Etiqueta: <span>Animals</span>

Molts coneixeu els noms dels ocells de la vostra zona: un tudó, un pardal, una cardina, una mallerenga, l’oreneta…. però  amb les serps no passa. A diferència d’altres animals, les serps són gran desconegudes per la majoria de la gent. 

Hi ha una por social a les serps que no s’ajusta a la seva realitat. La majoria de les serps de Girona són completament inofensives i ens són de gran ajuda per controlar les poblacions de rates i ratolins.

A Catalunya, únicament tenim 2 serps perilloses: l’escurçó pirinenc i l’escurçó ibèric, espècies que només es troben a algunes àrees restringides dels Pirineus.

Les serps són animals de sang freda que solen hibernar i, per tant, a la primavera i sobre tot a l’estiu és més freqüent trobar-nos-les.  Segur que molts teniu la imatge de veure alguna serp estirada en algun camí o a l’asfalt acumulant calor.

A Catalunya tenim 11 espècies que pertanyen a 3 famílies diferents:

• Lampròfids: serps fuet i altres espècies,
• Vipèrids: escurçons, cròtals i serps de cascavell, i
• Colúbrids: colobres o simplement “serps”.

Algunes de les serps que podem trobar per Girona:

Serp verda o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus)

La serp verda és la més gran. Pot arribar a fer 240 cm, si bé les femelles són més petites.

El seu cap és allargat i té el musell punxegut, amb una depressió entre els ulls i els orificis nasals. Les escates sobre els ulls són prominents, cosa que confereix a la seva mirada un aire penetrant i ferotge, i les dorsals són punxegudes amb un petit solc longitudinal al centre. La cua és llarga i prima.

El color dels adults varia entre el gris clar, el marró o el verd oliva. En els mascles adults i en exemplars vells la zona anterior del cos pren una coloració grisa fosca coneguda com a «cadira de muntar». El ventre sol ser groguenc o blanquinós.

Serp de ferradura o colobra de ferradura  (Hemorrhois hippocrepis)

És una serp que té com a característica unes plaques sota els ulls. El dors és de color fosc i alguns individus són quasi negres. El color de fons està cobert de taques petites groguenques formant dibuixos regulars. Té unes línies al cap a prop dels ulls i duu un dibuix sobre el crani amb forma de ferradura. Aquesta darrera dona el nom a l’espècie. Els exemplars adults poden arribar a una talla màxima de 175 cm.

Els joves mengen llangardaixos, mentre que els adults mengen ocells i ratolins. La colobra de ferradura s’excita fàcilment, mossega amb ràbia quan es veu provocada. Tot i així, no és una espècie verinosa.

Escurçó europeu o pirinenc (Vipera aspis)

Aquesta serp és fàcil de reconèixer perquè té un cos curt i robust, amb un dibuix en ziga-zaga a les escates, i el cap triangular, es diferencia notablement del tronc.

El morro, dirigit cap amunt, s’assembla a un esclop; els ulls, de mida mitjana, tenen la pupil·la vertical.

Fa entre 60 i 75 cm de llargada. Viu a la muntanya en indrets pedregosos, matollars i prats de les dues bandes dels Pirineus, i a la Serralada Transversal. Menja petits animals mamífers i és molt verinosa. En casos excepcionals pot arribar a ser mortal per als humans.

Serp blanca (Zamenis scalaris)

La serp blanca o ratllada (Zamenis scalaris) és una espècie de serp no verinosa de la família Colubridae.

És una serp fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l’esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de “H” majúscula que, en conjunt, ofereixen l’aspecte d’una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra “H” desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s’ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de “V” sobre el morro, una taca també negra sota l’ull fins a l’angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.

Colobra de collaret (Natrix astreptophora)

Colobra gran i robusta (entre 100 i 125 cm de longitud total). Cap ben diferenciat del cos, molt ample i amb grans escates a la zona superior. Les pupil·les són rodones i l’iris d’un característic to vermellós-ataronjat. La cua és curta. La coloració és de tons verds, de vegades amb petites taques negres disposades regularment pel cos. A la part posterior del cap i del coll apareix un característic collaret de tons negres i blancs, que solen perdre amb l’edat i que dóna nom a l’espècie. El ventre és blanc-blavós, amb taques fosques formant un patró escacat. Les mascles ventrals es fusionen a la part posterior.

Li encanta l’aigua. Prefereix rodalies de zones humides i dels cursos d’aigua, com ara pastures, clarianes de bosc en vessants obacs, àrees contigües a tolles, llacunes, rius i rierols. Un factor clau per a la presència de l’espècie és que hi abundin peixos i sobretot amfibis, les seves preses principals.

Serp d’aigua (Natrix maura)

La colobra escurçonera, serp d’aigua, colobra d’aigua, escurçó d’aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae. Viu en ambients aquàtics i pot arribar als 70 cm de llargària.

Té 21 fileres d’escates i dues escates postoculars. La coloració i el disseny varien molt. Del verd clar al vermell i d’una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspícues línies longitudinals blanques o àdhuc grogues. El ventre és negrós, groc o vermell.

El seu comportament defensiu és molt notable: quan se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurçó. Quan és capturada descarrega un líquid repugnatori de les seues glàndules anals

Aquesta semblança és intimidadora per als depredadors, tot i que és una serp completament inofensiva, no sap ni mossegar!

Serp de vidre o Vidriol (Anguis fragilis)

La serp que no és una serp.

La setena serp és una serp que en realitat no és una serp. A Girona també podem trobar una “serp” molt peculiar i molt freqüent.

La serp de vidre o vidriol (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae. Té les potes atrofiades i el cos llarg, de manera que sembla una serp, però en realitat es un llangardaix àpode sense relació amb les serps.

Es tracta d’un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 centímetres de llargada, tot i que habitualment és més petit. La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap però, com altres llangardaixos, té la capacitat d’automutilar-se per evadir-se d’un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.

A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera. A més, com els altres saures, té nombroses files d’escames ventrals, semblants a les dorsals, en comptes de tenir una sola filera de grans escames al costat inferior com les serps.

El conjunt de les escames és llis i lluent, i el color de l’animal és castany o gris. Les femelles tenen una banda vertebral clara, mentre que els mascles són més uniformes i els joves més daurats, amb bandes longitudinals fosques a l’esquena, els costats i el ventre.

 El dia que vegis una serp: Deixa-la. Són uns grans animals.