Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Dia: 17 de desembre de 2025

pista de gel d’Olot

La pista de gel d’Olot torna a convertir-se en un dels grans reclams del Nadal

La pista de gel d’Olot ja ha tornat a la Plaça Major i ho fa, un any més, com una de les propostes més esperades del Nadal a la ciutat. Des del 13 de desembre i fins al 7 de gener, veïns i visitants poden gaudir d’aquesta instal·lació impulsada per l’Ajuntament d’Olot i DinàmiG, que s’ha consolidat com un dels elements centrals del programa Olot Temps de Nadal.

La iniciativa arriba enguany a la seva 14a edició i manté l’objectiu de ser un punt de trobada per a famílies, escoles, entitats esportives i públic general. L’any passat, la pista va superar els 10.000 patinadors, una xifra que reforça el seu paper com a motor de dinamització social i econòmica durant les festes nadalenques.

Un espai de trobada al cor de la ciutat

La pista de gel va entrar en funcionament el passat cap de setmana, coincidint amb el final de la Fira del Pessebre, i ja ha començat a omplir de vida la Plaça Major. La regidora d’Empresa i Comerç d’Olot, Gemma Canalias, ha destacat que la pista “és un espai de trobada per a famílies, amics, escoles i entitats” i ha remarcat que contribueix a fer “una ciutat encara més viva” durant el Nadal.

A més de l’oci familiar, la pista de gel és també una eina de dinamització del centre de la ciutat, atraient activitat comercial i reforçant l’ambient nadalenc a Olot.

Centenars d’alumnes patinen aquests dies a la pista

Un dels eixos principals del projecte és la participació dels centres educatius. Durant els pròxims dies, un total de 643 alumnes de les escoles d’Olot patinaran a la pista de gel. Aquest dimecres, una setantena d’alumnes de 6è de primària de l’Escola Pla de Dalt ja han pogut gaudir de l’experiència.

Seguint el model d’edicions anteriors, la pista reserva cinc matins exclusius perquè els centres educatius de la ciutat hi puguin accedir de manera gratuïta durant la setmana del 15 al 19 de desembre. A aquests alumnes s’hi sumen 86 estudiants d’altres municipis de la Garrotxa i 195 alumnes procedents de centres educatius de fora de la comarca.

Sessions especials per a clubs esportius

Un any més, la pista de gel també obre les portes als clubs esportius de la ciutat amb sessions fora de l’horari habitual. S’han programat franges específiques de 10 a 11 h i de 15 a 16 h, amb un preu reduït de 5 euros per 60 minuts, sempre amb reserva prèvia.

Aquesta proposta vol fomentar l’activitat física, reforçar la relació entre les entitats esportives i la ciutat i oferir una experiència diferent als equips locals durant el període nadalenc.

Promocions pensades per a les famílies

Per facilitar l’accés a la pista al màxim nombre de famílies possible, enguany s’ha preparat una promoció especial adreçada a les escoles. Tots els centres educatius d’Olot rebran un fulletó amb una oferta 2×1 vàlida per a les tardes dels dies 16, 17, 18, 19 i 20 de desembre.

Aquesta promoció permet que dues persones puguin patinar al preu d’una en aquestes franges horàries. A més, es mantenen els descomptes per a famílies nombroses i monoparentals, així com l’abonament de 10 sessions de 60 minuts per 60 euros, pensat per a les persones que vulguin repetir l’experiència diversos dies.

Preus i horaris de la pista de gel

Els preus de la pista de gel d’Olot són els següents:

6 euros per 30 minuts
9 euros per 60 minuts
5 euros amb tarifa reduïda per a famílies nombroses i monoparentals
60 euros per l’abonament de 10 sessions de 60 minuts

Per normativa, és obligatori portar guants per accedir a la pista.

Pel que fa als horaris, la pista obre diàriament d’11 a 14 h i de 16 a 21 h. Els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener, el funcionament serà únicament en horari de tarda.

