Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Ciència

que fer aquest cap de setmana Girona

Perseids 2025 a Catalunya: la guia definitiva per gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Un espectacle únic al cel d’agost

Cada estiu, el firmament ens regala un dels espectacles més impressionants de l’any: les Perseids, conegudes popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Milers de persones surten de casa a la recerca d’un cel fosc per veure com desenes d’estrelles fugaç travessen la nit. El 2025, el màxim d’activitat arribarà la nit del 12 al 13 d’agost, amb fins a un centenar de meteors per hora, tot i que la llum de la Lluna podria restar visibilitat als més febles.

Què són les Perseids?

L’origen científic

Les Perseids són una pluja de meteors provocada pel pas de la Terra a través dels fragments del cometa Swift–Tuttle. Quan aquestes petites partícules entren a gran velocitat a l’atmosfera, es cremen i creen les famoses traces de llum que anomenem estrelles fugaç. El seu nom prové del fet que semblen venir de la constel·lació de Perseu.

Per què “llàgrimes de Sant Llorenç”?

El nom popular està lligat a la festivitat de Sant Llorenç, que se celebra el 10 d’agost. Segons la tradició, aquestes estrelles són les llàgrimes que el sant va vessar en el moment del seu martiri.

Quan es poden veure?

La pluja de Perseids és visible des de finals de juliol fins a finals d’agost, però el moment de màxima intensitat serà la matinada del 12 al 13 d’agost de 2025. Els millors moments per observar-les són entre les 2 i les 5 del matí, quan el radiant (el punt del cel d’on semblen provenir) és més alt i el nombre de meteors visibles augmenta.

Consells per observar-les millor

Allunya’t de la contaminació lumínica

Les ciutats i pobles grans tenen massa llums artificials. Busca zones rurals, de muntanya o de costa amb horitzó obert i cel fosc.

Adapta la vista a la foscor

Triga uns 20-30 minuts a acostumar-se, així que evita mirar pantalles o llums brillants durant aquest temps.

Mira amb comoditat

Estira’t a terra o en una hamaca i observa el cel sense pressa. Les Perseids apareixen de forma aleatòria, així que la paciència és clau.

Porta roba d’abric i beguda

Fins i tot a l’agost, les matinades poden ser fresques. Una manta o jaqueta faran l’experiència més agradable.

Millors llocs de Catalunya per veure les Perseids

Parc Astronòmic del Montsec

A la Noguera, és un dels millors llocs d’Europa per observar el cel nocturn, amb certificació Starlight i activitats guiades.

Muntanyes de Prades i Serra de Montsant

A cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, és la zona protegida de cel fosc més gran del continent. Ideal per combinar natura i astronomia.

Albanyà, a l’Alt Empordà

Amb el seu observatori i planetari digital, ofereix experiències astronòmiques úniques i allotjaments envoltats de natura.

Cap de Creus

La combinació de mar i cel estrellat crea un escenari màgic per veure les llàgrimes de Sant Llorenç.

Altres racons recomanats

La Mussara, Mont-ral, Farena, la Vilella Alta, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp o el Parc Nacional d’Aigüestortes són llocs ideals per gaudir de l’espectacle.

Idees per fer de la nit una experiència especial

Escapada rural

Passa el cap de setmana en una casa rural al Montsec o a Prades i aprofita per fer senderisme i tastar productes locals.

Observació a la platja

Lloga una barca petita o simplement porta una tovallola a una cala del Cap de Creus o de la Costa Brava i observa les estrelles des del mar.

Activitat en família

Albanyà o l’Observatori Fabra a Barcelona ofereixen activitats divulgatives perquè els més petits descobreixin l’astronomia d’una manera amena.

Per què val la pena veure-les?

Les Perseids no són només un fenomen astronòmic; són també un moment per desconnectar, compartir amb amics o família i recordar com de petit és l’ésser humà davant la immensitat de l’univers. Són un espectacle gratuït, que no requereix telescopi i que ens connecta amb una tradició que porta segles captivant persones arreu del món.

