En Jack té cinc anys, dues germanes i desitja amb totes les seves forces un germà per jugar a “coses de nois”. Un dia, els pares li anuncien que tindrà un germanet i que serà especial. En Jack està boig d’alegria: “especial” per a ell significa “superheroi”. Però amb el pas del temps comença a sentir-se defraudat. El seu germà Giovanni no és un superheroi, la realitat és que ha nascut amb Síndrome de Down. És en aquest moment quan el seu entusiasme es transforma en rebuig i vergonya.
Haurà de passar l’adolescència per adonar-se que la seva idea inicial no estava tan equivocada: el seu germà Gio contagia tanta vitalitat que arriba a concloure que potser sí que és un superheroi de veritat; i que, en qualsevol cas, és el seu millor amic.
Trailer “El meu germà persegueix dinosaures”
Fitxa tècnica el meu Germà persegueix dinosaures
Direcció: Stefano Cipani
Guió: Fabio Bonifacci
Música: Lucas Vidal
Fotografia: Sergi Bartrolí
Estrena: Juliol 2020
Durada: 100 min.
Gènere: Comèdia per a tots els públics
Intèrprets: Alessandro Gassmann, Isabella Ragonese, Rossy de Palma, Luca Morello, Francesco Gheghi, Antonio Uras, Lorenzo Sisto
El Llibre
Mi hermano persigue dinosaurios: La historia de Gio, un niño con un cromosoma de más
– Tinc una idea… Si em deixes el mòbil, deixo que parlis amb la mama molta estona.
3 anys! La meva filla agafa el mòbil per fer fotos i mirar YouTube. Sap obrir apps, fer saltar els anuncis i escollir entre els recomanats que li surten! Agafa el mòbil si li deixem. 😋
A casa intentem que no estigui molta estona redera de la pantalla durant la setmana. Ella només l’agafa durant l’assecat del cabell i quan li tallem les ungles. Cada casa i família gestiona aquest tema com millor sap o pot. Res a dir.
[El confinament va alterar i potenciar l’interès amb la tablet. Llargues reunions teletreballant i amb la necessitat de tenir a la petita entretinguda. Fars de pintar, jugar, encaixar puzles… Dies amb molta feina acabaven dient: et deixo la tablet una estona i així (jo puc estar tranquil fent la reunió sense tenir-te tota l’estona a la falda, saludant als companys i preguntant perquè aquell té una tassa dels minions o perquè aquella té un llapis a la boca…) puc treballar.]
A casa som consumidors sobre tot d’Instagram i YouTube.
No us ha passat que parleu sobre un tema i poc després teniu anuncis d’aquest tema?
Les xarxes socials fan por! Cada vegada estem més temps, som més addictes, i acabem siguen com uns zombis de la informació… això és així perquè tot ha estat creat per ser així.
50 dissenyadors i enginyers, tots homes blancs d’entre 20 i 35 anys, van prendre decisions que afecten 2.000 milions de persones a tot el món. Sense tenir en compte les conseqüències. Només guanyar diners i que l’usuari estigués més temps actualitzant els Apps.
La forma en què rebem les notificacions, el gest de lliscar el dit cap avall per veure les actualitzacions o la manera de presentar les notícies estan pensades per a generar comportaments addictius dels usuaris i les grans empreses guanyar molts de diners.
Mireu, si podeu el documental de Netflix (El dilema de las redes) que fa poc han estrenat, i que mostra el costat més fosc de les xarxes socials de la mà dels seus propis creadors i persones que van formar part. Ens expliquen el perquè estan programades per generar addicció i explotar la vulnerabilitat humana.
Un documental que ens recorda que nosaltres, els usuaris som el PRODUCTE.
La primera vegada que vaig llegir sobre aquesta pel·lícula, pensava que seria de la mà de Disney, però NO. Aquesta nova interpretació d’aquest conte és de Warner.
Warner porta a les sales de cinema aquesta nova interpretació del conte clàssic que gaudeix d’una enorme popularitat a tot el món, dirigida per Matteo Garrone en la qual el director torna a les veritables arrels de la història de Pinotxo. Amb aquesta innovadora pel·lícula d’acció real rodada en entorns italians de gran bellesa, Garrone crea un món enlluernador de fantasia i misteri, ple de moments brillants, divertits i commovedors.
Roberto Benigni interpreta Geppetto, un vell fuster que crea un titella de fusta. Però passa una cosa màgica: la travessa titella comença a parlar, a caminar, a córrer i a menjar com qualsevol nen. Geppetto li posa el nom de Pinotxo i el cria com a un fill.