Una tradició consolidada del Nadal olotí

Amb aquesta nova edició, la pista de gel d’Olot reafirma el seu paper com una de les activitats més emblemàtiques del Nadal a la ciutat. Any rere any, esdevé un espai de convivència, lleure i activitat física que atrau milers de persones i contribueix a fer del centre d’Olot un punt de trobada durant les festes.

La Marfà presenta la nova programació d’hivern–primavera amb 20 activitats diverses, col·laboratives i obertes a tota la comunitat musical

La Marfà presenta la programació d’hivern–primavera 2026 amb una vintena d’activitats obertes a la ciutat

La Marfà – Centre de Creació Musical presenta la seva nova programació d’hivern–primavera 2026 amb una proposta àmplia, diversa i oberta a tota la ciutadania. Entre els mesos de febrer i maig, el centre oferirà un total de 20 activitats centrades en la formació, la creació i la divulgació musical, consolidant-se com un espai clau per al desenvolupament del sector musical a Girona i a la demarcació.

La nova temporada destaca per la seva transversalitat i per una clara voluntat de connectar artistes, professionals i públic general, combinant sessions formatives, trobades amb creadors, activitats divulgatives i espais de reflexió cultural.

Un centre de referència per a la creació musical a Girona

La Marfà s’ha consolidat al llarg dels anys com un pol de referència per a la música contemporània al territori. El tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats Bartrina, ha remarcat que el centre juga un paper fonamental en l’impuls del talent musical, no només a la ciutat, sinó també a nivell comarcal i de país.

La programació d’aquest primer semestre del 2026 reforça una aposta clara per una cultura oberta, diversa i arrelada al territori, amb una oferta que va més enllà de l’aprenentatge artístic i incorpora també aspectes com la professionalització, la gestió cultural i la salut dels artistes.

Inici de temporada amb una mirada professionalitzadora

La temporada arrencarà el 4 de febrer amb una conversa amb Jordi Casadesús, director artístic del Mercat de Música Viva de Vic. La sessió permetrà conèixer el funcionament intern d’una de les fires musicals més rellevants del país i entendre com es construeixen espais de trobada entre creadors, indústria i públic.

El 11 de febrer tindrà lloc una sessió centrada en eines de professionalització per a creadors musicals, amb especial atenció al mapatge de subvencions i recursos disponibles. Aquesta activitat anirà a càrrec del tècnic de música de La Marfà, Dani Ortiz, i està pensada per facilitar l’accés a ajuts i oportunitats dins el sector musical.

Formació artística amb artistes de referència

La programació inclou una àmplia oferta de formació artística i creativa, amb la participació d’artistes reconeguts que compartiran els seus processos i experiències.

El 19 de febrer, la cantant Judit Neddermann explicarà el seu procés compositiu en una sessió oberta al públic. El 4 de març, el músic Fidel Cuentas obrirà una porta a l’univers de la percussió llatina, mentre que l’11 d’abril, la violinista Coloma Bertran oferirà un taller dedicat a l’ús de loops en instruments de corda fregada.

Aquestes activitats permeten apropar al públic diferents maneres d’entendre la creació musical, posant l’accent en la pràctica, l’experimentació i l’intercanvi de coneixement.

Cicles temàtics: del metal al cant tradicional

Els cicles temàtics continuen tenint un pes destacat dins la programació de La Marfà. El 18 de març, Àlex Bace, cantant del grup Morphium, conduirà sessions dedicades al metal, abordant-ne els llenguatges, l’escena i les particularitats creatives.

El 22 d’abril, el cantant, guitarrista i compositor Carles Dénia oferirà una sessió centrada en el cant tradicional valencià, aportant una mirada contemporània a una tradició musical arrelada i viva.

Dins el cicle “Fondejar en la música”, el 15 de maig s’oferirà una aproximació a la creació i l’experimentació sonora amb el projecte Terrae, que revisita la tradició de les Terres de l’Ebre des d’una perspectiva actual i amb l’ús de noves tecnologies.

