Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt: un recinte sanitari amb més d’un segle d’història.

El Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt és avui un dels grans complexos sanitaris de les comarques gironines, però darrere dels hospitals, centres assistencials, espais de recerca i zones enjardinades s’amaga una història que es remunta al segle XIX. El recinte ocupa els terrenys on es va desenvolupar l’antic hospital psiquiàtric de Salt i conserva edificis que permeten seguir una part important de l’evolució de l’assistència sanitària i de l’arquitectura hospitalària a Catalunya.

No es tracta, però, d’un parc urbà convencional ni d’un conjunt monumental preparat específicament per a la visita turística. És un recinte sanitari plenament actiu, amb pacients, familiars i professionals que hi desenvolupen la seva activitat diària. El seu interès històric, arquitectònic i paisatgístic s’ha d’entendre sempre des d’aquest context.

Dels terrenys de Mas Cardell al primer manicomi públic de Catalunya

Els orígens del conjunt estan vinculats a Mas Cardell, també documentat històricament com a mas Mascardell. La història institucional de l’Institut d’Assistència Sanitària situa l’any 1886 l’inici del que seria el primer manicomi públic de Catalunya, després que la Diputació de Girona decidís buscar un espai específic per atendre les persones amb malalties mentals.

La documentació conservada per l’Arxiu Municipal de Salt concreta que la Diputació de Girona va adquirir formalment el Mas Cardell el 2 de juny de 1888. La finca tenia poc més de tres hectàrees i incloïa una casa dividida en dos habitatges, era, pou, pati, paller i quadres. Aquell espai rural acabaria convertint-se progressivament en un gran recinte assistencial.

Aquest origen és especialment significatiu perquè mostra un moment de canvi en la manera d’entendre l’assistència a les persones amb malalties mentals. L’antic manicomi de Salt va evolucionar durant dècades, ampliant instal·lacions i incorporant nous pavellons fins a formar un conjunt molt més extens.

Els edificis de la Mancomunitat, una de les peces patrimonials més destacades

Entre els elements arquitectònics històrics que encara formen part del Parc Hospitalari destaquen especialment els dos edificis de la Mancomunitat, construïts a partir de 1921 segons projecte de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver.

La documentació patrimonial de Salt els descriu com dos edificis pràcticament idèntics, de composició noucentista i amb una aparença que recorda les masies catalanes. Entre els seus elements més característics hi ha les galeries porxades de la planta baixa, les voltes de rajol, els grans finestrals i les cobertes inclinades.

A diferència d’altres construccions de l’antic psiquiàtric que van desaparèixer durant la gran transformació del recinte, els edificis de la Mancomunitat es van conservar i han rebut nous usos.

L’Edifici La Mancomunitat I acull actualment, entre altres serveis, la Llar Residència La Maçana, espais de treball i formació de l’Institut d’Assistència Sanitària. L’Edifici La Mancomunitat II va ser rehabilitat i és actualment la seu de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, l’IDIBGI. La rehabilitació va permetre recuperar part de l’edifici original construït entre 1921 i 1925.

El llegat arquitectònic de l’etapa republicana

La transformació del recinte va continuar durant els anys trenta. L’actual Centre Sociosanitari La República ocupa l’emplaçament on antigament s’aixecava l’Edifici La República, conegut popularment com “els pisos”.

Segons la documentació de l’Institut d’Assistència Sanitària, aquell pavelló va ser l’únic dels projectes previstos per la Generalitat de Catalunya per al Manicomi de Salt que es va arribar a executar durant l’etapa republicana. La seva construcció data de 1933.

L’antic edifici ja no es conserva. Va ser enderrocat durant el procés de transformació del recinte i, al mateix emplaçament, es va construir el nou Centre Sociosanitari La República. Les obres van començar el setembre de 2006 i el nou equipament va entrar en funcionament el novembre de 2009.

La gran transformació en Parc Hospitalari Martí i Julià

El recinte que coneixem avui és sobretot resultat d’una profunda transformació iniciada a finals del segle XX. La primera pedra del nou Parc Hospitalari Martí i Julià es va posar l’any 1998, en un procés que comportaria l’enderroc d’algunes construccions antigues, la rehabilitació d’altres i la construcció de nous equipaments sanitaris.

Un moment determinant va arribar el 18 de setembre de 2004, quan l’Hospital Santa Caterina va deixar la seva històrica seu de Girona i va començar a funcionar a les noves instal·lacions de Salt.

Segons l’Institut d’Assistència Sanitària, aquest trasllat va permetre configurar un model sanitari integrador en què conviuen l’atenció a les malalties físiques, la salut mental, l’atenció sociosanitària i els serveis socials. També representava una nova etapa en el procés de transformació de l’antic hospital psiquiàtric.

L’Hospital Santa Caterina i una arquitectura integrada en el paisatge

El nou Hospital Santa Caterina és una de les grans peces contemporànies del conjunt. La seva arquitectura es va plantejar amb edificacions de poca alçada i una successió de pavellons i patis que permeten que la vegetació penetri visualment a l’interior del centre.

La documentació arquitectònica descriu un hospital extens i predominantment horitzontal, organitzat a partir d’una estructura que facilita les circulacions, l’orientació dels usuaris i les possibles transformacions futures.

La llum natural, els patis interiors i la relació constant amb les zones verdes són elements importants del projecte. Aquesta integració entre arquitectura hospitalària i paisatge és una de les característiques que defineixen bona part del Parc Hospitalari actual.

La República completa la reconversió de l’antic psiquiàtric

El procés va fer un altre pas important l’any 2009 amb l’entrada en funcionament del Centre Sociosanitari La República. L’IAS considera aquesta obertura com el final del llarg procés de reconversió de l’antic hospital psiquiàtric en l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià.