Però a Pinotxo li resulta difícil ser bo. Es deixa portar fàcilment pel mal camí i va de desgràcia en desgràcia. Uns bandits ho persegueixen, el enganyen i el segresten en un món de fantasia ple de criatures fantàstiques, des del ventre d’un peix gegant fins al País de les Joguines i el Camp dels Miracles. La seva fidel amiga, la Fada, intenta fer-li veure que el seu somni, convertir-se en un nen de veritat, no es farà realitat fins que Pinotxo no canviï la seva forma de ser.
El dia 11 de setembre arriba als cinemes Coco el Petit Drac. Aventures a la Jungla, una pel·lícula d’animació infantil basat en la popular sèrie de televisió i els contes infantils.
Per primera vegada, els dracs de foc i els dracs gurmet faran vacances plegats. Voleu saber per què?
Imagino que molts recordeu la pel·lícula Mulan de Disney. Aquella noia que parlava amb un drac anomenat Mushu i tenia un grill de la sort. Avui s’estrena a tot el món ‘Mulan’, una de les pel·lícules més esperades de l’estiu, però ho ha fet directament a la plataforma Disney +, pagant 21,99€.
Què opineu d’aquesta estrategia? pagar una plataforma i comprar estrenes online, sense passar pel cinema. Què preferiu pagar aquests 22€ o anar tota la familia al cinema?
Si no teniu pressa i esteu subscrits a Disney +, la inclouran al catàleg el pròxim 4 de desembre.
Mulàn
Narra la història de Mulán, una intrèpida jove ho arrisca tot per amor a la seva família i al seu país fins a esdevenir una de les majors guerreres de la història de la Xina.
Quan l’emperador de la Xina decreta que un home de cada família ha de servir en l’Exèrcit Imperial per defensar el país dels invasors de nord, Hua Mulán, la filla gran d’un condecorat guerrer, decideix ocupar el lloc del seu pare malalt. Fent-se passar per un home, Hua juny, s’enfronta a constants desafiaments i haurà d’aprendre a canalitzar la seva força interior i a acceptar la seva veritable potencial. Un viatge èpic que la convertirà en una reconeguda guerrera i li permetrà guanyar-se el respecte d’una nació agraïda … i d’un pare orgullós. Remake de el clàssic de Disney.
Trasto: De la mansió al carrer és una divertida pel·lícula d’animació ideal per a tota la família, amb una visió optimista de la vida que et traurà un somriure amb un nou heroi entranyable de quatre potes.
La vida d’un gos mimat anomenat Trasto canvia completament quan la seva rica propietària mor. Ara es troba sol pels carrers d’una gran ciutat per primer cop en la seva vida. No obstant això, té la sort de trobar-se a una jove anomenada Zoe que decideix ajudar portant-lo a casa seva. Haurà d’aprendre a viure en el món real i s’haurà d’enfrontar a alguns problemes: la propietària li va deixar tota la seva fortuna a ell abans de morir, de manera que ara ha d’escapar dels cobdiciosos fills.
Està dirigida pel reconegut Kevin Johnson, que ha format part del departament d’animació de pel·lícules com ‘Astèrix a Amèrica’, ‘El guardià de les paraules’, ‘El gegant de ferro’ i ‘Alvin i els esquirols 3’, i compta amb el productor executiu Conrad Vernon, coautor de Shrek 2 i Madagascar 3.
L’Alfolí de la Sal acull actualment el Museu de l’Escala, amb l’exposició permanent “L’Escala i la Mar d ‘Empúries”, l’Arxiu Històric de l’Escala i l’Espai Víctor Català-Alfolí de la Sal, centre de difusió de l’obra d’aquesta escalenca universal, gran escriptora de les Lletres Catalanes.
L’Alfolí de la Sal de l’Escala és un edifici construït prop de la platja de l’antic port, al carrer Alfolí, número 6. Malgrat que la llinda del balcó principal porta la data 1697, la seva funció com a Alfolí o magatzem de sal comença el 1716.
L’Alfolí era l’antic magatzem de sal, quan aquesta era monopoli reial. La sal arribava per mar en grans vaixells de cabotatge, es guardava a l’Alfolí i es distribuïa al pobles de l’interior, fins a la fi del monopoli de la sal, l’any 1869. Des de llavors va tenir diferents funcions i s’anà degradant fins que l’any 2006 l’Ajuntament de l’Escala va comprar l’edifici i va començar la seva restauració, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i fons europeus, per a destinar-lo a la conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de l’Escala.
