Si penses que el Carnaval és només disfresses i desfilades, prepara’t per descobrir molt més. A la província de Girona, el Carnaval és una explosió de colors, música i tradicions que converteix carrers i places en escenaris plens de màgia. Des de desfilades espectaculars fins a batalles de confeti, aquí el Carnaval no només se celebra, es viu intensament. Cada poble aporta el seu estil únic, amb personatges i costums propis que fan de cada festa una experiència singular. Vols conèixer els més sorprenents?
Prepara’t per un recorregut pels Carnavals amb més locura de tot Girona. Estàs llest per descobrir on s’amaga l’essència veritable del Carnaval?
No surt el teu carnaval? el preferit, el del teu poble? Ens ho pots enviar per Whatsapp o mail.
Apunta’t al WhatsApp
Un Whatsapp i llestos.
Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç: Alta OnAnemAvui Giironao Alta OnAnemAvui Barcelona.
El cinema català lidera les nominacions als Premis Goya 2025 de l’Academia espanyola de cinema, amb quatre pel·lícules nominades en la categoria de millor llargmetratge que acumulen un total de 41 nominacions (El 47 (14), Segundo premio (11), Casa en flames (8) i La estrella azul (8)). D’aquestes, El 47 i Casa en flames, han rebut suport del Departament de Cultura a través de l’ICEC.
En total, són dinou les produccions catalanes que opten a algun dels guardons i el cinema català n’acumula un total de 61 entre totes les categories. A més de les ja anomenades, El 47 (The Mediapro Studio) de Marcel Barrena; Segundo premio (Bteam Prods, Ikiru Films, Aralan Films, La Terraza Films, Los Ilusos Films, Sideral Cinema, Toxicosmos AIE, Capricci Production), d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez; Casa en flames (Sábado Películas, Antena 3 Films, Playtime Movies, ElioFilm, 3Cat) de Dani de la Orden i La estrella azul (La Charito Films, Mod Producciones, Primo, El Pez Amarillo, Cimarrón) de Javier Macipe, també han rebut nominacions Los destellos (Inicia Films, Mod Producciones, Misent Producciones) de Pilar Palomero; Polvo serán (Lastor Media, Alina Film, Kino Produzioni), de Carlos Marqués – Marcet; Salve Maria(Escándalo Films, Elastica Films) de Mar Coll; ¿Es el enemigo? La película de Gila (Arcadia Motion Pictures, Pecado Films, Nu Boyana Portugal, Philmo Capital AIE) d’Alexis Morante; Calladita(Calladita Films SL, Potenza Producciones, Decentralized Pictures) de Miguel Faus; El llanto (Setembro Cine, Noodles Production, Caballo Films, Tandem Films, Tarea Fina) de Pedro Martín-Calero; Buffalo Kids (4 Cats Pictures, Atresmedia Cine, Anangu Grup, Mogambo Entertainment) de Juan Jesús García Galocha i Pedro Solís; Los pequeños amores (Arcadia Motion Pictures, Noodles Production, Viracocha Films AIE) de Celia Rico; Disco, Ibiza, Locomía (Rumba Ibiza AIE, SDB Films, S.A. de CV, La chica de la curva, Nadie es Perfecto P.C.) de Kike Maíllo; Mariposas negras (Ikiru Films, Tinglado Film, Anangu Grup, Tunche Films, 3Cat) de David Baute; Rock Bottom (Alba Sotorra, Jaibo Films, GS Animation, Empatic) de Maria Trénor; Memorias de un cuerpo que arde (Playlab Films, Substance Films) d’Antonella Sudasassi Furniss; Betiko gaua (La noche eterna) (Sumendi Filmak, SL, Galapan) d’Eneko Sagardoy; La gran obra (Euphoria Productions, Calabaza Films, Filmakers Monkeys) d’Àlex Lora; Els buits (Vayolet Films, Nocturna Pictures) d’Isa Luengo, Marina Freixa Roca, Sofía Esteve;
Deu de les dinou pel·lícules de producció catalana nominades han rebut el suport de l’ICEC a través de diverses línies de subvenció. L’import que l’ICEC ha destinat a aquestes produccions és de més de 5M€.
