Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Etiqueta: Banyoles

El negre té nom

El negre de Banyoles: quan el racisme es disfressava de ciència i patrimoni

Aquesta és una d’aquelles històries que et fan tancar la boca. Perquè potser la coneixies. O potser te l’havien explicat per sobre, com si fos una anècdota curiosa d’un museu de poble. Doncs no. No és una anècdota. És una vergonya. Una vergonya viva. Amb nom i cognoms. Es deia Molawa VIII i va ser tractat com un objecte.

No era un boiximà de Botswana. Era un cap tribal de Sud-Àfrica. I duia pantalons i jersei. No taparrabos ni llança. Això és el que li van posar quan el van dissecar. Per fer-lo més salvatge, més exòtic. Més venible. Li van enfosquir la pell amb betum. I el van portar a Europa. L’havien robat la mateixa nit del seu enterrament. Va acabar a Banyoles, al Museu Darder. I allà va estar, durant dècades, exposat com un animal. Com un trofeu. Com un tros de carn negre que podies mirar darrere un vidre.

El negre de Banyoles.

De petit, el museu em fascinava. Ho reconec. I ningú em va fer veure, que jo recordi, què significava realment allò que veien els meus ulls. Però allò era racisme.

Això no és ciència. Això és racisme dissecat.

El documental “El negre té nom” de Fèlix Colomer ho explica tot. Amb detalls. Amb noms. Amb testimonis reals. I amb una dosi de veritat que fa mal. Perquè no és només la història de Molawa. És la història d’un poble que el va convertir en icona. D’una societat que va preferir callar. D’una administració que va mirar cap a una altra banda i pixaven marcant territori.

Però també és la història d’un home: Alphonse Arcelin. Un metge de Cambrils, d’origen haitià, que va decidir plantar cara. Sol. Contra tots. Va alçar la veu. Va escriure, va denunciar, va recollir suports. La seva lluita va arribar a la UNESCO. Va aconseguir que el 2000 retiressin el cos de l’exhibició. Va guanyar. O no del tot.

Perquè mentre Banyoles cobrava una pila de milions de pessetes per renovar el museu i netejar la seva imatge preolímpica, Arcelin ho perdia tot. Els comptes. La casa. La parella. I la vida. Va morir exiliat.

Molawa va ser enterrat a Botswana. No era el seu país. Però ho van fer amb honors. Amb música. Amb llàgrimes. Amb déu mil persones. Però només hi van arribar quatre ossos i un crani. La resta del cos, la pell, les ungles… Encara avui ningú sap on para. O no ho volen dir. Encara pot estar en alguna lleixa tancada amb clau, en una col·lecció privada. Potser torna a ser per Girona. No ho sabrem. O, amb un toc de ciència-ficció, potser reposa en el ministeri del temps, com en aquella sèrie. Però aquesta història no és ficció. És real. I encara punxa.

Aquest documental t’engega un mirall a la cara. I et pregunta: i tu, què hauries fet? Perquè encara hi ha gent que diu que no era racista. Que és patrimoni. Que s’hi havia d’haver quedat. És dur. Però real. I calia explicar-ho.

Felicitats als creadors. Gràcies per posar-li nom. Per dir les coses pel seu nom. I si tu que llegeixes això encara no l’has vist, ja trigues.

Està tv3 a la carta. I es gratis.

Tràiler El negre té nom

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles obre les portes a la visita lliure

Per primera vegada en dècades, es podran veure lliurement els seus tresors artístics

Aquest cap de setmana, 1 i 2 de febrer, el Monestir de Sant Esteve de Banyoles obrirà les seves portes per a la visita lliure per primera vegada en dècades. Fundat l’any 812, aquest cenobi benedictí és un dels més antics de Catalunya i origen de la ciutat. Ara, els visitants podran accedir lliurement a alguns dels seus elements més destacats, com el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, dues obres mestres del gòtic internacional del segle XV.

Fins ara, la visita lliure no era possible, especialment després del robatori de l’arqueta l’any 1980. Ara, gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat, el monestir obrirà tots els dissabtes de 10:30 a 13:30 h i els diumenges i festius de 10:30 a 14:00 h.

