El palau rural de Salt que conserva una llinda de 1604: la història del Mas Ribot

A Salt hi ha edificis que expliquen molt més del municipi del que pot semblar a primera vista. Un d’ells és el Mas Ribot, conegut també com a Casa del Marquès de Camps o Cal Marquès, un conjunt situat dins la finca del marquès de Camps que permet recórrer segles d’història agrària, patrimonial i familiar sense sortir del terme municipal.

La seva imatge actual, amb una gran torre, capella, galeries i detalls d’aire medieval, pot fer pensar en una antiga residència senyorial construïda tal com la veiem avui. Però la història és més complexa. Darrere d’aquest aspecte de palau rural hi ha un mas molt més antic, diferents famílies propietàries, una profunda transformació al segle XIX i fins i tot una etapa vinculada a l’experimentació agrícola.

I encara hi ha un detall especialment revelador: a la casa del masover es conserva una llinda que recorda que Miquel Ribot va fer construir la casa i ferreria l’any 1604.

Un Mas Ribot molt anterior al palau que veiem avui

La documentació porta la història del Mas Ribot molts segles enrere. La fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Salt recull que ja l’any 1406 un capbreu relacionava les terres del mas amb els Sitjar. Posteriorment, apareixen diferents documents vinculats directament amb la família Ribot i les seves propietats.

El 1491, una concòrdia entre els Ribot i els Vicenç de Girona ja parla de les possessions del Mas Ribot fins a les deveses i el riu Ter. El 1499, Baltasar Ribot i la seva esposa van atorgar l’heretament del mas al seu fill Pere Ribot, i el 1524 un altre Pere Ribot va transmetre novament el mas i les seves possessions al seu fill.

Una de les dates més interessants arriba el 1531. Aquell any es va concedir a Pere Ribot una llicència per prendre aigua del rec Monar amb l’objectiu de regar les terres del mas.

És un detall que connecta directament aquest patrimoni amb una altra de les grans peces de la història de Salt: l’aigua, el regadiu i l’aprofitament agrícola del territori.

De la família Ribot als Camps

Amb els segles, la propietat va anar canviant de mans.

El 1622 hi ha documentada la venda a Gaspar Llorens d’una extensió de terreny coneguda com la Devesa d’en Ribot. La vinculació posterior amb les famílies Llorens i Font acabaria sent decisiva per entendre com el mas va arribar als Camps.

El moment clau es produeix l’any 1754, amb el matrimoni entre Narcisa Font i Camprodon, descendent dels Llorens, i Llàtzer Antoni de Camps, mercader de Girona. Aquella unió va ajuntar patrimonis i va contribuir a la formació d’una de les grans propietats agràries vinculades a Salt.

En un inventari de 1796, el Mas Ribot ja apareix entre els béns que passen dels Font als Camps. La família acabaria acumulant un patrimoni molt important, no només al Gironès sinó també en altres comarques catalanes. L’Arxiu Municipal de Salt explica que, encara durant la primera meitat del segle XX, els dominis de la família s’estenien pel Gironès, l’Alt i el Baix Empordà, l’Alt Penedès i l’Anoia.

El moment en què el mas es transforma en un palau rural

La imatge que avui associem a Cal Marquès correspon sobretot a les transformacions realitzades durant el segle XIX.

Pelagi de Camps i de Matas, nascut el 1828, va ser hisendat, empresari i polític. L’any 1878, el papa Pius IX li va concedir el títol pontifici de marquès de Camps. La reforma del Mas Ribot s’atribueix a l’arquitecte Francesc d’Assís Garcia i Corrons.

És important diferenciar, però, aquesta gran reforma del segle XIX de l’origen del mas. La mateixa fitxa municipal indica que l’autor inicial de l’edificació és desconegut i presenta la intervenció de Corrons com una actuació posterior.

El resultat és un conjunt difícil de confondre amb una masia convencional.

L’Ajuntament de Salt el descriu com una construcció formada per diferents cossos de planta i pis, amb una torre de tres nivells i mirador, coberta a quatre vessants i una capella adossada. En les façanes i obertures hi conviuen elements eclèctics, medievalitzants i neogòtics.

Finestres, escuts i peces procedents d’altres masies

Una de les singularitats del Mas Ribot és que la transformació no es va limitar a ampliar l’edifici.