L’audiovisual és, pel pes de la seva indústria, el potencial com a sector estratègic i la capacitat d’internacionalització, un dels eixos del Departament de Cultura per a aquesta legislatura. És prioritari impulsar-lo com a sector que crea imaginari i referents, que dona a conèixer la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres paisatges, i que dinamitza l’economia.
Les línies de subvenció que gestiona l’ICEC cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció.
Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d’una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.
El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels i les professionals catalanes és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.
Deu de les dinou pel·lícules de producció catalana nominades han rebut el suport de l’ICEC a través de diverses línies de subvenció.
El 2 de febrer, dia de la Candelera, és una data molt especial dins del calendari popular. A mig camí entre l’hivern i la primavera, aquest dia ha estat sempre motiu de prediccions meteorològiques i de saviesa popular. Els refranys i dites sobre la Candelera ens han ajudat, generació rere generació, a interpretar quin temps ens espera en les setmanes següents.
La Candelera i el temps: plora o riu?
Un dels refranys més coneguts de la cultura catalana diu:
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.
Aquesta dita significa que si el 2 de febrer fa un dia núvol o plujós, l’hivern s’acabarà aviat. En canvi, si fa sol, vol dir que el fred encara s’allargarà unes quantes setmanes.
Altres refranys amb el mateix significat són:
Quan la Candelera riu, el fred reviu.
Si per la Candelera està clar, quaranta dies de fred hi haurà.
Si la Candelera riu, llenya al caliu; i si no riu, aigua al caliu.
Però compte! Encara hi ha més matisos:
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai. (Vol dir que, si el dia següent, 3 de febrer, neva, el fred seguirà.)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern.
Refranys sobre el moment de l’any
La Candelera també marca el final del cicle nadalenc i dona pas a altres festivitats com el Carnestoltes o Sant Blai. Per això, trobem dites com:
Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere.
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.
Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets; i per la Candelera, plorets.
També és un moment de l’any en què el sol comença a allargar-se més, fet que es reflecteix en refranys com:
Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.
La Candelera: un dia per mirar el cel
El dia de la Candelera és una barreja de religió, cultura popular i observació del temps. Tant si creus en les dites populars com si només et diverteix la tradició, aquest 2 de febrer, mira el cel i fixa’t en quin temps fa. Qui sap si els nostres avantpassats tenien raó i encara avui podem predir si el fred seguirà o no! ☀️🌧️🔥
Quan l’hivern encara regna amb el seu fred, el 2 de febrer arriba la Candelera, una festivitat plena de simbolisme que posa fi al cicle de Nadal i il·lumina el camí cap a la primavera. Però, què es celebra exactament aquest dia? És només una festa religiosa o té un origen més antic? Descobrim-ho!
L’origen de la Candelera: entre la tradició cristiana i les arrels paganes
La història de la Candelera és tan antiga com fascinant. En l’àmbit cristià, aquesta festa commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu quaranta dies després del part, segons la tradició jueva. Aquest ritus consistia a oferir un sacrifici i rebre la benedicció d’un sacerdot, un costum que va ser incorporat al cristianisme pel papa Gelasi I l’any 496.
Però, com passa sovint amb moltes festivitats religioses, la Candelera té un rerefons més antic i pagà. Algunes teories suggereixen que està connectada amb les festes romanes de les Parentalia, en les quals es feien processons amb espelmes en honor als difunts. D’altres, la relacionen amb Imbolc, una festivitat celta dedicada a la deessa Brigid, que marcava la fi de l’hivern i donava pas a una nova llum.
Sigui com sigui, el símbol de la llum sempre ha estat present, ja sigui en forma de torxes, espelmes o candelabres. Per això, en moltes esglésies encara es beneeixen les espelmes el dia 2 de febrer, creient que porten protecció i bona sort per a la llar.
Les tradicions populars de la Candelera: llum, festes i prediccions meteorològiques
A Catalunya i en altres llocs del món, la Candelera s’ha celebrat amb diverses tradicions que han perdurat al llarg del temps. Per exemple:
Benedicció de les espelmes i processons: A moltes esglésies es reparteixen espelmes beneïdes, que es guarden a casa per protegir la família.
