Actualitat

Perseids 2025 a Catalunya: la guia definitiva per gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Un espectacle únic al cel d’agost

Cada estiu, el firmament ens regala un dels espectacles més impressionants de l’any: les Perseids, conegudes popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Milers de persones surten de casa a la recerca d’un cel fosc per veure com desenes d’estrelles fugaç travessen la nit. El 2025, el màxim d’activitat arribarà la nit del 12 al 13 d’agost, amb fins a un centenar de meteors per hora, tot i que la llum de la Lluna podria restar visibilitat als més febles.

Què són les Perseids?

L’origen científic

Les Perseids són una pluja de meteors provocada pel pas de la Terra a través dels fragments del cometa Swift–Tuttle. Quan aquestes petites partícules entren a gran velocitat a l’atmosfera, es cremen i creen les famoses traces de llum que anomenem estrelles fugaç. El seu nom prové del fet que semblen venir de la constel·lació de Perseu.

Per què “llàgrimes de Sant Llorenç”?

El nom popular està lligat a la festivitat de Sant Llorenç, que se celebra el 10 d’agost. Segons la tradició, aquestes estrelles són les llàgrimes que el sant va vessar en el moment del seu martiri.

Quan es poden veure?

La pluja de Perseids és visible des de finals de juliol fins a finals d’agost, però el moment de màxima intensitat serà la matinada del 12 al 13 d’agost de 2025. Els millors moments per observar-les són entre les 2 i les 5 del matí, quan el radiant (el punt del cel d’on semblen provenir) és més alt i el nombre de meteors visibles augmenta.

Consells per observar-les millor

Allunya’t de la contaminació lumínica

Les ciutats i pobles grans tenen massa llums artificials. Busca zones rurals, de muntanya o de costa amb horitzó obert i cel fosc.

Adapta la vista a la foscor

Triga uns 20-30 minuts a acostumar-se, així que evita mirar pantalles o llums brillants durant aquest temps.

Mira amb comoditat

Estira’t a terra o en una hamaca i observa el cel sense pressa. Les Perseids apareixen de forma aleatòria, així que la paciència és clau.

Porta roba d’abric i beguda

Fins i tot a l’agost, les matinades poden ser fresques. Una manta o jaqueta faran l’experiència més agradable.

Millors llocs de Catalunya per veure les Perseids

Parc Astronòmic del Montsec

A la Noguera, és un dels millors llocs d’Europa per observar el cel nocturn, amb certificació Starlight i activitats guiades.

Muntanyes de Prades i Serra de Montsant

A cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, és la zona protegida de cel fosc més gran del continent. Ideal per combinar natura i astronomia.

Albanyà, a l’Alt Empordà

Amb el seu observatori i planetari digital, ofereix experiències astronòmiques úniques i allotjaments envoltats de natura.

Cap de Creus

La combinació de mar i cel estrellat crea un escenari màgic per veure les llàgrimes de Sant Llorenç.

Altres racons recomanats

La Mussara, Mont-ral, Farena, la Vilella Alta, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp o el Parc Nacional d’Aigüestortes són llocs ideals per gaudir de l’espectacle.

Idees per fer de la nit una experiència especial

Escapada rural

Passa el cap de setmana en una casa rural al Montsec o a Prades i aprofita per fer senderisme i tastar productes locals.

Observació a la platja

Lloga una barca petita o simplement porta una tovallola a una cala del Cap de Creus o de la Costa Brava i observa les estrelles des del mar.

Activitat en família

Albanyà o l’Observatori Fabra a Barcelona ofereixen activitats divulgatives perquè els més petits descobreixin l’astronomia d’una manera amena.

Per què val la pena veure-les?

Les Perseids no són només un fenomen astronòmic; són també un moment per desconnectar, compartir amb amics o família i recordar com de petit és l’ésser humà davant la immensitat de l’univers. Són un espectacle gratuït, que no requereix telescopi i que ens connecta amb una tradició que porta segles captivant persones arreu del món.

