Sismògraf 2024
-
Start
18 d'abril de 2024
10:00 -
End
30 d'abril de 2024
19:00
El festival d’Olot que detecta el moviment: Sismògraf i Simodansa
Entre el 18 i el 21 d’abril, el Sismògraf tornarà a posar el focus en el paisatge i els reptes climàtics i socials actuals. Els dies 26, 27 i 30 d’abril s’estrenarà el Sismodansa, una programació dedicada a la dansa que coincidirà amb la celebració del Dia Internacional de la Dansa, durant el qual hi haurà activitat en escenaris singulars de l’espai públic, com la Biblioteca o el Teatre.
Del 18 al 21 d’abril hi haurà propostes com Una illa, de l’Agrupación Señor Serrano, una peça creada amb l’ajuda i la presència en escena d’intel·ligències artificials; o Sota terra, de Quim Girón i Moon Ribas, una proposta que forma part del projecte europeu Stronger Peripheries i que tracta sobre la relació entre les persones i el subsòl.
Entre les propostes internacionals, s’hi podrà veure Cratera de la companyia portuguesa CiRcoLando, un projecte d’arts escèniques dedicat als paisatges volcànics, a la seva dimensió tel·lúrica i la seva proximitat amb el pols i la respiració de la Terra. Per altra banda, la companyia suïssa Trickster-p convertirà el teatre en un tauler de joc i convidarà a espectadores i espectadors a fer-se partícips del seu espectacle Eutopia, una proposta amb un enfocament lúdic i multi-sensorial.
Pel que fa al Sismodansa (26, 27 i 30 d’abril), hi haurà dues estrenes mundials: Entre, de la Companyia Eva Durban, que torna a sumar per a aquest espectacle ballarins amb un moviment biomecànic singular. I Fairy tales, de la companyia txeca Pocketart, una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes. Una estrena que serà possible gràcies a la cooperació entre el Sismògraf i el Big Pulse Dance Alliance.
Completaran la programació del Sismodansa dos monòlegs de dansa, el de Quim Bigas sobre la felicitat, i el de Laura Alcalà Freudenthal i Irene Vicente Salas sobre els millennials. La resta, un compendi de mirades: cap a la masculinitat per Àngel Duran, cap al territori i les persones que l’habiten per l’Esbart Rocasagna (amb la col·laboració de Quim Bigas), cap al cos com a arxiu personal, cultural i virtual per Ingri Fiksdal & Núria Guiu, cap a l’imaginari de l’obra Bestiari de Joan Fuster i Ortells per Mireia de Querol Duran i Urša Sekirnik, i cap a les arrels colombianes per Raquel Gualtero.