Guardiana de dracs, una estrena en català d’aquesta setmana. Aquest divendres, 19 d’abril, els cinemes estrenen aquesta pel·lícula en català: ‘Guardiana de dracs’, doblada al català.
Guardiana de dracs
Ja ningú no es recorda dels temps foscos, quan l’amenaça dels nigromants planava sobre el món. Es va formar un vincle entre els dracs i uns quants elegits de cor pur, fins que l’emperador, envejós del seu poder, va caçar els dracs i en va perseguir els guardians. Però ara la Ping, una jove esclava, ajudarà l’últim drac a fugir de la fortalesa en què es troba retingut i tots dos sumaran forces per recuperar un tresor molt preuat: l’últim ou de drac, robat per un bruixot que vol explotar-ne els poders màgics i esdevenir immortal.
Aquesta pel·lícula d’animació hispanoxinesa en versió doblada al català a les sales de Girona següents:
Bluey: L’Espectacle en família arriba a Barcelona! Una aventura màgica
Has sentit mai parlar de Bluey?
Atenció, famílies i fans de Bluey: la màgia i l’aventura de Bluey: L’Espectacle travessa fronteres i arriba per primera vegada a Espanya, amb parada per Barcelona, després d’encantar audiències a Austràlia, el Regne Unit, Irlanda i Nord-amèrica. Prepara’t per a una experiència teatral única que portarà rialles, emoció i diversió a grans i petits.
La família Heeler, amb Bluey, Bingo, i els seus pares Bandit i Chilli, et conviden a formar part del seu món com mai abans l’havies vist. Amb marionetes increïblement detallades i escenaris icònics, aquest espectacle en viu basat en una nova història original del creador de Bluey, Joe Brumm, i amb música nova de Joff Bush, promet ser una experiència inoblidable.
Per primera vegada a Espanya, El Show de Bluey arribarà a Barcelona, Sevilla, Madrid, València i Saragossa durant els caps de setmana d’octubre i novembre de 2024. Les entrades estaràn disponibles a partir d’aquest divendres, 8 de març, a les 12:00 h a través de ticketmaster.es. Aquesta és una oportunitat única per veure en directe aquesta adorada família que ha esgotat entrades per tot el món.
Kate O’Connor, de BBC Studios, i Rosemary Myers, de Windmill Theatre Company, comparteixen la seva emoció per aquesta nova etapa de Bluey: L’Espectacle. Amb èxits previstos a llocs tan emblemàtics com el Sydney Opera House i el Madison Square Garden, ara és el torn d’Espanya d’unir-se a la gairebé un milió de fans que ja han experimentat aquesta màgica aventura.
No deixis passar l’oportunitat de compartir un moment familiar únic, ple de rialles, amor i aventures inoblidables. El Show de Bluey no és només un espectacle teatral; és una celebració de la vida familiar, l’amistat i la imaginació. Vine a experimentar la joia i la màgia de Bluey i la seva família, en una experiència que captivarà els cors de tots els assistents. ¡Prepara’t per a l’aventura de Bluey: L’Espectacle a Espanya!”
En un món on les injustícies sovint queden amagades sota el pes de les tradicions i les estructures de poder, sorgeixen històries que necessiten ser explicades, no només per recordar-nos els horrors que moltes dones han hagut d’enfrontar, sinó també per celebrar l’esperit inquebrantable de la lluita per la justícia i la igualtat. Una d’aquestes històries és la que narra el documental “No estás sola: La lluita contra La Manada“, que va estrenar fa pocs dies per Netflix.
Aquesta obra, dirigida per Almudena Carracedo i Robert Bahar, es submergeix en un dels casos més emblemàtics i dolorosos: la violació col·lectiva d’una jove durant les festes de San Fermín de 2016 per part d’un grup d’homes coneguts com “La Manada“. A través d’un treball de més de tres anys i mig, els cineastes han reunit testimonis claus, materials d’arxiu i les veus de les víctimes per oferir-nos una mirada íntima i profunda al cas i als esdeveniments que el van envoltar.