Música, identitat i dissidència cultural

La reflexió sobre música i identitat també forma part de la programació. El 26 de febrer, el grup mallorquí Fades protagonitzarà la xerrada “La catalanitat queer: interseccionalitat i dissidència dins la cançó”, una activitat coorganitzada amb la Fundació Prudenci Bertrana.

La proposta explorarà com la llengua, la dissidència i la creació musical conviuen i es reforcen mútuament, reivindicant espais catalans i queer com a territoris de llibertat i expressió política.

Sessions LP i divulgació musical oberta al públic

La Marfà manté la seva aposta per la divulgació musical amb les Sessions LP, un cicle d’audicions comentades d’àlbums clàssics de la música popular. Aquestes sessions, coorganitzades amb la Biblioteca Salvador Allende i la Casa de la Música de les comarques gironines, conviden a una escolta crítica i contextualitzada.

Durant aquesta temporada es revisitaran discos emblemàtics com La ley innata, d’Extremoduro, i The Smile Sessions, de The Beach Boys, amb la participació de Xantal Rodríguez i Guille Caballero.

Formació tècnica i salut per a artistes

La programació incorpora també propostes d’iniciació i formació tècnica adreçades a entitats i públic general. El 14 de març, Joel Novich impartirà un taller de manipulació d’equips de so de petit format, una competència clau per a molts projectes musicals.

En l’àmbit de la salut, el 6 de maig, el professor de l’ESMUC i contrabaixista de l’OBC Jonathan Camps oferirà una sessió dedicada a la gestió de la por escènica, amb eines pràctiques per afrontar un dels reptes més habituals entre intèrprets.

Connexió amb el món educatiu

Com a extensió natural de la seva activitat, La Marfà portarà artistes vinculats al Programa de suport a la creació a diversos centres educatius de Girona. Enguany, el projecte comptarà amb L’arannà al batxillerat artístic de l’Institut Santiago Sobrequés i amb Amaia Miranda al Conservatori Isaac Albéniz, compartint processos creatius amb l’alumnat.

Inscripcions obertes

Les inscripcions a totes les activitats de la programació d’hivern–primavera 2026 es poden realitzar a través del web oficial de La Marfà – Centre de Creació Musical.

Amb aquesta nova temporada, La Marfà referma el seu compromís amb una formació musical plural, connectada i arrelada al territori, que impulsa el talent local, crea xarxa professional i obre la música a nous públics.

olaf disney

La màgia es fa realitat: així és l’Olaf, el nou robot animatrònic de Frozen que cobra vida a Disneyland Paris gràcies a la IA

Disneyland Paris està a punt de fer un pas històric en la manera com els visitants interactuen amb els personatges. El pròxim 29 de març de 2026, coincidint amb la inauguració de World of Frozen, el parc estrenarà una nova generació d’animatrònics intel·ligents encapçalada per un dels personatges més estimats de l’univers Disney: l’Olaf, el simpàtic ninot de neu de Frozen.

No es tracta d’un animatrònic convencional. L’Olaf és un robot autònom impulsat per intel·ligència artificial, dissenyat per moure’s, expressar-se i interactuar amb els visitants d’una manera mai vista fins ara en un parc temàtic. Des de Walt Disney Imagineering el defineixen com un dels personatges més expressius i realistes mai creats.

World of Frozen: Arendelle pren vida a París

L’arribada d’aquest nou Olaf coincideix amb una de les grans transformacions del complex. El segon parc de Disneyland Paris, fins ara conegut com a Walt Disney Studios, passarà a anomenar-se Disney Adventure World, i dins d’aquest nou concepte obrirà les portes World of Frozen, una àrea completament dedicada al regne d’Arendelle.

Aquest espai recrearà l’univers d’Anna i Elsa amb un nivell de detall immersiu, i l’Olaf serà una peça clau de l’experiència. El seu paper no serà només decoratiu: interactuarà directament amb els visitants, els saludarà, parlarà amb ells, es mourà de manera autònoma i, fidel al seu caràcter, repartirà els seus famosos “abraçades calentetes”.

