Can Trincheria
La casa museu Can Trincheria a Olot
La Casa Museu Can Trincheria manté, al seu interior, el mobiliari i la decoració originals de l’època, un conjunt amb un altíssim valor historicoartístic que ens permet submergir-nos en el vuitcentisme i en la vida familiar benestant olotina i catalana del segle XVIII i XIX.
Les decoracions murals originals, conservades a diverses estances, representen escenes galants i mitològiques, i les vistes de palaus i jardins imaginaris s’alternen amb falses motllures, sanefes o recreacions de materials nobles. L’aportació més significativa la trobem a l’Alcova del General, decorada per Joan Carles Panyó, primer director de l’Escola de Dibuix d’Olot.
Igualment, als murs de Can Trincheria hi trobem pintures, dibuixos i gravats, principalment retrats i obres de temàtica religiosa i romàntica, d’autors com Dionís Baixeras, F. Barrados, Laureà Barrau, Berga i Boada, Berga i Boix, Antoni Caba, Ramon Casabó, Melcior Domenge, Mn. Gelabert, Rafael Llimona, Moliné, Francesc Morell, J. Phillips, P. Severac, Juli Solé, i Àngel Vila, a més d’un seguit d’obres d’autors desconeguts.
El mobiliari de la casa està format per conjunts de cadiratges, llits, calaixeres, consoles, raconeres, taules i altres elements que mostren el gust decoratiu vuitcentista a partir de diversos estils, com l’imperi, el romàntic, el Lluís XIV i l’isabelí. Peces com els dos llits d’Olot, el canterano gironí o les calaixeres bessones ens permeten conèixer de primera mà les tècniques i qualitat dels treballs realitzats pels tallers olotins i gironins del XVIII.
Els elements ornamentals acompanyen la decoració de la casa: motllures daurades que coronen portes i obertures, galeries de cortinatges, cornucòpies i miralls, làmpades, canelobres, urnes de flors i altres objectes domèstics, així com els treballs d’ebenisteria, fusteria i tapisseria completen aquesta mirada al passat i configuren un conjunt únic en la seva naturalesa.
Horari d’Obertura
- Feiners: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h
- Dissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 19 h
- Diumenges i festius: d’11 a 14 h
LLOC i RESERVES: Sant Esteve, 29. Olot, Girona – Tel. 972 272 777
Entrada gratuita
Un recorregut per Can Trincheria
L’antiga part noble de Can Trincheria està formada per quatre salons i dues cambres amb les seves corresponents alcoves.
El Saló Familiar
El Saló Familiar era, juntament amb el Saló Vermell, l’espai de trobada de la família, i on tenien lloc festes, tertúlies, reunions i concerts celebrats amb motiu de visites importants. A la part superior de les portes hi trobem els escuts d’armes de la família, mentre que les parets representen, a la banda inferior, paisatges mitològics.
El Piano Vertical, d’estil isabelí, fet de fusta tropical i amb candeleres a cada banda, ben segur que va animar les vetllades de Can Trincheria. En aquest espai destaquen, molt especialment, els nombrosos retrats que testimonien la història de la nissaga Trincheria: Josep de Trincheria, Blai de Trincheria, Joaquim de Trincheria Campaneria, Antoni de Trincheria Bassols o Antoni de Trincheria Castanys, però també les dones de la família, com Tura de Bolós, Elvira Casabó Castanys, Mercè Campaneria o Isabel Polo de Trincheria entre d’altres, de la mà d’autors com Josep Berga i Boix, Melcior Domenge, Rafael Llimona o Àngel Vila.
El Saló Vermell
Actualment utilitzat com a sala d’actes, el Saló Vermell gaudeix d’unes balconades que donen directament al carrer de Sant Rafael i a l’església de Sant Esteve. A les parets hi podem veure cornucòpies, petits i luxosos miralls utilitzats per reflectir la llum de les seves pròpies espelmes. Probablement, en ocasions especials, la il·luminació del Saló es complementava amb l’encesa de les làmpades de sostre.
Al Saló Vermell hi destaca especialment el Barguenyo, un moble espanyol datat al segle XVII utilitzat per guardar petits objectes de valor. Suportat per una calaixera més tardana, de principis del segle XVIII, el Barguenyo està fet de fusta de noguer i té onze calaixets desiguals pintats d’or fi amb incrustacions d’ivori.
El Saló Isabelí
De caire més privat, aquest salonet era utilitzat per trobades que requerien una certa discreció. Decora la sala un conjunt isabelí d’ebenisteria format per un sofà de tres places, dues butaques amb braços, dos reposapeus i dotze cadires, datat de mitjan segle XIX i fet de talla de fusta i seda vermella.
Al Saló Isabelí hi trobem també una curiositat pictòrica, una picada d’ullet climàtic als freds hiverns olotins: als murs hi són representades les estacions de l’any, però hi manca l’hivern. I és que els habitants de Can Trincheria no el volien veure ni en pintura!
El Saló del Piano
Aquest salonet d’estil isabelí és el més fosc de la casa, ja que no té obertures a l’exterior. A l’estiu, els dies calorosos, els Trincheria i els seus convidats sovint hi prenien el cafè, ja que és l’estança més fresca. Però, alhora, aquesta manca de llum afavoreix una percepció més tènue de l’ambient, dominada pel caràcter principalment religiós de les pintures que decoren les parets tan sols contrastat pel retrat de Joaquim de Trincheria Campaneria que, de la mà de Laureà Barrau, albira una nova època.
Es diu que ja a principis del XX aquesta estança havia caigut en desús, i que de nit se sentien les notes del misteriós pianoforte, segurament tocat per un ratolí solitari.