Aixeca la vista aquest agost

Aquest agost, prepara’t per aixecar la vista i deixar-te captivar per les llàgrimes de Sant Llorenç. Catalunya té espais privilegiats per veure-les i, amb una mica de planificació, viuràs una nit que quedarà gravada a la memòria. Busca un bon lloc, espera la foscor, i gaudeix del ball de llum més bonic de l’estiu.

luna esturion

La Lluna Plena d’aquest dissabte 9 d’agost a Catalunya

Aquest cap de setmana el cel ens regalarà un dels espectacles astronòmics més esperats de l’any: la Lluna Plena del mes d’agost, coneguda tradicionalment com la Lluna del Esturió. Però aquest 2025, no vindrà sola: estarà acompanyada d’una alineació planetària espectacular i de l’inici de la pluja d’estrelles Perseides. Tot plegat, una oportunitat única per connectar amb l’univers i gaudir d’un capvespre de màgia i ciència.

Quan i com veure la Lluna Plena d’agost

La Lluna arribarà a la seva fase plena el dissabte 9 d’agost, però l’espectacle serà visible tant la nit del divendres 8 com la del dissabte 9. Així que no cal posar el despertador: la millor hora per observar-la serà al vespre i durant tota la nit.

En aquesta ocasió, la Lluna es trobarà a la constel·lació de Capricorn, creant un escenari visual molt particular des de qualsevol punt d’Europa, i especialment visible des de Catalunya si els núvols ho permeten.

Què fa tan especial aquesta Lluna?

Tot i que no serà una Superlluna (és a dir, no estarà especialment a prop de la Terra), aquest 9 d’agost la Lluna estarà envoltada per sis planetes visibles: Saturn, Júpiter, Venus, Urà, Neptú i Mercuri. Aquesta alineació no és habitual i només es produeix en determinats moments de l’any. Si disposes d’un petit telescopi o prismàtics, podràs distingir clarament alguns d’aquests planetes.

A més, dos dies després, el 12 d’agost, arribarà el pic de la pluja de meteorits de les Perseides, però la llum de la Lluna (encara gairebé plena) en dificultarà una mica la visió. Això no vol dir que no puguis veure’n cap: les bales de foc més brillants poden creuar el cel malgrat la llum lunar.

Per què es diu “Lluna del Esturió”?

Aquest nom prové de les tribus nadiues americanes, que associaven aquesta lluna al moment de màxima pesca d’esturions als Grans Llacs. L’esturió és un peix prehistòric, considerat un “fòssil vivent”, que pot viure més de 100 anys i arribar a pesar 90 quilos. El seu nom dona un aire mític i natural a aquesta fase lunar.

També rep altres noms en diferents cultures:

Lluna de les Herbes (Wicca)
Lluna de les Cereses Negres (nadius nord-americans)
Lluna Vermella (pel to que pot adquirir quan és baixa a l’horitzó)
Luna de Raksha Bandhan (a l’Índia, on coincideix amb el festival dels llaços fraternals)

Consells per gaudir-la al màxim

Tria un lloc fosc, allunyat de la contaminació lumínica urbana.
Observa a partir del vespre, quan la Lluna comenci a pujar per l’horitzó.
Porta prismàtics o un telescopi petit: encara que no sigui imprescindible, et permetrà veure detalls del relleu lunar i dels planetes propers.
Instal·la una app d’astronomia com “Sky Tonight” per identificar fàcilment els planetes i constel·lacions visibles.
Fotografia-la amb trípode i mode nocturn: el reflex platejat sobre el mar, les muntanyes o les teulades pot donar imatges espectaculars.

La lluna plena i l’impacte emocional

La Lluna Plena no només fascina als astrònoms. Moltes persones asseguren que aquesta fase lunar accentua les emocions, l’insomni o la creativitat. Tant si creus en els efectes lunars com si no, no es pot negar que hi ha una connexió ancestral entre els humans i aquest satèl·lit que ens acompanya des del principi dels temps.

L’astrologia també hi diu la seva: en aquesta ocasió, la Lluna estarà en Capricorn, un signe relacionat amb l’estabilitat, la responsabilitat i l’autocontrol. Això podria afavorir reflexions profundes, tancament de cicles o decisions madures.

