Articles

Tot sobre els cucs de Seda

Origen i història dels cus de Seda

L’origen de la domesticació dels cucs de seda, Bombyx mori, és tant fascinant com antic. Aquesta història comença fa més de 5.000 anys a la Xina, i és una de les primeres i més significatives formes de sericultura (la producció de seda) practicada per l’humanitat.

Antics Orígens

  • Orígens Mítics: Segons la llegenda xinesa, l’origen de la sericultura es remunta a l’emperadriu Leizu, esposa de l’emperador groc, que es considera un dels progenitors de la civilització xinesa. Diu la llegenda que Leizu va descobrir els cucs de seda mentre prenia el te sota un arbre de morera. Quan un capoll va caure dins la seva tassa de te calent, ella va començar a desembolicar el fil i va tenir la idea de teixir-lo.
  • Primers Registres: Encara que es tracta d’una llegenda, els registres arqueològics indiquen que la sericultura es va establir a la Xina almenys el 3000 a.C. La seda es va convertir en un article d’alta estima, utilitzat inicialment per la roba de la reialesa i els ritus ceremonials.

Domesticació i Selecció

Des de llavors, els cucs de seda han estat seleccionats cuidadosament i criats per la seva capacitat de produir fils de seda. A través de mil·lennis de maneig selectiu, els humans han influenciat significativament la morfologia i el comportament del Bombyx mori:

  • Dependència de l’Home: A diferència dels seus ancestres salvatges, els cucs de seda domestics no poden sobreviure sense l’assistència humana. Han perdut la capacitat de cercar menjar i evadir-se dels depredadors.
  • Dieta Especialitzada: Els cucs de seda s’alimenten exclusivament de fulles de morera, una dieta que es va establir a través de la domesticació. Això fa que la seva cria necessiti una font constant d’aquest aliment.

Expansió i Impacte Cultural

  • La Ruta de la Seda: La demanda de seda creixent i el seu valor van propiciar el desenvolupament de la Ruta de la Seda, un conjunt de rutes comercials que connectaven la Xina amb Europa, el Pròxim Orient i altres parts d’Àsia. La seda no només era un producte comercial, sinó també un mitjà de difusió cultural i tecnològica entre les civilitzacions.
  • Secret de la Seda: Durant segles, la Xina va mantenir el secret de la producció de seda, convertint-se en l’únic proveïdor d’aquest preciós material. No va ser fins a l’època de l’Imperi Bizantí, segons la història, que els secrets de la sericultura van ser furtivament portats a Europa.

La domesticació del cuc de seda i la producció de seda són exemples de com la innovació i la cultura humana poden desenvolupar-se entorn d’una simple interacció amb la natura. Aquesta relació mil·lenària no només ha modelat la història econòmica i cultural de moltes societats, sinó que també ha deixat una empremta permanent en la biodiversitat a través de la creació d’una espècie totalment dependent dels humans per a la seva supervivència.

Com Cuidar Cucs de Seda

Els cucs de seda (Bombyx mori) són éssers vius fascinants que han estat criats per humans durant mil·lennis, principalment per la seva capacitat única de produir seda. A més de la seva importància en la producció de seda, criar cucs de seda pot ser una activitat educativa i entretinguda, especialment per als nens, ja que ofereix una oportunitat per aprendre sobre el cicle de vida dels insectes. Aquí teniu una guia pas a pas sobre com cuidar els cucs de seda des de l’ou fins a la papallona.

1. Preparació del Hàbitat

Materials Necessaris:

  • Una caixa o contenidor: Això actuarà com l’habitat dels cucs de seda. No necessita ser profund, però hauria de ser prou ample per allotjar el nombre de cucs que planegeu criar.
  • Fulles de morera: La dieta exclusiva dels cucs de seda. Assegureu-vos de tenir accés a fulles fresques de morera durant tot el període de cria.

Inici:

  • Posseu paper de diari o tovalloles de paper al fons del contenidor per a una neteja fàcil. El paper de Cuina és més net. La tinta dels diaris no ens agrada.
  • Mantingueu l’habitat en un lloc tranquil, lluny de la llum solar directa i de corrents d’aire.

2. Alimentació

  • Dieta: Els cucs de seda només mengen fulles de morera. Si les fulles fresques no són disponibles, podeu recórrer a pasta de fulles de morera secades o a altres substituts especialitzats.
  • Freqüència d’Alimentació: Alimenteu els cucs de seda diàriament, assegurant-vos que sempre tinguin fulles fresques disponibles. A mesura que creixen, la seva necessitat d’aliment augmentarà.

3. Manteniment i Neteja

  • Canvieu el paper de fons i elimineu els residus d’aliment i excrements regularment per prevenir malalties.
  • Manteniu l’habitat net, però eviteu moure massa els cucs, especialment quan comencin a filar els seus capolls.

4. La Metamorfosi

  • Capoll: Després de les seves últimes mudes, els cucs començaran a filar els seus capolls. Aquest procés pot durar diversos dies. Durant aquest temps, és crucial no molestar-los.
  • Papallona: Unes dues setmanes després, emergeixen de l’capoll com a papallones. Les papallones de cucs de seda no mengen i viuen només per reproduir-se.

5. Reproducció i Ous

  • Després de l’aparellament, la femella pondrà centenars d’ous. Aquests es poden guardar en un lloc fresc i sec fins a la primavera següent per començar un nou cicle de vida.

