipi ha mantingut una personalitat rural tot i formar part de l’entorn funcional de Girona.

El passat local és molt anterior a les primeres referències medievals. La informació històrica municipal recull indicis d’ocupació paleolítica al puig d’en Rigau, una vil·la romana a Montfullà i restes ibèriques i camps de sitges a l’entorn d’Estanyol. Les quatre parròquies històriques de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna es van estructurar durant l’alta edat mitjana sobre espais habitats des d’època antiga. Masos, esglésies i camins van articular durant segles una societat agrícola estretament relacionada amb Girona, ciutat amb la qual el municipi va compartir els efectes de guerres, setges, crisis i transformacions econòmiques.

A finals del segle XIX, la construcció de la carretera i l’arribada del ferrocarril Girona-Olot van accelerar els canvis. El carrilet, inaugurat en aquest tram durant la dècada de 1890 i clausurat el 1969, facilitava els desplaçaments de persones i mercaderies. El seu antic traçat és avui la Via Verda del Carrilet, un dels millors fils conductors per conèixer Bescanó. La ruta connecta Girona amb les valls del Ter i continua cap a Anglès, Amer i Olot. És apta per a passejades familiars i sortides amb bicicleta, però cal compartir l’espai amb altres usuaris i respectar la senyalització.

L’aigua va ser igualment decisiva per a la industrialització. Molins, canals, rescloses i salts hidroelèctrics van transformar les ribes del Ter. Les centrals modernistes de Vilanna i Bescanó, projectades per Joan Roca i Pinet i construïdes a començaments del segle XX, són els elements més singulars d’aquest patrimoni industrial. La central de Bescanó crida especialment l’atenció per la decoració de caràcter fantàstic, amb formes vegetals, rèptils, amfibis i figures monstruoses integrades en l’arquitectura i els elements hidràulics. L’observació s’ha de fer des dels espais públics i sense envair instal·lacions o propietats restringides.

El riu es pot descobrir a través dels camins de les Ribes del Ter. L’itinerari municipal passa per entorns relacionats amb el molí de Benages, el canal de la fàbrica Grober, la resclosa d’en Joga i antics espais de pas i treball. El bosc de ribera, amb pollancres, verns i salzes, proporciona refugi a ocells i fauna vinculada als ambients aquàtics. És una ruta especialment agradable fora de les hores de més calor. Després de pluges abundants o episodis de crescuda, convé comprovar l’estat dels camins i no acostar-se a canals, rescloses ni marges inestables.

Un altre testimoni de la relació amb l’aigua és el pas de la Barca. Durant segles, les barques de cable van comunicar les dues ribes del Ter i van permetre transportar persones, carros i materials. El servei va desaparèixer definitivament el 1974, però el topònim i l’espai fluvial mantenen viva aquesta memòria. A Vilanna, el pou de gel recorda una activitat diferent: l’emmagatzematge de glaç per conservar aliments i proveir poblacions pròximes. La seva restauració permet observar l’estructura circular i entendre un ofici desaparegut.

El gran espai natural del sud del municipi és el volcà de la Crosa, situat entre Estanyol i Sant Dalmai. La seva morfologia respon a diverses fases eruptives explosives i presenta un cràter d’uns 1.250 metres de diàmetre. L’itinerari oficial de la volta al volcà és circular, fa aproximadament cinc quilòmetres i surt de l’aparcament de les Guilloteres. La ruta incorpora punts d’interès geològic i permet observar el fons agrícola del cràter, les grederes i els boscos dels marges. Cal seguir els camins, portar els gossos lligats i no recollir roques, minerals, plantes ni altres elements naturals.

Estanyol conserva un conjunt patrimonial especialment suggeridor. L’església de Sant Andreu té al costat un comunidor de quatre vessants, datat al segle XVII, des d’on el sacerdot beneïa els camps i conjurava tempestes, pedregades i altres amenaces per a les collites. L’entorn rural d’Estanyol també permet acostar-se al paratge de la font d’en Fontbernat, vinculat al músic, escriptor i polític Josep Fontbernat. El camí combina torrents, bosc mediterrani i un mosaic de camps; com que la guia municipal que el descriu és antiga, és recomanable confirmar sobre el terreny la senyalització i l’estat actual de l’accés.

Al nucli principal, l’església de Sant Llorenç presenta elements gòtics a l’interior i una façana barroca construïda durant el segle XVIII. La plaça i l’entorn del temple formen un dels espais urbans més recognoscibles, amb el rentador i l’escultura dedicada a una bugadera com a record del treball quotidià relacionat amb l’aigua. Fora del centre, la capella de Santa Margarida destaca per la seva arquitectura senzilla, l’espadanya i la decoració de la porta. És un indret vinculat al paisatge agrícola i als antics masos, i l’accés interior no sempre està garantit.

Vilanna conserva l’església de Sant Mateu, documentada des de l’alta edat mitjana i reconstruïda en la seva forma actual durant el segle XVII. L’edifici presenta una nau amb arcs, absis, sagristia i porxo, i forma conjunt amb la rectoria. A Montfullà, el patrimoni religiós i rural es reparteix entre l’església de Sant Pere, masos i la capella de Santa Anna. Aquests nuclis són adequats per a recorreguts tranquils per camins locals, però cal respectar les finques agrícoles i evitar bloquejar accessos particulars.

La cultura contemporània té un focus destacat al Teatre de Bescanó. L’edifici va néixer els anys 1945 i 1946 com a teatre i local social vinculat a la fàbrica Grober. Després de diferents etapes de gestió associativa i municipal, va ser rehabilitat conservant elements de l’antic equipament. Actualment acull teatre, música, dansa, cinema i espectacles familiars, amb una programació que pot justificar per si sola una visita al municipi. La Biblioteca Josep Fontbernat, les entitats i les activitats de temporada completen una vida cultural que no es concentra únicament durant la festa major.

La gastronomia local està relacionada amb els productes de carnisseria i xarcuteria, els plats de cuina catalana, l’horta i els ingredients de temporada. La Fira de l’Embotit converteix aquesta tradició alimentària en una jornada de promoció gastronòmica i comercial. Les antigues guies municipals també documenten activitats dedicades als bolets durant la tardor, tot i que cal comprovar si es mantenen en cada edició. Per conèixer el comerç quotidià, el mercat setmanal se celebra els dimarts al matí a la plaça de les Nacions.

Per a una visita familiar, la combinació més pràctica és un tram planer de la Via Verda, un passeig pel nucli de Bescanó i una activitat cultural o de mercat. Les famílies acostumades a caminar poden afegir-hi la volta al volcà de la Crosa o l’itinerari del pou de gel. Cal tenir present que alguns camins travessen entorns agrícoles o forestals, que l’ombra no està garantida i que les fonts poden no ser potables. A l’estiu convé evitar les hores centrals; a la tardor i a l’hivern és recomanable portar calçat preparat per al fang. Bescanó funciona millor com un territori de petites descobertes connectades que no pas com una visita limitada a un únic monument.