El duel còsmic: Lluna Plena vs. Perseides

Cada agost, el cel ens ofereix una de les pluges d’estrelles més espectaculars: les Perseides, conegudes com les “llàgrimes de Sant Llorenç”. Enguany, el punt màxim serà la nit del 11 al 12 d’agost, però la llum gairebé plena de la Lluna pot eclipsar les més dèbils.

Tot i així, encara es podran veure els meteorits més brillants, especialment cap a la matinada quan la Lluna comença a pondre’s. I si tens la sort que la Lluna quedi darrere d’un edifici, muntanya o arbre des del teu punt d’observació, podràs gaudir encara més del cel estrellat.

Properes cites astronòmiques

Després d’aquesta Lluna Plena, la propera serà la Lluna del Blat de Moro, el 7 de setembre. I si esperes una Superlluna, marca el calendari: la del 7 d’octubre serà un 6,6% més gran i un 13% més brillant que una Lluna plena mitjana.

La Lluna del Esturió d’aquest 2025 no és una Lluna qualsevol. Coincideix amb una alineació planetària poc freqüent, precedeix una pluja d’estrelles i ens recorda la connexió ancestral entre l’ésser humà i l’univers. És una nit perfecta per desconnectar de les pantalles i reconnectar amb el cel.

Tant si ets un amant de l’astronomia com si només vols una excusa per fer una escapada nocturna sota les estrelles, no deixis passar aquest cap de setmana. La natura ens regala màgia. Només cal mirar amunt.

Més de 10.000 tortugues mediterrànies ja han estat reintroduïdes a Catalunya 🐢

Una de les espècies més emblemàtiques del Mediterrani, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), avança lentament però amb pas ferm cap a la recuperació gràcies a un ambiciós programa de reintroducció en parcs naturals catalans. Aquest estiu, més de 300 exemplars han estat alliberats a la Serra del Montsant, Cap de Creus i els Ports, consolidant un èxit de conservació únic a Europa.

🐢 Per què la tortuga mediterrània és tan especial?

Es tracta d’una espècie mil·lenària, autòctona i protegida, catalogada com en perill d’extinció. La seva supervivència està amenaçada des de fa dècades per la destrucció d’hàbitats, els incendis forestals, la caça il·legal i, sobretot, per haver estat durant molts anys venuda com a animal domèstic.

Moltes famílies catalanes encara conserven una tortuga al jardí sense saber que, des dels anys 80, la seva tinença és il·legal.

🌿 Una estratègia a llarg termini per retornar la vida als ecosistemes

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha estat liderant aquest programa amb una visió clara: reconnectar la fauna amb el seu hàbitat natural.

Els animals alliberats provenen majoritàriament del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. Alguns exemplars arriben a viure entre 70 i 80 anys, fet que en fa especialment valuós el seguiment i la conservació.

Montsant: 20 anys reintroduint esperança

El Parc Natural de la Serra del Montsant celebra aquest 2025 dues dècades de reintroducció d’aquesta espècie. Des de 2005, s’hi han alliberat més de 7.000 tortugues, principalment amb la tècnica de hard release, és a dir, sense període d’adaptació prèvia.

Aquest any, 80 nous exemplars han començat una nova vida en aquest espai.

Cap de Creus: protegint l’únic refugi natural peninsular

El parc natural empordanès és un enclavament biogeogràfic estratègic, ja que és la prolongació de la serra de l’Albera, on habita l’única població natural de tortuga mediterrània a la península Ibèrica. Aquest 2025, 88 tortugues juvenils s’han alliberat a la zona nord del parc.

Això no només reforça la població, sinó que també millora la connectivitat entre poblacions aïllades.

Els Ports: tecnologia, recerca i natura

Amb un enfocament més tecnològic, el Parc Natural dels Ports ha alliberat 3.040 tortugues des del 2021, i aquest any, 136 més. El seguiment es fa amb gossos ensinistrats per a la detecció i amb GPS per monitorar els exemplars marcats.