Els últims consells

  • Temperatura: Els cucs de seda prosperen millor a temperatures moderades, entre 20°C i 25°C.
  • Humitat: Eviteu la humitat excessiva per prevenir malalties.
  • Manipulació: Manipuleu els cucs de seda amb cura per no danyar-los.

Criar cucs de seda pot ser una experiència gratificant que ofereix una visió única sobre el món natural. A més, és una manera pràctica d’ensenyar als nens sobre responsabilitat i el cicle de vida dels éssers vius. Amb una mica de paciència i cura, podreu gaudir de l’extraordinari procés de la producció de seda dins de casa vostra.

La Cançó del Caga Tió

El Tió de Nadal, també conegut com el Caga Tió, és una de les tradicions més peculiars i estimades de la cultura catalana, especialment entre els més petits. En el cor d’aquesta tradició trobem la cançó del Caga Tió, una peça central que no només acompanya el ritual sinó que també l’activa. Aquesta cançó, cantada amb fervor per nens i adults, acompanya el moment en què el tronc “caga” regals. Més que una simple melodia, la cançó del Caga Tió serveix com a vehicle per transmetre alegria, unió familiar i l’esperit festiu de Nadal.

Molta màgia.

Diferents Versions de la Cançó:

En tot Catalunya i en cada família, hi ha diverses versions de la cançó del Caga Tió, cada una amb lleugeres variacions que reflecteixen les peculiaritats regionals. Per exemple, mentre que en algunes zones es fa èmfasi en els dolços típics com torrons i avellanes, en altres regions es poden mencionar altres tipus de regals o aliments. Aquestes variacions no només enriqueixen la tradició sinó que també serveixen per mostrar la diversitat cultural dins de Catalunya.

Lletra de la cançó del Caga Tió

Cançó Caga Tió 1

Caga tió,
avellanes i torrons,
no caguis arengades,
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.

Caga tió
avellanes i torrons
si no vols cagar et donaré un cop de bastó, ben fort, ben fort… 

Cançó Caga Tió 2

Caga tió
De mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons

si no vols cagar et donaré un cop de bastó, ben fort, ben fort… 

Una de llarga

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.

Més cançons de tions d’arreu de Catalunya

Aquí us deixo un recull de cançons de tions de diferents pobles i zones de Catalunya. Apartat extret del web festes.org.

La Llacuna

Caga tió,
Caga torró
si no cagues per Nadal
cagaràs per la Festa Major.

Santa Margarida de Montbui

Caga tió,
d’avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.

El Pla de Santa Maria

El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi.
Corre, corre, Valentí,
que ara venen bous i vaques
i gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons,
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre
que seran un poc millor.
Caga tió!
que si no
et donarem un cop
de bastó!

Ai el ruc, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el ruc, ai el porc,
ai el cara de pebrot!

Caga tió,
pixa vi blanc,
caga torrons
el dia de Nadal!

(Enviada per Montserrat Bové)

Valls

Caga tió,
pixa vi blanc,
caga torrons
pel dia de Nadal.
Caga força
embolicat amb una bossa.
Caga bé,
embolicat amb un paper.

O bé aquesta variació:

Caga un bon bocí,
que tot serà per mi.
(Enviada per Teresa Aguilà)

Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.

Torronets baixeu del cel,
per la Verge Maria;
als que ploren
no els hi doneu,
per la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.

L’Alforja

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó.

(aquesta cançó també és popular a la Selva del Camp)

Olèrdola

Caga Tió
avellanes i torró,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!
Caga! caga! i caga!

Vilafranca del Penedès

Caga tió,
avellanes i turrons,
no caguis arangades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!
(enviada per Mireia Sánchez)

Llesp

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.

Bages

Caga tió,
que et daré un cop de bastó;
si no cagues torró fi
no dormis amb mi.

Caga tió,
avellanes i torrons,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!

Verges

Pare nostre del tió
bona nit que Déu nos do.
Ara venen bous i vaques
les gallines amb sabates,
els capons amb sabatons.
Apa minyons!! Que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un pèl salats,
Marieta torna’ls fer
que estaran un pèl més bé.
(Enviada per Núria Roca)

Olesa de Montserrat

Tió, tió,
caga torró
d’avellana i de pinyó
si no vols cagar
cop de bastó va.

Sant Boi de Llobregat

Caga tió,
caga torró
si no et donaré
un cop de bastó.

Caga tió,
caga torró;
torró de Nadal,
si no tens més
caga diners
si no tens prou
caga un ou.

Baix Penedès

Tió de Nadal,
cap d’animal,
tu que ets el meu padrí,
caga torrons per mi,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons,
que són més bons!
(Enviada per Manel Roures)

Barcelonès

Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Ara passen bous i vaques,
I gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la tieta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.

Caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Tió, tió,
tronc de Nadal;
caga torró
i pixa vi blanc.

Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira’t un pet
i que soni ben fort.

Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el pocs en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.

Caga tió,
caga neules i torró,
d’avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.

Caga tió,
d’avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!

Parenostre del tió,
un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu els plats
fregueu els tionells,
que el tió ja està empipat!

Caga tió,
de mel i mató;
de sucre ser millor;
caga torrons
i pixa vins dels bons.

Montcada

Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu els plats,
renteu els tionells,
que el tió està carregat
de torrons d’avellana,
de torrons de pinyó.
Per la virtut de Déu t’ha dat,
caga tió ben aviat.