Festes locals i fires: Poblacions com Molins de Rei, La Fatarella, Esponellà o Calafell celebren la seva Festa Major per la Candelera, amb activitats tradicionals i culturals.
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.
Aquesta expressió vol dir que, si el 2 de febrer fa mal temps, la primavera s’avançarà; però si fa sol, el fred durarà més setmanes. Aquesta creença és molt similar al famós Dia de la Marmota als Estats Units, on l’ombra d’aquest animal s’interpreta com un senyal de si l’hivern continuarà o no.
La Candelera a les Illes Canàries i Amèrica Llatina
Un dels llocs on la Candelera té una importància especial és Tenerife, a les Illes Canàries. Aquí, la Verge de la Candelera és la patrona de l’arxipèlag i se la venera tant el 2 de febrer com el 15 d’agost, coincidint amb la seva suposada aparició a dos pastors al segle XV.
A Amèrica Llatina, especialment a Mèxic i Perú, la Candelera es vincula amb la festa del Dia de la Candelaria, on es fan grans celebracions, balls i àpats tradicionals.
La Candelera
La Candelera no és només una festivitat religiosa; és una festa de la llum, de la renovació i del cicle de la vida. Sigui a través de la religió, les tradicions paganes o les creences populars, el 2 de febrer ens recorda que la foscor de l’hivern s’acosta al seu final i que la llum guanya terreny, portant esperança i noves oportunitats.
Així que, aquest any, mira el cel el dia 2 de febrer i pregunta’t: la Candelera riu o plora? Potser, només potser, la natura et donarà una pista sobre com serà el final d’aquest hivern.
Avui ha sigut el Dia de la Pau i la No-violència. DENIP per als “entesos”. I a les escoles de tot Catalunya s’han fet activitats, espectacles, música, pinta-cares, manualitats, símbols gegants de la pau… Tot molt maco. Molt entranyable. Fins que he vist en diferents escoles i també a les xarxes, nenes i nens amb dibuixos a la cara i manualitats amb un símbol de la pau… que no és el símbol de la pau. I alguna cosa no quadra.
Si la meva àvia hippie aixequés el cap, es tornaria a enterrar de la vergonya. Resulta que molts dels infants han dibuixat o fet manualitats amb un símbol de la pau… que no és el símbol de la pau. Mercedes, et felicito, el teu logo s’ha colat en el subconscient col·lectiu com a emblema pacifista. Un anunci de publicitat subliminal impecable.
Que un nen que mai ha vist el símbol de la pau se’l pugui inventar, ho entenc. Que una o un docent tingui un lapsus? Ho passo. Ara bé, que en una escola sencera, amb 20 o 40 mestres, equips directius… cap persona aixequi la mà i digui: “Escolteu, aquest símbol no és el correcte“…
Em fa dubtar. O el sistema educatiu s’ha relaxat massa o som en un capítol de “Black Mirror” on la realitat és una broma privada d’algú amb un sentit de l’humor retorçut. És surrealista que ningú s’adoni de l’error.
I si jo soc qui s’equivoca? Ho dubto, però si algú em pot justificar que aquesta és una versió minimalista del símbol de la pau, que m’ho digui.
I, docents de Catalunya, si veieu que una companya o un company cau en aquest error, rectifiqueu-lo. Que per ensenyar valors pacifistes no fa falta convertir la pau en una marca de cotxes.
Mercedes, et dono una idea per a la teva propera campanya: “La pau es mou amb nosaltres”. No diguis que no t’ho han posat fàcil.
Algunes Imatges. D’aquest any o anteriors. No ho m’he fixat.
PD. Se que la majoria d’escoles ho feu bé.
Diferències entre els dos símbols. Pau i Mercedes
És curiós com dues icones tan diferents poden ser confoses. Aquí van algunes diferències clau:
Data de creació: El símbol de la pau va ser creat el 1958, mentre que el logotip de Mercedes-Benz es remunta a 1926.
Dissenyador: Gerald Holtom va dissenyar el símbol de la pau com a emblema del desarmament nuclear. En canvi, Gottlieb Daimler es va inspirar en una postal de 1870 per crear l’estrella de Mercedes-Benz.
