Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Author: OnAnemAvui

Que fer aquest cap de setmana 1 i 2 de febrer per la provincia de Girona

Què fer aquest cap de setmana 1 i 2 de febrer per la província de Girona?

Adéu, gener.

Ja tenim un mes enllestit! I no qualsevol mes… un dels llargs.

Aquesta setmana vam tenir el Dia de la Pau.

☮

De la pau.

Si teniu nenes, nens, netes o nets, segur que molts van arribar a casa amb dibuixos a les mans, a la cara, coloms fets amb la mà, coloms pintats i un munt de manualitats fetes a escoles d’arreu de Catalunya..

Peace

Conegut també amb aquest símbol fet amb els dits: 🤘. Ai ai ai… aquest ✌.

Quin error!

Si la meva iaia hippie aixequés el cap… això i que en moltes escoles de Girona i més enllà, centenars de criatures han après un nou símbol de la pau.

Mercedes i Pau… a banda de ser els noms d’uns veïns que vam tenir, ara sembla que també comparteixen significat.

Bon any, Mercedes i Pau. 😁

Símbols o logos… que poden portar a la confusió.

Però, si us plau, sisplau, si-us-plau… no ho normalitzeu.

Parlo més sobre el tema en aquest article… DENIP: Pau, manualitats i un error monumental.

DENIP: Pau, manualitats i un error monumental ☮

Sobre el cap de setmana… gaudiu!

Feu coses! Bon cap de setmana.

PD1. Recordeu que per la web i a l’agenda tenim moltes coses més a fer. Consulteu l’Agenda de Girona

PD2: Si no estàs apuntat en el nostre Whasapp… Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu Alta OnAnemAvui. Més info… al final d’aquesta publicació.

PD3. Recordeu: Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu. Apreneu més coses sobre la candelera i Refranys i dites sobre la candela. .

Agenda de Cap de Setmana

Fira del Farro

Fira del Farro 2025

Festa de la Candelera a Castelló d’Empúries

Festa de la Candelera a Castelló d’Empúries 2025

MACCA

MACCA 2025

Aplec de Sant Mer a Vilademuls

Aplec de Sant Mer i Fira d’Artesania 2025 Vilademuls

De Festa Major!

Festa Major de Palau-saverdera

Festa Major de Palau-saverdera 2025

Molt a prop!

Fira de la Candelera de la Pobla de Claramunt

Fira de l’Oli del Vallès i el Mercat del pa artesà

Fira d’Oli del Pirineu

Mapping Casa Batlló

El reconegut artista italià projectarà “Arborescent” l’1 i 2 de febrer. Passis a les 19:45, 20:15, 20:45, 21:15, 21:45, 22:15, 22:45. Espectacle gratuït.

Apunta’t al WhatsApp

És Ben Fàcil!

Un Whatsapp i llestos.

Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç: Alta OnAnemAvui Giirona o Alta OnAnemAvui Barcelona.

Refranys i dites populars sobre la Candelera

Refranys i dites populars sobre la Candelera

El 2 de febrer, dia de la Candelera, és una data molt especial dins del calendari popular. A mig camí entre l’hivern i la primavera, aquest dia ha estat sempre motiu de prediccions meteorològiques i de saviesa popular. Els refranys i dites sobre la Candelera ens han ajudat, generació rere generació, a interpretar quin temps ens espera en les setmanes següents.

La Candelera i el temps: plora o riu?

Un dels refranys més coneguts de la cultura catalana diu:

Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.

Aquesta dita significa que si el 2 de febrer fa un dia núvol o plujós, l’hivern s’acabarà aviat. En canvi, si fa sol, vol dir que el fred encara s’allargarà unes quantes setmanes.

Altres refranys amb el mateix significat són:

  • Quan la Candelera riu, el fred reviu.
  • Si per la Candelera està clar, quaranta dies de fred hi haurà.
  • Si la Candelera riu, llenya al caliu; i si no riu, aigua al caliu.

