Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Etiqueta: Castelló d'Empúries

Santa MAria Basilica

Destrucció, Poder i Fe: La Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

De l’amenaça normanda a la Glòria gòtica: La Basílica de Santa Maria i la història de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries és un municipi amb una història fascinant que combina la seva posició estratègica amb un ric patrimoni arquitectònic. Des de les invasions normandes del segle IX fins a la construcció de la monumental Basílica de Santa Maria, aquest enclavament ha estat testimoni de segles de transformació i esplendor.

L’any 858, un grup de vaixells normands liderats pel cabdill víking Hasting va recórrer la costa peninsular fins a arribar a Empúries, una ciutat que van saquejar i destruir completament. Aquest episodi tràgic va obligar el comte d’Empúries, Causfred, a començar el trasllat de la capital del comtat a Castelló d’Empúries, un procés que es va completar al 1078 durant el govern del comte Hug II. Aquest canvi estratègic va permetre assegurar millor la defensa contra possibles atacs marítims i va convertir Castelló en el nou cor polític i administratiu del territori.

Un dels moments més destacats de la història de Castelló d’Empúries va tenir lloc el 1261, quan, sota el govern del comte Ponç IV, es va començar a construir la Basílica de Santa Maria. L’arquitecte Ramon de Xartres va ser l’encarregat de dirigir l’obra d’aquest temple de proporcions catedralícies, concebut per reforçar la candidatura de Castelló com a seu episcopal. Malgrat els esforços dels comtes, aquesta dignitat mai es va aconseguir per la ferma oposició dels bisbes de Girona. La construcció de l’església es va prolongar fins al segle XV, quan es va afegir la seva emblemàtica portalada de marbre blanc, atribuïda al mestre d’obres Antoni Antigó. Aquesta portalada destaca per les seves sis arquivoltes decorades i dotze fornícules que alberguen les figures dels apòstols, un dels exemples més bells del gòtic català.

Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

L’interior de la basílica segueix el model de planta de saló amb tres naus de gran alçada separades per esveltes columnes circulars. Les capelles laterals, situades entre els contraforts, complementen l’espai amb una distribució característica del gòtic català. Un dels elements més valuosos del temple és el retaule major d’alabastre, una peça única de l’escultura gòtica flamígera catalana creada entre els segles XV i XVI. Decorat amb escenes de la Passió de Crist i àngels en relleu, culmina amb una imatge de la Verge de la Candelera. Aquest conjunt artístic impressiona per la seva riquesa decorativa i el detall exquisit de cada figura.

Entre altres elements notables de la basílica hi ha les fonts baptismals, datades del segle XIV i d’estil romànic, que reflecteixen la transició cap al gòtic, i l’orgue construït l’any 1803 per Domènech Cavaillé, originari del Llenguadoc. Aquest instrument combina la tradició hispànica amb un disseny francès i ha estat restaurat per conservar el seu so característic.

Avui dia, la Basílica de Santa Maria de Castelló és molt més que un temple religiós; és un monument històric que narra la grandesa i l’ambició dels comtes d’Empúries. La seva monumentalitat i la seva rica història converteixen aquest indret en una visita obligada per a aquells que volen descobrir el passat medieval de l’Empordà.

Santa MAria Basilica

Noves restes arqueològiques certifiquen l'origen de Castelló d'Empúries en època romana

Restes arqueològiques certifiquen l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Noves restes arqueològiques descobertes als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han confirmat que Castelló d’Empúries en època romana

Noves restes arqueològiques descobertes als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han confirmat que Castelló d’Empúries, a la Costa Brava, va ser fundada durant l’època romana, entre el segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, la referència més antiga al municipi de Castelló d’Empúries era del segle IX, per la qual cosa aquest descobriment és un gran avenç en la història de la ciutat. Les galeries soterrades descobertes tenen un recorregut total d’uns 40 metres, estan connectades entre si i tenen una amplada d’uns 3 metres i una alçada de 4,5 metres. Això les fa pensar que es tracta d’unes grans cisternes, amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua, i que possiblement van ser usades per proveir d’aigua un grup important de població durant el període d’expansió del domini romà a la península ibèrica.

Els treballs arqueològics s’han dut a terme com a part del projecte de recerca La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), que compta amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes. Els directors del projecte han celebrat aquesta troballa i l’han considerat una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.

El context militar del moment suggereix que les galeries foren usades com a cisternes per proveir d’aigua a un grup important de població. A més, la seva posició estratègica podria haver estat important per a la seva funció com a cisternes. El descobriment d’aquestes galeries soterrades és un avenç significatiu per als historiadors i arqueòlegs que estudien la història de la península ibèrica i la seva evolució durant l’època romana.

Plànol de l’emplaçament