Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Història i Patrimoni Cultural

Santa MAria Basilica

Destrucció, Poder i Fe: La Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

De l’amenaça normanda a la Glòria gòtica: La Basílica de Santa Maria i la història de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries és un municipi amb una història fascinant que combina la seva posició estratègica amb un ric patrimoni arquitectònic. Des de les invasions normandes del segle IX fins a la construcció de la monumental Basílica de Santa Maria, aquest enclavament ha estat testimoni de segles de transformació i esplendor.

L’any 858, un grup de vaixells normands liderats pel cabdill víking Hasting va recórrer la costa peninsular fins a arribar a Empúries, una ciutat que van saquejar i destruir completament. Aquest episodi tràgic va obligar el comte d’Empúries, Causfred, a començar el trasllat de la capital del comtat a Castelló d’Empúries, un procés que es va completar al 1078 durant el govern del comte Hug II. Aquest canvi estratègic va permetre assegurar millor la defensa contra possibles atacs marítims i va convertir Castelló en el nou cor polític i administratiu del territori.

Un dels moments més destacats de la història de Castelló d’Empúries va tenir lloc el 1261, quan, sota el govern del comte Ponç IV, es va començar a construir la Basílica de Santa Maria. L’arquitecte Ramon de Xartres va ser l’encarregat de dirigir l’obra d’aquest temple de proporcions catedralícies, concebut per reforçar la candidatura de Castelló com a seu episcopal. Malgrat els esforços dels comtes, aquesta dignitat mai es va aconseguir per la ferma oposició dels bisbes de Girona. La construcció de l’església es va prolongar fins al segle XV, quan es va afegir la seva emblemàtica portalada de marbre blanc, atribuïda al mestre d’obres Antoni Antigó. Aquesta portalada destaca per les seves sis arquivoltes decorades i dotze fornícules que alberguen les figures dels apòstols, un dels exemples més bells del gòtic català.

L’interior de la basílica segueix el model de planta de saló amb tres naus de gran alçada separades per esveltes columnes circulars. Les capelles laterals, situades entre els contraforts, complementen l’espai amb una distribució característica del gòtic català. Un dels elements més valuosos del temple és el retaule major d’alabastre, una peça única de l’escultura gòtica flamígera catalana creada entre els segles XV i XVI. Decorat amb escenes de la Passió de Crist i àngels en relleu, culmina amb una imatge de la Verge de la Candelera. Aquest conjunt artístic impressiona per la seva riquesa decorativa i el detall exquisit de cada figura.

Entre altres elements notables de la basílica hi ha les fonts baptismals, datades del segle XIV i d’estil romànic, que reflecteixen la transició cap al gòtic, i l’orgue construït l’any 1803 per Domènech Cavaillé, originari del Llenguadoc. Aquest instrument combina la tradició hispànica amb un disseny francès i ha estat restaurat per conservar el seu so característic.

Avui dia, la Basílica de Santa Maria de Castelló és molt més que un temple religiós; és un monument històric que narra la grandesa i l’ambició dels comtes d’Empúries. La seva monumentalitat i la seva rica història converteixen aquest indret en una visita obligada per a aquells que volen descobrir el passat medieval de l’Empordà.

Santa MAria Basilica

La Llegenda de la Bruixa de la Catedral

La ciutat de Girona és plena d’històries fascinants i llegendes que s’han transmès de generació en generació. Una de les més emblemàtiques és la de la Bruixa de la Catedral, que envolta d’un aire de misteri la figura d’una gàrgola única en aquesta magnífica construcció gòtica.

La gàrgola humana de la Catedral

Les gàrgoles de la Catedral de Girona tenen una funció pràctica: desviar l’aigua de la pluja per evitar que s’acumuli al sostre. Sovint aquestes estructures presenten formes decoratives, com monstres, animals o motius vegetals. Però, entre totes elles, n’hi ha una que destaca: una figura femenina amb llargues vestidures, el cap cobert i un pergamí a les mans.

Aquesta gàrgola, situada prop de la torre de Carlemany i visible des del Passeig Arqueològic, és l’única amb forma humana de tota la catedral. Aquesta singularitat ha alimentat la llegenda de la Bruixa de la Catedral, convertint-la en una icona del patrimoni cultural de Girona.

La llegenda: “Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs”

Segons explica la llegenda, fa molts anys una dona gironina, coneguda per practicar la bruixeria, expressava el seu odi envers la religió llançant pedres contra la catedral i insultant els fidels que participaven a les processons, especialment durant el Corpus Christi. El seu menyspreu envers els símbols religiosos va arribar a tal extrem que un dia, mentre s’aprestava a llançar més pedres, una veu divina va pronunciar aquestes paraules:

“Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs.”

En aquell instant, la dona va quedar petrificada, convertida en gàrgola per expiar les seves faltes. Va ser col·locada al punt més alt del temple, mirant cap a terra com a càstig perpetu. D’aquesta manera, la seva boca, que havia proferit insults i malediccions, només deixaria anar aigua de pluja. A més, la posició evita que pugui contemplar el cel, condemnant-la a una eternitat sense poder alçar la vista.

Una icona misteriosa i un patrimoni únic

La figura de la bruixa no només forma part del folklore local, sinó que també ha inspirat la literatura, com a la novel·la La bruixa de pedra de Miquel Fañanàs, que dona vida i nom a aquesta enigmàtica dona.

Els visitants poden observar aquesta singular gàrgola des dels Jardins de la Francesa, un punt perfecte per contemplar el detall d’aquesta figura tan particular i fotografiar-la.

La llegenda de la Bruixa de la Catedral per a nenes i nens

Girona i les seves llegendes

La història de la Bruixa de la Catedral és una mostra de com Girona sap barrejar història i mite, oferint als visitants no només arquitectura i patrimoni, sinó també un fascinant relat oral que dona vida als seus monuments. Si visites Girona, no oblidis buscar aquesta figura misteriosa que segueix vigilant la ciutat des de les altures. Descobreix-la i submergeix-te en la màgia de les llegendes gironines!

Llegenda de la Bruixa de la Catedral amb llenguatge de Signes

Una novela sobre la Bruixa de la Catedral de Girona

La Bruixa de Pedra

Una fascinant novel·la històrica de Miquel Fañanàs, guardonada amb el Premi Nèstor Luján 2012, que dona vida a Guisla Recasens, protagonista de la llegenda de la Bruixa de la Catedral, en el context de la Girona medieval plena de tensions religioses, la pesta negra i supersticions.

[+] veure a Amazon