Aixeca la vista aquest agost

Aquest agost, prepara’t per aixecar la vista i deixar-te captivar per les llàgrimes de Sant Llorenç. Catalunya té espais privilegiats per veure-les i, amb una mica de planificació, viuràs una nit que quedarà gravada a la memòria. Busca un bon lloc, espera la foscor, i gaudeix del ball de llum més bonic de l’estiu.

luna esturion

La Lluna Plena d’aquest dissabte 9 d’agost a Catalunya

Aquest cap de setmana el cel ens regalarà un dels espectacles astronòmics més esperats de l’any: la Lluna Plena del mes d’agost, coneguda tradicionalment com la Lluna del Esturió. Però aquest 2025, no vindrà sola: estarà acompanyada d’una alineació planetària espectacular i de l’inici de la pluja d’estrelles Perseides. Tot plegat, una oportunitat única per connectar amb l’univers i gaudir d’un capvespre de màgia i ciència.

Quan i com veure la Lluna Plena d’agost

La Lluna arribarà a la seva fase plena el dissabte 9 d’agost, però l’espectacle serà visible tant la nit del divendres 8 com la del dissabte 9. Així que no cal posar el despertador: la millor hora per observar-la serà al vespre i durant tota la nit.

En aquesta ocasió, la Lluna es trobarà a la constel·lació de Capricorn, creant un escenari visual molt particular des de qualsevol punt d’Europa, i especialment visible des de Catalunya si els núvols ho permeten.

Què fa tan especial aquesta Lluna?

Tot i que no serà una Superlluna (és a dir, no estarà especialment a prop de la Terra), aquest 9 d’agost la Lluna estarà envoltada per sis planetes visibles: Saturn, Júpiter, Venus, Urà, Neptú i Mercuri. Aquesta alineació no és habitual i només es produeix en determinats moments de l’any. Si disposes d’un petit telescopi o prismàtics, podràs distingir clarament alguns d’aquests planetes.

A més, dos dies després, el 12 d’agost, arribarà el pic de la pluja de meteorits de les Perseides, però la llum de la Lluna (encara gairebé plena) en dificultarà una mica la visió. Això no vol dir que no puguis veure’n cap: les bales de foc més brillants poden creuar el cel malgrat la llum lunar.

Per què es diu “Lluna del Esturió”?

Aquest nom prové de les tribus nadiues americanes, que associaven aquesta lluna al moment de màxima pesca d’esturions als Grans Llacs. L’esturió és un peix prehistòric, considerat un “fòssil vivent”, que pot viure més de 100 anys i arribar a pesar 90 quilos. El seu nom dona un aire mític i natural a aquesta fase lunar.

També rep altres noms en diferents cultures:

  • Lluna de les Herbes (Wicca)
  • Lluna de les Cereses Negres (nadius nord-americans)
  • Lluna Vermella (pel to que pot adquirir quan és baixa a l’horitzó)
  • Luna de Raksha Bandhan (a l’Índia, on coincideix amb el festival dels llaços fraternals)

Consells per gaudir-la al màxim

  • Tria un lloc fosc, allunyat de la contaminació lumínica urbana.
  • Observa a partir del vespre, quan la Lluna comenci a pujar per l’horitzó.
  • Porta prismàtics o un telescopi petit: encara que no sigui imprescindible, et permetrà veure detalls del relleu lunar i dels planetes propers.
  • Instal·la una app d’astronomia com “Sky Tonight” per identificar fàcilment els planetes i constel·lacions visibles.
  • Fotografia-la amb trípode i mode nocturn: el reflex platejat sobre el mar, les muntanyes o les teulades pot donar imatges espectaculars.

La lluna plena i l’impacte emocional

La Lluna Plena no només fascina als astrònoms. Moltes persones asseguren que aquesta fase lunar accentua les emocions, l’insomni o la creativitat. Tant si creus en els efectes lunars com si no, no es pot negar que hi ha una connexió ancestral entre els humans i aquest satèl·lit que ens acompanya des del principi dels temps.

L’astrologia també hi diu la seva: en aquesta ocasió, la Lluna estarà en Capricorn, un signe relacionat amb l’estabilitat, la responsabilitat i l’autocontrol. Això podria afavorir reflexions profundes, tancament de cicles o decisions madures.

El duel còsmic: Lluna Plena vs. Perseides

Cada agost, el cel ens ofereix una de les pluges d’estrelles més espectaculars: les Perseides, conegudes com les “llàgrimes de Sant Llorenç”. Enguany, el punt màxim serà la nit del 11 al 12 d’agost, però la llum gairebé plena de la Lluna pot eclipsar les més dèbils.