Els resultats són clars: sobreviuen, s’adapten i es reprodueixen.

Més enllà de la reintroducció: una acció educativa i social

Aquest programa no només té un impacte ecològic. També actua com a eina educativa i de sensibilització. Amb cada alliberament, es transmet el missatge que la biodiversitat no es pot donar per feta i que la convivència amb la natura exigeix responsabilitat.

A més, les tortugues recuperades de domicilis particulars es converteixen en protagonistes d’aquesta segona oportunitat.

10.000 tortugues: un balanç inspirador

La xifra total supera ja els 10.000 exemplars reintroduïts entre tots els parcs. Una fita històrica que demostra el compromís de Catalunya amb la preservació del patrimoni natural.

Aquest èxit és també un model de col·laboració entre administracions, centres de recerca, voluntariat i educació ambiental.

Com pots ajudar a la tortuga mediterrània?

Si tens una tortuga mediterrània a casa:

Contacta amb el CRARC o amb el Centre de l’Albera.
No la deixis anar al bosc: això posa en risc tant l’animal com l’ecosistema.
Informa’t sobre la legislació actual.

I si vols contribuir activament:

Participa en jornades d’alliberament organitzades als parcs naturals.
Fes difusió d’aquest programa educatiu.
Dona suport a entitats de conservació.

Mira algunes tortugues com tornen a la natura

Algunes imatges d’alguns exemplars alliberats a Catalunya. Emocionant! 😍

Aquest projecte és una demostració clara que la biodiversitat no es recupera sola, sinó amb esforç col·lectiu i voluntat política. En un context de canvi climàtic, incendis i pressió urbanística, reintroduir espècies com la tortuga mediterrània no és només conservar, sinó revertir la pèrdua.

El negre té nom

El negre de Banyoles: quan el racisme es disfressava de ciència i patrimoni

Aquesta és una d’aquelles històries que et fan tancar la boca. Perquè potser la coneixies. O potser te l’havien explicat per sobre, com si fos una anècdota curiosa d’un museu de poble. Doncs no. No és una anècdota. És una vergonya. Una vergonya viva. Amb nom i cognoms. Es deia Molawa VIII i va ser tractat com un objecte.

No era un boiximà de Botswana. Era un cap tribal de Sud-Àfrica. I duia pantalons i jersei. No taparrabos ni llança. Això és el que li van posar quan el van dissecar. Per fer-lo més salvatge, més exòtic. Més venible. Li van enfosquir la pell amb betum. I el van portar a Europa. L’havien robat la mateixa nit del seu enterrament. Va acabar a Banyoles, al Museu Darder. I allà va estar, durant dècades, exposat com un animal. Com un trofeu. Com un tros de carn negre que podies mirar darrere un vidre.

El negre de Banyoles.

De petit, el museu em fascinava. Ho reconec. I ningú em va fer veure, que jo recordi, què significava realment allò que veien els meus ulls. Però allò era racisme.

Això no és ciència. Això és racisme dissecat.

El documental “El negre té nom” de Fèlix Colomer ho explica tot. Amb detalls. Amb noms. Amb testimonis reals. I amb una dosi de veritat que fa mal. Perquè no és només la història de Molawa. És la història d’un poble que el va convertir en icona. D’una societat que va preferir callar. D’una administració que va mirar cap a una altra banda i pixaven marcant territori.

Però també és la història d’un home: Alphonse Arcelin. Un metge de Cambrils, d’origen haitià, que va decidir plantar cara. Sol. Contra tots. Va alçar la veu. Va escriure, va denunciar, va recollir suports. La seva lluita va arribar a la UNESCO. Va aconseguir que el 2000 retiressin el cos de l’exhibició. Va guanyar. O no del tot.

Perquè mentre Banyoles cobrava una pila de milions de pessetes per renovar el museu i netejar la seva imatge preolímpica, Arcelin ho perdia tot. Els comptes. La casa. La parella. I la vida. Va morir exiliat.

