Els diumenges d’estiu, a les 18.30 h, al Parc Nou d’Olot.

Els diumenges d’agost a la tarda la música s’instal·la al Parc Nou. Concerts de música clàssica, de música tradicional, amb formacions de diferents tipus i estils per gaudir-ne en un entorn privilegiat.

L’accés és gratuït, però -per qüestions de seguretat amb motiu de la Covid-19- cal agafar una entrada anticipadament en aquest enllaç, a la taquilla del Teatre o a Can Trincheria.

Properes Activitats

Rusties Blues Band – DisCOVERing Robert Johnson

Diumenge 9 d’agost.

Un concert del quartet de blues garrotxí que ens acosta al mite i a la figura de Robert Johnson, possiblement el bluesman més influent de la història del blues, l’home que es va vendre l’ànima al diable en una cruïlla de camins i que va descobrir les seves cançons i les d’altres autors amb la seva influència com a fil conductor.

Serà una preestrena del doble enregistrament que s’hauria dut a terme durant el mes d’abril i que està a punt de veure la llum en les properes setmanes.

Miquel Grifell: guitarra, ressonadora, cigar box guitar harmònica i veu
Manel Gaspar: piano i hammond
Miquel Pascal: contrabaix i baix elèctric
Àngel Abad: bateria i washboard

Eduard Canimas – Un pam de net

Diumenge 16 d’agost.

Eduard Canimas és un dels talents més valorats pel que fa a la cançó d’autor. En aquesta ocasió ens presenta el seu quart disc: un treball contundent i optimista que ens dona claus per revisar com som i retrobar-nos amb nosaltres mateixos. És un concert que comença amb temes de contundència elèctrica i rockera, que es va enlairant a zones de calma i més subtils, i que torna a pujar la intensitat per acabar ballant amb alegria.

L’home del principi

Diumenge 23 d’agost.

La vida sovint ens porta a repetir postures interessants. Una d’elles —i la preferida d’aquest músic— és la del primer bany de l’any. Una persona mirant mar enllà amb l’aigua als genolls i les mans a la cintura, sense cap altra alternativa que la de llençar-s’hi tard o d’hora.

Així comença el viatge de L’home del principi, amb l’estampa d’aquell que medita sobre una única opció. En el seu cas, començar a escriure cançons —després de pensar-s’ho—, en les quals pot trobar gent en postures similars, perquè és comú trobar-nos junts en certes circumstàncies.