Però compte! Encara hi ha més matisos:

  • Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai. (Vol dir que, si el dia següent, 3 de febrer, neva, el fred seguirà.)
  • Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern.

Refranys sobre el moment de l’any

La Candelera també marca el final del cicle nadalenc i dona pas a altres festivitats com el Carnestoltes o Sant Blai. Per això, trobem dites com:

  • Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere.
  • Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.
  • Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets; i per la Candelera, plorets.

També és un moment de l’any en què el sol comença a allargar-se més, fet que es reflecteix en refranys com:

  • Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.

La Candelera: un dia per mirar el cel

El dia de la Candelera és una barreja de religió, cultura popular i observació del temps. Tant si creus en les dites populars com si només et diverteix la tradició, aquest 2 de febrer, mira el cel i fixa’t en quin temps fa. Qui sap si els nostres avantpassats tenien raó i encara avui podem predir si el fred seguirà o no! ☀️🌧️🔥

Què se celebra per la Candelera? Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Què se celebra per la Candelera Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Què se celebra per la Candelera? Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Quan l’hivern encara regna amb el seu fred, el 2 de febrer arriba la Candelera, una festivitat plena de simbolisme que posa fi al cicle de Nadal i il·lumina el camí cap a la primavera. Però, què es celebra exactament aquest dia? És només una festa religiosa o té un origen més antic? Descobrim-ho!

L’origen de la Candelera: entre la tradició cristiana i les arrels paganes

La història de la Candelera és tan antiga com fascinant. En l’àmbit cristià, aquesta festa commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu quaranta dies després del part, segons la tradició jueva. Aquest ritus consistia a oferir un sacrifici i rebre la benedicció d’un sacerdot, un costum que va ser incorporat al cristianisme pel papa Gelasi I l’any 496.

Però, com passa sovint amb moltes festivitats religioses, la Candelera té un rerefons més antic i pagà. Algunes teories suggereixen que està connectada amb les festes romanes de les Parentalia, en les quals es feien processons amb espelmes en honor als difunts. D’altres, la relacionen amb Imbolc, una festivitat celta dedicada a la deessa Brigid, que marcava la fi de l’hivern i donava pas a una nova llum.

Sigui com sigui, el símbol de la llum sempre ha estat present, ja sigui en forma de torxes, espelmes o candelabres. Per això, en moltes esglésies encara es beneeixen les espelmes el dia 2 de febrer, creient que porten protecció i bona sort per a la llar.

Refranys i dites populars sobre la Candelera

Les tradicions populars de la Candelera: llum, festes i prediccions meteorològiques

A Catalunya i en altres llocs del món, la Candelera s’ha celebrat amb diverses tradicions que han perdurat al llarg del temps. Per exemple:

Benedicció de les espelmes i processons: A moltes esglésies es reparteixen espelmes beneïdes, que es guarden a casa per protegir la família.

Festes locals i fires: Poblacions com Molins de Rei, La Fatarella, Esponellà o Calafell celebren la seva Festa Major per la Candelera, amb activitats tradicionals i culturals.

Refranys i prediccions meteorològiques: Un dels aspectes més coneguts d’aquesta festivitat és la dita popular:

Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.

Aquesta expressió vol dir que, si el 2 de febrer fa mal temps, la primavera s’avançarà; però si fa sol, el fred durarà més setmanes. Aquesta creença és molt similar al famós Dia de la Marmota als Estats Units, on l’ombra d’aquest animal s’interpreta com un senyal de si l’hivern continuarà o no.

La Candelera a les Illes Canàries i Amèrica Llatina

Un dels llocs on la Candelera té una importància especial és Tenerife, a les Illes Canàries. Aquí, la Verge de la Candelera és la patrona de l’arxipèlag i se la venera tant el 2 de febrer com el 15 d’agost, coincidint amb la seva suposada aparició a dos pastors al segle XV.

