Camp dels Ninots
Índex
Camp dels Ninots de Caldes de Malavella
El Camp dels Ninots: Un Tresor Paleontològic i Climàtic del Pliocè
El Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, és un dels jaciments paleontològics més importants de Catalunya i Europa. Amb restes fòssils d’espècies animals i vegetals en un estat de conservació excepcional, el jaciment proporciona informació única sobre el clima, la flora i la fauna del Pliocè, fa aproximadament 3,2 milions d’anys. Aquest article explora en profunditat la història, la geologia, la fauna, la flora i el valor científic d’aquest excepcional jaciment, conegut pels seus “ninots”, formes arrodonides generades per silicificacions d’òpal que li donen el nom.
Història del Jaciment
Les Primeres Investigacions
El Camp dels Ninots fou estudiat per primera vegada l’any 1882 pel geòleg Lluís Marià Vidal, qui va identificar sediments lacustres sobre roques volcàniques. Aquestes primeres observacions van assentar les bases per a futures investigacions geològiques. Tanmateix, no va ser fins a l’any 1999 quan la geòloga Montserrat Vehí va descobrir restes òssies de grans herbívors en aquests sediments, fent que el jaciment comencés a prendre rellevància paleontològica. A partir de l’any 2003, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es van iniciar excavacions sistemàtiques que han revelat una gran quantitat de restes fòssils ben preservades, convertint el Camp dels Ninots en un autèntic tresor per a la paleontologia.
El Jaciment com a Fossil-Lagerstätte
El Camp dels Ninots és considerat un Fossil-Lagerstätte, un terme alemany que es refereix a jaciments amb una extraordinària conservació de fòssils. En aquest lloc, les restes fòssils d’animals es van conservar gairebé intactes gràcies a les condicions geològiques especials: l’entorn lacustre amb aigua rica en minerals va permetre que els cossos fossin enterrats ràpidament per sediments, en condicions anòxiques (sense oxigen). Això va protegir els esquelets de la descomposició i va permetre la seva preservació en connexió anatòmica, un fenomen excepcional en la paleontologia.
Geologia del Camp dels Ninots
Formació del Cràter Volcànic
El Camp dels Ninots es troba dins d’un antic cràter volcànic de tipus maar, resultat d’una explosió freatomagmàtica. Aquest tipus de volcans es formen quan l’aigua subterrània entra en contacte amb el magma, provocant una explosió violenta que crea un cràter profund. Aquest es va omplir d’aigua i sediments durant el Pliocè, donant lloc a un llac de poc profunditat, amb sediments argilosos i llims que han conservat fòssils de manera excepcional. Els maars són estructures volcàniques molt comunes en regions de vulcanisme explosiu, i el Camp dels Ninots és un exemple clàssic d’aquest tipus de formació.
Els “Ninots”: Silicificacions Úniques
El nom “Camp dels Ninots” prové de les formacions d’òpal, conegudes com a menilites, que es troben a la zona i tenen formes arrodonides que recorden petites figures o “ninots”. Aquestes silicificacions d’òpal es van formar per la circulació de fluids rics en sílice a través dels sediments volcànics. L’aigua rica en minerals va precipitar la sílice, creant aquestes formes úniques que han esdevingut emblemàtiques del jaciment.
La Fauna del Camp dels Ninots
El Camp dels Ninots ha proporcionat una col·lecció de fòssils de gran valor científic, amb esquelets de diverses espècies de mamífers, rèptils, amfibis i peixos. El més destacable és que molts d’aquests fòssils es troben en connexió anatòmica, cosa que permet una reconstrucció precisa de l’anatomia i la biologia d’aquests animals.
Espècies Identificades
Entre les espècies més destacades recuperades al Camp dels Ninots es troben:
- Alephis tigneresi: Un bòvid extingit, del qual s’han trobat fins a tres individus en connexió anatòmica.
- Stephanorhinus jeanvireti: Un rinoceront prehistòric que va viure a Europa durant el Pliocè.
- Tapirus arvernensis: Un tapir de grans dimensions que habitava zones boscoses i humides.
- Mauremys leprosa: Una tortuga aquàtica, de la qual s’han identificat fins a cinc individus.
- Diverses espècies d’amfibis, peixos d’aigua dolça i petits rosegadors.
Aquest conjunt faunístic permet estudiar les relacions ecològiques de l’època, així com les interaccions entre diferents espècies i els seus hàbits alimentaris i de locomoció.
