Actualitat

Un total de quinze propostes populars conformaran les Festes de Primavera de Girona del 19 al 28 d’abril

El Tarlà serà de nou el protagonista de la programació d’enguany, que consolidarà les activitats iniciades en els darrers anys

Girona acollirà un total de quinze propostes de cultura popular i familiars entre el 19 i el 28 d’abril per celebrar l’arribada de la primavera. Un cop més, el Tarlà serà el protagonista de les Festes de Primavera a la ciutat, amb una programació que consolidarà les activitats iniciades en els darrers anys.

“Les Festes de Primavera tornaran a omplir els carrers de Girona de cultura popular i per a tota la família. Continuem treballant per oferir una programació cultural accessible, diversa, de qualitat i els 365 dies de l’any. Volem que l’èxit cultural de la ciutat arribi a tothom”, ha explicat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina.

Una de les propostes consolidades és el llançament de coets i el Despertar del Petit Drac Major, que es va fer per primer cop el 2023 i que aquest any es torna a fer. L’espectacle tindrà lloc el dia 19 d’abril, a les 20 h, a la rambla de la Llibertat, i anirà a càrrec dels Diables de l’Onyar i dels Trons de l’Onyar. Tot seguit es farà un ball de folc a càrrec del Grup Giravolt. Prèviament, a les 19.30 h, la plaça del Vi acollirà la presentació del llibre Roda el món i troba un nom, dels Diables de l’Onyar.

L’endemà, dia 20 d’abril, la jornada arrencarà amb l’habitual cercavila dels gegants i els capgrossos de Girona, a càrrec de la Fal·lera Gironina. Part de la imatgeria festiva de la ciutat sortirà de la placeta de Narcís-Jordi Aragó i Masó i recorrerà el jardí de la Infància, la plaça de Catalunya, la rambla de la Llibertat i el carrer de l’Argenteria. En aquest punt, a les 12 h, es farà un dels actes centrals de les Festes de Primavera, la tradicional penjada del Tarlà.

El mateix dia 20, a la tarda, la Fal·lera Gironina organitza La Gerionada, una de les activitats més noves de la programació, que es va estrenar fa dos anys. El gegant Gerió es plantarà a la plaça del Vi juntament amb els seus convidats, la Mula de Tarragona, els gegants Faraons de Lleida i els gegants del Pi de Barcelona. A les 17 h, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers de Girona, amb inici i arribada a la plaça del Vi, on, a partir de les 18 h, aproximadament, faran els balls de lluïment.

El cap de setmana següent, l’activitat central de la programació serà la segona Trobada de Sacaires, que va començar l’any passat i que enguany es consolida com una de les propostes de les Festes de Primavera. Es tracta d’una trobada de sacs de gemecs, acompanyats de flabiols, tarotes i percussions, que sortirà dissabte 27 d’abril, a les 18 h, des de la rambla de la Llibertat, i que avançarà en cercavila fins a la plaça dels Jurats, on acabarà amb un concert del grup Brunzit. La trobada vol ser un motiu per reivindicar el sac de gemecs, la cornamusa catalana, com a protagonista de la festa i instrument destacat de la cultura musical de Catalunya.

Pel que fa a l’espectacle la Consueta de Sant Jordi, aquest any se’n faran dues sessions el dia 26 d’abril, una a les 18.30 h i una a les 20.30 h, amb entrada gratuïta i reserva prèvia. 

Completaran la programació un conjunt de cinc propostes musicals i familiars més. El diumenge 21 d’abril n’hi haurà dues. Per un costat, a les 11 h, taller i espectacle de circ a càrrec de la companyia Tot Circ a la rambla de la Llibertat i, per altre costat, a les 11.30 h, es farà un concert de la Girona Banda Band al Punt de Trobada de la Rambla. El dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, hi haurà la ballada de sardanes a càrrec de la Cobla La Flama de Farners, que es farà a les 17 h a la plaça de la Independència. 

Finalment, el dissabte 27 d’abril, a banda de la Trobada de Sacaires, hi haurà dues propostes més. A les 12 h, amb inici i final a la plaça del Vi, es farà l’espectacle infantil Ossos del Pirineu, de la companyia Tutatis Produccions, una activitat itinerant que recrea les festes de l’os que se celebren en diverses zones del Pirineu, Andorra i la Catalunya Nord. Mentre que a les 17 h, al passeig de Fora Muralla, es farà l’espectacle de funambulisme per a tots els públics H, de la companyia gironina La Córcoles, guanyadora dels premis ZirKòlika 2023 i FETEN 2024 al millor espectacle de circ de carrer.