Al Saló del Piano hi destaca especialment el Canterano, una producció gironina de la segona meitat del segle XVIII. Aquest escriptori, de forma bombada i amb una delicada ornamentació, és de fusta de noguer i de boix i presenta diversos calaixos: tres a l’exterior i cinc a l’interior.
L’Alcova del General
A les cases principals de les localitats petites sovint es reservava una cambra per a l’acolliment d’importants visites militars i eclesiàstiques. Aquest és el cas de Can Trincheria, on trobem l’Alcova del General i l’Alcova del Bisbe, ambdues amb la típica estructura de cambra i avantcambra.
L’Alcova del General estava preparada per acollir personalitats del món militar; hi va sojornar, per exemple, el general Martínez Campos, capità general de Catalunya, després de derrotar els carlistes i ocupar Olot.
Els murs de l’Alcova del General estan decorats amb pintures sobre tela atribuïdes a Joan Carles Panyó, primer director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i la presideix un tradicional llit d’Olot, de finals del segle XVIII, fet de talla de pi policromada i daurada amb or fi. Repartits per l’estança, hi trobem estris com un lligador amb mirall basculant per empolainar-se, un tinter de sobretaula, un orinal amb tapa, una escopidora o un braser.
L’Alcova del Bisbe
L’Alcova del Bisbe allotjava les autoritats eclesiàstiques al seu pas per la ciutat. L’avantcambra, amb grans finestrals, està decorada amb una seqüència de pintures d’escenes militars i una sorprenent mescla d’objectes, des d’una talla d’alabastre del segle XV fins a unes urnes de vidre amb motius florals fets de petxines o una roba de la primera meitat del XIX.
Destaquen les dues calaixeres bessones, datades de mitjan segle XVIII, fetes amb fusta de noguera i ornamentades amb filets d’argent, una tècnica específica i distintiva de l’ebenisteria olotina de l’època.
Unes grans motllures daurades donen pas a la cambra del bisbe, decorada amb pintures mitològiques i presidida per un llit policromat molt treballat, amb el símbol marià i motius florals daurats, i copes tipus imperi als laterals.
Deixem enrere les grans alcoves, sales i salons per un passadís distribuïdor, i ens endinsem en la part més funcional de la casa, on trobem el rebedor sala d’estar, la Sala de l’Escó i la Sala del Pessebre.
Passadís distribuïdor
El passadís distribuïdor, amb llum natural i sortida a la galeria, està decorat amb nombroses pintures majoritàriament del segle XIX i d’autors locals, mostra de la passió col·leccionista de la família. Hi destaca el barguenyo o arqueta, del segle XVII, que s’emprava per guardar documents i joies. És de fusta tenyida de color negre, imitant el preuat banús, amb calaixos d’ebenisteria molt treballats, amb incrustacions metàl·liques i decorats amb imatges bíbliques pintades sobre vidre.
Una porta que permet l’obertura a diferents alçades, datada de la primera meitat del segle XVIII, ens introdueix a la zona més lluminosa de la casa.
Rebedor – sala d’estar
La decoració i fesomia d’aquest nou espai més funcional contrasta fortament amb les nobles sales i salons que hem recorregut fins ara, ja que el mobiliari és més representatiu d’un senzill ambient de casa pairal catalana. Hi podem trobar una calaixera catalana del segle XVIII, dues arques catalanes o caixes de nuvi de la primera meitat del segle XIX i una taula de noguer de peu de bola de la mateixa època.
La Sala de l’Escó
La Sala de l’Escó era, gràcies a la llar de foc i al gran escó, la part més confortable de la casa; era un moble habitual a les llars catalanes, independentment de la seva posició social.
L’escó o banc de fusta, datat al voltant de l’any 1800, és de forma semicircular amb entrada central, i té seient i braços de noguera i respatller de freixe. Sobre la campana de la llar de foc, hi podem veure estris d’ús quotidià com la xocolatera, el porró o les llànties.
A la Sala de l’Escó hi trobem també una antiga comuna o latrina –ara convertida en lavabo- que devia desguassar a la fossa de la planta inferior.
La Sala del Pessebre
Arribem al darrer i més conegut espai del recorregut: la Sala del Pessebre. Aquesta sala era un espai quotidià molt utilitzat per la família. Hi feien els àpats i hi jugaven els nens, i fins hi tot s’hi va instal·lar una llar de foc, que més tard es va anul·lar per por que s’encengués el pessebre.
Iniciat per Ignasi de Trincheria a les darreries del segle XVIII, i continuat fins al segle XX, el pessebre monumental és una obra única de l’art popular català, un espectacle visual que interpreta el Nadal, en recrea tot el seu univers i l’encabeix dins un armari.
El pessebre es troba dins un armari vitrina que ocupa dos panys de paret de l’estança, i hi són representats passatges de l’Antic i del Nou Testament. Naixements, soldats, pastors, llenyataires, àngels, treballadors d’antics oficis, pescadors, barquers, animals de tot tipus, arquitectures, coves, elements vegetals,… Al pessebre de Can Trincheria, incomptables figures de diferents mides i èpoques conviuen en un paisatge complex amb múltiples nivells de profunditat.
Durant els anys i segles posteriors, els Trincheria hi van anar introduint elements i figures que substituïen els que probablement els nens de la casa anaven trencant amb els seus jocs. Quatre de les figures del pessebre són atribuïdes a Ramon Amadeu, el gran escultor pessebrista barceloní.
Fotos: Pol Vila
Text de museus d’Olot.