Pobla de Lillet

Tió, caga torró,
de vellana i de pinyó,
que ja és nat Nostre Senyor

Tió, caga torró,
pel naixement de Nostre Senyor;
tió, caga torró;
per la virtut que Déu t’ha dat,
caga ben aviat
(Recollides per Mn. Alcover-Moll)

Santa Coloma de Queralt

Caga tió
caga torró
d’avellanes i pinyons.
No caguis arengades
que són salades
caga torrons
que són més bons!
Caga tió!!!
(Enviada per Marta Pontnou)

Vilanova i la Geltrú

Caga tió,
si no et donaré bastó
Si no cagues torro fi,
no et seré padrí.
(Enviada per Franc Roig)

Olot

Caga tió,
una llauna(*) de torró
pel pare i per la mare
i per mi no.
(*) una llauna, o una teula, o una barra de torró…

Girona

Tió, tió,
caga torró
d’aquell tant bo;
si no vols cagar
garrotada ve
i garrotada va!
(enviada de Elisenda)

Caga tió,
caga torró
pel naixement
del Nostre Senyor.

Tió, tió,
caga torró;
caga amb força
que és més bo;
si no tens més
caga diners.

Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.

Pare Nostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses;
dones curioses
renteu els plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Rabassó de pina vella,
tu que ets tort i mal igual,
més m’estimo la teva merda
que el cap del meu corral.

Tió, tió, caga torró,
pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs
més content em faràs.

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.

Parenostre del tió,
bona nit que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes precioses,
dones curioses;
menjarem gall dindi,
menjarem torrons,
coques de pinyons.
Caga tió, caga torró,
d’avellana i de pinyó
i si és del més fi
encara millor.
(també és popular a Manresa)

Bordils

Caga tió,
com més cagaràs millor;
caga torrons
d’aquells més bons.

Llagostera

Tió, tió,
caga torró,
si no vols cagar
en et picarà.

Cassà de la Selva

Caga tió,
caga neules i torró
si no vols cagar
serà pitjor.

Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare
crec a la mare
no em faig mai el riu al llit,
caga tió ben seguit.

Maresme

Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si ja tens massa
caga una carbassa.

Blanes

Tió, tió, caga torrons
d’aquells tan bons
d’avellanes i pinyons.

Si no en tens prou
caga un ou.
Si no en tens més
caga diners.
I si en tens massa
caga carbassa!
(enviada per Bernat Rué Pont)

Artesa de Segre

Caga tió,
caga figues per a jo;
caga torrons,
que són ben bons;
No cagues arengades,
que són massa salades
(Recollida per Mn. Alcover-Moll)

Ponts

Caga tió,
tió de Nadal.
No caguis arengades
que són salades,
caga torrons
que són més bons!
Caga! Caga! Caga!
(La primera part és cantada i la segona són 3 crits picant ben fort!)
(Enviada per Elisenda Reig)

Vallfogona

Caga tió de Nadal,
caga figues i vi blanc,
no caguis arengades
que són salades
caga torrons,
que són, molt bons !!
A la torre d’en nogués
venen vi a vint-i-tres,
a vint-i-quatre no n’hi ha,
ara sí que cagarà !!

Prats del Lluçanès

Caga tió,
caga torró,
i si és d’avellana
encara millor.

Tió, tió,
cagatorró,
d’avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.

Tió, tió,
caga torrons,
dels bons,
dels quatre cantons;
si no vols cagar
en et pegarà.

Sant Quirze de Besora

Tió, tió
caga turró!!!!
pel naixement de Nostre Senyor.
(Enviada per Dannie Robert)

Tremp

Tronca de Nadal,
caga torrons
pixa vi blanc.
No caguis arengades
que són salades,
caga torronets
que són dolcets!

Tronca de Nadal
caga torrons.
No caguis arengades
que són massa salades.
Caga torrons que són
més bons!

Tronca tronquera,
caga caguera.
Per la salut que Déu m’ha dat
caga torrons per aquest forat.
(Enviades per Txell Coll i Creus)

La Pobleta de Bellveí (la Vall Fosca)

Tronca de Nadal,
Caga torrons i pixa vi blanc.
No caguis arengades,
que són salades.
Caga torrons,
que són ben bons!
(Enviada per Txell Coll i Creus)

Peramea

Tronca de nadal,
caga torrons i pixa vi blanc.
Per la virtut que Deu t’ha dat,
caga per aquest forat!!!
(Enviada per Lourdes Capdevila Peguera)

Pla de l’Estany

Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo al llit,
caga fora i ben seguit.

Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo;
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
fes un pet i remou.

o també:

Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons;
si no en tens més
caga diners,
si no en tens prou
caga un ou.

El Palau d’Anglesola

Pare nostre del tió
Un bon do que Déu ens do
Ara venen festes
Festes precioses
Dones curioses
Caga tió
Si no cop de bastó
(enviada per Anna Tribó)

Poboleda

Ara ve Nadal,
posarem lo porc en sal,
la gallina a la pastera
i lo pollí dalt del pi,
toca, toca violí.
Ara venen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
els capons amb sabatons,
lo vicari fa torrons,
la Margendona els ha tastat,
diu que són un poc salats,
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors.
Caga tió, caga tió,
sino et fotaré un cop de bastó.
(Enviada per Adrià Serrat)

La Torre de l’Espanyol

Tronc de nadal,
caga tió,
Pixa vi blanc,
que ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
agraneu les cases,
agraneu-les bé,
que nadal ja bé,
caga tió o et fotré
un bon cop de bastó!

Ripoll

Tió, tió,
caga tió;
caga coses bones
dolentes no.
Si no vols cagar
cop de bastó.

