Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Restes arqueològiques certifiquen l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Noves restes arqueològiques certifiquen l'origen de Castelló d'Empúries en època romana

Noves restes arqueològiques descobertes als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han confirmat que Castelló d’Empúries en època romana

Noves restes arqueològiques descobertes als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han confirmat que Castelló d’Empúries, a la Costa Brava, va ser fundada durant l’època romana, entre el segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, la referència més antiga al municipi de Castelló d’Empúries era del segle IX, per la qual cosa aquest descobriment és un gran avenç en la història de la ciutat. Les galeries soterrades descobertes tenen un recorregut total d’uns 40 metres, estan connectades entre si i tenen una amplada d’uns 3 metres i una alçada de 4,5 metres. Això les fa pensar que es tracta d’unes grans cisternes, amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua, i que possiblement van ser usades per proveir d’aigua un grup important de població durant el període d’expansió del domini romà a la península ibèrica.

Els treballs arqueològics s’han dut a terme com a part del projecte de recerca La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), que compta amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes. Els directors del projecte han celebrat aquesta troballa i l’han considerat una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.

El context militar del moment suggereix que les galeries foren usades com a cisternes per proveir d’aigua a un grup important de població. A més, la seva posició estratègica podria haver estat important per a la seva funció com a cisternes. El descobriment d’aquestes galeries soterrades és un avenç significatiu per als historiadors i arqueòlegs que estudien la història de la península ibèrica i la seva evolució durant l’època romana.

Plànol de l’emplaçament