Els Amfibis i Peixos del Llac
Els amfibis i els peixos trobats al Camp dels Ninots són especialment importants per reconstruir l’ecosistema aquàtic del llac. Les espècies d’amfibis inclouen Pleurodeles i Lissotriton, així com granotes del gènere Pelophylax, que habiten en zones d’aigua dolça. Els peixos pertanyen principalment al grup dels ciprínids, un tipus de peix que es troba en rius i llacs. Aquestes troballes ajuden a comprendre com era l’ecosistema aquàtic del llac i les condicions mediambientals de l’època.
Flora i Paleoambient del Camp dels Ninots
El Camp dels Ninots és també una font d’informació valuosa sobre la vegetació del Pliocè i les condicions climàtiques que prevalien a la regió. Les restes vegetals trobades al jaciment inclouen empremtes de fulles, fruits i pol·len, la qual cosa ha permès reconstruir el paisatge i el clima d’aquesta època.
Vegetació Subtropical
Les restes paleobotàniques del Camp dels Ninots indiquen que la zona estava coberta per una vegetació subtropical, amb temperatures més altes que les actuals i una humitat elevada. Els arbres de la laurisilva, com Daphnogene i Laurophyllum, dominaven el paisatge, formant boscos densos amb arbres que podien arribar als 40 metres d’alçada. Aquest tipus de bosc és similar als actuals boscos de llorers de les Illes Canàries, que creixen en condicions humides i suaus.
Boscos de Ribera i Plantes Aquàtiques
A les vores del llac es van desenvolupar boscos de ribera, dominats per verns (Alnus gaudinii) i xiprers dels pantans (Taxodium). Aquests boscos estaven acompanyats de plantes amfíbies com les bogues, les canyes i els esparganis, que creixien en zones inundades parcialment, amb les arrels submergides però les fulles i tiges emergides a l’aire. Aquestes plantes formaven grans praderies aquàtiques que contribuïen a la diversitat de l’ecosistema del llac.
L’Estudi dels Pòl·lens i la Vegetació Regional
Les restes microscòpiques, com els pòl·lens i les espores, proporcionen informació sobre la cobertura vegetal de la regió. Aquestes restes indiquen un paisatge més ampli dominat per laurisilves i boscos caducifolis, amb espècies com els noguers i les alzines subtropicals. Els estudis de pòl·lens han demostrat que les condicions ambientals eren suaus i humides, amb precipitacions abundants, la qual cosa va permetre el creixement de boscos densos al voltant del llac.
Dinàmiques Climàtiques i Canvis Paleoambientals
Una de les contribucions més significatives del Camp dels Ninots és la seva capacitat per proporcionar informació sobre els canvis climàtics al llarg del Pliocè. Els registres fòssils de fauna i flora indiquen que la regió va experimentar una transició d’un clima subtropical cap a un clima mediterrani, més sec i temperat. Aquest canvi climàtic va afectar profundament els ecosistemes locals, provocant l’extinció de moltes espècies i la transformació dels paisatges vegetals.
L’Emissió Sobtada de CO2 i la Mort Sobtada
Un dels fenòmens més intrigants del jaciment és la possible emissió sobtada de diòxid de carboni (CO2) que podria haver caus
at la mort sobtada de molts animals que vivien al voltant del llac. Aquesta hipòtesi es basa en la presència d’esquelets complets en connexió anatòmica, cosa que suggereix que aquests animals podrien haver mort ràpidament i els seus cossos van ser arrossegats al fons del llac, on van ser enterrats per sediments rics en argila. Aquest tipus d’esdeveniments és conegut en altres jaciments volcànics i podria haver jugat un paper important en la preservació dels fòssils.
Importància Científica del Jaciment
El Camp dels Ninots no només ofereix una finestra única per estudiar els ecosistemes del Pliocè, sinó que també és clau per comprendre les dinàmiques climàtiques que van tenir lloc fa més de 3 milions d’anys. Les investigacions que es duen a terme al jaciment combinen diverses disciplines com la geologia, la paleontologia, la botànica i l’arqueologia, proporcionant una visió integrada de l’ecologia i el clima d’aquesta època.
El projecte de recerca, dirigit per Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, ha rebut reconeixement internacional pel seu impacte en el camp de la paleontologia i la paleobotànica. Les troballes fetes al Camp dels Ninots són crucials per a la comprensió de com es van desenvolupar i canviar els ecosistemes en resposta a les variacions climàtiques.
