La Lluna està plena de secrets. I també de merda humana
La Lluna no està tan neta com sembla.
Allà, entre cràters i somnis d’exploració, hi ha 96 bosses de merda humana. Literalment. Les van deixar els astronautes de les missions Apol·lo per fer lloc a les mostres lunars. Una decisió pràctica fa més de cinquanta anys. Però ara… és un problema. I un de merda, mai millor dit.
La NASA, que no és d’amagar-se, ha decidit fer-hi front amb una proposta tan futurista com econòmicament llaminera: 3 milions de dòlars per a qui trobi una solució per reciclar aquella deixalla biològica. El concurs es diu “LunaRecycle Challenge”, i busca ments brillants que converteixin excrements, orina i vòmit en recursos útils com aigua potable, energia, fertilitzants o materials de construcció.
Sí, estem parlant de transformar caca en maons lunars.
Perquè quan vols establir una base permanent a la Lluna, no pots dependre d’enviar subministraments cada dos per tres des de la Terra. Cal reaprofitar-ho tot. Fins i tot el que fa fàstic. I resulta que aquella merda conté nutrients, matèria orgànica i potencial energètic. O sigui, or marró en estat pur.
La cosa va ser així: durant les missions Apol·lo, cada quilo comptava. Si volies portar pedres lunars cap a casa, havies de deixar enrere alguna cosa. I com que la NASA no tenia cap ganes de pagar el transport de tornada per unes bosses plenes de residus, van quedar allà. 96 exactament. Una mica d’història orgànica escampada per la superfície lunar.
Ara, amb la mirada posada en el programa Artemis i la futura colonització de l’espai, això no cola. No podem repetir la jugada. I encara menys podem permetre que el primer habitatge extraterrestre tingui un problema d’escombraries acumulades.
Per això, aquest repte no és només per netejar el passat, sinó per construir el futur. Un futur en què la sostenibilitat espacial no sigui un desig bonic en una conferència TED, sinó una realitat tecnològica.
S’han rebut propostes d’universitats, startups, enginyers friquis i ments creatives de tot el món. En dues categories: prototips reals que podrien funcionar a la Lluna i “bessons digitals”, és a dir, simulacions virtuals de com funcionaria un sistema de reciclatge lunar complet. El premi? Reconeixement, impacte global… i mol bitlletts diners.
Però la història no acaba aquí. Perquè si això funciona, si realment algú aconsegueix reciclar residus humans en condicions lunars, les aplicacions a la Terra podrien ser brutals. Tant en gestió de residus extrems com en situacions d’emergència, zones de conflicte o llocs remots on fer una depuradora sembla ciència-ficció.
Així que potser, la merda que vam deixar fa mig segle no és un error… sinó una oportunitat. Una prova del que pot passar quan la necessitat apreta i la creativitat es desferma.
I sí, potser el futur de l’exploració espacial comença amb una bona gestió d’excrements.
Ara ja ho saps: la Lluna crida, però no només vol coets. Vol solucions. Vol neteja. Vol enginy.
Vol que algú converteixi la merda en futur.
T’hi apuntes?
La Lluna recicla la seva merda. I tu encara no reculls la del teu gos?
Amb aquesta notícia, no sé tu, però jo vaig pensar una cosa molt clara:
Aquest cartell és boníssim per recollir caques.
Sí, sí. Per posar-lo en places, carrers, parcs, racons on cada dia et trobes un festival marró. Perquè la Lluna tindrà 96 bosses, però aquí baix n’hi ha milers. I no les va deixar cap astronauta, no… les deixa gent que no sap que portar gos no et converteix en rei del barri.
Així que he fet un cartell.
I ja que el tinc fet, el deixo aquí. Per si el vols imprimir, plastificar i enganxar allà on faci falta. A la porta del teu veí. A l’arbre del parc. A la farola del costat de la caca. Allà on pugui fer servei.
També deixo un QR que porta directe a aquest post, perquè si algú no sap de què va la cosa… que ho sàpiga. Que s’informi. Que rigui una mica. O que s’enfadi, si vol. Però sobretot, que reculli.
Perquè mira, si a la Lluna volen reciclar la merda, aquí podem començar per no deixar-la tirada.
