El setembre s’acaba, però sembla que a l’octubre tot s’anima i tindrem més Fires.
Aquesta setmana ens han anunciat que ens limiten les trobades socials de més de 6 persones tant en l’àmbit públic com privat. Haurem de viure dins d’una continua il·legalitat, això o una família de 5 no podran veure els avis fins després de reis.
Al mateix moment tornen a obrir els parcs. Positiu. Es mantindran oberts els parcs infantils, però el govern ha demanat als ciutadans utilitzar aquests equipaments poca estona i evitar les aglomeracions de gent. Això sí… sembla que els ajuntaments hauran de limitar l’aforament dels parcs infantils més petits. Sort que sempre tindrem els bars i les seves terrasses! Els únics llocs on podem estar segurs i sense mascareta. 😅
Avui us recomano un gran conte de Miriam Tirado i un Documental de Netflix sobre les xarxes socials.
– Tinc una idea… Si em deixes el mòbil, deixo que parlis amb la mama molta estona.
3 anys! La meva filla agafa el mòbil per fer fotos i mirar YouTube. Sap obrir apps, fer saltar els anuncis i escollir entre els recomanats que li surten! Agafa el mòbil si li deixem. 😋
A casa intentem que no estigui molta estona redera de la pantalla durant la setmana. Ella només l’agafa durant l’assecat del cabell i quan li tallem les ungles. Cada casa i família gestiona aquest tema com millor sap o pot. Res a dir.
[El confinament va alterar i potenciar l’interès amb la tablet. Llargues reunions teletreballant i amb la necessitat de tenir a la petita entretinguda. Fars de pintar, jugar, encaixar puzles… Dies amb molta feina acabaven dient: et deixo la tablet una estona i així (jo puc estar tranquil fent la reunió sense tenir-te tota l’estona a la falda, saludant als companys i preguntant perquè aquell té una tassa dels minions o perquè aquella té un llapis a la boca…) puc treballar.]
A casa som consumidors sobre tot d’Instagram i YouTube.
No us ha passat que parleu sobre un tema i poc després teniu anuncis d’aquest tema?
Les xarxes socials fan por! Cada vegada estem més temps, som més addictes, i acabem siguen com uns zombis de la informació… això és així perquè tot ha estat creat per ser així.
50 dissenyadors i enginyers, tots homes blancs d’entre 20 i 35 anys, van prendre decisions que afecten 2.000 milions de persones a tot el món. Sense tenir en compte les conseqüències. Només guanyar diners i que l’usuari estigués més temps actualitzant els Apps.
La forma en què rebem les notificacions, el gest de lliscar el dit cap avall per veure les actualitzacions o la manera de presentar les notícies estan pensades per a generar comportaments addictius dels usuaris i les grans empreses guanyar molts de diners.
Mireu, si podeu el documental de Netflix (El dilema de las redes) que fa poc han estrenat, i que mostra el costat més fosc de les xarxes socials de la mà dels seus propis creadors i persones que van formar part. Ens expliquen el perquè estan programades per generar addicció i explotar la vulnerabilitat humana.
Un documental que ens recorda que nosaltres, els usuaris som el PRODUCTE.
Ploro perquè aquest llibre és molt bonic! Vols que te’l llegeixi?
Sí!
“La Nura era dins de la banyera. Li encantava banyar-se i estar-s’hi fins que la pell li quedava ben arrugada.…”
Així comença la nostra història amb aquest llibre.
El fil invisible és un conte màgic. Un imprescindible per tenir a casa.
Miriam Tirado ens explica en la seva web que la font de inspiració ha estat la història que ha explicat a les seves filles des que eren ben petites, i que les ha ajudat a transitar la separació al començar l’escola i també les preguntes i angoixes que van aparèixer amb el tema de la mort.
Una història molt dolça i amb unes il·lustracions fetes amb molt de gust de la mà de Marta Moreno.
Sabeu quin secret amaguen els melics? La Nura, protagonista d’aquesta història, el descobreix. Del melic surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els germans, els avis, els tiets, els cosins, els amics…
S’ha acabat tenir por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!
Un conte sobre els vincles i la seva durabilitat en el temps i l’espai.
El conte és grandet, però manejable. Ara mateix està en un dels 2 mini prestatges de contes per explicar abans d’anar a dormir, que té la meva filla a la seva habitació. Al costat d’en Sam i la Júlia.
Algun dia us explicaré més sobre les zones de casa amb contes i els imprescindibles de la Bruna.
Per acabar.
Miriam… a casa ressona i ressonarà aquest conte. La Bruna ja té el seu fil invisible, i nosaltres també. Segur que algun dia l’ajudarà. Una història que ja forma part de les nostres vides.
