dos series imperdibles - La Mesias y Veneno
Trauma, Fama i Autoacceptació: Dues sèries imperdibles
Aquest gener, per fi, he esborrat dues sèries de la llista de pendents. Dues produccions “made in Spain”, una de set capítols i l’altra de vuit, signades pels “Javis” (Javier Ambrossi i Javier Calvo): La Mesías i Veneno. Històries que m’han deixat amb el cor en un puny i que, alhora, m’han fet somriure. Dues sèries intenses, plenes de bellesa, alegria i tragèdia. Dues joies que no puc fer altra cosa que recomanar-vos.
La Mesías i Veneno: històries que emocionen, sorprenen i et deixen amb el cor en un puny.
La Mesías: Una Història que et captiva des del primer moment
La Mesías és una d’aquelles sèries que t’enganxa amb una sola escena. De sobte, et trobes devorant capítol rere capítol, incapaç de deixar-la. Amb només vuit episodis, aquesta producció de Movistar Plus+ combina thriller, drama i musical per explicar una història tan colpidora com absorbent.
Tot comença amb un vídeo viral d’un grup pop cristià format per germanes, que ens transporta al passat de l’Enric, un home marcat per una infància dominada pel fanatisme religiós i una mare amb deliris messiànics. Bona part de la trama es desenvolupa a la província de Girona, amb paisatges i escenaris que segur que us resultaran familiars. De fet, la inspiració per aquesta història prové directament d’aquestes terres.
Els traumes de l’Enric i els misteris d’aquesta família són el fil conductor d’una trama que alterna moments intensos, secrets sorprenents i escenes carregades d’emoció. Els personatges, interpretats per un repartiment impecable amb noms com Roger Casamajor, Macarena García, Albert Pla i Carmen Machi, aconsegueixen fer-te sentir com si formessis part de la seva història.
Quina història.
És una sèrie que va més enllà de l’entreteniment. Fa reflexionar sobre la fe, els vincles familiars i el pes del passat, i ho fa amb una narrativa tan clara com poderosa.
Recomanada.
Veneno: Un Relat honest i Colpidor
Veneno és molt més que la biografia de Cristina “La Veneno” Ortiz. Basada en les memòries de Valeria Vegas, aquesta producció d’Atresplayer Premium explora la identitat, la superació personal i el sensacionalisme dels mitjans de comunicació.
La sèrie ens transporta als anys 90, mostrant l’ascens de La Veneno com a icona televisiva i la seva relació amb Valeria, una periodista trans que decideix donar veu a la seva història. Amb un guió impecable i una posada en escena que recrea amb precisió l’Espanya de l’època, els “Javis” ens presenten un relat profundament humà.
Les interpretacions de Marcos Sotkovszki, Daniela Santiago, Jedet i Isabel Torres ens mostren les múltiples facetes d’un personatge complex, alhora vulnerable i lluitador. Veneno no és només un homenatge a Cristina Ortiz; és una crítica social als mitjans i un reflex del camí que encara hem de recórrer com a societat.
Un camí llarg.
La ficció que es torna Realitat
Aquestes sèries et deixen pensant. Perquè, darrere d’una actuació, d’una frase dita amb un somriure o d’un escàndol televisiu, sovint s’hi amaguen històries reals. I no sempre són històries felices.
Pensa en aquella vegada que vas riure davant un vídeo viral, una entrevista esbojarrada o un espectacle en el carrer o rebut directament en el teu whatsapp. Potser t’hi vas sumar, compartint memes o fent bromes. Però t’has preguntat què hi havia darrere? Potser aquella persona, que semblava tan segura d’ella mateixa, s’estava desfent per dins. Potser aquell somriure amagat portava anys de lluita, de dolor i d’històries que mai s’arriben a explicar.
Veneno t’ho posa davant dels ulls: la figura que tothom convertia en un espectacle era, en realitat, algú amb somnis, vulnerabilitats i cicatrius que ningú es molestava a veure. La Mesías et recorda que, darrere d’una escena potent, sovint hi ha un passat carregat de traumes i esforços per sobreviure.
I això, d’alguna manera, ens interpel·la. Ens fa veure com, a les xarxes i a la vida, sovint mirem sense veure. Riure és fàcil. Però entendre que, darrere de tot, hi ha una història que no coneixem, pot canviar-ho tot.
Dues Sèries, Dos Must-Watch
Aquestes dues sèries m’han emocionat. Dos imperdibles. Les seves històries, plenes d’intensitat i bellesa, són una mostra de la qualitat que poden oferir les produccions espanyoles. Tant si et sedueix el drama familiar de La Mesías com el relat cru i emotiu de Veneno, et prometo que no et deixaran indiferent.
Així que, si aquest gener, o quan trobis un moment, busques històries que et facin pensar, riure i, segurament, plorar, ja tens plans. Gaudeix-les. I, qui sap, potser també acabes mirant el món amb uns altres ulls.
Ja em direu què us han semblat!