El centre atén actualment diferents necessitats relacionades amb la geriatria, la psicogeriatria, el deteriorament cognitiu, les malalties cròniques complexes, les malalties neurodegeneratives i el dany neurològic adquirit, entre altres àmbits.

El seu disseny també manté una estreta relació amb els espais verds. L’edifici, de poca alçada, s’organitza de manera que les habitacions i els espais comuns tinguin contacte amb zones enjardinades i amb la llum natural.

Un parc on conviuen salut, assistència i recerca

Avui el Parc Hospitalari Martí i Julià és molt més que l’Hospital Santa Caterina. Al recinte hi conviuen diferents edificis i serveis de l’Institut d’Assistència Sanitària i d’altres organismes vinculats al sistema sanitari i a la investigació biomèdica.

Entre els principals espais hi ha l’Hospital Santa Caterina, el Centre Sociosanitari La República, els edificis Els Til·lers i SALT, les dues construccions de la Mancomunitat i diferents serveis vinculats a la salut mental, la rehabilitació, l’atenció residencial, la formació i la recerca.

L’Edifici Mancomunitat II és, a més, la seu de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, un fet que reforça la dimensió científica i investigadora del complex.

El patrimoni que encara es conserva... i el que va desaparèixer

La transformació de l’antic hospital psiquiàtric en l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià va comportar la conservació d’alguns edificis històrics, però també l’enderroc d’altres construccions que havien format part del recinte durant dècades.

Un dels casos més simbòlics és el de Mas Cardell, la masia vinculada als orígens de l’hospital psiquiàtric. L’edifici va ser enderrocat i, com a testimoni del seu passat, se’n va conservar un dels arcs de l’antiga entrada, que recorda el lloc on va començar la història assistencial del recinte.

També va desaparèixer l’antic Edifici La República, conegut popularment com “els pisos”. No es tractava de pisos d’habitatges, sinó d’un pavelló de l’antic manicomi que havia rebut aquest nom perquè era l’únic edifici assistencial del conjunt amb més d’una planta.

Aquest pavelló, projectat durant la Segona República, disposava de 131 llits i havia estat concebut per acollir principalment pacients crònics. En el moment de la seva construcció es considerava un edifici modern, amb calefacció central, ventilació, instal·lació elèctrica, lavabos individuals, menjadors i sales d’estar i de treball.

L’any 2006, l’antic edifici dels “pisos” va ser enderrocat dins del procés de reconversió del recinte. Al seu mateix emplaçament es va construir el nou Centre Sociosanitari La República, les obres del qual van començar el setembre de 2006. El nou equipament va entrar en funcionament l’any 2009 i va representar una de les últimes grans actuacions de transformació de l’antic psiquiàtric en l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià.

En canvi, altres construccions històriques sí que s’han mantingut. Entre aquestes destaca la Casa del Director, construïda l’any 1905 i posteriorment rehabilitada, així com els dos edificis de la Mancomunitat, iniciats a partir de 1921 i encara avui integrats en l’activitat del Parc Hospitalari.

El conjunt actual és, per tant, el resultat d’una profunda transformació: alguns edificis de l’antic manicomi han desaparegut, d’altres s’han rehabilitat i reutilitzat i, al mateix temps, s’hi han incorporat nous equipaments sanitaris adaptats a les necessitats assistencials actuals.

Un espai sanitari obert a la ciutat, però no una atracció turística

La transformació del Parc Hospitalari es va concebre també amb la voluntat d’obrir el recinte a la ciutadania i al municipi de Salt. Això ajuda a entendre la presència d’espais verds, itineraris de circulació i diferents accessos al conjunt.

Aquesta obertura no significa, però, que els edificis assistencials siguin espais de visita lliure ni que existeixi un circuit turístic per l’antic psiquiàtric. El Parc Hospitalari continua sent, per damunt de tot, un lloc de treball i d’assistència sanitària.

Qui hi accedeixi ha de seguir la senyalització del recinte, respectar els accessos reservats i evitar interferir en l’activitat dels diferents serveis. També és especialment important preservar la privacitat de pacients, residents, familiars i professionals.

On és el Parc Hospitalari Martí i Julià?

El Parc Hospitalari Martí i Julià es troba a Salt, al carrer del Doctor Castany. El conjunt queda delimitat aproximadament pels carrers Doctor Castany, Ramon i Cajal i la Moreneta i pel sector del Vial Sud.

Els diferents equipaments disposen d’accessos propis segons el servei. Per aquest motiu, si s’hi ha d’anar per una visita mèdica, una prova, una hospitalització o qualsevol altra gestió assistencial, és recomanable consultar prèviament la ubicació concreta de l’edifici corresponent al web de l’Institut d’Assistència Sanitària.

Més d’un segle de transformacions sanitàries a Salt

Entendre el Parc Hospitalari Martí i Julià significa recórrer més d’un segle d’història de l’assistència sanitària. Del Mas Cardell i l’antic manicomi públic del final del segle XIX es va passar als pavellons de la Mancomunitat, als projectes de l’etapa republicana i, finalment, a un model assistencial contemporani que integra salut física, salut mental, atenció sociosanitària, serveis socials, formació i recerca.

La particularitat del conjunt és que aquesta història encara es pot llegir en la seva arquitectura. Els edificis conservats de diferents èpoques, els jardins i les noves construccions expliquen la transformació d’un antic recinte psiquiàtric en un parc hospitalari del segle XXI, sense perdre completament les traces del seu passat.