Fira de les Ànimes a Puigcerdà

El cap de setmana del 28 i 29 d’octubre podreu gaudir a Puigcerdà de la FIRA DE LES ÀNIMES 2023. Torna a la capital cerdana la fira més esperada del món de la bruixeria, trementinaires, rituals, wicca i moltes coses més.

Ubicació a la Plaça Santa Maria, Plaça dels Herois i Plaça del Call.

A més, la nit del dissabte 18 d’octubre hi haurà desfilada terroríficament divertida pels carrers de Puigcerdà. Els seus protagonistes seran els espantanens, un seguit de personatges propis del folklore popular que faran estremir de por la canalla de Cerdanya. Personatges com en Rosegacebes (Vilar d’Urtx), en Papassa (Urús i Bellver), la Fou (Bor), la Nit (Meranges), en Banya Verda, el Peirot o la mateixa Mort participaran en aquesta cercavila que us deixarà bocabadats i bocabadades.

El GRC, entitat cultural i científica de la comarca, va iniciar el 2009 la recuperació d’aquesta tradició catalana antigament molt celebrada i ha anat recuperant en les edicions anteriors 13 espantanens històrics, relacionats directament amb indrets de la comarca i l’entorn immediat.

A continuació, aquesta es la descripció que el GRC fa dels diferents espantanens:

• En Rosegacebes és una ànima errant que es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el veí, empipat que li robessin a l’hort el va maleir per tota l’eternitat i va restar obligat a vagar per sempre com una ànima en pena.
• En Papassa és un gegant horrible, basat en el Papus. Va encaputxat, amb un cucurutxo per barret i una capa negra. Només se li veuen els ulls.
• La Nit va tota de negre i habita els cims de Meranges. Va desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’ estrelles.
• En Camunyes és una bestiota de boca gran i llargs ullals que engolia els nens. Es diu que viu als terrats i a les golfes, de les quals baixa per emportar-se els nens.
• En Banya Verda és un dimoniàs que duu una enorme banya verda al centre del front. Va armat amb una forca, on punxa tots els nens dolents que troba al seu pas, carregant-los en una cistella i els porta a l’infern.
• El Jan del Gel és un espantanens típic de la Vall de Ribes. Per evitar que els nens surtin fora de casa quan fa molt de fred, se’ls amenaça amb la presència del Jan del Gel. El seu cos és de gel i deixa gelat i exànime amb una sola mirada. Llavors es carrega el malaurat a l’esquena i se l’enduu al seu antre i se’l menja amb sopa.
• La Mort és l’espantanens i espantagrans definitiu. A Catalunya, tot i que no se la cita mai pel seu nom (no sigui que vingui de debò), s’espantava amb ella els nens. Es feia creure als nens que vindria i se’ls enduria, emportant-se’ls dins d’un sac a l’esquena. Les seves mans estan tan fredes que els deixaria gelats i porta una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (a ningú perdono).
• La Moixina és una ogressa cavernícola catalana. És una vella estranya i grunyidora, amb molt mal geni, que pega els nens dolents i pentina les nenes que no es porten bé amb cardots. Dóna unes estrebades que arrenca els cabells, deixant el cap pelat com una mona.
• La Fou és una espantanens catalana, del poble de Bor (Bellver de Cerdanya). Es tracta d’una encantada, que vivia a la cova de la Fou de Bor, propera a aquesta localitat.
• El Caragot és un homenot alt i agegantat que baixa per la xemeneia amb un enorme sac a l’esquena ple de nens entremaliats, amb els quals es fa unes sopes al foc de la llar. Similar a l’Home del Sac.
• La Ginebreda és una ogressa catalana. No era de carn i ossos, sinó de pal i molsa, com els arbres. Els seus braços eren com branques. Tenia un geni terrible, s’enfadava molt fàcilment i descarregava la seva fúria sobre els nens entremaliats, als quals pegava despietadament amb les seves mans llenyoses amb pinxos i arestes. Un cop seu produïa tal coïssor que durava més de set setmanes.
• El Peirot: espantanens català, típic del Pirineu lleidatà. Era enormement gras, degut a la gran quantitat de criatures dolentes que s’havia empassat, s’amagava un parell de coixins sota del vestit, amb la qual cosa tenia un aspecte deforme i grotesc. La mainada restava esglaiada quan el veien.
• La Tinyosa: la seva presència amenaça sobretot els petits que surten sols amb perill de perdre’s per les muntanyes. Llavors, una massa nebulosa com la boira apareix. És la Tinyosa, que s’endú el nen. Va tota de blanc.

Programació de la Fira de les Ànimes a Puigcerdà