A Amèrica Llatina, especialment a Mèxic i Perú, la Candelera es vincula amb la festa del Dia de la Candelaria, on es fan grans celebracions, balls i àpats tradicionals.

La Candelera

La Candelera no és només una festivitat religiosa; és una festa de la llum, de la renovació i del cicle de la vida. Sigui a través de la religió, les tradicions paganes o les creences populars, el 2 de febrer ens recorda que la foscor de l’hivern s’acosta al seu final i que la llum guanya terreny, portant esperança i noves oportunitats.

Així que, aquest any, mira el cel el dia 2 de febrer i pregunta’t: la Candelera riu o plora? Potser, només potser, la natura et donarà una pista sobre com serà el final d’aquest hivern.

DENIP: Pau, manualitats i un error monumental ☮

Avui ha sigut el Dia de la Pau i la No-violència. DENIP per als “entesos”. I a les escoles de tot Catalunya s’han fet activitats, espectacles, música, pinta-cares, manualitats, símbols gegants de la pau… Tot molt maco. Molt entranyable. Fins que he vist en diferents escoles i també a les xarxes, nenes i nens amb dibuixos a la cara i manualitats amb un símbol de la pau… que no és el símbol de la pau. I alguna cosa no quadra.

Si la meva àvia hippie aixequés el cap, es tornaria a enterrar de la vergonya. Resulta que molts dels infants han dibuixat o fet manualitats amb un símbol de la pau… que no és el símbol de la pau. Mercedes, et felicito, el teu logo s’ha colat en el subconscient col·lectiu com a emblema pacifista. Un anunci de publicitat subliminal impecable.

Que un nen que mai ha vist el símbol de la pau se’l pugui inventar, ho entenc. Que una o un docent tingui un lapsus? Ho passo. Ara bé, que en una escola sencera, amb 20 o 40 mestres, equips directius… cap persona aixequi la mà i digui: “Escolteu, aquest símbol no és el correcte“…

Em fa dubtar. O el sistema educatiu s’ha relaxat massa o som en un capítol de “Black Mirror” on la realitat és una broma privada d’algú amb un sentit de l’humor retorçut. És surrealista que ningú s’adoni de l’error.

I si jo soc qui s’equivoca? Ho dubto, però si algú em pot justificar que aquesta és una versió minimalista del símbol de la pau, que m’ho digui.

I, docents de Catalunya, si veieu que una companya o un company cau en aquest error, rectifiqueu-lo. Que per ensenyar valors pacifistes no fa falta convertir la pau en una marca de cotxes.

Mercedes, et dono una idea per a la teva propera campanya: “La pau es mou amb nosaltres”. No diguis que no t’ho han posat fàcil.

Algunes Imatges. D’aquest any o anteriors. No ho m’he fixat.

DENIP Pau, manualitats i un error monumental
DENIP Pau, manualitats i un error monumental
DENIP Pau, manualitats i un error monumental
DENIP Pau, manualitats i un error monumental
DENIP Pau, manualitats i un error monumental (2)
DENIP Pau, manualitats i un error monumental (2)

PD. Se que la majoria d’escoles ho feu bé.

Diferències entre els dos símbols. Pau i Mercedes

És curiós com dues icones tan diferents poden ser confoses. Aquí van algunes diferències clau:

  • Data de creació: El símbol de la pau va ser creat el 1958, mentre que el logotip de Mercedes-Benz es remunta a 1926.
  • Dissenyador: Gerald Holtom va dissenyar el símbol de la pau com a emblema del desarmament nuclear. En canvi, Gottlieb Daimler es va inspirar en una postal de 1870 per crear l’estrella de Mercedes-Benz.
  • Significat: El símbol de la pau representa el pacifisme i el rebuig a les armes nuclears. El logotip de Mercedes simbolitza la innovació en terra, mar i aire.
  • Forma: El símbol de la pau està format per un cercle amb línies en forma de “N” i “D” (alfabet semàfor). El de Mercedes-Benz és una estrella de tres puntes dins d’un cercle.