Espai Victor Català
L’Espai Víctor Català-l’Alfolí de la Sal acull l’obra artística més representativa (olis i dibuixos), especialment els que fan referència a Solitud i al paisatge, en consonància amb l’exposició de la primera planta que explica l’evolució del paisatge de l’Escala. S’hi exposen també les primeres edicions i traduccions de la seva obra cabdal Solitud, així com una rèplica del manuscrit original. Tres plafons expliquen la biografia, la gènesi de la novel·la i el paisatge literari de Solitud. També s’hi poden veure objectes personals, com la ploma que utilitzava l’escriptora per escriure.
Visita Virtual al Museu de l’Escala
Entra i passeja per les sales de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala i l’Espai Víctor Català amb l’acompanyament musical al violoncel de Ramon Bassal i al piano de Marc Piqué, per conèixer la història de l’Escala i la trajectòria artística i literària de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català.
L’any 1997, coincidint amb els 300 anys de l’Alfolí de la Sal, va néixer la Festa de la Sal per rememorar els orígens pescadors i saladors, la relació de tot un poble amb la mar i per a transmetre aquest món a les generacions futures. L’any 2016 la Generalitat la va declarar Patrimoni Festiu de Catalunya. L’any 2017, 20 anys després, l’Alfolí s’ha recuperat per a la ciutadania com a Museu de l’Escala.
La Festa de la Sal se celebra a la platja de l’antic port de l’Escala, cada tercer dissabte de setembre, pels volts de l’equinocci de tardor, quan acabava la temporada de pesca del sardinal, tornaven les famílies de pescadors que anaven a fer tenda a altres platges de la costa i començaven els preparatius de la verema.
La festa mostra tots els elements essencials de la vida quotidiana de les famílies de pescadors de l’Escala com són els oficis, les danses, les cançons i la cuina.
Les pel·lícules ‘La Klara i el lladre de pomes’, ‘Les vides de Marona’ i ‘La família Samuni’ s’estrenen aquest divendres 13 de març en versió catalana
Els films La Klara i el lladre de pomes, Les vides de Marona i La família Samuni s’estrenen aquest divendres, 13 de març, en versió catalana. El doblatge i la subtitulació tenen el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
La Klara i el lladre de pomes
Paycom Multimedia distribueix aquest film d’animació noruec dirigit per Lise I. Osvoll.
La Klara és una jove vedella de ciutat que viu amb la seva mare i té un objectiu a la vida: ser famosa. Un dia, rep una carta del seu pare i, per aquest motiu, viatja al camp, per trobar-s’hi. Allà, l’ajudarà a salvar la granja i a atrapar un lladre que els roba les pomes…
El film a Girona es podrà veure:
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Cinemes Arinco (Palamós)
Les vides de Marona
Anca Damian dirigeix aquest film d’animació francès.
La Marona és una gosseta que recorda els diferents amos que ha tingut al llarg de la seva vida i als quals ha estimat incondicionalment, omplint d’innocència i de llum totes les llars on ha viscut.
Drac Màgic distribueix aquest film que es podrà veure a Girona:
Cinema Truffaut (Girona)
La família Samuni
Stefano Savona dirigeix aquest film centrat en una família de camperols de la Franja de Gaza, que havia estat fora de perill durant 60 anys d’ocupació i guerra. El 2009, Israel va dur a terme l’operació plom fos i 29 membres de la família van morir en dramàtiques circumstàncies. El film barreja material documental amb animació per restaurar la memòria dels protagonistes. Nocturama distribueix aquesta pel·lícula.
Aquest film, en àrab i hebreu, no es podrà veure en versió original subtitulat en català en cap cinema de Girona. Només Barcelona i Lleida.
Girona és la província per excel·lència dels pessebres vivents. Per Nadal, moltes poblacions de Girona organitzen el seu propi pessebre vivent, cadascun amb el seu toc particular i aprofitant els seus carrers, edificis, meravellós entorn… És una tradició molt arrelada a nostra cultura.
Els primers documents a Catalunya que acrediten escenificacions de pessebres vivents a són del segle XIV, però no es fins finals dels anys 50, que no es transforma amb el concepte que tenim de “pessebre vivent”.
Segons algunes fonts, Sant Francesc d’Assís organitzà l’any 1223 el primer pessebre vivent de la història a Rieti (Itàlia). A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, el primer Pessebre Vivent data del 1327 a la Seu de Barcelona, però la passió pels pessebres va anar més enllà de la representació a través de figures, i des de mitjans del segle XX hi ha pessebres vivents – n’hi ha referències a Vallbona d’Anoia (1913), Illa (1926) i Bescanó (anys 30) – que fan realitat el somni de poder passejar-se entre boscos i rius, envoltat de penya-segats i de fogueres amb pastors que dormen al ras. Viquipèdia.