Cervera

Tió de Nadal,
raja tió,
dóna coses bones
i dolentes no.
No donguis arengades
que són salades;
dóna torrons i raja vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.

Tió, tió,
caga torró;
si no vols cagar
no et donaré menjar.

Alguaire

Soca de Nadal
Caga torrons
“Pixa” vi blanc
No caguis arengades
Que són massa salades
Caga torrons
Que són més bons.
(Enviada per Josep Ramon Magrí Cortes)

Lleida

Per Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el poll al cap del pi.
Ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Correu, correu minyons,
que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat
diu que són un xic salats!
Baixar Santa Anna,
tota arremangada;
baixar Sant Lluc,
tocant un canut.

Tió de Nadal
no caguis arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més bons,
caga taronges
que són ben dolces.
(Popular a Lleida)

Sant Esteve gloriós,
vos que sou tant poderós,
feu que el nostre tió
faci bones cagarades,
granota sense pota,
rei de David,
porteu una xica ben guapa
cap al meu llit.
(Enviada per Meritxell Sentís, Lleida)

Torre-serona

Soca, soca de Nadal
caga torrons i pitxa vi blanc.
No “cagos” arengades
que són salades,
caga torrons
que són molt bons.
Caga, caga tió
o et pego un cop de bastó!.
(enviada per Josep Maria Griñó, Torre-serona)

Torregrossa

Caga tió,
tió de Nadal
No caguis arengades que són salades
caga turrons i pixa vi blanc.
(enviada per Roser Marti)

Tarragona

Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
sinó et donaré
un cop de bastó.

Vall d’Aran

Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.

Terrassa

Tió, tió,
caga torró,
si no en tens més
caga diners,
si no en tens prou
caga un ou.

Caga tió,
d’avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.

la Garriga

Tió, tió
caga torró
d’avellana i de pinyó
si no vols cagar
un cop de bastó hi haurà
(enviada per Susanna Ginesta i Coll)

Palou (Granollers)

Tió, tió
caga torró
d’avellana i de pinyó
no caguis arengades
que són massa salades
caga torró
del més fi i del més bo
sinó et donaré un cop de bastó.
(enviada per Oriol Catafal Pratginestós)

Cançó de la Tiona de Nadal

M’atreveixo a fer una de ràpida, teniu més propostes?

Caga Tiona, Tiona de Nadal,
plena de sorpreses, Màgia i Tresors,
No caguis llenties, que són massa petites,
caga torrons, que són més bons.

Caga Tiona, porta’ns xocolata,
dolça i deliciosa, en aquesta nit.
Si no vols cagar,…

Vídeos de la Cançó de Caga Tió

Les Millors Imatges per Desitjar un Bon Nadal

Celebrem les festes amb aquesta col·lecció d’imatges per desitjar un bon Nadal. Des de Felicitacions de Nadal tradicionals fins a opcions creatives, aquesta selecció ofereix una varietat per a tots els gustos.

Envia les teves Felicitacions de Nadal per WhatsApp amb facilitat. Escull entre imatges amb paisatges nevats, decoracions brillants, i elements festius per compartir l’esperit nadalenc.

Bon Nadal!

Els millors pessebres de Girona per visitar aquest 2023

Girona es vesteix de gala cada Nadal amb una de les seves tradicions més encantadores: els pessebres vivents. En aquest publicació us portem un recorregut pels més destacats pessebres vivents de la província de Girona, on la història del Nadal pren vida a través de representacions plenes de devoció i art. Des de nous pessebres fins a pessebres amb molta història i tradició, cada pessebre vivent ofereix una experiència única, amb personatges locals que representen escenes bíbliques en entorns naturals i arquitectònics impressionants.

Endinsem-nos en aquest viatge nadalenc per descobrir els racons més especials de la província, transformats en escenaris vius d’una de les històries més antigues i estimades.

Pessebre vivent de Joanetes

Pessebre Vivent de Brunyola

Pessebre Vivent a Navata

Pessebre Vivent de Tossa de Mar

Pessebre de Tossa de Mar

Pessebre Vivent de Castell d’Aro

Pessebre vivent de Pals

Pessebre vivent de Bàscara

Pessebre vivent de Peralada

Pessebre vivent de Breda

Pessebre vivent Maçanet de la Selva

Pessebre Vivent de Fontcoberta

Pessebre Vivent de Calonge

Pessebre vivent de Vila-Sacra

Pessebre vivent solidari de Sant Feliu de Pallerols

Pessebre vivent de Vilavenut

Pessebre de Llers

Coneixeu o trobeu a faltar algun pessebre? ens ho podeu envia via whatsapp! L’afegirem!

Boles i decoració de Nadal Personalitzada

La màgia del Nadal es manifesta de maneres úniques en cada casa, i una forma especial d’afegir calidesa i personalitat a aquesta temporada és a través de la decoració. Les boles de Nadal personalitzades són una tendència encantadora que aporta un toc distintiu a l’arbre de Nadal. On Anem Avui, t’oferim un llistat d’algunes propostes de fer aquest Nadal inoblidable amb boles i decoració de Nadal personalitzades.

Boles de Nadal Personalitzades

El Dia Mundial dels Records Guinness

Aquest dissabte és el dia Mundial dels Records Guinness.

Heu pensat o somiat en fer algun? Teniu o coneixeu algú? Sempre he pensat que es una cosa ben curiosa.

El Dia Mundial dels Records Guinness.