L’Olaf no és un ninot: és un robot amb intel·ligència artificial

Kyle Laughlin, vicepresident sènior de tecnologia i enginyeria d’R+D a Walt Disney Imagineering, ha explicat que l’Olaf és un robot entrenat mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic, concretament a través d’un sistema similar a l’aprenentatge per reforç.

A diferència d’altres personatges robòtics de Disney, com els droides BDX de Star Wars, aquest Olaf no segueix moviments rígids preprogramats. La seva IA li permet aprendre a moure’s i a expressar-se mitjançant prova i error, assajant milers de combinacions de gestos i moviments en simulacions digitals accelerades.

L’objectiu és que cada acció —caminar, saludar, inclinar-se o reaccionar a la presència d’una persona— sigui natural, fluida i fidel al personatge original de la pel·lícula.

Kamino: el “cervell virtual” que entrena l’Olaf

Una de les claus tecnològiques del projecte és Kamino, una plataforma interna desenvolupada per Disney per entrenar els seus personatges robòtics. Aquest entorn virtual simula amb gran precisió factors del món real com el pes, la fricció, l’equilibri o la resposta del cos al moviment.

Dins de Kamino, el robot pot “caure” milers de vegades sense risc, ajustant contínuament la seva postura i comportament fins a trobar patrons estables i creïbles. Gràcies a aquest sistema, un aprenentatge que normalment requeriria anys es pot completar en molt menys temps.

Un cop entrenats en el món digital, aquests moviments es traslladen a l’Olaf físic, reduint les proves mecàniques i garantint seguretat i realisme davant del públic.

Un Olaf autònom i altament expressiu

El resultat d’aquest procés és un Olaf totalment autònom, capaç de:

  • Articular boca i ulls amb gran precisió.
  • Moure braços i cos de manera independent per saludar o reaccionar.
  • Interactuar directament amb els visitants del parc.
  • Mantenir expressions coherents amb la seva personalitat cinematogràfica.

Fins i tot la seva icònica pastanaga es pot treure i tornar a col·locar, un detall que reforça la sensació que el personatge ha “sortit” de la pantalla.

Un disseny pensat per abraçar… literalment

Un dels aspectes més sorprenents del nou animatrònic és el seu recobriment exterior. L’Olaf està cobert amb un material tou que imita la textura de la neu recent, reforçat amb fibres iridescents que reflecteixen la llum i aporten profunditat visual.

Aquest disseny està pensat perquè el personatge pugui rebre abraçades sense transmetre la sensació d’estar tocant una màquina. Disney busca una experiència emocionalment creïble, on la tecnologia quedi completament integrada en la màgia.

@disneyparks

From screen to reality, the next-generation robotic character representing Olaf marks a new chapter in Disney character innovation ☃️

♬ original sound – Disney Parks

Col·laboració amb els animadors originals de Frozen

Per garantir que cada gest sigui fidel a l’Olaf que el públic coneix, l’equip de Walt Disney Imagineering ha treballat estretament amb els animadors originals de Walt Disney Animation Studios.

Bruce Vaughn, president i director creatiu de Walt Disney Imagineering, i Natacha Rafalski, presidenta de Disneyland Paris, han remarcat que l’objectiu era respectar l’essència del personatge, traslladant el seu llenguatge corporal i la seva expressivitat del cinema al món real.

Dos anys de desenvolupament per redefinir els parcs temàtics

El desenvolupament d’aquest Olaf robòtic ha requerit dos anys de treball intens, combinant enginyeria avançada, intel·ligència artificial i disseny creatiu. El resultat marca un abans i un després en la manera com Disney concep els seus personatges físics dins dels parcs.

Després de la seva estrena a World of Frozen, està previst que aquesta tecnologia també s’implanti en altres parcs, com Hong Kong Disneyland, fet que confirma que Disney considera aquest projecte un nou estàndard de futur.

Disney i la nova generació de personatges intel·ligents

L’arribada de l’Olaf animatrònic reflecteix una estratègia clara: fusionar intel·ligència artificial, robòtica i narrativa per crear experiències cada cop més immersives.

