El vídeo no és recent. Però aquesta setmana em va arribar per WhatsApp.
És una conferència de Beatriz Muñoz, una conferència sobre les reaccions dels pares a situacions diàries amb els nostres fills. De manera senzilla ens fa adonar-nos que els crits, l’enuig o la ira que a vegades projectem als nostres petits no ho faríem amb els adults.
Afegeixo dos pinzellades traduïdes en forma de text d’aquest vídeo, però si podeu.. mireu el vídeo. 🙂
“Fa uns anys vaig decidir convertir-me influencer, ho sé, esteu farts de sentir parlar de la paraula Influencer. La nostra tasca és vital, però la societat la infravalora profundament, però per als nostres followers, per a ells i per a elles som el més.
Jo vaig decidir matricular-me en el Màster per ser Influencer i després de tres trimestres durs i un examen de 16 hores, per fi em van donar el meu carnet de Influencer, juntament amb el meu nadó, el meu primer follower…”
“…com gestionem els errors dels nens? els castiguem, els amenacem, els cridem… oi? i ho fem perquè volem ensenyar, però no tot val per a l’aprenentatge…”
“…Fa uns anys jo em preguntava, si tots i cada un dels comportaments dels nens eren errors o ens faltava informació? i un dia vaig descobrir la resposta. Recordo perfectament d’aquell dia: estava preparant-me per sortir de casa meva, quan de sobte vaig escoltar sorolls en el replà. Vaig anar corrents a veure el que estava passant i el que em vaig trobar, va ser la meva filla gran de 3 anys arrossegant pel passadís del replà a la bebè d’un any. Vaig cridar: que FAAASSS!!! […] quan jo estava a punt de convertir-me en un volcà humà apareix la meva veïna i li vaig dir hola. I llavors vaig poder preguntar què havia passat. I la història que em va explicar va ser que la bebè s’havia ficat gatejant sola a l’ascensor i com ella ja tenia 3 anys ja sabia que era perillós i l’havia rescatat, li havia salvat la vida. Jo vaig arribar en el minut 97 de la pel·lícula…”
Vídeo Influencer
És original la manera de comparar el nostre dia a dia adult amb el món del petits. Si voleu saber més sobre Beatriz Muñoz, la podeu seguir a tigriteando.com
La campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’ vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys
Té com a objectius que els nens i les nenes descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor al llibre.
Si els vostres fills aquest 2020 han fet o faran 6 anys, rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar la targeta pel llibre infantil que més els agradi i per un import de fins a 13€. En cas que l’import del llibre sigui superior, la diferència haurà de ser abonada per l’adult que l’acompanyi.
Com funciona?
Tots els nens i les nenes que aquest any fan 6 anys, independentment de la data del seu aniversari, rebran una carta personalitzada al seu domicili. Amb un adult, podran anar a qualsevol de les llibreries (veure llistat) i triar el llibre que més els hi agradi.
Un dels objectius de la campanya és que els infants visitin i coneguin la seva llibreria més propera, on seran acollits i se’ls acompanyarà i aconsellarà en la descoberta de llibres.
Durada
La targeta es podrà bescanviar del 15 d’octubre al 30 de novembre de 2020 i limitada fins a finalitzar la dotació pressupostària. En el cas que no s’hagi rebut la targeta cal enviar un mail abans del 30 de novembre amb el nom, cognoms, adreça completa, a fas6anys@gencat.cat i us farem arribar un codi per a poder realitzar el bescanvi.
Condicions
L’import del cupó és de fins a 13€
El cupó s’ha de bescanviar per un llibre de temàtica infantil
Només es pot comprar 1 llibre per cupó
Si els llibres són d’import superior a 13€, la diferència l’abonarà el client
En els llibres d’imports inferiors no s’abonarà la diferència
El bescanvi del cupó s’haurà de fer en una de les llibreries adherides a la campanya.
Fa alguns mesos Instagram em va suggerir les il·lustracions d’aquesta artista rusa. Oksana Paschenko és una fanàtica de Disney de tota la vida i ha dibuixat a les princeses Disney com a dones embarassades, amb els seus fills i el dia del seu casament.
Sortim de casa al matí i fa molta fred, al migdia una calor de juliol i a les 17h una fred que pela. El temps està ben boig!
Que ens posem avui? Pantaló llarg, samarreta màniga curta o llarga?, dessuadora?, cal la jaqueta? La petita tindrà prou roba o pasara a fred a l’escola… tindrà molta calor al patí?