Que tot tingui una celebració ho sabem, però aquest dia, els límits de la imaginació i la realitat es difuminen, donant lloc a proeses tan sorprenents com divertides. I en aquest món de Records Guiness extraordinaris, la província de Girona no es queda enrere, demostrant que fins i tot en els racons més inesperats, l’extraordinari espera ser descobert.

Avui us porto un recorregut per alguns dels rècords més inusitats i encisadors de la província de Girona:

30 canvis en només 39 segons

A Girona, el duo rus Duo Wizards ha establert un nou rècord Guinness durant el Festival Internacional de Circ Elefant d’Or. En la semifinal blava del festival, han superat l’anterior marca de 24 canvis de vestuari en un minut, realitzant 30 canvis en només 39 segons, una exhibició sorprenent d’agilitat i coordinació.

Un Quilòmetre de Punta de Coixí a Olot

imatge del nacional digital

Quasi un Quilòmetre de Punta de Coixí a Olot, d’aquesta manera Olot va entrar als rècords Guinness amb gairebé un quilòmetre de punta de coixí, una tradició artesanal que es va elevar a una escala monumental. Aquest rècord parla de la paciència, la dedicació i l’amor per l’artesania tradicional​.

La Botifarra dolça més llarga del món a Figueres

La Botifarra Dolça Més Llarga del Món a Figueres va ser un homenatge a Dalí, els carnissers de Figueres van crear la botifarra dolça més llarga del món. Aquesta proesa no només és un tribut al geni surrealista, sinó també a la riquesa gastronòmica que tenim.

Rècord Guinness de posar crema

El 14 d’agost del 2011 a Platja d’Aro, es va establir un nou rècord Guinness amb 400 persones aplicant-se crema solar al mateix temps a la platja Gran. Aquest esdeveniment va superar el rècord anterior de 250 persones, que havia estat registrat a Bèlgica.

La fila més llarga de rucs catalans

La concentració de rucs catalans que va tenir lloc a la fira de Sant Martirià de Banyoles ha estat oficialment reconeguda com a rècord Guinness. Durant aquesta trobada, celebrada al parc de la Draga de Banyoles, es va formar la línia més llarga de rucs catalans, comptant amb cinquanta-tres animals, i ara s’ha rebut la certificació oficial d’aquest rècord mundial.

Pujar el màxim d’esglaons amb una persona equilibrada al cap

El rècord de pujar més esglaons consecutius mentre es manté una persona equilibrada sobre el cap és de 100, aconseguit per Giang Quoc Nghiep i Giang Quoc Co (tots dos de Vietnam) a Girona, Catalunya, Espanya, el 23 de desembre de 2021. Aquest número ja formava part de l’espectacle de circ dels germans Giang, però van voler desafiar les seves habilitats fent alguna cosa encara més difícil. Els germans van trencar aquest rècord el 2016 pujant 90 esglaons, però van ser superats amb 97 esglaons per Pablo Nonato i Joel Yaicate dos anys després. Aquesta vegada han tornat al mateix lloc, la Catedral de Girona (Espanya), per recuperar el seu títol, pujant 100 esglaons en 53,6 segons!

La Paella més gran del món

El 25 d’agost de 1987, Platja d’Aro va ser l’escenari de la paella més gran del món, servint a 60.000 persones. Aquesta colossal paella va incloure 3.700 kg d’arròs, 300 kg de carn, 1.500 kg de tomàquets, 400 litres d’oli i 3.000 litres d’aigua, juntament amb all, pebrot i pèsols.

El monocicle més alta del món

Wesley Williams, en el marc del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, ha recorregut 10,51 metres en un monocicle de 8,87 metres d’altura, el més alt del món fins ara. Tot i que més tard el va superar

Coneixeu més? ens les podeu enviar i així les afegirem.

La llum que no pots veure

La llum que no pots veure: una immersió emotiva a saint-Malo durant la segona Guerra Mundial

La minisèrie “La llum que no pots veure“, disponible a Netflix des del 2 de novembre de 2023, és una adaptació de l’obra guardonada d’Anthony Doerr, que transporta l’espectador a través d’una narrativa situada en la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La història es concentra en la jove cega francesa Marie-Laure, que fuig de París amb el seu pare portant amb ella un diamant d’incalculable valor, i Werner, un soldat alemany la tasca del qual és rastrejar transmissions de ràdio il·legals. Les seves vides s’entrellacen en un context de supervivència i humanitat enmig de la devastació de la guerra​.

A casa l’hem vista aquesta setmana. RECOMANADA!

Shawn Levy, conegut pel seu treball en comèdies i sèries com “Stranger Things“, assumeix la direcció d’aquest drama d’època, marcant la seva primera incursió en aquest gènere. Levy destaca per la seva voluntat d’oferir una narrativa visualment rica i emotiva, fonamentada en la resiliència i les connexions humanes​​.

Un element significatiu de la producció és el càsting conscient de les protagonistes. Aria Mia Loberti i Nell Sutton, que interpreten a Marie-Laure en diferents etapes de la seva vida, són actrius amb discapacitat visual, la qual cosa afegeix una capa d’autenticitat a la representació del seu personatge. Aquesta decisió subratlla un compromís ètic i creatiu per part del director per retratar de manera realista l’experiència de la ceguesa​​.

La sèrie també compta amb la participació d’actors consagrats com Mark Ruffalo, que encarna al pare de Marie-Laure, i Hugh Laurie, en el paper del seu tiet avi, un personatge marcat pel trauma de la guerra. Tots dos aporten profunditat i complexitat als seus papers, enriquint la narrativa amb les seves interpretacions​​.