Tancarà la programació de les Festes de Primavera la 8a Trobada de Mulasses de Girona, que es farà el diumenge 28 d’abril, a partir de les 10 h, a la rambla de la Llibertat. Enguany hi participaran, a més de la Mula Baba i la Mula Petita de Girona, la Mulassa de Valls, la Mulassa de Mollet de Peralada i la Mulassa de Terrassa, que estaran acompanyades de la música de la Girona Marxing Band. En el marc de la trobada tindrà lloc una representació de titelles a càrrec de la Mula Baba (11.30 h) i una cercavila amb totes les mulasses participants, que aniran des de la rambla de la Llibertat fins a la plaça dels Jurats, on faran la ballada final (13 h).

El Tarlà és una de les figures més típiques de Girona. Se sol posar al carrer de l’Argenteria pels voltants de Sant Jordi, durant les Festes de Primavera de la Rambla i l’Argenteria. Es tracta d’un ninot penjat d’una barra que reposa entre dos balcons, que fa voltes, va vestit de joglar i porta esquellerincs a les puntes del barret. La llegenda explica que fa molts anys al carrer de l’Argenteria hi va haver la pesta i que aquest fet va provocar el tancament de la via pels dos extrems. Per tal de distreure els veïns, la llegenda diu que un veí anomenat Agustí els divertia fent tombarelles. Més endavant va ser cridat per la canalla com a “xato” i finalment s’ha anomenat popularment “Tarlà”.

A la pàgina web municipal del Tarlà s’hi poden trobar diferents recursos com l’Auca del Tarlà en color, en blanc i negre per poder pintar i en vídeo; un taller per aprendre a fer la figura a casa, i un film on es veuen les diferents piruetes que fa aquest personatge històric de la ciutat. També s’hi pot consultar el programa de les Festes de Primavera d’enguany i totes les activitats previstes.

Programació de les Festes de Primavera de Girona

Les obres per estendre una línia elèctrica subterrània al carrer de Sant Daniel de Girona han destapat accidentalment restes de l’antiga galeria meridional del monestir. Les obres, realitzades per Endesa, eren per traçar un cable que ha d’alimentar un nou equipament que la Fundació Ramon Noguera està edificant en terrenys cedits pel Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines. Quan van començar els treballs, el mes de setembre del 2023, es van localitzar restes arqueològiques. La descoberta de restes va comportar l’obertura del carrer i la realització d’una intervenció arqueològica amb la finalitat de documentar les estructures aparegudes per tal de salvaguardar els valors culturals. La intervenció ha estat realitzada per l’empresa d’arqueologia Baula Recerca Arqueològica S.L, sota la supervisió del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura.

L’excavació arqueològica a l’exterior del monestir de Sant Daniel, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ha permès descobrir la galeria sud del monestir, que havia estat enderrocada l’any 1937 i convertida en vial, la qual està formada per sis estances, una zona de pati, així com el límit oest del cenobi.

El material arqueològic recuperat en la intervenció situa la troballa en un context dels segles XVI-XVII, amb una presència destacada de ceràmica d’importació italiana. Per sota del nivell d’ocupació del monestir dels segles XVI-XVII, es constata l’existència d’estructures més antigues, possiblement corresponents a la galeria en època medieval.

De les estances, es distingeix la dedicada a la cuina, de la qual es conserva la llar de foc. La funció de la resta de cambres resta indeterminada per falta de materials que ajudin a la seva concreció. Ara bé, algunes d’elles conserven encara el paviment enrajolat.

D’altra banda, cal destacar que a la banda sud del monestir, a la part central de l’àrea excavada, s’ha localitzat un arc de mig punt de factura baix-medieval que testimonia un accés al cenobi des del riu Galligants.

Les obres elèctriques que es realitzen a la zona consisteixen en l’estesa de 120 metres de cable de baixa tensió que han de permetre alimentar la futura residència que s’ubicarà al recinte, així com també l’ampliació de potència del centre de transformació ja existent, per tal de donar resposta a la demanda necessària. En total, és previst que l’operativa, que inclou el desenvolupament de línia elèctrica i de les actuacions arqueològiques, tingui una inversió superior als 200.000 euros, aportats íntegrament per la companyia Endesa.