Aquesta setmana ha estat així! El dilema de cada matí… quin temps! 🌞🌦❄☔
Jo ahir vaig rebre un whatsApp d’una amiga.
L’he copiat, literalment.
Cada lletra. cada espai. Cada emoticona.
Bon dia!!
De moment anem “vent a popa i a tota vela” 😂😂
Aquest cap de setmana, concretament dissabte farem el trasllat. Hi ha algú que tindria ganes de passar el dia traginant tot de coses? 😅😅💪🏻👍🏻😃😃
Aquest és el meu pla… si vosaltres no teniu amics que us conviden a traginar caixes i armaris, podeu aprofitar aquest resum i fer alguna de les activitats que proposem aquest cap de setmana a l’agenda de la provincia de Girona.
Descobreix la increïble aventura de dos amics en el cor del Futbol Club Barcelona.
Quim, un noi de Vilanova i la Geltru, i Manu, un noi d’una família procedent de Guinea, aparentment no tenen res en comú, excepte potser la seva passió per la pilota. Als dotze anys entren a les categories infantis del Barça, a la Masia, l’escola de futbol del Club. Però triomfar al Barça no és per a qualsevol. Junts faran front a les dificultats per convertir els seus somnis en realitat.
El setembre s’acaba, però sembla que a l’octubre tot s’anima i tindrem més Fires.
Aquesta setmana ens han anunciat que ens limiten les trobades socials de més de 6 persones tant en l’àmbit públic com privat. Haurem de viure dins d’una continua il·legalitat, això o una família de 5 no podran veure els avis fins després de reis.
Al mateix moment tornen a obrir els parcs. Positiu. Es mantindran oberts els parcs infantils, però el govern ha demanat als ciutadans utilitzar aquests equipaments poca estona i evitar les aglomeracions de gent. Això sí… sembla que els ajuntaments hauran de limitar l’aforament dels parcs infantils més petits. Sort que sempre tindrem els bars i les seves terrasses! Els únics llocs on podem estar segurs i sense mascareta. 😅
Avui us recomano un gran conte de Miriam Tirado i un Documental de Netflix sobre les xarxes socials.
– Tinc una idea… Si em deixes el mòbil, deixo que parlis amb la mama molta estona.
3 anys! La meva filla agafa el mòbil per fer fotos i mirar YouTube. Sap obrir apps, fer saltar els anuncis i escollir entre els recomanats que li surten! Agafa el mòbil si li deixem. 😋
A casa intentem que no estigui molta estona redera de la pantalla durant la setmana. Ella només l’agafa durant l’assecat del cabell i quan li tallem les ungles. Cada casa i família gestiona aquest tema com millor sap o pot. Res a dir.
[El confinament va alterar i potenciar l’interès amb la tablet. Llargues reunions teletreballant i amb la necessitat de tenir a la petita entretinguda. Fars de pintar, jugar, encaixar puzles… Dies amb molta feina acabaven dient: et deixo la tablet una estona i així (jo puc estar tranquil fent la reunió sense tenir-te tota l’estona a la falda, saludant als companys i preguntant perquè aquell té una tassa dels minions o perquè aquella té un llapis a la boca…) puc treballar.]
A casa som consumidors sobre tot d’Instagram i YouTube.
No us ha passat que parleu sobre un tema i poc després teniu anuncis d’aquest tema?
Les xarxes socials fan por! Cada vegada estem més temps, som més addictes, i acabem siguen com uns zombis de la informació… això és així perquè tot ha estat creat per ser així.
50 dissenyadors i enginyers, tots homes blancs d’entre 20 i 35 anys, van prendre decisions que afecten 2.000 milions de persones a tot el món. Sense tenir en compte les conseqüències. Només guanyar diners i que l’usuari estigués més temps actualitzant els Apps.
La forma en què rebem les notificacions, el gest de lliscar el dit cap avall per veure les actualitzacions o la manera de presentar les notícies estan pensades per a generar comportaments addictius dels usuaris i les grans empreses guanyar molts de diners.
Mireu, si podeu el documental de Netflix (El dilema de las redes) que fa poc han estrenat, i que mostra el costat més fosc de les xarxes socials de la mà dels seus propis creadors i persones que van formar part. Ens expliquen el perquè estan programades per generar addicció i explotar la vulnerabilitat humana.
Un documental que ens recorda que nosaltres, els usuaris som el PRODUCTE.
Ploro perquè aquest llibre és molt bonic! Vols que te’l llegeixi?
Sí!
