Què fer aquest cap de setmana 17 i 18 d'octubre de 2026 per la província de Lleida

Aquest cap de setmana sembla que la tardor també arriba a les comarques de Lleida.

I no pas de puntetes.

Dissabte encara tindrem estones de sol i temperatures agradables.

Però a la tarda el temps es pot començar a complicar.

I diumenge...

Diumenge sembla que tocarà buscar la jaqueta.

Núvols, possibilitat de pluja i una bona baixada de temperatures.

Que ja tocava una mica de tardor.

Però tampoc no calia passar de l'estiu a l'hivern en dos dies.

I amb aquestes previsions, ja sabeu què toca.

Consultar les activitats abans de sortir.

Sobretot les fires i festes que es fan a l'aire lliure.

Que algunes poden modificar horaris, dates o ubicacions.

I no és qüestió de fer quilòmetres per descobrir que la fira s'ha traslladat.

En fi.

Avui us porto una curiositat de Lleida.

Una d'aquelles que m'agraden.

Perquè parla d'infants.

D'escoles.

De mestres.

I d'una manera d'aprendre que, gairebé cent anys després, encara ens pot ensenyar moltes coses.

Lleida — Quan els petits periodistes es tacaven els dits de tinta

El 18 d'octubre de 1932, ara fa 94 anys, un grup d'alumnes de Montoliu de Lleida va fer una demostració d'una impremta escolar.

A l'Escola Normal de Lleida.

Amb el seu mestre, José de Tapia.

I potser penseu...

Una impremta?

A l'escola?

Doncs sí.

I no era pas una activitat qualsevol.

Aquells infants escrivien els seus propis textos.

Preparaven les lletres.

Les col·locaven.

Les imprimien.

I creaven les seves publicacions.

Amb les mans.

Amb tinta.

Amb paper.

I amb molta paciència.

Perquè si s'equivocaven en una lletra...

No hi havia cap botó per desfer.

Tocava corregir-la.

I tornar-hi.

I el més interessant és que no es tractava simplement d'aprendre a fer anar una màquina.

Era una manera d'aprendre fent.

D'escriure sobre allò que coneixien.

D'explicar les seves experiències.

De compartir el que pensaven.

I de veure com les seves paraules acabaven convertides en una publicació de veritat.

Imagineu-vos la il·lusió.

Escriure una història.

Preparar-la.

Imprimir-la.

I tenir-la a les mans.

Feta per tu.

No per un adult.

No copiada d'un llibre.

Teva.

I aquí és on em faig una pregunta.

Amb tota la tecnologia que tenim avui, aprenem més o simplement fem les coses més de pressa?

Perquè avui tenim ordinadors.

Tauletes.

Mòbils.

Internet.

I intel·ligència artificial.

Podem escriure un text en segons.

Corregir-lo.

Traduir-lo.

Afegir-hi imatges.

Publicar-lo.

I fer que arribi a milers de persones.

Tot sense aixecar-nos de la cadira.

Que és una meravella.

No ho negaré.

Jo mateix faig servir aquestes eines.

I molt.

Però de vegades em pregunto si tanta facilitat també ens fa perdre alguna cosa.

Perquè una cosa és tenir una eina que t'ajuda.

I una altra és deixar que l'eina ho faci tot per tu.

Posem un exemple.

Un infant ha de fer un treball sobre un animal.

Abans havia de buscar informació.

Llegir.

Preguntar.

Mirar llibres.

Escriure.

Equivocar-se.

Esborrar.

I tornar a començar.

Avui pot obrir una intel·ligència artificial.

Escriure quatre paraules.

I tenir el treball fet.

Amb introducció.

Desenvolupament.

Conclusió.

I fins i tot amb una frase final que sembla escrita per un professor universitari.

Tot perfecte.

Però...

Què ha après?

Potser molt.

Si ha fet servir aquella eina per investigar, entendre, preguntar i descobrir.

O potser no gaire.

Si simplement ha copiat el resultat.

I aquí crec que hi ha una diferència important.

La tecnologia pot ajudar-nos a aprendre.

Moltíssim.

Però també pot ajudar-nos a no haver de pensar gaire.

I això ja no sé si és tan bona notícia.

Perquè aprendre no és només tenir una resposta.

És entendre com hi has arribat.

És fer-te preguntes.

És equivocar-te.

És descobrir que allò que pensaves que era correcte...

No ho era.

I tornar-ho a intentar.

Que equivocar-se també forma part de l'aprenentatge.

Encara que de vegades ens costi acceptar-ho.

I potser per això m'ha agradat tant aquesta història dels petits impressors de Montoliu.

Perquè aquells infants no només escrivien.

Feien.

Experimentaven.

Tocaven.

Provaven.

I veien el resultat de tot aquell esforç.

Segurament alguna lletra sortia torta.

Alguna pàgina quedava mal impresa.

Algú s'embrutava les mans.

I més d'un devia acabar amb tinta fins als colzes.

Però també devia haver-hi una satisfacció enorme.

Aquella de mirar una cosa i pensar...

Això ho he fet jo.

I no només passa amb l'escriptura.

Passa amb moltes coses.

Fer una manualitat.

Plantar una llavor.

Construir alguna cosa.