A diferència de molts altres símbols, Holtom mai va registrar drets d’autor sobre el seu disseny. Però Mercedes? Segurament el seu està ben protegit. Una lliçó més de com la història i el màrqueting poden confondre’s amb facilitat.

Pau! ☮

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles obre les portes a la visita lliure

Per primera vegada en dècades, es podran veure lliurement els seus tresors artístics

Aquest cap de setmana, 1 i 2 de febrer, el Monestir de Sant Esteve de Banyoles obrirà les seves portes per a la visita lliure per primera vegada en dècades. Fundat l’any 812, aquest cenobi benedictí és un dels més antics de Catalunya i origen de la ciutat. Ara, els visitants podran accedir lliurement a alguns dels seus elements més destacats, com el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, dues obres mestres del gòtic internacional del segle XV.

Fins ara, la visita lliure no era possible, especialment després del robatori de l’arqueta l’any 1980. Ara, gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat, el monestir obrirà tots els dissabtes de 10:30 a 13:30 h i els diumenges i festius de 10:30 a 14:00 h.

Un patrimoni d’alt valor històric i artístic

Entre els elements més destacats del monestir hi ha el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra del pintor Joan Antigó, així com el campanar amb cúpula, el claustre i l’església, datats del segle XVIII. L’arqueta de Sant Martirià, un reliquiari elaborat pels argenters gironins de la família Artau, també es podrà veure en la nova obertura del recinte. Tot i això, l’accés al campanar continuarà reservat a les visites guiades.

Els vitralls de Santa Maria dels Turers és l’element més destacat aportat per la reconstrucció posterior a la guerra, realitzats pel taller Antoni Oriach (1947-1962). Banyoles, Pla de l’Estany, setembre de 2022.

Segons el regidor de Cultura i Patrimoni de Banyoles, Miquel Cuenca, aquesta obertura representa un pas important: “Fer accessible el conjunt monumental més important de Banyoles era una prioritat. Encara queden inversions per fer, però no podíem mantenir-lo més temps tancat esperant aquestes reformes.”

Visites guiades i nous materials informatius

A més de la visita lliure, Museus de Banyoles continuarà oferint visites guiades i escolars per entendre la vida monàstica medieval i el paper del monestir en el desenvolupament de Banyoles. Segons el director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, s’està treballant en la millora de l’experiència de la visita amb plafons informatius, codis QR i altres recursos per fer-la més atractiva i, a mitjà termini, ampliar els horaris d’accés.

Les reserves per a visites guiades es poden fer al telèfon 972 57 23 61 o a comunicaciomuseus@ajbanyoles.org.

Reparacions a un tram del camí de ronda de Lloret

Lloret repara un tram del camí de ronda nord per garantir la seguretat

Les obres duraran un mes i el pas romandrà barrat temporalment

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha iniciat la reconstrucció d’un tram del camí de ronda nord, a l’altura del castell, després que el passat mes de setembre es detectés un enfonsament en la zona. Segons ha explicat la regidora de Medi Ambient, Vereda López, l’estructura afectada era un pont amb bigues danyades, fet que va obligar a tallar el pas de vianants per seguretat.

A principis de novembre, el deteriorament va agreujar-se amb l’ensorrament d’una part del pont, obrint un forat de cinc metres al ferm i impossibilitant completament el pas. Davant d’aquesta situació, el Servei Provincial de Costes a Girona, responsable de l’espai en tant que zona de Domini Públic Marítim-Terrestre, va assumir la reparació de la infraestructura.