El tràiler suggereix que la sèrie no només ofereix una història d’amor, sinó que també explora temes com la resistència, l’esperança i la solidaritat, presentant un missatge esperançador i emotiu que ressona amb l’audiència. A més, la sèrie ha estat elogiada per la seva capacitat de mostrar el contrast entre el pitjor i el millor de l’ésser humà, un aspecte que sovint captura l’atenció tant del públic com de la crítica​​.

La llum que no pots veure és una experiència cinematogràfica commovedora i visualment impactant, com es reflecteix en l’estètica del pòster oficial, que simbolitza la devastació de la guerra i les poca importància de les vides humanes davant tal context​​.

Per aquells interessats en drames bèl·lics i en relats que destaquen la capacitat humana d’amor i supervivència, aquesta minisèrie representa una alternativa emocionant i significativa​​.

La llum que no pots veure emergeix com una obra profundament humana i visualment captivadora. La decisió de Levy de contractar actrius amb discapacitat visual per a les dues versions de Marie-Laure no només és una acció lloable des del punt de vista ètic, sinó que també afegeix una autenticitat rarament vista en produccions similars. La presència de Ruffalo i Laurie aporta un contrast d’experiència i novetat al repartiment, enriquint la dinàmica en pantalla. A més, la direcció de Levy i el guió de Knight transformen una història que podria haver sigut una simple recreació històrica en una exploració més profunda de la condició humana sota circumstàncies extremes.

La possibilitat de veure la sèrie en català és, sens dubte, un plus.

La llum que no pots veure es presenta com una minisèrie imprescindible, amb un tractament respectuós i profund de la narrativa, una interpretació emotiva i una producció de gran qualitat. La sèrie sembla destinada a deixar una marca tant en el panorama televisiu actual com en els cors dels espectadors.

Segur que t’agradarà!

Tràiler de la Llum que no pots veure

Saint-Malo: cor de Resistència i refugi en La Llum que No Pots Veure

La ciutat de Saint-Malo, situada a la regió de Bretanya a França, serveix com a teló de fons significatiu per a gran part de “La llum que no pots veure”. La història transporta els espectadors a aquesta ciutat costanera, que alguna vegada va ser idíl·lica, però que durant la Segona Guerra Mundial es veu envoltada i a la fi ocupada pels nazis. La sèrie fa un treball excel·lent al recrear l’atmosfera d’aquesta època, plena de tensions i perillositat, alhora que captura l’essència d’un lloc que es converteix en refugi tant per a Marie-Laure com per al seu pare​​.

Aquesta elecció de localització no és només un detall històric, sinó que juga un paper vital en la narrativa, donant un context ric i profund a la lluita per la supervivència dels personatges. Saint-Malo, amb la seva bellesa natural i el seu patrimoni cultural, es transforma sota el pes de la guerra, convertint-se en una representació poderosa de com els llocs i les seves històries poden ser alterats per la tragèdia.

La llum que no pots veure esdevé així no només una representació de la resiliència en temps de guerra, sinó també un homenatge a la ciutat de Saint-Malo i als seus habitants, que van sofrir i van resistir durant aquests anys foscos. La sèrie convida a una reflexió sobre la importància del lloc i la memòria, oferint una finestra a un passat que, gràcies a la dedicació dels creadors i la força de la narrativa, es manté viu en la consciència col·lectiva.

La ciutat és molt maca.

La novel·la la “Luz que no puedes ver”

La novel·la “All the Light We Cannot See” (títol original en anglès) d’Anthony Doerr, que va guanyar el Premi Pulitzer, és la base de la minisèrie “La llum que no pots veure”. La història està profundament arrelada en els detalls històrics i emocionals de la Segona Guerra Mundial, teixint les vides de la jove Marie-Laure, una noia francesa cega que fuig de la ocupació nazi amb el seu pare, i Werner, un jove soldat alemany encarregat de rastrejar la resistència. La novel·la és coneguda pel seu ric detall i les narracions intricades que expliquen la complexitat de la guerra des de perspectives úniques. El llibre ha rebut lloança per la seva bellesa literària i la seva capacitat de capturar la fragilitat i la força de l’esperit humà en temps difícils. La transició d’aquesta obra de la pàgina a la pantalla ha estat realitzada amb cura, mantenint l’essència de la història mentre es porta a la vida a través dels mitjans visuals.

En català, crec que no la tenim disponible. Us deixo l’enllaç per si li voleu donar un cop d’ull a la versió en castellà.

[+] novel·la

Ens recomaneu una novel·la, un llibre, una sèrie, una pel·lícula? Envia’ns les propostes per whatsapp.

Descobreix les Fòbies Terrorífiques de Halloween que et faran tremolar de por!

Els secrets obscurs de Halloween: Les Fòbies

Halloween és una festa que molts esperen amb il·lusió (sobre tot els més petits), amb la seva promesa de disfresses, dolços i decoracions espectaculars. Però, saps què pot fer que aquesta festa sigui realment terrorífica? No són les històries de fantasmes ni les pel·lícules d’horror, sinó les fòbies que moltes persones experimenten en aquesta època de l’any.

Imagineu-vos caminant per un carrer tranquil d’octubre. Les fulles cauen, i l’aire fresc t’acaricia la cara. Tot sembla perfecte fins que et trobes de cara amb la teva por més gran: un pallasso diabòlic, una aranya gegant, o potser la foscor impenetrable de la nit. Aquestes pors, per a alguns, van més enllà de simples esgarrifances; són fòbies que poden paralitzar.

