Estany de Sils
Estany de Sils: guia completa sobre un dels espais humits més importants de l’interior de Catalunya
L’Estany de Sils és una zona humida situada a la comarca de la Selva, dins els termes municipals de Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. Tot i que avui només en queden llacunes parcials i aiguamolls discontinuus, aquest espai forma part d’un antic llac natural que havia estat el més extens de Catalunya, arribant aproximadament als 7 km² de superfície.
Actualment, l’Estany de Sils és considerat un espai natural d’alt valor ambiental, integrat al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Malgrat la transformació que ha patit al llarg dels segles —dessecacions, usos agrícoles i silvícoles— encara conserva una biodiversitat remarcable, resultat de la combinació entre zones humides, rieres, prats, boscos de ribera i plantacions tradicionals.
Situat a uns 65 metres d’altitud, aquest espai és un punt clau per a la fauna aquàtica, la vegetació higròfila i els ecosistemes de transició associats als cursos fluvials que hi conflueixen. El seu paisatge, de gran interès ecològic, és també un espai ideal per a itineraris naturalistes, observació d’aus i rutes suaus de senderisme.
Fauna i flora dels Estany de Sils
Flora
L’Estany de Sils destaca per una diversitat d’hàbitats que reflecteixen la seva història hidrogeomorfològica. Entre els hàbitats d’interès comunitari hi trobem:
- Prats de dall de terra baixa i muntanya mitjana
- Alberedes, salzedes i boscos de ribera
- Prats mediterranis basòfils rics en anuals
- Suredes, alzinars i pinedes mediterrànies
- Vegetació típica de basses temporànies mediterrànies
- Jonqueres i herbassars humits
La vegetació aquàtica i higròfila representa un vestigi destacable de la flora primitiva que ocupava l’antic estany. Hi trobem:
- Marcòlic (Lilium martagon)
- Lliri de neu (Galanthus nivalis)
- Pulmonària de fulla estreta (Pulmonaria angustifolia)
- Marsilea (Marsilea quadrifolia), una espècie molt singular i escassa
També són freqüents:
- Bogars (Typha latifolia)
- Comunitats de llenties d’aigua
- Vegetació de ciperàcies i juncàcies
A més, hi ha clapes de boscos de ribera amb freixenedes, omedes i vernedes, així com prats de dall recuperats en els darrers projectes de gestió ambiental.
Fauna
L’Estany de Sils és un espai privilegiat per a l’observació de fauna, especialment d’aus aquàtiques. Entre les espècies més representatives hi trobem:
Aus aquàtiques:
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Ànec xarrasclet (Anas querquedula)
- Ànec griset (Anas strepera)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
- Martinet menut (Ixobrychus minutus)
- Rascló (Rallus aquaticus)
Peixos:
- Espinós (Gasterosteus gymnurus) — única població coneguda a la conca de la Tordera
Amfibis i rèptils:
- Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
- Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
- Tritó verd (Triturus marmoratus)
- Reineta (Hyla meridionalis)
- Salamandra (Salamandra salamandra)
També s’hi han detectat crustacis anostracis, com Tanymastix stagnalis, habituals en basses temporànies mediterrànies.
Història dels Estany de Sils
L’actual Estany de Sils és només una petita resta del que havia estat un immens llac natural situat en una zona tectònica sense drenatge natural. Les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, Rec Clar i la Torderola hi desembocaven, formant un llac intermitent que variava notablement d’extensió segons les pluges o les sequeres.
Dessecació i transformació del paisatge
Durant segles, les zones humides van ser vistes com a espais insalubres. La por a les malalties, especialment al paludisme, combinada amb la necessitat de crear terres de conreu, va impulsar molts intents de dessecació.
Finalment, l’any 1851 es va construir la séquia de drenatge que conduïa les aigües cap a la riera de Santa Coloma, aconseguint desecar gran part de la conca lacustre. Les terres resultants es van repartir entre els participants en la construcció de la séquia, i es van convertir en prats de dall i posteriorment en plantacions de pollancres i plàtans.
Recuperació ambiental
A finals del segle XX i principis del XXI es van iniciar projectes de restauració per recuperar parcialment l’entorn original:
- Projectes LIFE impulsats per l’Ajuntament de Sils i entitats ambientals
- Recuperació de llacunes i hàbitats humits
- Gestió agrícola més respectuosa
- Adquisició de terrenys per restaurar prats de dall i vegetació de ribera
- Creació d’itineraris, aguaits, zones d’observació i un centre d’informació local
L’espai està protegit per:
- Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
- Xarxa Natura 2000 (ES5120017 – Estany de Sils – Riera de Santa Coloma)
L’objectiu principal és restaurar l’antiga funcionalitat ecològica, recuperar llacunes permanents i potenciar la biodiversitat fluvial i aquàtica.
[+] Informació sobre la seva històriaCom arribar als Estanys de Sils?
L’Estany de Sils es troba a la comarca de la Selva, al sud de la província de Girona. El seu territori s’estén pels municipis de Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella, en una zona plana situada entre la depressió de la Selva i els primers contraforts de les Guilleries.
Aquest espai natural es localitza molt a prop de vies principals de comunicació, cosa que el fa fàcilment accessible tant des de Girona com des de Barcelona. L’eix principal que hi passa a tocar és la C-35, i també queda molt proper a l’autopista AP-7. A més, l’Estany de Sils compta amb l’estació de tren de Sils, que forma part de la línia R1/R11, facilitant l’accés amb transport públic.
La seva posició geogràfica el situa a uns 65 metres d’altitud, en una conca natural on històricament s’acumulaven les aigües procedents de diverses rieres, fet que permet entendre per què aquesta zona va desenvolupar-se com un gran llac natural durant segles.
Informació i pdf de l’Estanys de Sils
[+] Quadríptic Fauna de l’Estany de Sils
[+] Llibret Informatiu de les zones humides i l’Estany de Sils