El Camp dels Ninots és un dels jaciments paleontològics més rellevants d’Europa, oferint una visió excepcional de la fauna, la flora i el clima del Pliocè. Les seves troballes han proporcionat informació valuosa sobre l’evolució dels ecosistemes i els canvis climàtics que van marcar la transició cap al clima mediterrani actual. Els treballs continus en aquest jaciment prometen seguir revelant nous coneixements sobre la història del nostre planeta, consolidant el Camp dels Ninots com un tresor científic per a les generacions futures.
camp_dels_ninots-1Com Arribar al Camp dels Ninots?
El Camp dels Ninots està situat a l’extrem oest del terme municipal de Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a la província de Girona. Aquest jaciment es troba en una zona d’alt interès geològic i paleontològic, i la seva visita ofereix una oportunitat única per conèixer de prop la història del Pliocè i els seus habitants. A continuació, s’ofereixen diferents opcions per arribar-hi i consells per gaudir de la visita.
Com Arribar en Cotxe
L’accés en cotxe és la manera més fàcil i còmoda de visitar el Camp dels Ninots. El jaciment està situat a prop de la localitat de Caldes de Malavella, coneguda per les seves aigües termals. Des de Girona, el trajecte en cotxe és d’aproximadament 30 minuts, mentre que des de Barcelona, es pot arribar-hi en aproximadament entre una hora i mitja.
Hi ha una àrea d’aparcament disponible a prop del jaciment, on podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins al punt de visita.
Accessibilitat
El Camp dels Ninots està situat en un terreny relativament pla, cosa que facilita l’accés a molts visitants. No obstant això, les zones properes a les excavacions poden no estar completament adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, per la qual cosa és recomanable contactar prèviament amb els organitzadors de les visites per verificar l’accessibilitat i assegurar-se que es disposen de totes les facilitats.
Horaris de Visita del Camp dels Ninots
El jaciment del Camp dels Ninots no és accessible lliurement durant tot l’any, ja que es tracta d’un jaciment protegit. Normalment, s’organitzen visites guiades durant èpoques concretes, especialment a l’estiu i durant les campanyes d’excavació. Aquestes visites són una oportunitat excel·lent per veure els espais d’excavació actius i aprendre de primera mà dels investigadors sobre les troballes paleontològiques.
- Visites guiades: Es poden reservar mitjançant l’Ajuntament de Caldes de Malavella o a través de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
- Jornades de portes obertes: Durant les campanyes d’excavació, sovint es realitzen jornades de portes obertes, on els visitants poden veure en directe el treball dels arqueòlegs i paleontòlegs. Aquestes jornades solen coincidir amb esdeveniments locals o científics.
Què Veure a Prop del Camp dels Ninots
A més de la visita al jaciment, la zona de Caldes de Malavella ofereix altres atractius turístics que poden complementar l’experiència.
Museu Espai Aquae
L’Espai Aquae de Caldes de Malavella és un centre museogràfic que combina recerca, didàctica i interpretació del patrimoni local, a més de ser un punt d’informació turística. El museu ofereix diverses sales temàtiques que exploren la història geològica, l’aprofitament de les aigües termals i el passat romà del municipi, incloent les restes d’Aquae Calidae. També es destaca el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, amb activitats educatives i tallers per a escolars.
Situat al Castell de Caldes, al Puig de Sant Grau, l’Espai Aquae ofereix vistes a les Termes Romanes i altres monuments importants com l’ermita de Sant Grau i les fonts termals dels Bullidors i de Sant Narcís. A més de l’experiència presencial, es pot fer una visita guiada virtual per descobrir la riquesa històrica i natural de la zona des de casa.
Les Termes Romanes i Puig de Sant Grau
Les Termes Romanes de Caldes del Puig de Sant Grau, a Malavella, són un monument històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Construïdes al segle I d.C., aprofitaven les aigües termals de la font dels Bullidors i inclouen una gran piscina central envoltada de galeries. Actualment es conserven la piscina i algunes restes de construccions annexes, com piscines més petites destinades a banys individuals. Les excavacions han revelat monedes i ceràmica de diferents tipus, així com làpides que confirmen el nom i estatus del municipi romà. L’entrada és lliure i es pot visitar de manera autoguiada.
Castell de la Malavella i Ermita de Sant Maurici
El Castell de Malavella, situat sobre un turó a 3 km al sud de la localitat de Caldes de Malavella, és una visita recomanada per la seva importància històrica i les vistes espectaculars de la comarca de la Selva. Tot i estar en ruïnes, conserva murs i torres, així com restes de la capella dedicada a Sant Maurici. Documentat des del segle XI amb el nom de “Castro Vetulo”, el castell va ser un important enclavament feudal fins a la fi de l’antic règim, vinculat a la baronia de Llagostera. El lloc ofereix una caminada històrica i un punt d’observació immillorable de la zona.