Molawa va ser enterrat a Botswana. No era el seu país. Però ho van fer amb honors. Amb música. Amb llàgrimes. Amb déu mil persones. Però només hi van arribar quatre ossos i un crani. La resta del cos, la pell, les ungles… Encara avui ningú sap on para. O no ho volen dir. Encara pot estar en alguna lleixa tancada amb clau, en una col·lecció privada. Potser torna a ser per Girona. No ho sabrem. O, amb un toc de ciència-ficció, potser reposa en el ministeri del temps, com en aquella sèrie. Però aquesta història no és ficció. És real. I encara punxa.

Aquest documental t’engega un mirall a la cara. I et pregunta: i tu, què hauries fet? Perquè encara hi ha gent que diu que no era racista. Que és patrimoni. Que s’hi havia d’haver quedat. És dur. Però real. I calia explicar-ho.

Felicitats als creadors. Gràcies per posar-li nom. Per dir les coses pel seu nom. I si tu que llegeixes això encara no l’has vist, ja trigues.

Està tv3 a la carta. I es gratis.

Tràiler El negre té nom

10 rituals poderosos per Sant joan

23 més una Revetlles de Sant Joan imperdibles en la província de Girona

La nit que crema les hores i encén records. Que no entén de silencis, ni de mitges tintes. Que t’obliga a mirar el cel, aixecar el got i ballar com si l’endemà no existís.

Això és la revetlla de Sant Joan.

I a Girona… es viu com enlloc.

Si penses que totes són iguals, és que no has tastat ni una quarta part del que passa quan cau el sol el 23 de juny. Hi ha pobles que s’omplen de foc, d’altres que semblen festivals, i alguns on la coca i el cava són més sagrats que la missa del diumenge.

Hem fet la feina bruta per tu. Hem remenat entre tradició i descontrol, petards i havaneres, i hem seleccionat les 23 + 1 millors revetlles de la província que has de viure, sí o sí.

Des de cales amagades fins a places on el terra tremola del ritme.

No t’ho perdis.

Perquè Sant Joan, a Girona, no es celebra. Es sobreviu.

Revetlla de Sant Joan a l’Estartit

Revetlla de Sant Joan Maçanet de Cabrenys

Revetlla de Sant Joan Vilajuïga

Revetlla de Sant Joan a Santa Coloma de Farners

Festa Major i Sant Joan del Barri de Vista Alegre-Carme

Festa Major del Barri de Vista Alegre-Carme 2025

Revetlla de Sant Joan a Massanes

Revetlla de Sant Joan 2025 a Sant Pere Pescador

Festa Major i Sant Joan de Palamós

Festa Major de Palamós 2025

Celebra la nit màgica de Sant Joan a Pont de Molins

Sant Joan a Amer

Revetlla de Sant Joan a Caldes de Malavella

Revetlla de Sant Joan El Port de la Selva

Revetlla de Sant Joan a Peralada

Revetlla de Sant Joan Bàscara

Festa de Sant Joan a Castelló d’Empúries i Empuriabrava

Revetlla de Sant Joan Darnius

Revetlla de Sant Joan a Vilobí d’Onyar

Revetlla de Sant Joan Blanes

Revetlla de Sant Joan a Riells i Viabrea

Sant Joan a Sils

Sant Joan a Maçanet de la Selva

Revetlla de Sant Joan a Banyoles

Sant Joan i Focs Artificials de Platja d’Aro

A les 23:30 a la Platja Gran de Platja D’Aro

Revetlla de Sant Joan 2025 a Esponellà

Com ensinistrar un drac

Com ensinistrar un drac (2025): una versió en acció real fidel, emotiva i… necessària?

El 12 de juny de 2025 arriba als cinemes la versió en acció real de *Com ensinistrar un drac*, una de les sagues més estimades de DreamWorks. Basada en la pel·lícula d’animació original del 2010, aquest nou lliurament manté l’essència que va captivar milions d’espectadors, però sorgeix la pregunta inevitable: era realment necessari tornar a explicar la mateixa història?