Un patrimoni d’alt valor històric i artístic

Entre els elements més destacats del monestir hi ha el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra del pintor Joan Antigó, així com el campanar amb cúpula, el claustre i l’església, datats del segle XVIII. L’arqueta de Sant Martirià, un reliquiari elaborat pels argenters gironins de la família Artau, també es podrà veure en la nova obertura del recinte. Tot i això, l’accés al campanar continuarà reservat a les visites guiades.

Els vitralls de Santa Maria dels Turers és l’element més destacat aportat per la reconstrucció posterior a la guerra, realitzats pel taller Antoni Oriach (1947-1962). Banyoles, Pla de l’Estany, setembre de 2022.

Segons el regidor de Cultura i Patrimoni de Banyoles, Miquel Cuenca, aquesta obertura representa un pas important: “Fer accessible el conjunt monumental més important de Banyoles era una prioritat. Encara queden inversions per fer, però no podíem mantenir-lo més temps tancat esperant aquestes reformes.”

Visites guiades i nous materials informatius

A més de la visita lliure, Museus de Banyoles continuarà oferint visites guiades i escolars per entendre la vida monàstica medieval i el paper del monestir en el desenvolupament de Banyoles. Segons el director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, s’està treballant en la millora de l’experiència de la visita amb plafons informatius, codis QR i altres recursos per fer-la més atractiva i, a mitjà termini, ampliar els horaris d’accés.

Les reserves per a visites guiades es poden fer al telèfon 972 57 23 61 o a comunicaciomuseus@ajbanyoles.org.

carnaval a Girona Provincia

Carnavals de Girona Província

El Carnaval destaca per tradició, festa i les grans rues en els pobles de costa, però tenim carnestoltes en molts de pobles de tot Girona. El Carnaval ha impregnat molts de racons i pobles de guirigall, festa, coreografies, color, felicitat i molta música.

L’arrelament d’aquesta festivitat es manifesta en les divertides cavalcades de carrosses, balls, concursos de disfresses i agrupacions/entitats carnavalesques que surten al carrer. Aquí tens algunes propostes per dies de tota la província de Girona:

15 de febrer

Carnaval de Salt

carnaval de salt 2020

[+] Informació sobre el Carnaval de Salt

Carnestoltes de Banyoles – Una festa èpica

[+] Programa pdf

Carnestoltes a Girona – Carnestoltes a Girona Est

Carnestoltes Infantil Besalú

Carnaval de Pals

Carnaval de Vilajuïga

22 de febrer

Carnaval de Breda

[+] Programa

Carnaval d’Hostalric

[+] Programa

Carnestoltes Infantil d’Olot

Carnaval de Llançà

Carnaval de Platja d’Aro

Del 15 al 26 de febrer

[+] Programa pdf

Carnaval a Sant Pere Pescador

Dies 22 i 23 de febrer

Carnaval de Palamós

Del 15 de febrer fins el 26 de febrer.

Carnaval a Peralada

Dies 22 i 23 de febrer

23 de febrer

Carnaval de Roses

Del 20 al 24 de febrer

[+] Programa

Carnaval de La Jonquera

Carnaval de Sant Feliu de Guíxols

Del 15 al 26 de febrer

Carnaval de l’Escala 

Carnaval a Llers

Carnestoltes a Sant Gregori

Del 16 al 27 de febrer

Carnaval de Santa Cristina d’Aro

[+] Programa pdf

Carnaval a Pau 

25 de Febrer

Festa del Ranxo i Carnaval de Vidreres

[+] Programa

28 de febrer

Carnaval a Castelló d’Empúries

Dies 28 i 29 de febrer i 1 de març.

Carnaval de Castelló

La Ruta Hippie del Romànic

29 de febrer

Carnaval d’Olot 

Carnaval Espacial a Cistella 

Carnaval de Llagostera

29 de febrer i 1 de març

Carnaval de la Bisbal d’Empordà

Carnaval de Sils

Carnaval de Caldes de Malavella

Carnaval a Portbou

Dies 29 de febrer i 1, 2 de març

1 de març

Carnaval de Calonge

[+] Programa

Carnestoltes de Ripoll

Carnestoltes La Cellera de Ter

Carnaval El Port de la Selva

Carnaval a Navata

Carnestoltes a Avinyonet de Puigventós

Carnaval a Rabós d’Empordà

7 de març

Carnestoltes de Celrà

Carnaval de Maçanet de Cabrenys

Carnaval de la Costa Brava Sur. Lloret de Mar – Blanes – Tossa de Mar

[+] Programa