Joies, rellotges o documents de deportats en camps de concentració
La consellera de Justícia, Ester Capella, inaugura l’exposició #Stolenmemory(Memòria robada) aquest dissabte 26 de setembre a les 12 h al Museu Memorial de l’Exili (MUME), a La Jonquera (Alt Empordà).
Abans, a les 10:30, els mitjans de comunicació que ho vulguin podran prendre declaracions a un dels comissaris de l’exposició, Antonio Muñoz, al director del MUME, Alfons Quera, i prendre imatges de la mostra. Hi haurà rack de premsa per cobrir la inauguració.
Per raons de seguretat sanitària, els mitjans hauran de confirmar l’assistència al llarg d’aquest divendres al telèfon 638 682 872 abans de les 15 h.
#Stolenmemory (Memòria robada)
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) acull des d’aquest dissabte fins al 14 de febrer l’exposició #Stolenmemory(Memòria robada). És una mostra que exhibeix una cinquantena objectes confiscats pels nazis a una vintena d’interns catalans i espanyols als camps de concentració, com ara fotografies, joies, rellotges, claus o documents personals.
Forma part de la campanya internacional #StolenMemory dels Arxius Arolsen, gràcies a la qual centenars d’objectes han estat retornats a familiars de deportats, sovint amb el suport de voluntaris que ajuden a dur a terme la recerca en diferents països.
La mostra és fruit de la col·laboració entre el MUME, el Memorial de Memorial Democràtic, la Universitat Rovira i Virgili i els Arxius Arolsen.
Objectes personals de deportats
Recentment es va poder visitar al jardí del Palau Robert de Barcelonauna exposició del Memorial Democràtic que mostrava imatges dels objectes recuperats. L’exposició del MUME aporta com a valor afegit el fet de mostrar els objectes físics per retornar (Arxius Arolsen està cercant els familiars dels propietaris) i d’altres ja retornats que les famílies han cedit. A més dels 49 objectes que provenen dels Arxius Arolsen, la mostra incorpora 13 més del fons de la família d’Ernest Bauló.
En el cas de Catalunya i l’Estat, hi havia desenes d’objectes i documents a retornar. Gràcies a la tasca d’investigadors com Antonio Muñoz o Ana García Santamaría, i de les associacions de familiars de deportats, com Amical de Mauthausen, Amical de Ravensbruck, Amical de Dachau, Amical de Neuengamme, Recuerdo y Dignidad i Triangle Blau, s’han anat trobant part d’aquestes famílies.
Cercant i trobats
L’exposició s’estructura en dos àmbits: Cercant, que recull 7 casos de deportats amb objectes per retornar a famílies no localitzades, i Trobats, amb 16 casos de deportats amb objectes ja retornats a les famílies.
En el marc de l’organització de les dues exposicions a Catalunya, recentment els Arxius Arolsen han retornat a les famílies els objectes dels deportats Francesc Anguila, Ernest Bauló i Pepita Maranges als seus fills o néts, que viuen a Figueres, Lavaur -Tolosa de Llenguadoc i Oceja, com ara joies, rellotges o documents de deportats.
Els Arxius Arolsen custodien encara objectes de 30 catalans i espanyols deportats a camps de concentració nazis. La recerca dels seus familiars continua encara avui.
Arxius Arolsen
Gairebé 3.000 objectes pertanyents a aquells internats en camps de concentració nazis continuen sent custodiats pels Arxius Arolsen i esperen ser retornats a les famílies dels seus propietaris. Els objectes personals pertanyen a víctimes de la persecució nazi de més de 30 països, majoritàriament de Polònia, Alemanya i l’antiga Unió Soviètica.
Molts d’aquests articles personals provenen del camp de concentració de Neuengamme, prop d’Hamburg i, en un nombre menor, del camp de concentració de Dachau. D’altres pertanyien a presoners de la Gestapo d’Hamburg, dels camps de concentració de Natzweiler i Bergen-Belsen o dels camps de trànsit d’Amersfoort i Compiègne. Així que entraven a un camp de concentració, es desposseïa els deportats de tots els efectes personals: roba, documentació, aliances, cartes, fotografies, rellotges, claus de casa, etc. Molts d’aquest objectes es van perdre per sempre, uns altres es van poder recuperar pels supervivents o els companys dels morts després de l’alliberament, i un tercer grup van ser custodiats al Arxius Arolsen .
La campanya dels Arxius Arolsen #Stolenmemory ha fet possible que, 75 anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, centenars de famílies dels deportats recuperessin aquestes objectes que, tant per a ells com per a la memòria democràtica d’Europa, tenen un valor incalculable.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