La tecnologia no substitueix la màgia, sinó que la potencia. L’objectiu és que el visitant no només observi l’univers Disney, sinó que el visqui i hi interactuï amb personatges que reaccionen, escolten i emocionen.

Una experiència que redefineix la màgia Disney

Quan World of Frozen obri les portes el 29 de març de 2026, milions de visitants descobriran que la màgia d’Arendelle ja no és només decorat o animació. Gràcies a la intel·ligència artificial i a l’aprenentatge automàtic, l’Olaf caminarà, parlarà i abraçarà com mai abans.

Disney demostra així que la frontera entre ficció i realitat és cada vegada més fina. I és just en aquest punt, entre tecnologia i emoció, on l’Olaf torna a néixer per recordar-nos que, fins i tot en l’era de la IA, la màgia continua sent l’ingredient principal.

[+] Aquí trobareu més informació

naruto and frozen

França 2026: l’any que obriran dos parcs temàtics històrics a Europa: Konohaland i World of Frozen

El 2026 ja es pot considerar l’any d’or dels parcs temàtics a Europa. En només uns mesos de diferència, França inaugurarà dues grans zones immersives basades en alguns dels universos més estimats del món: Naruto i Frozen.

D’una banda, Konohaland, el nou parc temàtic dedicat al món ninja creat per Masashi Kishimoto, obrirà al sud de França dins del Parc Spirou Provence. De l’altra, World of Frozen, el regne de gel d’Arendelle, formarà part de la transformació monumental de Disneyland Paris.

Aquestes dues estrenes situen França com el centre neuràlgic del turisme familiar, otaku i fanàtic de Disney a escala europea. I, el millor: totes dues estan a poques hores d’Espanya.

Konohaland 2026: Konoha feta realitat a només 4 hores de la frontera

El somni de qualsevol fan de Naruto ja té data: primavera de 2026. El Parc Spirou Provence ha confirmat l’obertura de Konohaland, una expansió de 15.000 m² totalment tematitzada i desenvolupada amb la supervisió directa de Shueisha, TV Tokyo i Studio Pierrot.

Aquesta zona immersiva recrearà:

✔️ La Vila Oculta de la Fulla

Carrers, façanes, símbols ninja, fanals i, fins i tot, la Muntanya dels Hokages, amb les cares dels líders gravades sobre la roca.

✔️ El restaurant Ichiraku

Sí, l’autèntic Ichiraku Ramen, el lloc preferit de Naruto, tindrà menú propi, plats inspirats en el chakra i opcions temàtiques per a famílies.

✔️ Zones d’entrenament per a petits genin

Espais interactius per fer proves tipus examen Chūnin, jocs físics i recorreguts gamificats.

✔️ La gran estrella: la muntanya russa del Kyûbi

  • Nom: Kyûbi Unchained
  • Velocitat: fins a 75 km/h
  • Durada: 76 segons
  • Fabricant: Zamperla
  • Temàtica: un viatge desesperat per fugir del poder del Zorro de Nou Cues

✔️ Botiga oficial i marxandatge exclusiu

Des de bandanes ninja fins a roba temàtica, edicions limitades i productes exclusius d’obertura.

Per què Konohaland és una bomba per al públic català?

A diferència d’altres parcs internacionals:

  • Es troba a 3–5 hores amb cotxe des de Catalunya, Aragó o València.
  • Accesible amb TGV des de Figueres o Barcelona.
  • Ideal per a caps de setmana temàtics o escapades familiars.

Konohaland serà, probablement, el parc otaku més accessible d’Europa.

World of Frozen 2026: Arendelle s’instal·la a Disneyland Paris

Si Naruto és un fenomen mundial, Frozen encara ha anat més enllà. La pel·lícula més exitosa de Disney del segle XXI tindrà el seu propi regne a Europa el 2026, quan s’inauguri World of Frozen dins del remodelat Disney Adventure World (antic Walt Disney Studios Park).