Què és un pessebre vivent?
Els Pessebres Vivents són recreacions del naixement de Jesús, Crist, el Messies… que recreen diversos passatges bíblics, que tenen lloc per Nadal. Tots els pessebres tenen com a eix principal el naixement en l’establia. I sempre van acompanyats de infinites escenificacions sobre l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags, el dia a dia dels Oficis i Pastors Catalans, la fugida a Egipte, els Romans i sobretot un bon Caganer.
Per regla general els pessebres és fan a l’aire lliure. On, durant un recorregut es representen el conjunt d’escenes estàtiques, amb moviment, dialegs , música d’ambient, etc. en punts d’interès turístics de cada poble.
Et recomanem alguns dels pessebres vivents més significatius de Girona:
Pessebre Vivent de Castell d’Aro
El Pessebre Vivent de Castell d’Aro és un pessebre portat a terme per mossèn Gumersind a 1959, el qual va declarar en les seves memòries que s’inspirà en el Pessebre Vivent d’Engordany (Andorra) creat per l’Esteve Albert.
Actualment és un pessebre molt recomanat. Un poble molt idíl·lic.
Pessebre vivent de Peralada
El Pessebre Vivent de Peralada, que proposa un recorregut per diferents escenografies sobre la vida de Jesús, dins el Parc Històric del Castell de Peralada.
Pessebre vivent de Pals
El Pessebre Vivent de Pals va més enllà del seu significat religiós i ha esdevingut una proposta lúdica i cultural assequible, propera, familiar i de qualitat. La ubicació i el Poble són immillorables.
Pessebre vivent de Bàscara
El Pessebre Vivent de Bàscara És un dels més coneguts de la demarcació de Girona i un dels més antics del país. Des del Nadal de 1973, any rere any, n’ha representat les escenes més característiques en el casc antic del poble i a la riba del Fluvià, i en cada edició el pessebre mobilitza bona part de la població.
Pessebre vivent de Joanetes
El Pessebre Vivent de Joanetes transforma el poble en una màgica icona pessebrística que atrau i deixa astorats a milers de visitants. El que va començar com una petita representació de poques escenes a l’hort de la rectoria de l’església s’ha convertit en un una gran escenografia que no deixa buit ni un racó del poble.
Mobilitza més de quatre-centes persones i rememora digna i meravellosament més de mig centenar d’escenes pròpies del Nadal. Joanetes reviu la il·lusió del Nadal des del nucli del poble i arriba a tots els racons del seu privilegiat entorn.
Pessebre Vivent de Brunyola
Al llarg de tots aquests anys de trajectòria, el Pessebre Vivent de Brunyola ha evolucionat juntament amb la societat a través de la incorporació de projeccions, petits concerts en directe, escenografia de treballada elaboració, manaies…
Pessebre vivent de Salt
Pessebre vivent de Breda
El Pessebre Vivent de Breda Representa més d’una vintena d’escenes amb moviment, veu i música enregistrada, vestuari d’època i tradicional català. Està ubicat en l’entorn de l’antic monestir de Sant Salvador, gaudint així del marc incomparable que és l’imponent conjunt patrimonial de la vila. En total hi participen uns 200 figurants de totes les edats, i una cinquantena de col·laboradors, entre ells masies del poble.
Pessebre vivent a Darnius
El pessebre vivent de Darnius és un pessebre creatiu i acollidor.
Pessebre vivent Maçanet de la Selva
Pessebre Vivent de Fontcoberta
Pessebre Vivent de Sant Roc d’Olot
Pessebre Vivent de Sant Roc d’Olot, es preparen per la representació que tindrà lloc el proper diumenge 22 de desembre a les 18:00h de la tarda als paratges naturals de les Fonts de Sant Roc.
Els espectaculars paratges de les Fonts de Sant Roc són aprofitats per representar aquest pessebre vivent, que destaca per la recreació d’escenes de la vida quotidiana de l’època, escenes bíbliques, alguns oficis antics i un toc de música en viu que acompanya durant el recorregut.
Pessebre Vivent de Llers
Pessebre Vivent de Vila-Sacra
Pessebre Vivent de Vilavenut
Pessebre Vivent de Port de la Selva
Pessebre Vivent de Campdevànol
El Pessebre vivent de Campdevànol és una escenificació a càrrec de 50 infants i joves. Amb espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Pessebres Vivents de Barcelona, Lleida i Tarragona
Coneixeu algun pessebre vivent que volgueu compartir amb la comunitat d’OnAnemAvui? Ens ho podeu enviar o etiquetar-nos des de qualsevol xarxa social amb el hashtag #OnAnemAvui