La importància d’aquest documental rau no només en la narració dels fets, sinó en la manera com posa de manifest la necessitat d’una revolució social i legal davant la violència de gènere. “No estás sola” ens recorda que els agressors no són monstres aïllats, sinó productes d’una societat que encara amaga i perpetua el masclisme en els seus fonaments més bàsics.
La reacció social que va seguir al cas de La Manada, amb manifestacions massives i la creació del primer #MeToo espanyol, va marcar un abans i un després en la consciència col·lectiva del país. Aquest documental capta aquest moment històric, mostrant no només la unitat i força del moviment feminista, sinó també les veus contràries que, desafortunadament, encara ressonen en la societat.
“No estás sola: La lluita contra La Manada” és un homenatge a totes aquelles dones que han alçat la veu, un recordatori que no estan soles en aquesta lluita. Alhora, serveix com a crida a la reflexió sobre les estructures de poder, la justícia i la igualtat, convidant-nos a tots a ser part activa d’un canvi necessari.
Després de veure aquest documental, és possible que et quedis amb un sentiment d’inquietud per la realitat que narra, però també amb una motivació renovada per lluitar contra les desigualtats de gènere. En una setmana que es celebra el 8 de març, obres com aquesta són fonamentals per entendre els desafiaments que encara enfrontem i per recordar-nos que, junts, podem superar-los. “No estás sola” és, sens dubte, un visionat obligatori per a tots aquells que creuen en un món més just i igualitari.
SI sense entendré ni tenir respostes, em sorgeix una inquietud… Com eduquem les nostres filles perquè estiguin preparades per enfrontar-se a qualsevol desafiament? I com ho fem amb els nostres fills? Aspiro a que no donin per norma el que no ho és i que desenvolupin la capacitat de reconèixer el que és incorrecte.
Tràiler Documental: No estás sola: La lluita contra La Manada
Disney torna amb una pel·lícula que segur ens agradarà molt.
I en català! 🥰
La màgia dels somnis en “Wish: El poder dels desitjos”
En un món on els somnis i la fantasia s’entrellacen, emergeix una pel·lícula que no és només un homenatge, sinó una exploració del que significa somiar. “Wish: El Poder dels Desitjos“, una creació de Disney per a celebrar el seu centenari, ens porta a un univers on els desitjos són l’eix central de la vida.
Aquest film, dirigit per Chris Buck i Fawn Veerasunthorn, amb el guió de Jennifer Lee, és un viatge cap a l’illa de Rosas, un paradís mediterrani on cada habitant té l’oportunitat de fer realitat el seu desig més gran. Aquí coneixem a Asha, una noia de 17 anys, lluny de ser princesa, però amb un cor ple d’amor per la seva família i comunitat.
La pel·lícula equilibra la tradició i la innovació, fusionant l’animació clàssica en 2D amb la tecnologia 3D més moderna, creant un espectacle visual únic. A més, els personatges secundaris, encara que carregats de bones intencions, podrien haver tingut més carisma, reflectint així diferents èpoques de la història de Disney.
El personatge d’Estrella, un ésser celestial que acompanya a Asha, brilla sense necessitat de paraules, demostrant que la simplicitat pot ser molt poderosa. Magnífico, per altra banda, ens recorda els clàssics villains de Disney, aportant un toc de nostàlgia.
“Wish” és més que una pel·lícula; és una celebració de 100 anys de màgia Disney. Encara que potser no sigui la millor obra de l’estudi, s’ha guanyat un lloc en la història gràcies a la seva capacitat d’harmonitzar les idees fundacionals de Disney amb un homenatge ben concebut.
Aquest film ens recorda que, malgrat els canvis i evolucions, el cor de Disney sempre serà el poder dels somnis i la màgia de creure en ells. “Wish: El Poder dels Desitjos” ens convida a tots a somiar i a recordar que, a vegades, els desitjos més profunds poden fer-se realitat.
A casa en Doraemon agrada molt. La preferida la Shizuka.
Aquest divendres, 10 de novembre, s’estrena a més de 50 sales ‘Doraemon Movie. El nou dinosaure d’en Nobita’ en versió doblada i en versió subtitulada en català.