“La Nura era dins de la banyera. Li encantava banyar-se i estar-s’hi fins que la pell li quedava ben arrugada.…”
Així comença la nostra història amb aquest llibre.
El fil invisible és un conte màgic. Un imprescindible per tenir a casa.
Miriam Tirado ens explica en la seva web que la font de inspiració ha estat la història que ha explicat a les seves filles des que eren ben petites, i que les ha ajudat a transitar la separació al començar l’escola i també les preguntes i angoixes que van aparèixer amb el tema de la mort.
Una història molt dolça i amb unes il·lustracions fetes amb molt de gust de la mà de Marta Moreno.
Sabeu quin secret amaguen els melics? La Nura, protagonista d’aquesta història, el descobreix. Del melic surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els germans, els avis, els tiets, els cosins, els amics…
S’ha acabat tenir por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!
Un conte sobre els vincles i la seva durabilitat en el temps i l’espai.
El conte és grandet, però manejable. Ara mateix està en un dels 2 mini prestatges de contes per explicar abans d’anar a dormir, que té la meva filla a la seva habitació. Al costat d’en Sam i la Júlia.
Algun dia us explicaré més sobre les zones de casa amb contes i els imprescindibles de la Bruna.
Per acabar.
Miriam… a casa ressona i ressonarà aquest conte. La Bruna ja té el seu fil invisible, i nosaltres també. Segur que algun dia l’ajudarà. Una història que ja forma part de les nostres vides.
Joies, rellotges o documents de deportats en camps de concentració
La consellera de Justícia, Ester Capella, inaugura l’exposició #Stolenmemory(Memòria robada) aquest dissabte 26 de setembre a les 12 h al Museu Memorial de l’Exili (MUME), a La Jonquera (Alt Empordà).
Abans, a les 10:30, els mitjans de comunicació que ho vulguin podran prendre declaracions a un dels comissaris de l’exposició, Antonio Muñoz, al director del MUME, Alfons Quera, i prendre imatges de la mostra. Hi haurà rack de premsa per cobrir la inauguració.
Per raons de seguretat sanitària, els mitjans hauran de confirmar l’assistència al llarg d’aquest divendres al telèfon 638 682 872 abans de les 15 h.
#Stolenmemory (Memòria robada)
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) acull des d’aquest dissabte fins al 14 de febrer l’exposició #Stolenmemory(Memòria robada). És una mostra que exhibeix una cinquantena objectes confiscats pels nazis a una vintena d’interns catalans i espanyols als camps de concentració, com ara fotografies, joies, rellotges, claus o documents personals.
Forma part de la campanya internacional #StolenMemory dels Arxius Arolsen, gràcies a la qual centenars d’objectes han estat retornats a familiars de deportats, sovint amb el suport de voluntaris que ajuden a dur a terme la recerca en diferents països.
La mostra és fruit de la col·laboració entre el MUME, el Memorial de Memorial Democràtic, la Universitat Rovira i Virgili i els Arxius Arolsen.
Objectes personals de deportats
Recentment es va poder visitar al jardí del Palau Robert de Barcelonauna exposició del Memorial Democràtic que mostrava imatges dels objectes recuperats. L’exposició del MUME aporta com a valor afegit el fet de mostrar els objectes físics per retornar (Arxius Arolsen està cercant els familiars dels propietaris) i d’altres ja retornats que les famílies han cedit. A més dels 49 objectes que provenen dels Arxius Arolsen, la mostra incorpora 13 més del fons de la família d’Ernest Bauló.
En el cas de Catalunya i l’Estat, hi havia desenes d’objectes i documents a retornar. Gràcies a la tasca d’investigadors com Antonio Muñoz o Ana García Santamaría, i de les associacions de familiars de deportats, com Amical de Mauthausen, Amical de Ravensbruck, Amical de Dachau, Amical de Neuengamme, Recuerdo y Dignidad i Triangle Blau, s’han anat trobant part d’aquestes famílies.
Cercant i trobats
L’exposició s’estructura en dos àmbits: Cercant, que recull 7 casos de deportats amb objectes per retornar a famílies no localitzades, i Trobats, amb 16 casos de deportats amb objectes ja retornats a les famílies.
En el marc de l’organització de les dues exposicions a Catalunya, recentment els Arxius Arolsen han retornat a les famílies els objectes dels deportats Francesc Anguila, Ernest Bauló i Pepita Maranges als seus fills o néts, que viuen a Figueres, Lavaur -Tolosa de Llenguadoc i Oceja, com ara joies, rellotges o documents de deportats.