Els treballs de reconstrucció, que van començar la setmana passada, es preveu que s’allarguin aproximadament un mes a causa de la dificultat d’accés a la zona. Mentre durin les obres, el tram afectat romandrà tancat, però, tal com ha assenyalat la regidora López, hi ha un itinerari alternatiu: “Les persones que vulguin gaudir del camí de ronda poden seguir les escales del passatge de la Bella Dolores i rodejar el recinte del poblat ibèric del turó Rodó fins a enllaçar de nou amb el camí.”

Amb aquesta actuació, es busca garantir la seguretat dels vianants i preservar aquest emblemàtic itinerari costaner, molt freqüentat tant per residents com per visitants.

La Run4Cancer arriba a tretze municipis gironins

Mou-te pel càncer: La Run4Cancer arriba a tretze municipis gironins el 2 de febrer

Una cita solidària en suport a la lluita contra el càncer

La solidaritat torna a posar-se en marxa amb una nova edició de la Run4Cancer, l’esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona. El pròxim diumenge 2 de febrer, tretze municipis gironins acolliran aquesta iniciativa en el marc del Dia Mundial contra el Càncer.

Amb el lema “Mou-te pel càncer”, la cursa anima tothom a unir-se en una jornada esportiva que combina esport, solidaritat i consciència social.

Les poblacions participants i els recorreguts

Les localitats d’Aiguaviva, Anglès, Cabanes, Flaçà-Sant Joan de Mollet, Maçanet de la Selva, Navata, Olot, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Riudellots de la Selva, Salt i Torroella de Montgrí seran escenari d’aquesta gran festa esportiva. Les sortides es faran entre les 9 i les 10 del matí, i els participants podran triar entre recorreguts de 5 o 10 km, dissenyats per ser accessibles tant per a caminants com per a corredors de diferents nivells.

Inscripcions obertes i regals per als participants

Les inscripcions per a la Run4Cancer ja es poden formalitzar a través del web oficial de la Fundació Oncolliga Girona (consulta la informació aquí). Aquells que s’inscriguin abans del 27 de gener rebran un cinturó de runner i una tote bag com a obsequi. També es podran fer inscripcions presencials el mateix dia de la cursa. La participació té un cost solidari de només 10 euros, que es destinaran íntegrament als programes de suport als malalts de càncer i les seves famílies.

Una mobilització col·lectiva per una causa comuna

La celebració simultània a tretze municipis és possible gràcies al treball conjunt de les delegacions locals d’Oncolliga, la col·laboració dels ajuntaments i el suport de diverses empreses i entitats. Aquest esforç coordinat permet que cada any milers de persones s’uneixin a la Run4Cancer per mostrar el seu compromís amb la lluita contra el càncer.

Com a part de les activitats de sensibilització, la Fundació Oncolliga Girona ha organitzat una conferència sobre els assajos clínics, en col·laboració amb l’ICO Girona i l’IDIBGI. Aquesta sessió té com a objectiu donar a conèixer el paper fonamental de la investigació científica en la millora dels tractaments contra el càncer.

Amb aquesta 11a edició, la Run4Cancer es consolida com una cita imprescindible al calendari esportiu i solidari de les comarques gironines. El pròxim 2 de febrer, uneix-te a la causa i fes un pas endavant per la lluita contra el càncer. Córrer o caminar mai havia estat tan significatiu!

Run4Cancer 2025

Què fer aquest cap de setmana 25 i 26 de gener per la província de Girona

Aquesta setmana m’han desitjat “bon any” vuit persones. Vuit!

Bon any!

Cada vegada que m’ho han dit, sense saber-ho, m’han alegrat el dia.

És com si aquesta frase, tan curta i senzilla, portés una dosi extra d’energia positiva. Com si algú et digués: “Ei, que encara estàs a temps de començar l’any bé!”.

És fascinant. Una frase tan simple i directa, però que porta alegria, bones intencions i una mica de llum a qualsevol moment.

Però, fins quan es pot dir bon any? Al gener segur que sí. Al febrer? Potser. A l’estiu? Qui sap. Hi ha alguna norma no escrita? M’ho pregunto cada cop que algú m’ho diu.