En Nobita troba una roca que sembla un ou de dinosaure fossilitzat. Amb el mocador del temps d’en Doraemon, el torna al seu estat original i en surten dos dinosaures bessons que cria en secret fins que es fan massa grans per tenir-los a l’habitació. Llavors decideixen retornar-los a la seva era i emprenen un viatge que els durà fins a una misteriosa illa de dinosaures.
Tràiler de Doraemon Movie. El nou dinosaure d’en Nobita
La llum que no pots veure: una immersió emotiva a saint-Malo durant la segona Guerra Mundial
La minisèrie “La llum que no pots veure“, disponible a Netflix des del 2 de novembre de 2023, és una adaptació de l’obra guardonada d’Anthony Doerr, que transporta l’espectador a través d’una narrativa situada en la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La història es concentra en la jove cega francesa Marie-Laure, que fuig de París amb el seu pare portant amb ella un diamant d’incalculable valor, i Werner, un soldat alemany la tasca del qual és rastrejar transmissions de ràdio il·legals. Les seves vides s’entrellacen en un context de supervivència i humanitat enmig de la devastació de la guerra.
A casa l’hem vista aquesta setmana. RECOMANADA!
Shawn Levy, conegut pel seu treball en comèdies i sèries com “Stranger Things“, assumeix la direcció d’aquest drama d’època, marcant la seva primera incursió en aquest gènere. Levy destaca per la seva voluntat d’oferir una narrativa visualment rica i emotiva, fonamentada en la resiliència i les connexions humanes.
Un element significatiu de la producció és el càsting conscient de les protagonistes. Aria Mia Loberti i Nell Sutton, que interpreten a Marie-Laure en diferents etapes de la seva vida, són actrius amb discapacitat visual, la qual cosa afegeix una capa d’autenticitat a la representació del seu personatge. Aquesta decisió subratlla un compromís ètic i creatiu per part del director per retratar de manera realista l’experiència de la ceguesa.
La sèrie també compta amb la participació d’actors consagrats com Mark Ruffalo, que encarna al pare de Marie-Laure, i Hugh Laurie, en el paper del seu tiet avi, un personatge marcat pel trauma de la guerra. Tots dos aporten profunditat i complexitat als seus papers, enriquint la narrativa amb les seves interpretacions.
El tràiler suggereix que la sèrie no només ofereix una història d’amor, sinó que també explora temes com la resistència, l’esperança i la solidaritat, presentant un missatge esperançador i emotiu que ressona amb l’audiència. A més, la sèrie ha estat elogiada per la seva capacitat de mostrar el contrast entre el pitjor i el millor de l’ésser humà, un aspecte que sovint captura l’atenció tant del públic com de la crítica.
La llum que no pots veure és una experiència cinematogràfica commovedora i visualment impactant, com es reflecteix en l’estètica del pòster oficial, que simbolitza la devastació de la guerra i les poca importància de les vides humanes davant tal context.
Per aquells interessats en drames bèl·lics i en relats que destaquen la capacitat humana d’amor i supervivència, aquesta minisèrie representa una alternativa emocionant i significativa.
La llum que no pots veure emergeix com una obra profundament humana i visualment captivadora. La decisió de Levy de contractar actrius amb discapacitat visual per a les dues versions de Marie-Laure no només és una acció lloable des del punt de vista ètic, sinó que també afegeix una autenticitat rarament vista en produccions similars. La presència de Ruffalo i Laurie aporta un contrast d’experiència i novetat al repartiment, enriquint la dinàmica en pantalla. A més, la direcció de Levy i el guió de Knight transformen una història que podria haver sigut una simple recreació històrica en una exploració més profunda de la condició humana sota circumstàncies extremes.
La possibilitat de veure la sèrie en català és, sens dubte, un plus.
La llum que no pots veure es presenta com una minisèrie imprescindible, amb un tractament respectuós i profund de la narrativa, una interpretació emotiva i una producció de gran qualitat. La sèrie sembla destinada a deixar una marca tant en el panorama televisiu actual com en els cors dels espectadors.