Una amistat entre espècies que torna a emocionar

La història ens porta de nou a l’illa de Mema, on un adolescent viking marginat —Hipo, interpretat per Mason Thames— inicia una amistat improbable amb un drac ferit, el mític Desdentat. Junts desafien les normes de la seva tribu i redefineixen la relació entre humans i dracs. Un relat sobre lideratge, empatia i canvi, que continua sent tan potent com fa 15 anys.

Un remake tan fidel que deixa poc marge per a la sorpresa

El film està dirigit pel mateix creador de la trilogia animada, Dean DeBlois, que aquí aposta per una reconstrucció gairebé pla a pla. Aquesta fidelitat absoluta és, alhora, la seva fortalesa i la seva limitació: no falla, però tampoc arrisca.

El nou metratge és 27 minuts més llarg, amb espai per aprofundir en relacions com la de Hipo i el seu pare, Estoico (interpretat amb força per Gerard Butler, que ja havia posat veu al personatge a l’original). També destaca Nico Parker com a Astrid, en una versió més forta i segura de si mateixa, i Nick Frost com a Bocón, que aporta el toc d’humor.

Els dracs tornen… més reals que mai

El gran repte del film era visual: com portar els dracs —criatures carismàtiques i plenes d’expressivitat— al terreny del live action sense perdre’n l’encant? La resposta és un CGI sorprenentment eficaç. Desdentat conserva el seu caràcter juganer i emotiu, i les escenes de vol són simplement espectaculars.

Banda sonora: la màgia continua

El retorn de John Powell a la composició musical és clau per mantenir l’ànima de la saga. Amb nous arranjaments i temes familiars, la música continua sent l’element que fa volar el cor dels espectadors.

És aquest remake necessari?

No és una versió revolucionària. Però tampoc és oportunista. *Com ensinistrar un drac (2025) és un homenatge digne, que sap emocionar sense trair els seus orígens. Potser no calia tornar a explicar aquesta història… però si ho has de fer, millor que sigui amb aquesta delicadesa.

Dades de la pel·lícula

Títol: Com ensinistrar un drac
Data d’estrena: 12 de juny de 2025
Versió: Doblada al català i castellà
Qualificació: Apta per a majors de 7 anys
Repartiment: Mason Thames, Nico Parker, Gerard Butler, Julian Dennison, Gabriel Howell, Bronwyn James, Harry Trevaldwyn
Idioma original: Anglès
Distribució: Universal Pictures / DreamWorks

Tràiler Com ensinistrar un Drac

festivalot 2025

Festivalot 2025: Els concerts gratuïts per gaudir en família aquest cap de setmana a Girona

El Festivalot celebra 10 anys a Girona amb música i espectacles gratuïts per a totes les edats. Descobreix què podràs veure sense pagar entrada els dies 7 i 8 de juny.

Aquest cap de setmana (7 i 8 de juny), Girona es converteix en l’epicentre de la música familiar. El Festivalot, creat per Els Amics de les Arts, arriba a la seva 10a edició amb una programació carregada d’activitats i concerts gratuïts pensats perquè grans i petits gaudeixin junts. T’ho expliquem tot sobre els espectacles musicals sense entrada que podràs veure a la ciutat.

Dissabte 7 de juny: Diversió i ritme des del matí

🎤 Àngel Daban – 11.15 h (Palau de Fires)

El gran animador infantil gironí Àngel Daban obre la jornada amb un espectacle ple de cançons clàssiques com “Cançó dels esclops” i “Cançó d’anar a mercat”. Ideal per a les famílies que volen començar el dia amb un somriure i molta dansa.

🎻 GiroCellos – 12.30 h (Festivalot Furgo)

Un viatge musical de Bach al rock a través del violoncel. El duet de violoncel·listes Edgar Casellas i Maria de Palol ofereix un recital sorprenent i apte per a tots els gustos musicals.

🏴‍☠️ El Pony Menut – 13.00 h (Palau de Fires)

Versions familiars dels èxits d’El Pony Pisador amb cançons com “Tot és part de ser un pirata”. Una proposta divertida i participativa per fer ballar petits i grans.

🎧 Shalana Discjòquei – 14.00 h (Festivalot Furgo)

Una sessió musical pensada per no parar de moure’s. Shalana fa ballar tothom amb una selecció musical dissenyada per al Festivalot.