Fonts i Balnearis
El Balneari Prats, construït durant el segle XIX al centre de Caldes de Malavella, té els seus orígens en un petit establiment termal de la família Prats, que aprofitava l’aigua de la Font de la Mina. El fenomen de l’estiueig va impulsar la construcció de l’edifici actual. El Balneari Vichy Catalan, per la seva banda, va ser fundat pel doctor Modest Furest i Roca el 1880 per explotar les fonts termals del Puig de les Ànimes, incloent-hi banys i una planta embotelladora.
Pel que fa a les fonts, la Font de la Mina, coneguda també com el Raig d’en Mel, va ser descoberta durant unes obres i canalitzada a unes cases de banys. La Font dels Bullidors i la Font de Sant Narcís, amb aigües termals a 56º i 60º respectivament, han estat utilitzades per la població per ús domèstic. Finalment, la Font de la Vaca, d’estil modernista, es troba al Parc de la Granja, un projecte de ciutat-jardí iniciat als anys 20.
Coses interesant sobre el Camp dels Ninots
El Camp dels Ninots no és només un jaciment paleontològic, sinó una finestra al passat que ens permet comprendre millor el nostre entorn i la història natural de la regió. Us deixem coses interessants sobre el tema.
Notícia de la descoberta de l’esquelet d’un tapir al Camp dels Ninots
Caldes de la Malavella – 24 de juliol de 2012
En el curs de l’excavació realitzada durant el passat mes de maig al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha descobert un esquelet sencer i en connexió anatòmica de tapir de 3,1 milions d’antiguitat.
Aquest tapir de l’espècie Tapirus arvernensis és el tercer tapir que es documenta en el jaciment. Amb aquesta troballa el Camp dels Ninots concentra quasi el 70% del registre fòssil d’aquesta espècie. Les restes del tapir corresponen a un indivudi adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms.
Durant el Pliocè els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània degut que hi havia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí o a diverses zones de les Canàries.
En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. L’estudi d’aquestes restes ha permès diferenciar l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de ribera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers. En aquest context ambiental els tapirs trobaren les condicions idònies per viure. Aquests mamífers corpulents basen la seva alimentació en fulles i fruites i en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.
La extinció dels tapirs a Europa, a l’inici del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és conseqüència d’un canvi climàtic regit per la ciclicitat dels períodes glacials i interglacials, moment en què el paisatge subtropical va ser substituït per una vegetació de tipus mediterrània. Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més directament relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.
Paral·lelament a les tasques paleontològiques, també s’ha estat treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que aporta gran informació de com eren les darreres societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior, fa sobre uns 20.000 anys, a la comarca de la Selva.
¿Qui va matar el tapir del Camps dels Ninots?
L’enigma del tapir del Camp dels Ninots: Una mort misteriosa de fa 3 milions d’anys
El text tracta sobre l’enigma que envolta la mort del tapir trobat al jaciment del Camp dels Ninots, un indret paleontològic de Caldes de Malavella. Aquest jaciment, datat d’uns 3 milions d’anys, ha proporcionat nombroses restes d’animals com peixos, amfibis, rèptils, rinoceronts i tapirs, així com fòssils de plantes. Les sortides de camp organitzades durant el Geolodia 2012 exploren aquest jaciment, on es plantegen diferents hipòtesis sobre què va causar la mort sobtada d’aquests animals, des d’un terratrèmol fins a l’erupció volcànica, l’aigua calenta o una emissió de gasos, similar al que va passar al llac Nyos.
El jaciment es troba dins del cràter d’un volcà tipus “maar”, format per erupcions freatomagmàtiques. A mesura que l’activitat volcànica va cessar, el cràter es va convertir en un llac que va actuar com a trampa natural, facilitant la conservació dels fòssils en condicions excepcionals. Aquestes condicions han permès trobar esquelets complets i en connexió anatòmica, com el del tapir, cosa que ha suscitat nombroses investigacions per determinar si la seva mort es va deure a esdeveniments geològics com el vulcanisme, els terratrèmols, canvis en l’aigua o emanacions de gasos letals.
Descobreix tot el document:
qui-va-matar-el-tapir-dels-camp-dels-ninots