La veritat és que em fa gràcia imaginar-me la situació. A l’abril, algú que et veu de fa temps, s’atreveix i et diu: “Bon any!”. A l’agost, entre platges i xancletes, algú ho deixa anar. I a l’octubre, ja per Halloween, et saluden amb un “Bon any!” mentre toquem una porta amb un “crit o confit, castanya o moniato”.

Potser ens hauríem d’atrevir més. Fer-ho durar.

Dos paraules, un somriure.

Aquest any m’ho he proposat. Vull sumar-me a aquesta gent. Aquestes valentes i valents de l’alegria espontània. Intentaré encomanar-me’n i repartir “bon any” a tort i a dret. Així, perquè sí. Perquè mai no és massa tard per desitjar coses bones.

I parlant de començar bé, saps què és perfecte per fer-ho? Un bon cap de setmana ple de plans amb On Anem Avui. De fires per la província de Girona n’hi ha poques, certament. Però molt a prop, hi ha algunes que tenen bona pinta.

Aquí tens l’agenda pel 25 i 26 de gener en la província de Girona. Qui sap, potser encara trobes algú que et desitja bon any! O potser ets tu qui s’anima a fer-ho.

Bon any!

Feu coses! Bon cap de setmana.

PD1. Recordeu que per la web i a l’agenda tenim moltes coses més a fer. Consulteu l’Agenda de Girona

PD2: Si no estàs apuntat en el nostre Whasapp… Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu Alta OnAnemAvui. Més info… al final d’aquesta publicació.

Agenda de Cap de Setmana

Firestoc a Banyoles

Firestoc a Banyoles 2025

De Festa Major!

Festa Major d’Hivern de Tossa de Mar

Festa Major d’Hivern de Tossa de Mar 2025

Festa Major de Sant Vicenç a Cabanes

Festa Major de Sant Vicenç a Cabanes

Festa de Sant Vicenç a Besalú

Festa de Sant Vicenç a Besalú 2025

Festa Major d’hivern de Vilamalla

Festa Major d’hivern de Vilamalla 2025

Cinema i Sèries

CineXic – Zog, dracs i heroïnes

Zog, dracs i heroïnes – Cinexic

Trauma, Fama i Autoacceptació: Dues sèries imperdibles

Trauma, Fama i Autoacceptació: Dues sèries imperdibles

Molt a Prop!

Fira Baronia a Òdena

Parets Medieval. Fira Medieval a Parets del Vallès

13ª Fira de l’oli i l’olivera becaruda d’Ullastrell


Fira de Romeus a Monistrol de Montserrat

Fira de Sant Sebastià a Sant Pere de Torelló

Apunta’t al WhatsApp

És Ben Fàcil!

Un Whatsapp i llestos.

Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç:   Alta OnAnemAvui Giirona o Alta OnAnemAvui Barcelona.

Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny 2025

Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny

Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny en una recerca paleontològica en què ha participat el Departament de Cultura

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha descrit una nova espècie de rèptil, Kapes signus, que va viure al Triàsic Mitjà, fa uns 245 milions d’anys, al massís del Montseny. Aquest rèptil, de mida petita, hauria conviscut amb altres espècies ja conegudes a la zona, com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat l’any 2011 al Pla de la Calma. L’estudi també ha analitzat diverses restes dentals fòssils que revelen una biodiversitat sorprenent i desconeguda en els ecosistemes terrestres del Triàsic Mitjà (fa entre 242 i 245 milions d’anys) al Montseny.

La recerca s’ha centrat en les fàcies del Buntsandstein de la zona del Montseny, uns estrats rogencs de l’Anisià (fa entre 242 i 245 milions d’anys), on s’han trobat vuit tipus diferents de dents pertanyents a grups com els temnospòndils capitosàurids (grans amfibis semblants a cocodrils), els arcosauromorfs (avantpassats dels dinosaures i cocodrils) i els procolofònids (petits rèptils herbívors de cos robust).