Tot i així, encara es podran veure els meteorits més brillants, especialment cap a la matinada quan la Lluna comença a pondre’s. I si tens la sort que la Lluna quedi darrere d’un edifici, muntanya o arbre des del teu punt d’observació, podràs gaudir encara més del cel estrellat.

Properes cites astronòmiques

Després d’aquesta Lluna Plena, la propera serà la Lluna del Blat de Moro, el 7 de setembre. I si esperes una Superlluna, marca el calendari: la del 7 d’octubre serà un 6,6% més gran i un 13% més brillant que una Lluna plena mitjana.

La Lluna del Esturió d’aquest 2025 no és una Lluna qualsevol. Coincideix amb una alineació planetària poc freqüent, precedeix una pluja d’estrelles i ens recorda la connexió ancestral entre l’ésser humà i l’univers. És una nit perfecta per desconnectar de les pantalles i reconnectar amb el cel.

Tant si ets un amant de l’astronomia com si només vols una excusa per fer una escapada nocturna sota les estrelles, no deixis passar aquest cap de setmana. La natura ens regala màgia. Només cal mirar amunt.

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Hi ha una cosa que em fascina des de petit: la ciència. Amb o sense ficció.
Els animals.
La història.

I tot el que tingui pinta de “Jurassic Park”, em posa les orelles de punta.
I aquesta setmana… aquestes orelles han tremolat.

Tres cadells.
Ròmul, Rem i Khaleesi.
No, no és una sèrie nova de Netflix.
Són llops blancs.

I no, tampoc són llops de veritat.
O no del tot.

Els ha presentat una empresa anomenada Colossal Biosciences.
I segons ells, són el primer exemple de desextinció animal de la història.
Així, tal qual. Sense avisar.

Però els científics diuen que no.
Que això no és una resurrecció, sinó un híbrid.
Una mena de llop gris tunejat genèticament per semblar-se a un llop gegant extint fa més de 10.000 anys.

Sí, el famós dire wolf de la Casa Stark.

Els han creat amb ADN antic, d’unes dents i un crani prehistòrics.
Els han gestat en gosses domèstiques.
I han aconseguit treure tres bèsties que, a primera vista, semblen sortides directament de Ponent.

Però no són llops terribles.
Són una altra cosa.
Un Frankenstein genètic.
Un intent.

La veritat?
No em sorprèn.

Aquesta gent també té entre mans el projecte de “resucitar” mamuts llanuts.
Volen que torni el dodo. (Personalment, sempre m’ha fascinat aquest ocell)
Fins i tot s’han plantejat el llop marsupial.

I ho fan amb una tecnologia tan puntera que fa por.
Edició genètica amb CRISPR, ADN antic recuperat de restes fòssils, gestació en úters artificials…
Si fa vint anys això ho veies al cinema, ho etiquetaves com a ciència-ficció.

Ara, és la realitat.

El que abans eren fòssils ara tenen data de naixement.
I potser, d’aquí pocs anys, podrem veure un mamut pasturant per la tundra.
O un dodo caminant per un laboratori de Boston.

Sona bé, oi?

Però també hi ha dilemes.
Molts.

Què passa amb l’ètica?
Amb els ecosistemes?
Amb els diners que es gasten en tot això mentre hi ha espècies vives que estan desapareixent avui?

Els experts ho diuen clar: abans de jugar a ser déus, potser caldria cuidar millor el que ja tenim.
Potser és més urgent protegir els elefants asiàtics que gastar mil milions en fer-los companyia genètica del passat.

I tenen raó.
Però…

A mi, que soc de ciència, de bèsties i d’històries antigues, aquestes coses em remouen.
Perquè imagina-t’ho.

Obrir un dia el diari i veure que un grup de científics ha aconseguit portar de tornada un animal que fa milers d’anys que no trepitja la Terra.
És màgia.
És terror.
És fascinació.
Tot alhora.

I encara que no sigui un llop gegant de debò…
…només el fet que algú estigui tan a prop de fer-ho ja és brutal.

Estem vivint el principi del Jurassic Park real.
Sense Spielberg.
Sense velociraptors (de moment).

Però amb el mateix vertigen.

I sí… potser res tornarà mai com era.
Però ves que un dia no miris per la finestra…
…i vegis un mamut.

I llavors pensaràs:
“Merda. No era ficció.”