El conjunt incorpora elements arquitectònics procedents d’altres construccions, entre els quals destaquen finestres renaixentistes esculpides procedents del Mas Llorens.

A les façanes també hi ha diversos escuts de pedra relacionats amb la família del marquès de Camps i amb el baró d’Algerri. Tot plegat reforça aquesta aparença de gran casal senyorial construït a partir d’un mas rural anterior.

La torre és un dels elements que més defineixen la silueta del conjunt. Juntament amb la capella, les galeries, les finestres neogòtiques i els contraforts, contribueix a donar a l’edifici l’aspecte historicista que conserva.

La definició que en fa la documentació municipal és especialment gràfica: un mas rural reconvertit en palau neogòtic.

La casa del masover guarda una de les pistes més antigues

El conjunt no és només la gran residència senyorial.

Dins la finca també hi ha la casa del masover, una construcció de planta rectangular i coberta a dues vessants que podria estar relacionada amb l’antic Mas Ribot.

És aquí on apareix un dels elements que permeten mirar més enrere en el temps: la llinda de la porta d’entrada que deixa constància que Miquel Ribot va fer construir la casa i ferreria l’any 1604.

A la cara sud també es conserva una finestra geminada amb arc lobulat.

Aquest contrast entre la masoveria i la residència transformada al segle XIX ajuda a entendre les diferents capes històriques d’un conjunt que no és el resultat d’un únic moment constructiu.

Mas Ribot també va ser un espai d’experimentació agrícola

L’interès de la finca no acaba en l’arquitectura.

Durant l’etapa dels Camps, el Mas Ribot també va tenir una important dimensió agrícola. La documentació conservada a l’Arxiu Municipal explica que va funcionar com a espai d’experimentació agrària, on es van incorporar maquinària, eines i tècniques avançades per a l’època.

Això situa el mas en una història molt més àmplia: la de la transformació de l’agricultura, les grans propietats rurals i les formes d’explotació del territori durant els segles XIX i XX.

Precisament, l’Arxiu Municipal conserva el fons del Baró d’Algerri i Marquès de Camps, format per documentació generada per la família Camps i per altres famílies vinculades a la formació i transmissió del seu patrimoni.

El fons abraça documentació entre els anys 1217 i 1970 i és una font essencial per entendre el pes econòmic, agrícola i social que aquesta família va tenir a Salt i en altres territoris.

Un edifici protegit que continua sent una propietat privada

El valor patrimonial del Mas Ribot està reconegut oficialment. El conjunt figura com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i forma part del patrimoni arquitectònic protegit de Salt. La documentació municipal també el situa en sòl no urbanitzable, dins una zona agrícola d’especial interès.

Ara bé, aquest reconeixement patrimonial no significa que sigui un monument obert habitualment a les visites.

La fitxa municipal identifica la propietat com a privada, la gestió en mans del propietari i l’ús actual com a habitatges. No consta un horari regular de visites públiques ni un sistema turístic d’accés a l’interior.

Per tant, qualsevol aproximació al Mas Ribot s’ha de fer respectant escrupolosament la propietat privada i sense entrar a la finca si no es disposa d’autorització.

Una peça imprescindible per entendre el Salt agrícola

Potser aquesta és la part més interessant de la història del Mas Ribot.

No és només una casa espectacular ni una curiositat arquitectònica als afores del nucli urbà. En un mateix conjunt hi coincideixen la història dels antics masos de Salt, el rec Monar, les deveses, les grans famílies propietàries, l’agricultura, les transformacions del segle XIX i l’arquitectura historicista.

La mateixa valoració patrimonial de l’Ajuntament considera que la importància del conjunt va molt més enllà de l’edifici i que ajuda a entendre la història de Salt, de les famílies benestants, de l’agricultura, de les deveses i de les formes de vida del passat.

I és precisament aquí on Mas Ribot adquireix tot el seu sentit.

Darrere de la torre, de la capella i de l’aparença de palau rural hi ha una història documentada durant segles. Una història que comença molt abans dels marquesos, passa per una llinda datada el 1604 i arriba fins a la gran transformació del segle XIX.

Mas Ribot és, en definitiva, una d’aquelles peces del patrimoni de Salt que permeten mirar el paisatge actual i entendre tot el que hi havia abans.