Una fòbia no és simplement una por; és una reacció intensa i irracional que pot impedir que algú funcioni normalment. I quan la societat celebra allò que t’espanta, com es pot gestionar?

Un dels temors més comuns que ressorgeixen durant Halloween és la coulrofòbia, o la por als pallassos. Aquesta no és una rialla; la por és real i pot ser abrumadora, especialment amb la popularitat dels pallassos sinistres en aquesta temporada.

A més, no podem oblidar la nictofòbia, o la por a la foscor. Quan el sol es pon i les ombres creixen, la por s’apodera. La nostra ment comença a imaginar tot tipus de perillositats que s’amaguen en la penombra, alimentades pel que hem vist en pel·lícules o llegit en llibres.

Aquesta festa també pot desencadenar la tafofòbia, un terror abassegador a ser enterrat viu, originat en èpoques quan aquesta era una possibilitat real. Tot i que ara és una situació improbable, la por persisteix, ancorada en la idea del patiment extrem.

I què passa amb les aranyes, símbols freqüents d’Halloween? L’aracnofòbia, 🕷 o por a les aranyes, és una de les fòbies més prevalents arreu del món. Aquestes petites criatures poden provocar una ansietat extrema en algunes persones, fent que fins i tot la decoració més innocent sigui una font de terror.

Durant aquesta temporada, també ens trobem sovint amb esquelets, que poden desencadenar la esquelerofòbia. Encara que tots portem un esquelet dins nostre, la representació visual d’aquests com a símbol de mort pot ser profundament pertorbadora.

L’element més profund i filosòfic que porta Halloween és la tanatofòbia: la por a la mort. Aquesta festa, amb les seves arrels en commemorar els difunts, pot fer que reflexionem sobre la nostra pròpia mortalitat, una qüestió que pot ser extremadament angoixant.

Per a aquells amb fòbies específiques, Halloween pot ser particularment difícil. Per exemple, la fonofòbia, la por als sons forts, com trons falsos o crits inesperats en cases encantades, pot fer que aquesta temporada sigui un veritable desafiament.

Una altra por que pot augmentar durant aquesta època és la hemofòbia, o la por a la sang. Amb tantes decoracions i representacions gràfiques de violència, aquestes escenes poden ser gairebé insuportables per a algú amb aquesta fòbia.

La claustrofòbia, que és la por als espais tancats, també es pot intensificar, ja que moltes atraccions de Halloween, com laberints de bales de palla o cases encantades, poden tenir espais petits o multituds.

No hem de passar per alt la quiroptofòbia, la por a les rates penades, que són una icona de Halloween. Encara que generalment són inofensives, la seva sola presència pot ser suficient per enviar a algú amb aquesta fòbia en un estat de pànic.

Finalment, la samhainofòbia és la por a Halloween en si mateixa. Tot i que pot semblar estrany, aquesta fòbia és real per a aquells que l’experimenten. És com una tempesta perfecta, on totes les pors esmentades anteriorment es combinen en un esdeveniment anual que celebra precisament allò que els espanta.

Però, hi ha alguna manera de superar aquestes fòbies? Afortunadament, diuen que sí. Una de les estratègies més eficaces és la teràpia d’exposició, on la persona s’enfronta gradualment a la seva por en un entorn controlat, ajudant-la a gestionar la seva reacció. Compartir les teves pors amb altres que pateixen els mateixos temors pot ser extraordinàriament reconfortant i pot donar lloc a una sensació de força.

Les mosques i el llegat de la saviesa popular: un viatge per les fires de Girona i les Festes de Sant Narcís

El murmuri constant de la gent ressona pels estrets carrers de Girona, pels gegants plataners… on els colors vius de les parades, els aromes de la gastronomia local i la música creen un tapís ric i vibrant que embolcalla les Fires de Girona i les Festes de Sant Narcís. En aquest escenari, un element inesperat es converteix en protagonistes: les mosques.

Les dites populars han capturat des de temps immemorials la essència de les cultures, transmetent la saviesa, l’humor i les observacions de generacions. I, sorprenentment, la modesta mosca hi té un paper destacat.

A qui s’unta de mel, les mosques li corren darrera,” diu una veu experimentada, recordant-nos que allò que és dolç atrau inevitablement l’atenció. Aquesta imatge és palpable a cada racó de la fira, on els dolços tradicionals sedueixen grans i petits, mentre les mosques, inevitables, es converteixen en part del paisatge.

Sort que arriba Sant Narcís i se les emportarà! ja ho diu… “Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit“.

No obstant això, la presència d’aquests petits éssers no és merament anecdòtica. “L’àguila no caça mosques,” comenta un artesà, suggerint que les grans ments i els coratges valents se centren en objectius majors. Tot i això, ningú no pot negar l’astúcia i la persistència de la mosca, qualitats que ressonen en l’esperit emprenedor dels comerciants i artistes presents.

A mesura que ens endinsem en les festivitat, el refranyer català ens regala perles de saviesa, fetes llegendes. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis,” es pot sentir en els carrers engalanats, ara més de Halloween, que de Festa Major i tardor. Però ens adaptem.

Mentre el sol comença a posar-se, pintant el cel de tonalitats rosades i taronges, una dita ressona amb força: “Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.” Els antics sempre han sabut llegir els senyals de la natura, i en aquesta ocasió, ens conviden a reflexionar sobre com, en la seva aparent insignificança, les mosques ens connecten amb els canvis del món que ens envolta.