🌟 Els Beta – 15.15 h (Palau de Fires)

Els protagonistes de “Projecte Beta” del SX3 arriben al Festivalot amb les seves cançons plenes d’energia, humor i valors. A més, estrenen una cançó nova en exclusiva.

💃 Orquestra Maribel Kids – 17.30 h (Palau de Fires)

Tanquem el dissabte amb una festa en majúscules: cançons d’ahir i d’avui, coreografies i bon humor amb una de les orquestres més estimades de Catalunya.

Diumenge 8 de juny: Música i emoció per tancar el cap de setmana

🎤 Àngel Daban – 11.15 h (Palau de Fires)

Torna el carismàtic animador infantil gironí amb els seus clàssics plens de màgia i imaginació. Una segona oportunitat per cantar i ballar amb un referent de la música familiar catalana.

🎉 Ambauka – 12.15 h (Palau de Fires)

Ambauka celebra 15 anys de trajectòria amb un concert festiu i energètic. El seu nou espectacle QUINZE són QÜINZE incorpora sorpreses com els bastoners de Cerdanyola i els Gegantons de Pericot, convertint el concert en una veritable Festa Major.

🎻 GiroCellos – 12.30 h (Festivalot Furgo)

Edgar Casellas i Maria de Palol tornen amb el seu repertori que connecta èpoques i estils. Un concert didàctic i vibrant per a públic de totes les edats.

🎧 Maria Xinxó Discjòquei – 13.30 h (Festivalot Furgo)

La periodista Maria Xinxó es posa al capdavant dels plats per fer ballar tota la família amb una sessió carregada de ritme, alegria i bona música. Ideal per continuar el migdia amb energia.

🎶 Bon Vent! – 15.15 h (Palau de Fires)

Un homenatge musical a Xesco Boix, pioner de la música folk per a infants a Catalunya. Una proposta emotiva que recupera cançons mítiques i transmet el llegat cultural a les noves generacions.

Festivalot 2025

2 Fires Medievals que pots visitar aquest cap de setmana a la província de Girona

Aquest cap de setmana, viatja en el temps i submergeix-te en l’encant medieval a la província de Girona. Aquí tens dues propostes irresistibles plenes d’història, espectacles i diversió que no et pots perdre!

Mercat Medieval de Peralada 2025

📅 Data: 1 de juny de 2025
📍 Lloc: Centre històric de Peralada
🕒 Horari: 10:00 a 20:00

El nucli antic de Peralada torna al segle medieval amb la XIX edició del Mercat de Na Mercadera. Passeja per carrers plens de parades d’artesania, espectacles de música antiga, tavernes amb delícies gastronòmiques i animació de carrer per a tota la família. Una experiència immersiva on podràs gaudir d’exhibicions d’oficis tradicionals, danses medievals i activitats infantils, en un dels pobles més encantadors de l’Empordà.

Mercat Medieval de Perelada 2025

Llançà Medieval 2025

📅 Data: 31 de maig de 2025
📍 Lloc: Nucli antic de Llançà
🕒 Horari: 10:00 a 22:00

Llançà celebra la seva segona edició del festival medieval amb una proposta dinàmica i divertida. Destaquen el Campament Medieval, amb activitats com el tir al papagall, recreacions de combats i tallers infantils. Descobreix també l’exposició immersiva Alma Cubrae, gaudeix d’espectacles itinerants de bombolles, música i danses tradicionals, i aprofita per pujar als ponis de Les Cavallerisses de l’Abat. Una jornada inoblidable per a totes les edats al cor de l’Alt Empordà.

Llançà Medieval 2025

Aquest cap de setmana, deixa’t transportar a l’edat mitjana i viu una experiència plena d’història, cultura i diversió familiar!

Cornamusan 2025 Programa

Cornamusam 2025: Música, tradició i cultura aquest cap de setmana a Olot

Del 28 de maig a l’1 de juny, Olot acull la 34a edició del Cornamusam, el Festival Internacional de la Cornamusa. Aquest esdeveniment únic, ple de tradició i música d’arrel, et convida a viure un cap de setmana ple d’activitats per a tots els públics.

