El Congrés signa la sentència del llop ibèric
La falsa solució: la caça no redueix els conflictes amb la ramaderia
La història ens ha demostrat que la persecució del llop mai ha estat la solució als conflictes amb la ramaderia. Allà on s’ha perseguit indiscriminadament, el problema no ha desaparegut, sinó que ha empitjorat. Quan una població de llops es desestructura per les caceres, els exemplars supervivents es dispersen i les manades es trenquen, cosa que altera els seus patrons de caça. Això pot provocar que els llops deixin de caçar preses silvestres i es tornin més propensos a atacar bestiar.
A més, la desaparició del llop comporta un desequilibri ecològic que afavoreix l’augment d’ungulats com senglars i cérvols, els quals causen danys a l’agricultura i poden propagar malalties com la tuberculosi bovina. Si realment volem ajudar el sector ramader, hauríem d’apostar per solucions basades en la convivència, no en la destrucció d’una espècie clau per a l’ecosistema.
Els diners públics, al servei d’una política irracional
Aquesta nova política no només posa en risc la biodiversitat, sinó que també suposa una despesa innecessària per a les arques públiques. El Govern espanyol havia establert ajudes per als ramaders afectats per la presència del llop, destinades a mesures preventives i compensacions econòmiques pels atacs. Amb la desprotecció, aquestes ajudes queden en un limbe legal.
Qui garantirà que els ramaders continuïn rebent aquestes compensacions si el llop deixa d’estar protegit? Estem davant d’una situació en què les comunitats autònomes poden gestionar de manera independent la caça del llop sense un criteri unificat, el que pot generar disparitats i greuges entre territoris.
La UE també rebaixa la protecció: un senyal alarmant
Aquesta decisió del Congrés arriba en un moment crític: la Unió Europea ha anunciat que rebaixarà l’estatus de protecció del llop, cedint a les pressions d’alguns països amb una forta oposició a la seva presència. Tot plegat envia un missatge perillós: la política i els interessos econòmics poden estar per sobre de la ciència i la conservació del medi ambient.
La pressió internacional per desprotegir el llop no es basa en dades científiques, sinó en la mateixa narrativa que hem vist a Espanya: arguments sobre atacs al bestiar exagerats, dades manipulades i un rebuig a implementar mesures de coexistència. Aquest és un precedent alarmant per a altres espècies en risc.
Les organitzacions ecologistes, en peu de guerra
L’anunci de la desprotecció del llop ha provocat una resposta immediata per part de les organitzacions ecologistes, que han promès emprendre accions legals per aturar aquesta decisió. WWF, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife ja han advertit que denunciaran qualsevol intent de caça massiva i que portaran els casos als tribunals si es vulnera la normativa europea de conservació de la fauna.
Aquestes organitzacions insisteixen que la clau per reduir els conflictes amb el llop és la inversió en mètodes de protecció del bestiar i la compensació justa als ramaders. En canvi, la caça només serveix per perpetuar el conflicte i generar més problemes a llarg termini.
Què ens diu aquesta decisió sobre la política ambiental espanyola?
La desprotecció del llop no és només una qüestió ecològica, sinó també una mostra de com es prenen decisions polítiques sense tenir en compte l’evidència científica. Aquesta votació al Congrés posa en qüestió el compromís d’Espanya amb la protecció de la biodiversitat i el seu paper en la lluita contra la crisi climàtica.
Si avui és el llop, demà quina serà l’espècie en perill que es decideix sacrificar en nom d’interessos econòmics? Aquest tipus de decisions ens recorden que la política ambiental està lluny de ser una prioritat per a alguns partits, i que la protecció de la natura es veu, massa sovint, com un obstacle en lloc d’una necessitat.
La pregunta que ens hem de fer és: volem ser el país que extermina el seu llop, com ja van fer altres nacions europees, o volem ser un exemple de convivència entre humans i fauna salvatge?
