La nova bèstia de Kawasaki: ni és moto ni és animal

No sabem què és real i què és ficció. I la veritat? Tampoc importa massa.

Vivim en una època estranya. On pots veure un unicorn mecànic cavalcant muntanyes en un vídeo de YouTube i creure que és un somni. I després sortir al carrer, veure un cotxe sense conductor i preguntar-te si t’has pres el cafè amb LSD.

Això és el que m’ha passat amb el CORLEO. El nou prototip de Kawasaki.

Un robot amb potes. Però que es munta. Que salta. Que escala. Que es desplaça com si fos un cavall salvatge, però fet de ferro, hidrogen i enginy japonès.

I sí. És real. o ficció… ens creurem a Kawasaki. 😛

Però costa creure-ho. Perquè no sembla del nostre món.

Mentre altres empreses estan obsessionades amb fer robots amb cara d’humà, que fan salutacions ridícules o ballen malament al ritme d’una música que sembla de funeral de TikTok… Kawasaki ha fet el contrari.

Ha creat una mena de bèstia metàl·lica. Una fusió entre moto i animal. Que respira tecnologia i sembla treta directament d’un videojoc futurista. (Literalment, s’han inspirat en Horizon: Zero Dawn).

CORLEO és això: una idea esbojarrada que funciona.

Porta un motor de 150 cc. Va amb hidrogen. Té quatre potes. Amb peülles de cautxú, antilliscants, que amortigüen salts i adapten el cos a terrenys impossibles.

No camina.
Cavalca.

No roda.
Salta.

No sembla un producte.
Sembla un personatge.

Té pantalla incorporada. T’indica el nivell d’hidrogen, la ruta, el centre de gravetat i —no és broma— es controla amb el cos. O sigui, no amb botons, sinó amb tu. Et puges i el domini és físic.

Una mena de fusió entre tu i la màquina.
Entre l’instint i la intel·ligència artificial.

Ara bé, encara és un prototip. No es ven. No se sap si correrà molt, ni si podràs pujar l’Everest amb ell. Tampoc si serà útil per portar la canalla a l’escola o per fer un delivery amb estil.

Però tampoc importa.

Perquè CORLEO no és només un prototip. És un missatge.

És Kawasaki dient: “Eh, nosaltres també sabem flipar. Però en lloc de fer robots que et serveixen un cafè, fem màquines que et porten al cim”.

Un cavall mecànic.
Una moto de quatre potes.
Una metàfora d’on va el món.

Perquè potser d’aquí a deu anys no conduirem cotxes, sinó que muntarem bèsties d’acer que salten entre ciutats.

Potser el futur no el caminaràs.
El cavalcaràs.

Mira aquest vídeo. I prepara’t.