Significat: El símbol de la pau representa el pacifisme i el rebuig a les armes nuclears. El logotip de Mercedes simbolitza la innovació en terra, mar i aire.
Forma: El símbol de la pau està format per un cercle amb línies en forma de “N” i “D” (alfabet semàfor). El de Mercedes-Benz és una estrella de tres puntes dins d’un cercle.
A diferència de molts altres símbols, Holtom mai va registrar drets d’autor sobre el seu disseny. Però Mercedes? Segurament el seu està ben protegit. Una lliçó més de com la història i el màrqueting poden confondre’s amb facilitat.
Per primera vegada en dècades, es podran veure lliurement els seus tresors artístics
Aquest cap de setmana, 1 i 2 de febrer, el Monestir de Sant Esteve de Banyoles obrirà les seves portes per a la visita lliure per primera vegada en dècades. Fundat l’any 812, aquest cenobi benedictí és un dels més antics de Catalunya i origen de la ciutat. Ara, els visitants podran accedir lliurement a alguns dels seus elements més destacats, com el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, dues obres mestres del gòtic internacional del segle XV.
Fins ara, la visita lliure no era possible, especialment després del robatori de l’arqueta l’any 1980. Ara, gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat, el monestir obrirà tots els dissabtes de 10:30 a 13:30 h i els diumenges i festius de 10:30 a 14:00 h.
Un patrimoni d’alt valor històric i artístic
Entre els elements més destacats del monestir hi ha el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra del pintor Joan Antigó, així com el campanar amb cúpula, el claustre i l’església, datats del segle XVIII. L’arqueta de Sant Martirià, un reliquiari elaborat pels argenters gironins de la família Artau, també es podrà veure en la nova obertura del recinte. Tot i això, l’accés al campanar continuarà reservat a les visites guiades.
Els vitralls de Santa Maria dels Turers és l’element més destacat aportat per la reconstrucció posterior a la guerra, realitzats pel taller Antoni Oriach (1947-1962). Banyoles, Pla de l’Estany, setembre de 2022.
Segons el regidor de Cultura i Patrimoni de Banyoles, Miquel Cuenca, aquesta obertura representa un pas important: “Fer accessible el conjunt monumental més important de Banyoles era una prioritat. Encara queden inversions per fer, però no podíem mantenir-lo més temps tancat esperant aquestes reformes.”
Visites guiades i nous materials informatius
A més de la visita lliure, Museus de Banyoles continuarà oferint visites guiades i escolars per entendre la vida monàstica medieval i el paper del monestir en el desenvolupament de Banyoles. Segons el director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, s’està treballant en la millora de l’experiència de la visita amb plafons informatius, codis QR i altres recursos per fer-la més atractiva i, a mitjà termini, ampliar els horaris d’accés.
Les obres duraran un mes i el pas romandrà barrat temporalment
L’Ajuntament de Lloret de Mar ha iniciat la reconstrucció d’un tram del camí de ronda nord, a l’altura del castell, després que el passat mes de setembre es detectés un enfonsament en la zona. Segons ha explicat la regidora de Medi Ambient, Vereda López, l’estructura afectada era un pont amb bigues danyades, fet que va obligar a tallar el pas de vianants per seguretat.
A principis de novembre, el deteriorament va agreujar-se amb l’ensorrament d’una part del pont, obrint un forat de cinc metres al ferm i impossibilitant completament el pas. Davant d’aquesta situació, el Servei Provincial de Costes a Girona, responsable de l’espai en tant que zona de Domini Públic Marítim-Terrestre, va assumir la reparació de la infraestructura.
Els treballs de reconstrucció, que van començar la setmana passada, es preveu que s’allarguin aproximadament un mes a causa de la dificultat d’accés a la zona. Mentre durin les obres, el tram afectat romandrà tancat, però, tal com ha assenyalat la regidora López, hi ha un itinerari alternatiu: “Les persones que vulguin gaudir del camí de ronda poden seguir les escales del passatge de la Bella Dolores i rodejar el recinte del poblat ibèric del turó Rodó fins a enllaçar de nou amb el camí.”
