Jocs de Taula
The Mind: el joc on heu d’ordenar cartes sense parlar
·
En aquest article
No parlar.
No fer senyals.
No dir “jo tinc una de molt baixa”.
Res.
I ara poseu totes les cartes en ordre.
Fàcil.
😛
Aquesta és la idea de The Mind, un joc de cartes cooperatiu de Wolfgang Warsch que té unes regles tan senzilles que la primera vegada és bastant normal pensar:
Però això com coi ha de funcionar?
Doncs funciona.
O no.
I aquí hi ha bona part de la gràcia.
Què és The Mind?
The Mind és un joc cooperatiu per a 2 a 4 jugadors, recomanat a partir de 8 anys. El va crear Wolfgang Warsch, va ser publicat originalment per NSV i el 2018 va ser nominat a l’Spiel des Jahres, un dels premis de jocs de taula més reconeguts.
La caixa és petita.
I tampoc necessitem gaire cosa més.
Cartes numerades.
Vides.
Estrelles ninja.
I persones capaces d’estar una estona sense parlar.
Això últim potser és el component més difícil d’aconseguir.
Com es juga a The Mind?
La baralla té cartes numerades de l’1 al 100.
Al primer nivell, cada jugador rep una carta.
La mira.
No l’ensenya.
I quan tothom està preparat, comença el joc.
Entre tots heu d’aconseguir jugar les cartes de menor a major.
Però no hi ha torns.
Ningú diu:
— Ara et toca.
Si tens el 17, has de decidir quan creus que ha arribat el moment de jugar-lo.
Potser algú té el 12.
Potser té el 16.
O potser la resta tenen un 63, un 78 i un 91 i estan pensant:
Va. Tira alguna cosa d’una vegada.
Aquest moment és The Mind.
Mirar la carta.
Mirar la taula.
Mirar els altres.
Esperar.
I pensar:
Ara?
El joc no permet revelar els números ni acordar senyals secrets. La gràcia és que el grup vagi desenvolupant una mena de percepció compartida del temps.
No.
No és telepatia.
Probablement.
Què passa si algú s’equivoca?
Imaginem que jugues el 42.
Molt convençut.
Pam.
Però algú tenia el 37.
Doncs malament.
L’equip és penalitzat i perd una vida.
A mesura que aneu superant nivells, cadascú rep més cartes i la cosa es complica sense necessitat d’afegir vint pàgines noves de reglament.
Això m’agrada especialment de la idea.
Les regles gairebé no es compliquen. Els que us compliqueu sou vosaltres.
I què són les estrelles ninja?
Són una petita ajuda.
Quan l’equip decideix utilitzar-ne una, cada jugador descarta boca amunt la carta més baixa que té. Això permet treure una mica de pressió a la situació.
Perquè hi haurà moments en què tots portareu massa estona mirant-vos.
I algú haurà de fer alguna cosa.
És un joc d’estratègia?
No gaire.
Si busqueu construir motors, calcular quinze jugades per endavant, acumular recursos o preparar una venjança elaborada contra aquella persona que us va bloquejar el blat fa tres rondes…
aquí no.
The Mind va per una altra banda.
La dificultat no està a saber què has de fer.
Està a saber quan fer-ho.
La mateixa descripció del jurat de l’Spiel des Jahres destaca precisament aquesta idea: comunicar-se sense paraules ni gestos a través d’una percepció sincronitzada del temps.
I això fa que sigui una proposta bastant estranya.
En el bon sentit.
Quan comença a passar alguna cosa
Imagino que el moment interessant arriba quan el grup comença a encertar.
Un 14.
Pausa.
Un 22.
Pausa.
Un 27.
Un 28.
I ningú ha dit res.
Perquè llavors apareix aquella sensació de:
Eh. Un moment. Això està funcionant.
Aquest és precisament l’element que va cridar l’atenció del jurat quan The Mind va ser nominat a l’Spiel des Jahres el 2018.
Potser no és per a tothom
També ho hem de dir.
Si el que us agrada dels jocs de taula és prendre moltes decisions, elaborar estratègies o descobrir combinacions noves partida rere partida, The Mind probablement us quedarà curt.
La proposta és molt concreta.
És més una experiència compartida que un joc carregat de mecàniques.
I segurament aquí hi haurà dos tipus de persones.
Les que acabaran una partida dient:
Una altra.
I les que diran:
A veure… que només hem estat tirant números.
Perfectament legítimes totes dues.
The Mind amb nens?
La recomanació oficial és a partir de 8 anys i el nivell d’entrada està considerat baix.
Les regles no semblen especialment difícils per als nens.
El repte és un altre.
Esperar.
Concentrar-se.
No parlar.
Interpretar el ritme dels altres.
No tirar el 72 quan algú encara tenia el 23.
Aquest últim punt és important.
👀
Per això pot ser especialment curiós com a joc familiar: adults i nens juguen sota exactament la mateixa limitació.
Aquí ningú pot salvar la partida explicant als altres què han de fer.
Quant dura una partida?
La fitxa de l’Spiel des Jahres indica aproximadament 20-40 minuts, tot i que la durada real dependrà de com avanci el grup i de quants intents necessiteu.
És, per tant, dels que podeu treure sense haver de reservar tota la tarda.
Sempre que després no digueu:
Una altra i prou.
Que ja sabem com acaba això.
A qui li pot agradar The Mind?
Sobretot a grups o famílies que busquen un joc:
- Fàcil d’explicar.
- Petit i ràpid de treure.
- Cooperatiu.
- Diferent dels jocs de cartes habituals.
- Que generi moments de tensió i rialles sense necessitar gaire preparació.
Si busqueu profunditat estratègica, segurament miraria cap a una altra banda.
Si voleu posar quatre persones al voltant d’una taula i descobrir si misteriosament sou capaços d’entendre-us sense dir res…
això ja és una altra història.
Una altra partida?
The Mind parteix d’una idea que sembla gairebé massa simple.
Poseu números en ordre sense parlar.
Ja està.
Però precisament aquí hi ha l’invent.
Les cartes són el punt de partida. Després entren en joc les persones que teniu davant.
L’espera.
El risc.
Els errors.
I aquell moment una mica inexplicable en què quatre cartes surten exactament en l’ordre correcte i tothom es mira pensant:
Com ho hem fet?
No ho sé.
Una altra?
Fitxa ràpida de The Mind
- Autor: Wolfgang Warsch.
- Il·lustracions: Oliver Freudenreich.
- Editorial original: NSV.
- Any: 2018.
- Jugadors: 2-4.
- Edat recomanada: a partir de 8 anys.
- Durada: aproximadament 20-40 minuts.
- Tipus: joc de cartes cooperatiu.
- Dificultat: baixa.