Què és el Cornamusam?

El Cornamusam és un referent cultural dedicat a la cornamusa, instrument emblemàtic de la música tradicional. Des del 1992, gràcies a l’impuls de l’associació Til·ler, aquest festival ha creat un espai d’experimentació i innovació amb propostes culturals i musicals reconegudes internacionalment.

Activitats destacades que no et pots perdre

Divendres 30 de maig

18:00h: Audició del llibre 40 peces per a sac de gemecs de Joan Josep Mayans.
20:45h: Concert de Santa Mandra i Els Ministrers a la plaça Rector Ferrer.
21:40h: Ball de la Cabreta amb RSK!
22:00h: Concert amb la Companyia Elèctrica Dharma i Fetus (Sala El Torín, 10€).

Dissabte 31 de maig

Tot el dia: Fira d’artesania, lutiers, gastronomia i música a la plaça Puig del Roser.
12:00h: Catalasaps? Kahoot de cultura popular.
16:30h: Cercavila de la Cabreta pels carrers d’Olot.
22:30h: Concert destacat amb Mànran (Sala El Torín, 10€).

Diumenge 1 de juny

12:00h: Ballada de sardanes antigues amb Espremulls Cobla Antiga al Firal d’Olot.
18:00h: Concert especial “30 anys amb Bufalodre” al pati de l’Hospici.

Un festival compromès amb el territori

Més enllà de la música, el Cornamusam promou valors com la sostenibilitat i el producte local, involucrant artesans i productors de proximitat. La icònica Cabreta, gegant en forma de cabra tocant la cornamusa, simbolitza la connexió amb la tradició local d’Olot i la Garrotxa.

Cornamusam 2025

No perdis l’oportunitat de gaudir d’un cap de setmana ple d’història, música i cultura popular a Olot amb el Cornamusam 2025!

4 Fires de Cireres per visitar aquest cap de setmana a Catalunya

Recordo amb tendresa aquells dies d’infantesa, passejant pels camps de Terrades, entre arbres carregats de cireres grans, vermelles i lluents. Sentir el plaer de collir-les directament de l’arbre, tastar-ne la dolçor immediata i posar-me-les a les orelles com si fossin arrecades improvisades. Aquestes cireres, típiques de Catalunya, són conegudes per la seva mida, gust exquisit i dolçor única.

Aquest cap de setmana, Catalunya celebra aquesta fruita deliciosa amb diverses fires gastronòmiques. Aquí tens quatre propostes irresistibles que no pots deixar passar!

1. Festa de la Cirera a Paüls (Tarragona)

📅 Dates: 31 maig i 1 juny 2025

Paüls celebra la XXII edició de la seva famosa Festa de la Cirera, amb una atmosfera festiva i tradicional. Aprofita per tastar les cireres més dolces de la regió i gaudir d’activitats culturals en un entorn encantador.

2. Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona)

📅 Dates: 30 maig a 1 juny 2025

Santa Coloma de Cervelló acull la 40a edició d’aquesta popular festa que combina agricultura, gastronomia i tradició. Amb diverses activitats, música en directe i moltes degustacions, és ideal per a tota la família.

Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló

3. Festa de la Cirera i la Gastronomia del Papiol (Barcelona)

📅 Dates: 31 maig i 1 juny 2025

El Papiol presenta la seva 43a Festa de la Cirera amb un maridatge excepcional entre les cireres locals i la gastronomia tradicional. No et perdis les degustacions, showcookings i activitats per a tots els públics.

Festa de la Cirera i la gastronomia del Papiol

4. Fira Mercat de la Cirera a Terrades (Girona)

📅 Data: 1 juny 2025

Terrades torna amb la seva XXVIII edició del Fira-Mercat de la Cirera. Gaudeix d’artesania local, productes de proximitat i cireres fresques en un entorn natural privilegiat.

Aquest cap de setmana, deixa’t seduir per les millors cireres de Catalunya i gaudeix de jornades plenes de sabor i tradició!