Pili Pili: el joc on has d’endevinar quantes bases guanyaràs

Guanyar és bo.

Normalment.

Aquí no sempre.

Perquè a Pili Pili pots tenir una carta boníssima, guanyar una basa magnífica…

i pensar:

Merda. Aquesta no la volia.

🌶️

I aquesta és pràcticament tota la gràcia del joc. No has de guanyar molt. Has de guanyar exactament el que has dit que guanyaries.

Què és Pili Pili?

Pili Pili és un joc de cartes de Ben & JB, editat per ATM Gaming, per a 2 a 8 persones a partir de 8 anys. Les partides són curtes: la caixa d’aquesta edició indica 20 minuts i la fitxa actual de l’editorial en preveu 30. Una orientació útil és uns 20–30 minuts.

És un joc de bases. I potser aquí ja he perdut algú.

Basa.

No passa res. Ho expliquem.

Una basa és una petita ronda en què cadascú posa una carta. Tots en posem una, mirem els números i, en condicions normals, la carta més alta guanya. Ja està. No sembla especialment terrorífic.

Com es juga a Pili Pili?

Al principi de cada mà reps unes quantes cartes numerades. Les mires i, abans de començar, has de respondre una pregunta: quantes bases crec que guanyaré?

Tres? Doncs dius tres.

A partir d’aquí tens una missió. No és guanyar tot el que puguis; és guanyar-ne exactament tres. I això és molt diferent. Quan ja n’has guanyat tres, aquella carta enorme que abans et feia tanta il·lusió passa a ser un problema. Ara vols perdre. Però perdre bé. Amb elegància. Que tampoc és fàcil.

Si no encertes la predicció, reps un Pili de penalització per cada basa de diferència, tant si has guanyat més bases com si n’has guanyat menys. És el que estableix el reglament en castellà de Pili Pili.

Cartes de l’1 al 55, sense pals

Pili Pili no té pals com altres jocs de bases. No hi ha cors, piques, oros ni espases. Ni has de recordar quin pal has de seguir. Les cartes numerades van de l’1 al 55 i, normalment, el número més alt s’emporta la basa. També hi ha un comodí, que pot funcionar com a carta més alta o més baixa.

Això fa que sigui fàcil entendre què està passant encara que mai hagis sentit parlar d’un joc de bases.

Tinc un 52. Això és alt. Probablement guanyaré.

Tinc un 4. Mmmm. Potser avui no.

La complicació és que no totes les cartes estan necessàriament en joc. Un 45 pot semblar molt bo. Però… hi ha un 46? Un 51? El 55? Ningú no ho sap del tot. I això et fa mirar la predicció amb una mica menys de confiança.

La gràcia és encertar la predicció

Imaginem que has dit dues bases. I en guanyes dues. Perfecte.

Però si en guanyes quatre… malament. I si només en guanyes una… també malament.

Ser massa optimista penalitza. Quedar-te curt, també. Molt saludable. Una mena de lliçó sobre expectatives vitals. Amb cartes.

I hi ha una norma especialment simpàtica: qui aposta l’últim no pot fer que la suma de totes les prediccions coincideixi amb el nombre de bases disponibles. Si s’han repartit cinc cartes per persona i les apostes anteriors sumen quatre bases, l’última persona no pot dir-ne una. El joc s’assegura que, com a mínim, algú falli. Preciós.

Les missions canvien cada mà

Si totes les rondes fossin iguals, ja estaria. Però cada mà pot venir acompanyada d’una carta de missió que altera les regles: pot fer canviar cartes, mostrar informació o modificar la manera de jugar. El reglament oficial també recomana començar sense missions durant les primeres partides, per aprendre el mecanisme bàsic.

Per tant, no pots aprendre: «Amb aquestes cartes sempre aposto dues». Perquè arriba una missió i et diu: «Ja veurem».

Aquesta és probablement la idea que més em crida l’atenció: de vegades una carta alta és justament el problema. Si has promès guanyar dues bases i ja en portes dues, tenir el 55 pot convertir-se en una petita desgràcia. Com faig per perdre amb això?

Funciona igual amb dues persones que amb vuit?

Oficialment permet jugar de 2 a 8. Ara bé, una ressenya que l’ha provat a dues, quatre i sis persones diu que a dues funciona però li resulta més frustrant, i que amb més gent hi troba més tensió i varietat en les apostes. És l’experiència d’aquesta ressenya, no una prova nostra.

Si el vols principalment per jugar sempre en parella, jo investigaria una mica més abans de decidir.

Un premi el 2025 i una dada sobre l’idioma

La medalleta que es veu a la caixa no és simplement decoració: Pili Pili figura entre els guanyadors del Grand Prix du Jouet 2025 en la categoria francesa de jeu de mise, joc d’apostes. No vol dir que t’hagi d’agradar. Els premis tampoc fan miracles. Però, com que hi és a la caixa, l’expliquem.

Pel que fa a l’idioma, no hem pogut confirmar una edició oficial en català. La caixa que mostrem inclou informació en diverses llengües, entre elles el castellà, però no el català. Les cartes numerades depenen poc de l’idioma; per entendre totes les missions i les regles, convé tenir a mà un reglament que es pugui llegir.

A qui li pot agradar Pili Pili?

Jo el tindria al radar si busques un joc petit, partides curtes, grups de diferents edats i una introducció als jocs de bases. També si t’agrada aquella alegria tan especial que produeix veure algú guanyar una carta i posar cara de desgràcia.

Si ja portes mitja vida jugant a jocs de bases més profunds, potser et semblarà massa simple. És el matís que assenyala Misut Meeple a la seva ressenya: una bona porta d’entrada, però més lleuger per als jugadors experimentats.

La nostra opinió, de moment

Encara no hi hem jugat. Això primer. No direm que ens hi hem enganxat ni que «les rialles estan assegurades». No ho sabem.

Després de mirar el reglament, la informació oficial i opinions de persones que sí que l’han jugat, hi ha una idea que em sembla especialment bona: no n’hi ha prou amb saber guanyar. També has de saber quan perdre.

Tens el 53. Normalment somriuries. Però ja has complert la teva aposta. Ara el 53 et mira. Tu mires el 53. I penses: qui m’ha manat guanyar abans?

🌶️

Fitxa ràpida de Pili Pili

• Autors: Ben & JB.
• Editorial: ATM Gaming.
• Any: 2025.
• Jugadors: 2–8.
• Edat recomanada: a partir de 8 anys.
• Durada orientativa: 20–30 minuts.
• Tipus: joc de cartes, bases i prediccions.
• Premi: Grand Prix du Jouet 2025, categoria de joc d’apostes.
• Edició en català: no n’hem pogut confirmar cap d’oficial.

El que ens crida l’atenció: haver d’encertar exactament quantes bases guanyaràs.

El possible però: si ja sou molt fans dels jocs de bases, pot quedar una mica lleuger.

Ens falta: jugar-hi.

Vídeo: com es juga a Pili Pili

Aquest tutorial en castellà de No Solo Dados explica com jugar a Pili Pili.

També pots

DOCUMENT PDFconsultar el reglament complet en PDF

Si el visor no es carrega al teu dispositiu, obre el PDF directament.

.

Una ullada a la caixa i les cartes

A la galeria pots veure la caixa, la contraportada i les cartes de l’edició que hem consultat.