Aquesta investigació ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de projectes com “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya” i altres programes del Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes, que des del 2014 impulsa el suport a aquestes disciplines mitjançant convocatòries quadriennals. Durant el període 2022-2025, l’ICP lidera sis projectes de recerca paleontològica finançats per aquestes convocatòries.

Kapes signus: l’espècie descoberta al Montseny

El descobriment més significatiu de l’estudi és la descripció d’una nova espècie de rèptil procolofònid, Kapes signus. Els procolofònids van ser un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. Durant el Triàsic van tenir una distribució gairebé cosmopolita i es coneixen diversos gèneres arreu del món. La troballa al Montseny amplia la distribució paleogeogràfica coneguda del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit. La nova espècie Kapes signus presenta característiques dentals úniques no conegudes en altres espècies del seu gènere.

“La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, destaca Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. “Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava”. El nom específic “signus” escollit pels investigadors deriva del terme llatí per a Montseny, “Mont-signus”, que es tradueix com a “muntanya senyal”, reflectint les característiques geològiques particulars de la zona.

Més descobriments sobre la vida al Triàsic Mitjà

“El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial”, explica Marc Riccetto, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d’inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent”, explica Riccetto.

La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus). Inicialment, aquest grup d’animals se’l va batejar com a “laberintodonts” per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, aquest grup d’amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.

L’estudi també posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids (representats pel Calmasuchus) haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement alimentant-se de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, incloent-hi altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.

“La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics”, comenta el coautor Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’ICP-CERCA. “Els seus hàbits alimentaris haurien tingut un impacte significatiu en l’estructura i dinàmica d’aquests ecosistemes del Mesozoic primerenc”. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es pot descartar totalment que ocasionalment s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.

L’estudi també contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià. També coneguda com la Gran Mortaldat, es tracta de l’esdeveniment d’extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, molt més devastador del que va acabar amb els dinosaures. Va tenir lloc fa aproximadament 252 milions d’anys i va marcar el final del període Permià i el començament del període Triàsic. S’estima que al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres van desaparèixer durant aquest episodi, transformant radicalment la vida en tots els ecosistemes.

Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny 2025

La recerca al massís del Montseny

L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic Mitjà. “Aquest estudi és només el començament”, afirma Fortuny. “Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes”.

En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per als ecosistemes del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial, revelant una paleobiodiversitat rica i diversa que va molt més enllà de l’abundant capitosaure Calmasuchus acri. La recerca en aquesta zona de Catalunya ha desvelat una notable varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra a uns complexos ecosistemes durant el Triàsic Mitjà amb unes dinàmiques entre les espècies que hi habitaven més intricades del que es pensava inicialment.

dos series imperdibles - La Mesias y Veneno

Trauma, Fama i Autoacceptació: Dues sèries imperdibles

Aquest gener, per fi, he esborrat dues sèries de la llista de pendents. Dues produccions “made in Spain”, una de set capítols i l’altra de vuit, signades pels “Javis” (Javier Ambrossi i Javier Calvo): La Mesías i Veneno. Històries que m’han deixat amb el cor en un puny i que, alhora, m’han fet somriure. Dues sèries intenses, plenes de bellesa, alegria i tragèdia. Dues joies que no puc fer altra cosa que recomanar-vos.

La Mesías i Veneno: històries que emocionen, sorprenen i et deixen amb el cor en un puny.

La Mesías: Una Història que et captiva des del primer moment

La Mesías és una d’aquelles sèries que t’enganxa amb una sola escena. De sobte, et trobes devorant capítol rere capítol, incapaç de deixar-la. Amb només vuit episodis, aquesta producció de Movistar Plus+ combina thriller, drama i musical per explicar una història tan colpidora com absorbent.