Segur que t’agradarà!
Tràiler de la Llum que no pots veure
Saint-Malo: cor de Resistència i refugi en La Llum que No Pots Veure
La ciutat de Saint-Malo, situada a la regió de Bretanya a França, serveix com a teló de fons significatiu per a gran part de “La llum que no pots veure”. La història transporta els espectadors a aquesta ciutat costanera, que alguna vegada va ser idíl·lica, però que durant la Segona Guerra Mundial es veu envoltada i a la fi ocupada pels nazis. La sèrie fa un treball excel·lent al recrear l’atmosfera d’aquesta època, plena de tensions i perillositat, alhora que captura l’essència d’un lloc que es converteix en refugi tant per a Marie-Laure com per al seu pare.
Aquesta elecció de localització no és només un detall històric, sinó que juga un paper vital en la narrativa, donant un context ric i profund a la lluita per la supervivència dels personatges. Saint-Malo, amb la seva bellesa natural i el seu patrimoni cultural, es transforma sota el pes de la guerra, convertint-se en una representació poderosa de com els llocs i les seves històries poden ser alterats per la tragèdia.
La llum que no pots veure esdevé així no només una representació de la resiliència en temps de guerra, sinó també un homenatge a la ciutat de Saint-Malo i als seus habitants, que van sofrir i van resistir durant aquests anys foscos. La sèrie convida a una reflexió sobre la importància del lloc i la memòria, oferint una finestra a un passat que, gràcies a la dedicació dels creadors i la força de la narrativa, es manté viu en la consciència col·lectiva.
La ciutat és molt maca.
La novel·la la “Luz que no puedes ver”
La novel·la “All the Light We Cannot See” (títol original en anglès) d’Anthony Doerr, que va guanyar el Premi Pulitzer, és la base de la minisèrie “La llum que no pots veure”. La història està profundament arrelada en els detalls històrics i emocionals de la Segona Guerra Mundial, teixint les vides de la jove Marie-Laure, una noia francesa cega que fuig de la ocupació nazi amb el seu pare, i Werner, un jove soldat alemany encarregat de rastrejar la resistència. La novel·la és coneguda pel seu ric detall i les narracions intricades que expliquen la complexitat de la guerra des de perspectives úniques. El llibre ha rebut lloança per la seva bellesa literària i la seva capacitat de capturar la fragilitat i la força de l’esperit humà en temps difícils. La transició d’aquesta obra de la pàgina a la pantalla ha estat realitzada amb cura, mantenint l’essència de la història mentre es porta a la vida a través dels mitjans visuals.
En català, crec que no la tenim disponible. Us deixo l’enllaç per si li voleu donar un cop d’ull a la versió en castellà.
Quan les llums s’apaguen i la pantalla s’omple de colors vius, sabem que l’aventura acaba de començar. “Trolls 3” ens porta de nou a un món on la música, l’amistat i les rialles regnen. Aquesta vegada, però, hi ha una nota més dolça en l’aire, ja que Poppy i Branch, el nostre duet favorit, són oficialment una parella. Això sí, com en tota història d’aventures que es preï, la tranquil·litat no durarà gaire.
La nova entrega de “Trolls” ens revela un gir inesperat: Branch no és només el nostre ermità troll favorit, sinó que també és un exmembre de la boyband mítica, BroZone, juntament amb els seus quatre germans. Després d’anys sense saber-ne res, la vida de Branch es capgira quan un dels seus germans, Floyd, és raptat per una parella de dolents amb ambicions musicals, Velvet i Veneer.
Aquest incident desencadena un viatge emocionant i emocional, ple de música, llums i, per descomptat, molta purpurina.
Poppy i Branch es llancen a la carretera per reunir els germans dispersos de Branch i salvar Floyd, portant els espectadors a través d’una odissea de cançons que enganxen molt, rescats arriscats i, com no, moments d’amistat veritable.
