Què fer a Vilablareix?

La història de Vilablareix està marcada per la seva situació al pla de Girona, molt a prop de l’antiga Gerunda i dels grans corredors de comunicació que travessen aquesta plana. Les excavacions i els estudis arqueològics han identificat l’existència de la vil·la romana de Sant Menna, una explotació residencial i agrícola situada sobre una petita elevació, a prop de cursos d’aigua i de les vies que comunicaven Girona amb altres territoris. Les restes conservades són fragmentàries perquè les construccions medievals i modernes van transformar l’indret, però s’hi han documentat vestigis dels banys de la vil·la. La peça que explica millor aquell passat és la Torratxa, el gran mausoleu familiar construït enmig d’una necròpolis separada de la residència principal. La Torratxa conserva l’estructura interna de formigó romà d’un edifici funerari de mitjan segle II. Tenia una cambra inferior destinada a la tomba, nivells superiors coberts amb volta de canó i una fornícula on probablement s’exhibien les imatges dels propietaris. Les excavacions també van localitzar fonaments d’altres monuments funeraris i enterraments més senzills. La restauració contemporània ha consolidat els paraments, ha recuperat l’entorn immediat i hi ha incorporat una coberta inspirada en la forma piramidal original. Abans d’anar-hi convé consultar l’Ajuntament sobre les condicions d’accés i la possibilitat de visita, ja que les obres d’adequació han avançat per fases.

El següent gran referent cronològic és Sant Menna. La parròquia apareix documentada l’any 882 amb la forma «Sancti Menne, basilica in Villa Ablares» i torna a constar el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L’edifici actual és fruit de reformes posteriors i destaca pel campanar acabat en piràmide. L’església, la rectoria, el cementiri, els camps i els camins propers formen el barri de l’Església, cap històric del terme i un contrapunt rural al nucli modern. És un dels millors punts per entendre que Vilablareix no ha crescut al voltant d’un únic centre compacte, sinó a partir de diferents peces territorials.

El Perelló concentra avui bona part dels habitants i dels serveis. La plaça del Perelló i el seu entorn funcionen com a escenari habitual de pregons, concerts, cercaviles, vermuts i activitats comunitàries. El creixement residencial i industrial ha acostat Vilablareix a Girona i Salt, però encara són visibles nombroses masies, camps i topònims rurals. Aquest contrast entre municipi metropolità i paisatge agrícola és un dels trets més característics de la seva identitat. Cal recórrer-lo amb atenció, perquè autopistes, carreteres, ferrocarril, polígons i camins agrícoles conviuen en molt poc espai.

Entre les masies, Can Gruart és la més útil per al visitant. L’edifici tradicional va ser rehabilitat com a centre cultural i disposa de sales d’exposicions, conferències, formació i activitats. Al seu voltant s’ha consolidat un veritable pol sociocultural amb el Casal Cívic, la ludoteca, la sala polivalent i la Biblioteca Carme Fàbrega i Dalmau. La biblioteca, oberta el març de 2025, ocupa dues plantes i programa hores del conte, clubs de lectura, presentacions, activitats familiars i propostes formatives. És recomanable consultar l’agenda municipal, perquè moltes de les iniciatives més interessants de Vilablareix passen per aquest conjunt. L’altre gran objectiu d’una passejada és l’ermita de Sant Roc. S’alça al turó del mateix nom, a uns 196 metres, en un entorn obert amb vistes sobre el municipi i la plana. El primer esment explícit conegut és de 1435, relacionat amb l’encàrrec d’un retaule al pintor Joan Amigó. L’edifici combina restes del segle XV amb murs refets en èpoques posteriors i presenta una sola nau, absis semicircular, finestra gòtica conopial i campanar d’espadanya de dos ulls. Després d’anys d’abandonament va ser restaurat el 2002. L’esplanada és un lloc agradable per fer una pausa, sempre respectant l’espai, les propietats veïnes i les restriccions de foc. Els camins entre el Perelló, Sant Menna, la Torratxa i Sant Roc permeten preparar itineraris a peu o amb bicicleta. Una antiga proposta municipal de BTT enllaçava Vilablareix i Aiguaviva en un circuit d’uns 14,5 quilòmetres que passava per Sant Menna, Sant Roc i altres punts patrimonials. El traçat és útil com a referència territorial, però la informació publicada és antiga: abans de seguir-lo cal verificar la continuïtat dels camins, la senyalització, els encreuaments viaris i l’estat dels passos. Per a una sortida familiar és preferible escollir trams curts, evitar les hores de més calor i recordar que alguns itineraris travessen un paisatge agrícola en explotació.

La natura local no correspon a un gran espai protegit, sinó a un mosaic de camps, recs, rieres, arbredes i petits boscos integrats en la plana gironina. La cartografia municipal identifica cursos com el Masrocs, el Güell i la riera de la Maçana, així com camins i àrees lliures que contribueixen a la connectivitat ecològica. És un entorn adequat per observar els canvis estacionals del paisatge, però també vulnerable a les inundacions, a la calor i a la pressió urbana. Cal evitar entrar en finques, molestar el bestiar, collir productes o abandonar residus.

La cultura és un dels principals motors socials de Vilablareix. A més de la programació de Can Gruart i la biblioteca, el municipi compta amb grups de teatre, coral, entitats juvenils, associacions culturals, veïnals i de dones, colles vinculades a les tradicions i iniciatives literàries com els premis Relata’ns. La companyia local l’Olla dels Maiquiets manté una trajectòria teatral iniciada als anys noranta. Festes com Sant Menna o la Festa Major combinen espectacles professionals amb propostes sorgides del mateix teixit associatiu.

No s’ha documentat un plat exclusiu de Vilablareix que permeti parlar d’una cuina municipal diferenciada. La gastronomia s’ha d’entendre dins la tradició del Gironès: cuina catalana de temporada, esmorzars, carns a la brasa, botifarres, guisats, productes de l’horta i elaboracions dolces. La Fira de la Tardor ha incorporat en diferents edicions tastos, concursos de guisats, postres i activitats relacionades amb els productes estacionals. Per menjar al municipi, el més prudent és consultar l’oferta i els horaris vigents abans de desplaçar-s’hi.

Els mercats setmanals completen aquesta dimensió de proximitat. L’Ajuntament ha aprovat que, a partir del 5 de setembre de 2026, el mercat tradicional dels dimecres a la plaça Pau Casals convisqui amb un mercat permanent els dissabtes a la plaça de l’Onze de Setembre. El reglament permet valorar productes ecològics, de producció pròpia, artesans, de circuit curt o de venda directa. Com que el nombre de parades i els horaris poden evolucionar, convé verificar-los a l’agenda o als canals municipals. Per a les famílies, un bon pla combina una passejada curta fins a Sant Menna o Sant Roc amb una activitat de la biblioteca, una exposició a Can Gruart o una proposta de l’agenda. El municipi organitza espectacles infantils, cinema a la fresca, pedalades de contes, tallers, activitats esportives i intercanvi gratuït de llibres mitjançant els Biblionius. Les festes locals acostumen a reservar una part important del programa al públic familiar. Vilablareix es descobreix millor així: no intentant acumular visites, sinó connectant patrimoni, paisatge i vida comunitària en una jornada tranquil·la.