Aquesta expansió forma part d’un projecte d’inversió gegantí —més de 2.000 milions d’euros— que transformarà per complet el resort de París.

✔️ El Castell de Gel d’Elsa

Una rèplica del palau màgic sobre la “North Mountain”, visible des de gran part del parc.

✔️ El Llac d’Arendelle

Una zona enorme d’aigua on es faran espectacles nocturns amb llums, projeccions i tecnologia utilitzada als Jocs Olímpics de París.

✔️ Frozen Ever After

La famosa atracció en barca que ja triomfa als parcs americans i asiàtics, ara amb una versió millorada per a Europa.

✔️ Vila d’Arendelle: botigues, restaurants i personatges

Es podrà passejar pels carrers del regne, amb comerços temàtics, menús inspirats en la gastronomia nòrdica i trobades amb Anna, Elsa, Olaf o Kristoff.

Disney + Frozen: la combinació perfecta per a un 2026 de rècord

L’arribada d’aquesta zona temàtica no només enriquirà el parc:
atraurà turistes de tot Europa, especialment famílies amb nens que han crescut escoltant “Let It Go”.

Alguns factors que ho faran un èxit:

  • Frozen és la franquícia moderna més forta de Disney.
  • L’ambientació serà hiperrealista: neu, gel, arquitectura nòrdica i música envoltant.
  • Disneyland Paris es converteix així en el parc Disney amb més novetats del continent.
  • És la primera gran àrea Frozen oberta a Europa (les altres són a Hong Kong i Tòquio).

França, capital europea dels parcs temàtics el 2026

La coincidència de Konohaland i World of Frozen en un mateix any convertirà França en el destí temàtic més potent d’Europa.

El mapa del 2026 queda així:

📍 Sud de França (Montélimar – Monteux)
→ Konohaland, el primer parc temàtic de Naruto a Europa.

📍 Regió de París (Chessy)
→ World of Frozen, la gran aposta Disney per transformar el seu resort europeu.

Aquestes dues obertures:

  • Augmentaran el turisme familiar i friki a l’Estat francès.
  • Multiplicaran els viatges de cap de setmana temàtics des d’Espanya.
  • Convertiran França en punt de trobada entre fans d’anime i Disney.
  • Competiran directament amb PortAventura, Europa Park i altres clàssics europeus.

2026: un any històric per a fans de Naruto, Disney i la cultura pop

Les obertures de Konohaland i World of Frozen no són simples expansions: són dos nous mons immersius, creats amb un nivell de detall espectacular.
On abans França era coneguda sobretot per Disneyland i Asterix, el 2026 serà el país:

  • on caminaràs pels carrers de Konoha,
  • menjaràs ramen a l’Ichiraku,
  • entraràs al palau de gel d’Elsa i
  • navegaràs pel llac d’Arendelle sota una aurora boreal artificial.

Una combinació que convertirà el país en la nova capital europea de la fantasia.

Peaky Blinders L'home immortal

Peaky Blinders arriba al cinema: data d’estrena, retorn de Tommy Shelby i el final definitiu de la saga

L’univers dels Shelby es prepara per dir adeu. Peaky Blinders, una de les sèries britàniques més influents de l’última dècada, fa el salt definitiu al cinema amb Peaky Blinders: El home immortal, una pel·lícula concebuda com el tancament final de la història de Tommy Shelby, el personatge icònic interpretat per Cillian Murphy. El film s’estrenarà el 6 de març als cinemes i arribarà a Netflix el 20 de març, oferint als espectadors una despedida amb doble cita.

Escrita per Steven Knight, creador de la sèrie, la pel·lícula vol posar punt final a una història que va començar el 2013 i que, amb el pas dels anys, ha construït un relat marcat per la violència, l’ambició, els conflictes familiars i un fort rerefons històric.

Un final pensat com l’últim capítol d’una gran novel·la

Steven Knight ha explicat que El home immortal ha estat concebuda com els darrers capítols d’una llarga novel·la. La seva voluntat és que els seguidors sentin que tanquen definitivament una història que han acompanyat durant més d’una dècada. No es tracta només de resoldre una trama, sinó de donar un sentit complet al viatge de Tommy Shelby, des dels seus inicis com a líder d’una banda fins a la seva transformació en una figura marcada pel poder, la culpa i el destí.