Els Arxius Arolsen custodien encara objectes de 30 catalans i espanyols deportats a camps de concentració nazis. La recerca dels seus familiars continua encara avui.
Arxius Arolsen
Gairebé 3.000 objectes pertanyents a aquells internats en camps de concentració nazis continuen sent custodiats pels Arxius Arolsen i esperen ser retornats a les famílies dels seus propietaris. Els objectes personals pertanyen a víctimes de la persecució nazi de més de 30 països, majoritàriament de Polònia, Alemanya i l’antiga Unió Soviètica.
Molts d’aquests articles personals provenen del camp de concentració de Neuengamme, prop d’Hamburg i, en un nombre menor, del camp de concentració de Dachau. D’altres pertanyien a presoners de la Gestapo d’Hamburg, dels camps de concentració de Natzweiler i Bergen-Belsen o dels camps de trànsit d’Amersfoort i Compiègne. Així que entraven a un camp de concentració, es desposseïa els deportats de tots els efectes personals: roba, documentació, aliances, cartes, fotografies, rellotges, claus de casa, etc. Molts d’aquest objectes es van perdre per sempre, uns altres es van poder recuperar pels supervivents o els companys dels morts després de l’alliberament, i un tercer grup van ser custodiats al Arxius Arolsen .
La campanya dels Arxius Arolsen #Stolenmemory ha fet possible que, 75 anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, centenars de famílies dels deportats recuperessin aquestes objectes que, tant per a ells com per a la memòria democràtica d’Europa, tenen un valor incalculable.
Les ombres xineses del Fons Joan Amades s’exposen al Museu del Joguet de Figueres
La mostra s’inaugura el proper divendres, 25 de setembre, a les 17 hores, a la sala Brossa-Frègoli
El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres presenta “Les ombres xineses”, exposició itinerant que divulga la col·lecció de làmines d’ombres xineses del segle XIX que conserva el fons d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades, dipositades al Centre de Documentació de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La mostra itinerant es podrà visitar del 25 de setembre al 29 de novembre de 2020 a la sala Brossa-Frègoli-
La inauguració de l’exposició serà el proper divendres, 25 de setembre, a les 17 hores, a la sala Brossa-Frègoli. L’acte serà presidit per la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, M. Àngels Blasco, i l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El comissari, Sr. Antoni Serés, comentarà l’exposició.
L’exposició, organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i comissariada per Antoni Serés, presenta 15 plafons que recullen reproduccions de les làmines d’ombres xineses que es conserven al Centre de Documentació de Cultura Popular. Acompanyant aquestes làmines, es mostra també una selecció de les publicacions de Joan Amades que es conserven al Centre de Documentació i Arxiu del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.
Les ombres xineses són figures de cartró o altres materials creades per a fer teatre que, quan reben un focus de llum per la part posterior, projecten la seva ombra en una pantalla translúcida. Joan Amades considerava que aquestes figures tenen procedència oriental i que, precisament de la Xina on van assolir una gran popularitat i on es van perfeccionar, és d’on van agafar la denominació d’ombres xineses.
Làmina número 1 de l’exposició “Les ombres xineses”. Full per fer teatre d’ombres amb 15 animals salvatges [La Exposición de fieras]. Data aproximada: 1870.
Làmina número 13 de l’exposició “Les ombres xineses”. Full per fer teatre d’ombres amb animals, personatges i una diligència i una carretel·la. Data aproximada: 1863.
Làmina número 4 de l’exposició “Les ombres xineses”. Full per fer teatre d’ombres amb varietat de personatges d’influència italiana i d’oficis. Data: 1865.
No està clar ni com ni quan que es van introduir a Europa, tot i que a les darreries del segle xvii eren un espectacle popular al sud d’Alemanya. A Catalunya, les primeres notícies sobre aquestes figures es remunten a l’any 1800 a Barcelona, quan una companyia de circ italiana va incorporar les ombres a les seves funcions. Així mateix, cap al 1860, els fulls d’ombres xineses estampades sobre paper es venien com a joguet, que després els infants retallaven per a jugar.
Les làmines procedents del Centre de Documentació de Cultura Popular són les que va utilitzar Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) per il·lustrar el llibre Titelles i ombres xineses, de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (1933). La totalitat d’aquestes làmines va ser impresa a Barcelona a les impremtes de Juan Llorens i d’Antonio Bosch. A partir de models francesos (país on tenien gran popularitat i difusió) i italians, els gravadors van adaptar aquesta làmines als gustos catalans de l’època.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