Tot comença amb un vídeo viral d’un grup pop cristià format per germanes, que ens transporta al passat de l’Enric, un home marcat per una infància dominada pel fanatisme religiós i una mare amb deliris messiànics. Bona part de la trama es desenvolupa a la província de Girona, amb paisatges i escenaris que segur que us resultaran familiars. De fet, la inspiració per aquesta història prové directament d’aquestes terres.

Els traumes de l’Enric i els misteris d’aquesta família són el fil conductor d’una trama que alterna moments intensos, secrets sorprenents i escenes carregades d’emoció. Els personatges, interpretats per un repartiment impecable amb noms com Roger Casamajor, Macarena García, Albert Pla i Carmen Machi, aconsegueixen fer-te sentir com si formessis part de la seva història.

Quina història.

És una sèrie que va més enllà de l’entreteniment. Fa reflexionar sobre la fe, els vincles familiars i el pes del passat, i ho fa amb una narrativa tan clara com poderosa.

Recomanada.

Veneno: Un Relat honest i Colpidor

Veneno és molt més que la biografia de Cristina “La Veneno” Ortiz. Basada en les memòries de Valeria Vegas, aquesta producció d’Atresplayer Premium explora la identitat, la superació personal i el sensacionalisme dels mitjans de comunicació.

La sèrie ens transporta als anys 90, mostrant l’ascens de La Veneno com a icona televisiva i la seva relació amb Valeria, una periodista trans que decideix donar veu a la seva història. Amb un guió impecable i una posada en escena que recrea amb precisió l’Espanya de l’època, els “Javis” ens presenten un relat profundament humà.

Les interpretacions de Marcos Sotkovszki, Daniela Santiago, Jedet i Isabel Torres ens mostren les múltiples facetes d’un personatge complex, alhora vulnerable i lluitador. Veneno no és només un homenatge a Cristina Ortiz; és una crítica social als mitjans i un reflex del camí que encara hem de recórrer com a societat.

Un camí llarg.

La ficció que es torna Realitat

Aquestes sèries et deixen pensant. Perquè, darrere d’una actuació, d’una frase dita amb un somriure o d’un escàndol televisiu, sovint s’hi amaguen històries reals. I no sempre són històries felices.

Pensa en aquella vegada que vas riure davant un vídeo viral, una entrevista esbojarrada o un espectacle en el carrer o rebut directament en el teu whatsapp. Potser t’hi vas sumar, compartint memes o fent bromes. Però t’has preguntat què hi havia darrere? Potser aquella persona, que semblava tan segura d’ella mateixa, s’estava desfent per dins. Potser aquell somriure amagat portava anys de lluita, de dolor i d’històries que mai s’arriben a explicar.

Veneno t’ho posa davant dels ulls: la figura que tothom convertia en un espectacle era, en realitat, algú amb somnis, vulnerabilitats i cicatrius que ningú es molestava a veure. La Mesías et recorda que, darrere d’una escena potent, sovint hi ha un passat carregat de traumes i esforços per sobreviure.

I això, d’alguna manera, ens interpel·la. Ens fa veure com, a les xarxes i a la vida, sovint mirem sense veure. Riure és fàcil. Però entendre que, darrere de tot, hi ha una història que no coneixem, pot canviar-ho tot.

Dues Sèries, Dos Must-Watch

Aquestes dues sèries m’han emocionat. Dos imperdibles. Les seves històries, plenes d’intensitat i bellesa, són una mostra de la qualitat que poden oferir les produccions espanyoles. Tant si et sedueix el drama familiar de La Mesías com el relat cru i emotiu de Veneno, et prometo que no et deixaran indiferent.

Així que, si aquest gener, o quan trobis un moment, busques històries que et facin pensar, riure i, segurament, plorar, ja tens plans. Gaudeix-les. I, qui sap, potser també acabes mirant el món amb uns altres ulls.

Ja em direu què us han semblat!

Tràilers de la Mesias i Veneno