A diferència de les seves predecesores, “Trolls 3” posa una major èmfasi en l’aventura i l’excitació. Tot i que no descuida les seves arrels, oferint ensenyaments vitals subtils com “està bé equivocar-se”, la pel·lícula es deleix en la seva celebració de l’excessiu i l’imprevisible. Els directors juguen amb aquesta llibertat, introduint seqüències quasi abstractes amb diferents estils d’animació i humor que potser ressonarà més en els adults, especialment quan es burla amorosament de les ‘boy bands’.
Però, en el seu cor, “Trolls 3” és una explosió de festa infantil: un espectacle brillant, estrident i absolutament fascinant que no perd mai de vista els seus personatges ni l’essència de la seva missió. És una invitació a riure, a cantar i, sobretot, a recordar que, independentment dels desafiaments que enfrontem, sempre és millor afrontar-los amb amics fidels al nostre costat i una cançó al cor.
Sinopsis de Trolls 3
La Poppy descobreix que temps enrere en Branch i els seus germans formaven part del grup musical BroZone. Fa temps que es van separar i des d’aleshores no s’han vist. Però ara un dels germans ha estat segrestat per unes malèfiques estrelles del pop i en Branch i la Poppy s’embarcaran en un viatge emocionant per reunir novament la família i rescatar-lo.
El murmuri constant de la gent ressona pels estrets carrers de Girona, pels gegants plataners… on els colors vius de les parades, els aromes de la gastronomia local i la música creen un tapís ric i vibrant que embolcalla les Fires de Girona i les Festes de Sant Narcís. En aquest escenari, un element inesperat es converteix en protagonistes: les mosques.
Les dites populars han capturat des de temps immemorials la essència de les cultures, transmetent la saviesa, l’humor i les observacions de generacions. I, sorprenentment, la modesta mosca hi té un paper destacat.
“A qui s’unta de mel, les mosques li corren darrera,” diu una veu experimentada, recordant-nos que allò que és dolç atrau inevitablement l’atenció. Aquesta imatge és palpable a cada racó de la fira, on els dolços tradicionals sedueixen grans i petits, mentre les mosques, inevitables, es converteixen en part del paisatge.
Sort que arriba Sant Narcís i se les emportarà! ja ho diu… “Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit“.
No obstant això, la presència d’aquests petits éssers no és merament anecdòtica. “L’àguila no caça mosques,” comenta un artesà, suggerint que les grans ments i els coratges valents se centren en objectius majors. Tot i això, ningú no pot negar l’astúcia i la persistència de la mosca, qualitats que ressonen en l’esperit emprenedor dels comerciants i artistes presents.
A mesura que ens endinsem en les festivitat, el refranyer català ens regala perles de saviesa, fetes llegendes. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis,” es pot sentir en els carrers engalanats, ara més de Halloween, que de Festa Major i tardor. Però ens adaptem.
Mentre el sol comença a posar-se, pintant el cel de tonalitats rosades i taronges, una dita ressona amb força: “Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.” Els antics sempre han sabut llegir els senyals de la natura, i en aquesta ocasió, ens conviden a reflexionar sobre com, en la seva aparent insignificança, les mosques ens connecten amb els canvis del món que ens envolta.
La festa continua, i entre concerts, cercaviles i rialles, les dites sobre mosques teixeixen un fil invisible que ens uneix amb la tradició, la cultura i la comunitat. “S’agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre,” recordem, una metàfora perfecta de la fraternitat i la dolçor de l’esperit que caracteritzen aquestes celebracions. Amb delicadesa i alegria tot és més fàcil. Deixeu la força pel concurs d’estirar corda.
Així, enmig de la festa, la humil mosca, a través dels refranys, es converteix en un pont entre el passat i el present, recordant-nos que, en la simplicitat de la vida quotidiana, s’amaga la veritable essència de la saviesa popular.
Acabem amb Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco. Sigueu únic i gaudiu.
La màgia del cinema ens porta històries que ens captiven, ens fan riure i ens transporten a mons inimaginables. Aquesta setmana, Girona es prepara per rebre una d’aquestes històries amb la projecció de la pel·lícula “Osset Boom” al Cinema Truffaut.