La festa continua, i entre concerts, cercaviles i rialles, les dites sobre mosques teixeixen un fil invisible que ens uneix amb la tradició, la cultura i la comunitat. “S’agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre,” recordem, una metàfora perfecta de la fraternitat i la dolçor de l’esperit que caracteritzen aquestes celebracions. Amb delicadesa i alegria tot és més fàcil. Deixeu la força pel concurs d’estirar corda.

Així, enmig de la festa, la humil mosca, a través dels refranys, es converteix en un pont entre el passat i el present, recordant-nos que, en la simplicitat de la vida quotidiana, s’amaga la veritable essència de la saviesa popular.

Acabem amb Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco. Sigueu únic i gaudiu.

Dissabte: La Nit que les Estrelles Parlen. No Et Perdis l’Espectacle!

Els dies 11, 12 i 13 ho podràs fer.

Demanar un desig.

Sobretot dissabte. Diuen que durant aquesta nit es podrà veure el major volum de Perseids.

A casa cada any les mirem. Segur que moltes vegades ho he dit. Sempre m’han fascinat aquests dies d’estiu. Les estrelles en general. No com… vull ser astronauta. Més aviat com… tanca la boca que entraran mosques. M’han fascinat  

Sobre els Perseids avui he vist 3. (Un avui que poder serà etern. Un avui en el moment d’escriure això 😊). 

3 vistes. 2 de llargues ( de les guais) , i una curta i difuminada. 3 llàgrimes de Sant Llorenç, 3 desitjos demanats. 

Sempre s’ha de demanar un desig. És la norma no escrita dels estels. 

Sobre els desitjos… sou dels que demaneu SEMPRE el mateix, o aneu acumulant peticions? Demaneu per vosaltres o més estil “salvem el món”. 

Flashback:

De petit recordo, que moltes vegades demanava “que es compleixin tots els desitjos que tothom a demanat”.  Mai vaig saber si es complien 🥰😜.

Somnis. 

Tot val! Demaneu desitjos. Mireu estrelles. És gratis i segur que sereu més feliços. 

Sobre les Llàgrimes de Sant Llorenç, algunes cosetes: 

Origen del nom: Perseids i Llàgrimes de Sant Llorenç

Sovint ens trobem amb noms curiosos en el món de l’astronomia, i els “Perseids” o “llàgrimes de Sant Llorenç” no són una excepció. Endinsem-nos una mica en la història d’aquestes denominacions.

Els Perseids reben aquest nom pel lloc del cel d’on semblen provenir, conegut com el radiant. Aquest punt està situat dins la constel·lació de Perseu. La tradició d’anomenar les plujes d’estels pel nom de la constel·lació on es localitza el seu radiant no és única d’aquesta pluja; és una pràctica comuna en l’astronomia.

Si durant la pluja mireu la constel·lació  de Perseu, teniu més possibilitats de veure estels, i de demanar més desitjos.

El nom de llàgrimes de Sant Llorenç  té un origen més local i cultural. Sant Llorenç, va ser un màrtir que va morir el 10 d’agost de l’any 258 dC (fa dos dies). Es diu que les llàgrimes d’estels que apareixen al voltant d’aquesta data representen les llàgrimes drenades pel sant. 😇

Els Secrets de les Perseides: Quan les Estrelles Caigudes Parlen

Si has arribat fins aquí, probablement estiguis tan fascinat per aquest esdeveniment com jo. El cel nocturn, amb tots els seus misteris, ens ofereix espectacles increïbles. I avui vull parlar-te d’un dels més brillants: les Perseides, o com ens agrada dir aquí, les “llàgrimes de Sant Llorenç”.

Abans parlaven de l’origen del noms d’aquesta Pluja d’Estels, però t’has preguntat mai d’on provenen aquestes estrelles fugaces que veiem cada agost? Tot això és gràcies al cometa Swift-Tuttle. Aquest cometa passa prop del Sol una vegada cada 133 anys. L’última vegada que va passar va ser l’any d’en Cobi i en Curro. Fes càlculs per la pròxima. 🤔 

La màgia es produeix perquè, en cada passada, allibera pols i fragments que queden dispersos en el seu camí orbital.

 El Misteri d’Una Pluja Anual

Ara et deus estar preguntant: si el cometa passa cada 133 anys, per què veiem les Perseides cada any? Doncs bé, el que succeeix és que cada any la Terra creua la regió on aquests fragments han estat dispersats. Com una aspiradora còsmica, la nostra atmosfera atrapa aquests fragments, i voilà, una pluja d’estels per gaudir.

Diuen que la pols i aquests fragments són com grans de sorra. Però seran estil sorra de platja de Sant Pere Pescador? o més aviat gruixuda estil sorra de la platja de Blanes? o potser estil pedreta Port de la Selva?

El tamany dels fragments ho deixo per l’any vinent. Sempre he sentit que el tamany no importa. 🤭 

L’últim consell:

Per gaudir al màxim de les llàgrimes, busca un lloc amb poca contaminació lumínica. Estira’t, si no et farà mal el coll 🙃,  relaxa’t i deixa que el cel et mostri el seu espectacle. Un espectacle gratuït i inolvidable. 

I recorda… amb cada estrella fugaç un desig.

Fins la pròxima aventura estel·lar o gironina. 

Bon cap de setmana.