Amb aquesta actuació, es busca garantir la seguretat dels vianants i preservar aquest emblemàtic itinerari costaner, molt freqüentat tant per residents com per visitants.
Mou-te pel càncer: La Run4Cancer arriba a tretze municipis gironins el 2 de febrer
Una cita solidària en suport a la lluita contra el càncer
La solidaritat torna a posar-se en marxa amb una nova edició de la Run4Cancer, l’esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona. El pròxim diumenge 2 de febrer, tretze municipis gironins acolliran aquesta iniciativa en el marc del Dia Mundial contra el Càncer.
Amb el lema “Mou-te pel càncer”, la cursa anima tothom a unir-se en una jornada esportiva que combina esport, solidaritat i consciència social.
Les poblacions participants i els recorreguts
Les localitats d’Aiguaviva, Anglès, Cabanes, Flaçà-Sant Joan de Mollet, Maçanet de la Selva, Navata, Olot, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Riudellots de la Selva, Salt i Torroella de Montgrí seran escenari d’aquesta gran festa esportiva. Les sortides es faran entre les 9 i les 10 del matí, i els participants podran triar entre recorreguts de 5 o 10 km, dissenyats per ser accessibles tant per a caminants com per a corredors de diferents nivells.
Inscripcions obertes i regals per als participants
Les inscripcions per a la Run4Cancer ja es poden formalitzar a través del web oficial de la Fundació Oncolliga Girona (consulta la informació aquí). Aquells que s’inscriguin abans del 27 de gener rebran un cinturó de runner i una tote bag com a obsequi. També es podran fer inscripcions presencials el mateix dia de la cursa. La participació té un cost solidari de només 10 euros, que es destinaran íntegrament als programes de suport als malalts de càncer i les seves famílies.
Una mobilització col·lectiva per una causa comuna
La celebració simultània a tretze municipis és possible gràcies al treball conjunt de les delegacions locals d’Oncolliga, la col·laboració dels ajuntaments i el suport de diverses empreses i entitats. Aquest esforç coordinat permet que cada any milers de persones s’uneixin a la Run4Cancer per mostrar el seu compromís amb la lluita contra el càncer.
Com a part de les activitats de sensibilització, la Fundació Oncolliga Girona ha organitzat una conferència sobre els assajos clínics, en col·laboració amb l’ICO Girona i l’IDIBGI. Aquesta sessió té com a objectiu donar a conèixer el paper fonamental de la investigació científica en la millora dels tractaments contra el càncer.
Amb aquesta 11a edició, la Run4Cancer es consolida com una cita imprescindible al calendari esportiu i solidari de les comarques gironines. El pròxim 2 de febrer, uneix-te a la causa i fes un pas endavant per la lluita contra el càncer. Córrer o caminar mai havia estat tan significatiu!
Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny en una recerca paleontològica en què ha participat el Departament de Cultura
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha descrit una nova espècie de rèptil, Kapes signus, que va viure al Triàsic Mitjà, fa uns 245 milions d’anys, al massís del Montseny. Aquest rèptil, de mida petita, hauria conviscut amb altres espècies ja conegudes a la zona, com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat l’any 2011 al Pla de la Calma. L’estudi també ha analitzat diverses restes dentals fòssils que revelen una biodiversitat sorprenent i desconeguda en els ecosistemes terrestres del Triàsic Mitjà (fa entre 242 i 245 milions d’anys) al Montseny.
La recerca s’ha centrat en les fàcies del Buntsandstein de la zona del Montseny, uns estrats rogencs de l’Anisià (fa entre 242 i 245 milions d’anys), on s’han trobat vuit tipus diferents de dents pertanyents a grups com els temnospòndils capitosàurids (grans amfibis semblants a cocodrils), els arcosauromorfs (avantpassats dels dinosaures i cocodrils) i els procolofònids (petits rèptils herbívors de cos robust).
Aquesta investigació ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de projectes com “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya” i altres programes del Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes, que des del 2014 impulsa el suport a aquestes disciplines mitjançant convocatòries quadriennals. Durant el període 2022-2025, l’ICP lidera sis projectes de recerca paleontològica finançats per aquestes convocatòries.
