La Mina de Negrín o Mina Canta
Mina Canta: La Història Oculta de la Guerra Civil a La Vajol
La Mina Canta, també coneguda com la Mina de Negrín, és un testimoni únic de la Guerra Civil espanyola, situada al municipi de La Vajol, a l’Alt Empordà. Aquest indret, amb una història lligada a la protecció del patrimoni artístic i econòmic de la República, és una parada clau per als amants de la història i la memòria democràtica de Catalunya.
Una mina de talc convertida en refugi de tresors
Inicialment, la Mina Canta era una explotació de talc, una activitat minera que donava feina a una trentena de treballadors de la zona. Fundada l’any 1905 per la família Giralt, aquesta mina va funcionar fins al 1993, produint talc conegut popularment com “guix de sastre” o “sabonet”. No obstant això, la seva destinació va canviar dràsticament el 1937, en plena Guerra Civil espanyola, quan el govern republicà va requisar la mina i la va convertir en un lloc segur per a la custòdia de béns de valor incalculable.
A mesura que el conflicte avançava, el govern republicà va requerir dipòsits segurs per a protegir obres d’art i riqueses econòmiques. La proximitat de La Vajol a la frontera francesa i la seva orografia complicada van fer d’aquesta localització una elecció estratègica. Així, la mina va ser transformada en un búnquer fortificat amb una càmera cuirassada, amb murs de formigó d’entre dos i quatre metres de gruix, destinada a preservar el patrimoni republicà de possibles saqueigs i destrucció.
El projecte de protecció del patrimoni republicà
L’any 1937 es va crear en aquesta mina un edifici d’arquitectura fortificada que incloïa un sistema d’ascensors, muntacàrregues i un accés subterrani directe a la càmera cuirassada de la mina. Dirigit per l’arquitecte i tinent de l’Exèrcit Popular de la República Juan Negrín Mijailov, fill del president del Govern, aquest projecte va representar un gran esforç per adaptar l’espai a la seva funció com a refugi. La mina es va camuflar amb lones i pintura per evitar ser detectada per l’aviació enemiga, i es va reforçar com un dels llocs més segurs per a la custòdia de tresors artístics i econòmics.
Entre els béns guardats a la mina hi havia una col·lecció valuosa d’obres d’art del Museu del Prado, així com un tresor d’or i joies valorat en uns 500 milions de dòlars. Amb el temps, aquests béns serien transportats, alguns fins a Suïssa i altres cap a Mèxic, salvant-se així de la destrucció.
La retirada republicana i l’evacuació del patrimoni
El 1939, davant la caiguda de Barcelona i el ràpid avanç de les forces franquistes, es va iniciar l’evacuació dels béns custodiats a la Mina Canta, així com d’altres dipòsits de la zona, com el Castell de Sant Ferran a Figueres. Entre el 3 i el 9 de febrer, un intens procés de transport va portar les obres d’art i les riqueses cap a França, en una època en què els camins cap a la frontera estaven col·lapsats per la població civil i els soldats que fugien del conflicte.
Un dels episodis més destacats d’aquest èxode va ser l’heroica evacuació dirigida pel carabiner Alexandre Blasi Boher, que va aconseguir transportar el darrer camió de la mina fins a territori francès, just abans de l’arribada de les tropes franquistes al Pertús.
Els béns artístics van ser traslladats a Ginebra, on es va signar un acord per a la seva protecció i custòdia, mentre que el tresor econòmic es va enviar a Mèxic, salvaguardant així una part essencial del patrimoni de la República. Aquest procés va ser clau per preservar la memòria i la cultura republicanes davant de la repressió imminent.
La Mina Canta després de la guerra
Amb l’ocupació franquista, la mina va ser saquejada i les seves instal·lacions van ser desmantellades. Durant els anys de la postguerra, l’edifici va quedar abandonat, en un estat deplorable, i molts dels seus elements van ser aprofitats pels veïns. La família Giralt va poder recuperar la propietat i continuar l’activitat minera, que es va mantenir fins al tancament definitiu de la mina el 1993.
El 1979, Miquel Giralt, propietari de la mina i alcalde de La Vajol, va començar un procés de reivindicació d’aquest espai com a lloc de memòria històrica. Durant les dècades següents, diferents administracions van col·laborar per protegir aquest patrimoni, fins que, el 2020, la mina va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
La Mina Canta avui: un espai de memòria i reivindicació històrica
Gràcies a les iniciatives de diverses entitats, la Mina Canta ha esdevingut un espai de memòria democràtica, posat en valor per donar a conèixer la importància de la protecció del patrimoni en temps de guerra i el paper que va jugar l’Empordà en la retirada republicana. El Museu Memorial de l’Exili (MUME) col·labora amb l’Ajuntament de La Vajol per oferir visites guiades i activitats educatives a aquest espai emblemàtic de la història catalana.
Avui, l’accés a l’interior de l’edifici de la Mina Canta està limitat i només és possible amb visites guiades prèviament concertades, disponibles un cop al mes. Aquestes visites permeten conèixer de prop les instal·lacions i descobrir els detalls d’una història que ens parla de la resistència, la cultura i la memòria d’una època convulsa.
Com arribar a la Mina de Negrín?
La Mina Canta es troba a Can Perdigó, 17707 La Vajol, Girona. Des de Figueres, agafeu la carretera N-II en direcció nord, desviant-vos cap a la GI-502 i seguint fins a La Vajol.