Preparar una recepta.

Aprendre a anar en bicicleta.

Hi ha coses que pots mirar mil vegades en un vídeo.

Però fins que no les fas...

No les acabes d'entendre.

I això em fa pensar que potser no necessitem escollir entre la tecnologia i les maneres d'aprendre d'abans.

Podem tenir les dues coses.

Una tauleta per investigar.

Un ordinador per escriure.

Una intel·ligència artificial per resoldre dubtes.

I també unes tisores.

Una mica de fang.

Pintura.

Paper.

Una impremta.

O simplement les mans.

Que tampoc no cal que tot tingui pantalla.

I no.

No dic que abans l'escola fos millor.

Ni de bon tros.

Hi havia moltes coses que avui no voldríem recuperar.

Però també hi havia mestres que intentaven fer les coses d'una altra manera.

Que entenien que els infants no havien de limitar-se a escoltar i memoritzar.

Que també havien de participar.

Crear.

Descobrir.

I pensar per ells mateixos.

Com José de Tapia i aquells alumnes de Montoliu.

Fa 94 anys.

I potser aquesta és la part més curiosa de tota la història.

Que gairebé un segle després encara continuem parlant de la importància d'aprendre fent.

En fi.

Potser per avançar no sempre cal mirar endavant.

De vegades també va bé mirar enrere.

No per tornar al passat.

Sinó per recuperar allò que valia la pena.

I parlant d'aprendre fent...

Aquest cap de setmana tenim una bona oportunitat.

El 17 i 18 d'octubre.

Perquè a les comarques de Lleida tenim fires, festes, mercats, activitats familiars i moltes propostes per descobrir.

I no tot s'aprèn dins d'una aula.

També s'aprèn visitant un museu.

Passejant per un poble.

Descobrint un ofici.

Participant en un taller.

Escoltant una història.

O simplement sortint a veure què passa al nostre voltant.

Que els infants aprenen moltes coses quan els deixem experimentar.

I els adults...

També.

Així que consulteu l'agenda.

Reviseu els possibles canvis de programació.

Agafeu la jaqueta.

I, si cal, el paraigua.

I sortiu a descobrir alguna cosa nova.

Que aquest cap de setmana, si tornem a casa havent après alguna cosa...

Ja haurà valgut la pena.

Bon cap de setmana!

PD1. I vosaltres? Recordeu alguna activitat de l'escola que us fes especial il·lusió?

Jo crec que tots en tenim alguna.

D'aquelles que, molts anys després, encara recordem.

PD2. I recordeu... compartiu aquest resum amb la família, els amics, els veïns i tothom que conegueu.

Que el boca-orella encara funciona.

I a nosaltres ens ajuda molt a continuar creixent. 😜

Agenda de Lleida

Fira de Sant Ermengol 2026: la Seu d’Urgell es converteix en la capital del formatge del Pirineu aquest cap de setmana

Fira de Santa Teresa d'Esterri d'Àneu 2026

La Fira de la Poma de Barbens 2026 arriba amb tastos, gastronomia, concerts i activitats familiars

Solsoterra 2026: bolets, mercats i gastronomia a Solsona

Tàrrega celebra quatre dies de Fira del Medi Ambient amb 37 expositors, tallers i alliberament de fauna

Molt a Prop!

14ª Fira del Conte de Tordera

Book Music Festival Olot 2026

Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar 2026

Fira de les Bruixes Lloret de Mar 2026

Fira de Sant Lluc Olot 2026

Fira de Santa Úrsula 2026 a Valls: programa i diada castellera

Fira del Bolet d’Albanyà 2026

Fira Guilleries Sant Hilari Sacalm 2026

La Fira de Bruixes de Martorell 2026 arriba amb mercat esotèric, espectacles i túnels del terror

La Fira de Fornells de la Selva 2026 arriba amb 4x4, castellers, gegants i activitats per a tota la família

Més cosetes…

La tireta de Oques Grasses

Trobaràs més plans, llocs i idees a On Anem Avui

Apunta’t al WhatsApp… i per què no, a Instagram?

I si no vols perdre’t res…

també ens pots tenir una mica més a prop.

Sense haver d’entrar cada dia a la web.

Que tots tenim vida.

😅

Tenim WhatsApp.

Allà hi envio els resums del cap de setmana.

Idees.

Plans.

Coses per fer.

I alguna cosa més que se m’escapa.

No cada cinc minuts.

No patiu.

No us penso convertir el mòbil en una festa major permanent.

😂

👉 Apunta’t al WhatsApp d’On Anem Avui

En aquesta pàgina també tens tota la informació de com funciona.

I després hi ha Instagram.

Que és una altra història.

Allà anem compartint coses que trobem.

Llocs.

Plans.

Festes.

Curiositats.

I probablement alguna cosa que no tenia previst publicar cinc minuts abans.

Com ha de ser.

📸 Segueix On Anem Avui a Instagram

WhatsApp.

Instagram.

La web.

No cal que ens segueixis a tot arreu.

Però si ho fas…

tampoc et diré que no.

🤪

Així, quan arribi el cap de setmana i tornis a fer aquella pregunta de sempre…

què fem avui?

potser ja tindràs alguna idea.