Segons Knight, la pel·lícula manté intactes els elements que han definit Peaky Blinders: una atmosfera fosca, relacions familiars complexes i un context històric que influeix directament en les decisions dels personatges. Drama, èpica i fatalisme es combinen per construir un final coherent amb el llegat de la sèrie.

Birmingham i la Segona Guerra Mundial, al centre del relat

La història de El home immortal se situa a Birmingham durant la Segona Guerra Mundial, cap a l’any 1940. La ciutat, sotmesa als bombardejos i a la tensió constant del conflicte, es converteix en un escenari clau per al retorn de Tommy Shelby.

Knight ha evitat donar detalls concrets de la trama, però ha avançat que les circumstàncies de la guerra obliguen Shelby a tornar a Birmingham, situant-lo novament al centre de l’acció. Aquest retorn no és només físic, sinó també simbòlic: Birmingham representa l’origen dels Shelby i el lloc on tot va començar, fet que reforça la sensació de cercle que es tanca.

Cillian Murphy i un comiat especialment emotiu

Per a Cillian Murphy, acomiadar-se de Tommy Shelby ha estat un moment intens. L’actor ha explicat que la darrera escena del personatge va ser “realment emotiva”, tot i que també “completament anticlimàtica” pel fet que, un cop acabat el rodatge, l’equip simplement va marxar sense grans cerimònies.

Murphy ha destacat la connexió profunda que ha tingut amb Shelby al llarg dels anys, un personatge que li ha permès explorar dimensions psicològiques molt complexes. L’adéu, segons l’actor, va ser especialment significatiu pel pes cultural que la sèrie ha assolit des del seu debut.

Peaky Blinders L'home immortal

Un repartiment que reforça el tancament cinematogràfic

A més de Cillian Murphy, la pel·lícula comptarà amb la participació de Barry Keoghan i Rebecca Ferguson, entre altres intèrprets. La incorporació de Ferguson és una de les grans novetats del projecte i ha generat una notable expectació.

Tot i el secretisme sobre els personatges i el desenvolupament de la història, el repartiment promet aportar noves dinàmiques a l’univers de Peaky Blinders sense trencar amb l’essència de la sèrie original.

Del cinema a Netflix: una estrena en dues fases

Peaky Blinders: El home immortal tindrà una estrena escalonada. Primer arribarà als cinemes el 6 de març, permetent als fans viure el final de la saga en pantalla gran. Posteriorment, el 20 de març, el film s’incorporarà al catàleg de Netflix, plataforma clau en la projecció internacional de la sèrie.

Aquesta estratègia subratlla el caràcter d’esdeveniment de la pel·lícula i reforça la seva importància com a tancament definitiu de la història de Tommy Shelby.

El futur de l’univers Peaky Blinders

Tot i que El home immortal posa punt final al recorregut de Tommy Shelby, l’univers creat per Steven Knight no s’acaba del tot. Ja s’ha confirmat el desenvolupament d’una sèrie seqüela, ambientada deu anys després dels esdeveniments de la pel·lícula.

Aquesta nova producció permetrà explorar noves històries dins del mateix univers, però sense allargar l’arc narratiu de Shelby. La pel·lícula, així, funciona com un final clar i definitiu per al personatge principal.

Un adeu pensat per a l’espectador

Tant Steven Knight com Cillian Murphy coincideixen que el veritable final només es completarà quan el públic vegi la pel·lícula. Amb la seva ambientació bèl·lica, el seu to èpic i la voluntat de tancar totes les etapes obertes, Peaky Blinders: El home immortal es presenta com el colofó d’una de les sèries més rellevants de la televisió contemporània.

El retorn de Tommy Shelby, per última vegada, promet ser un moment clau per als seguidors que han acompanyat la saga des dels seus inicis.