Kapes signus: l’espècie descoberta al Montseny
El descobriment més significatiu de l’estudi és la descripció d’una nova espècie de rèptil procolofònid, Kapes signus. Els procolofònids van ser un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. Durant el Triàsic van tenir una distribució gairebé cosmopolita i es coneixen diversos gèneres arreu del món. La troballa al Montseny amplia la distribució paleogeogràfica coneguda del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit. La nova espècie Kapes signus presenta característiques dentals úniques no conegudes en altres espècies del seu gènere.
“La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, destaca Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. “Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava”. El nom específic “signus” escollit pels investigadors deriva del terme llatí per a Montseny, “Mont-signus”, que es tradueix com a “muntanya senyal”, reflectint les característiques geològiques particulars de la zona.
Més descobriments sobre la vida al Triàsic Mitjà
“El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial”, explica Marc Riccetto, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d’inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent”, explica Riccetto.
La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus). Inicialment, aquest grup d’animals se’l va batejar com a “laberintodonts” per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, aquest grup d’amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.
L’estudi també posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids (representats pel Calmasuchus) haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement alimentant-se de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, incloent-hi altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.
“La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics”, comenta el coautor Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’ICP-CERCA. “Els seus hàbits alimentaris haurien tingut un impacte significatiu en l’estructura i dinàmica d’aquests ecosistemes del Mesozoic primerenc”. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es pot descartar totalment que ocasionalment s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.
L’estudi també contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià. També coneguda com la Gran Mortaldat, es tracta de l’esdeveniment d’extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, molt més devastador del que va acabar amb els dinosaures. Va tenir lloc fa aproximadament 252 milions d’anys i va marcar el final del període Permià i el començament del període Triàsic. S’estima que al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres van desaparèixer durant aquest episodi, transformant radicalment la vida en tots els ecosistemes.
La recerca al massís del Montseny
L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic Mitjà. “Aquest estudi és només el començament”, afirma Fortuny. “Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes”.
En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per als ecosistemes del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial, revelant una paleobiodiversitat rica i diversa que va molt més enllà de l’abundant capitosaure Calmasuchus acri. La recerca en aquesta zona de Catalunya ha desvelat una notable varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra a uns complexos ecosistemes durant el Triàsic Mitjà amb unes dinàmiques entre les espècies que hi habitaven més intricades del que es pensava inicialment.
Amb el lema “Més noms per a l’amor”, el festival de literatura MOT 2025 explorarà les múltiples facetes de les relacions sexoafectives a través de les lletres, sota el comissariat de l’escriptora i filòsofa Montse Barderi. L’edició d’enguany se celebrarà del 20 al 22 de març a Girona i del 27 al 29 de març a Olot, consolidant aquest esdeveniment com una cita ineludible per als amants de la literatura.
Inspirant-se en un vers de Maria-Mercè Marçal, Barderi planteja la necessitat de repensar i ampliar els models d’amor que hem heretat. Amb aquesta perspectiva, el festival abordarà temes com la passió, l’amor contrariat, les relacions queer, les diferents etapes de l’amor al llarg de la vida, o la seva relació amb la tecnologia i la IA. A més, també es reflexionarà sobre debats actuals com la fidelitat en una societat hipersexualitzada.
El MOT 2025 reunirà autors nacionals i internacionals que han reflexionat sobre aquestes qüestions, convertint Girona i Olot en escenaris plens de converses literàries. Amb aquesta aposta, el festival continua fidel al seu objectiu de crear diàlegs enriquidors entre escriptors i lectors, mantenint la seva essència després d’11 edicions d’èxit.
Montse Barderi, nascuda a Sabadell el 1969, serà la responsable d’orientar aquesta edició del MOT. Especialista en estudis de gènere, escriptora i periodista cultural, Barderi té una àmplia trajectòria que inclou el comissariat de l’Any Teresa Pàmies i la publicació de llibres com El amor no duele (2016) i Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (2020). Amb la seva experiència, Barderi planteja un MOT que, en les seves paraules, “ens permetrà veure la realitat amb una mirada més àmplia, com quan llegeixes un bon llibre.”
Aquest esdeveniment literari està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot, amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