La trama ens submergeix en una aventura plena de misteri i humor. Tot comença quan una preuada relíquia és robada mentre està sent transportada a un client. Per circumstàncies inesperades, aquesta relíquia acaba dins d’un os de peluix en una botiga de joguines. Però aquest no és un os qualsevol, sinó l’Osset Boom, que es convertirà en el centre d’una persecució frenètica.
El protagonista, un lladre professional amb un currículum ple d’èxits, veu en aquesta relíquia l’oportunitat d’una gran botinada. Amb astúcia, aconsegueix ser contractat a la botiga de joguines amb l’esperança de recuperar la relíquia. No obstant això, el que no s’espera és l’obstacle més gran de la seva carrera: les joguines de la botiga prenen vida, convertint la seva missió en una odissea plena d’entrebancs i situacions còmiques.
Per a tots aquells que vulguin submergir-se en aquesta aventura cinematogràfica, “Osset Boom” es projectarà al Cinema Truffaut de Girona el 30 de setembre i l’1 d’octubre. Una oportunitat única per gaudir d’una història que combina acció, humor i una mica de màgia.
No us perdeu aquesta cita amb el cinema i les joguines vives al cor de Girona. Marqueu les dates al vostre calendari i prepareu-vos per riure i emocionar-vos amb “Osset Boom”.
Barbie en català: una crítica humorística i provocadora del heteropatriarcat
El proper dijous 20 de juliol, els cinèfils catalans tindran l’oportunitat de veure la nova pel·lícula de Barbie en 37 sales de cinema amb doblatge en català. Aquesta es presenta com a part de les 49 produccions que s’han projectat en català aquest any, amb el suport del Departament de Cultura.
Una vida més enllà de Barbieland
La trama gira al voltant de Barbie, que viu una existència meravellosa a Barbieland, però que es troba amb preguntes que el seu món perfecte no pot respondre, i per això és expulsada a la realitat. L’actriu Margot Robbie dóna vida a Barbie, mentre que Ryan Gosling interpreta a Ken, amb les veus d’Isabel Valls i Ivan Labanda en la versió catalana.
Un nou mirall crític de la societat
Amb la direcció de Greta Gerwig, reconeguda per obres com “Lady Bird” i “Mujercitas”, la pel·lícula combina humor amb una anàlisi aguda de l’heteropatriarcat. A més de Robbie i Gosling, el repartiment inclou a Kate McKinnon, Simu Liu i America Ferrera, entre d’altres.
La pel·lícula és una fantasia visual amb números musicals detalladament coreografiats, vestuari inspirat en la icònica nina i una direcció d’art espectacular. Warner Bros. ha mantingut la pel·lícula sota un estricte secret fins l’últim moment per mantenir l’expectació dels fans.
Barbie, més que una simple nina
La pel·lícula està allunyada de ser una simple comèdia infantil sobre la famosa nina. En canvi, serveix com una sàtira intel·ligent que mira profundament la desigualtat de gènere a la nostra societat. Tot i mantenir un to humorístic, la pel·lícula explora temes seriosos, fent servir el joc com una metàfora de les relacions humanes i la pressió social cap a la perfecció.
La pel·lícula comença amb Barbie gaudint de la vida a Barbieland, però un dia es planteja si tota la seva existència és autèntica. Aquesta crisi la porta a explorar el món real, descobrint les dures realitats de la vida i el patriarcat. Acompanyada de Ken, que també viu la seva pròpia crisi existencial, es llancen a una aventura per trobar el seu lloc en el món.
Interpretacions brillants i un missatge potent
Margot Robbie brilla en el seu paper de Barbie, combinant humor, emoció i una aparença física que se sembla molt a la de la nina icònica. Ryan Gosling tampoc s’ha quedat enrere amb el seu paper de Ken, mostrant un abast impressionant de talents. El repartiment secundari també aporta actuacions destacades.
Tot i això, la pel·lícula no aconsegueix oferir una crítica ferotge a la companyia Mattel, malgrat que aquesta hauria estat una oportunitat interessant.
Amb tot, “Barbie” promet ser una pel·lícula èxit de taquilla, gràcies a la seva crítica aguda de la societat, el seu humor i les seves brillants interpretacions.
