Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Dia: 10 d'abril de 2025

CARTELL RECULL LA TEVA CACA GOS

La Lluna està plena de secrets. I també de merda humana

La Lluna no està tan neta com sembla.

Allà, entre cràters i somnis d’exploració, hi ha 96 bosses de merda humana. Literalment. Les van deixar els astronautes de les missions Apol·lo per fer lloc a les mostres lunars. Una decisió pràctica fa més de cinquanta anys. Però ara… és un problema. I un de merda, mai millor dit.

La NASA, que no és d’amagar-se, ha decidit fer-hi front amb una proposta tan futurista com econòmicament llaminera: 3 milions de dòlars per a qui trobi una solució per reciclar aquella deixalla biològica. El concurs es diu “LunaRecycle Challenge”, i busca ments brillants que converteixin excrements, orina i vòmit en recursos útils com aigua potable, energia, fertilitzants o materials de construcció.

Sí, estem parlant de transformar caca en maons lunars.

Perquè quan vols establir una base permanent a la Lluna, no pots dependre d’enviar subministraments cada dos per tres des de la Terra. Cal reaprofitar-ho tot. Fins i tot el que fa fàstic. I resulta que aquella merda conté nutrients, matèria orgànica i potencial energètic. O sigui, or marró en estat pur.

La cosa va ser així: durant les missions Apol·lo, cada quilo comptava. Si volies portar pedres lunars cap a casa, havies de deixar enrere alguna cosa. I com que la NASA no tenia cap ganes de pagar el transport de tornada per unes bosses plenes de residus, van quedar allà. 96 exactament. Una mica d’història orgànica escampada per la superfície lunar.

Ara, amb la mirada posada en el programa Artemis i la futura colonització de l’espai, això no cola. No podem repetir la jugada. I encara menys podem permetre que el primer habitatge extraterrestre tingui un problema d’escombraries acumulades.

Per això, aquest repte no és només per netejar el passat, sinó per construir el futur. Un futur en què la sostenibilitat espacial no sigui un desig bonic en una conferència TED, sinó una realitat tecnològica.

S’han rebut propostes d’universitats, startups, enginyers friquis i ments creatives de tot el món. En dues categories: prototips reals que podrien funcionar a la Lluna i “bessons digitals”, és a dir, simulacions virtuals de com funcionaria un sistema de reciclatge lunar complet. El premi? Reconeixement, impacte global… i mol bitlletts diners.

Però la història no acaba aquí. Perquè si això funciona, si realment algú aconsegueix reciclar residus humans en condicions lunars, les aplicacions a la Terra podrien ser brutals. Tant en gestió de residus extrems com en situacions d’emergència, zones de conflicte o llocs remots on fer una depuradora sembla ciència-ficció.

Així que potser, la merda que vam deixar fa mig segle no és un error… sinó una oportunitat. Una prova del que pot passar quan la necessitat apreta i la creativitat es desferma.

I sí, potser el futur de l’exploració espacial comença amb una bona gestió d’excrements.

Ara ja ho saps: la Lluna crida, però no només vol coets. Vol solucions. Vol neteja. Vol enginy.

Vol que algú converteixi la merda en futur.

T’hi apuntes?

La Lluna recicla la seva merda. I tu encara no reculls la del teu gos?

Amb aquesta notícia, no sé tu, però jo vaig pensar una cosa molt clara:

Aquest cartell és boníssim per recollir caques.

Sí, sí. Per posar-lo en places, carrers, parcs, racons on cada dia et trobes un festival marró. Perquè la Lluna tindrà 96 bosses, però aquí baix n’hi ha milers. I no les va deixar cap astronauta, no… les deixa gent que no sap que portar gos no et converteix en rei del barri.

Així que he fet un cartell.

I ja que el tinc fet, el deixo aquí. Per si el vols imprimir, plastificar i enganxar allà on faci falta. A la porta del teu veí. A l’arbre del parc. A la farola del costat de la caca. Allà on pugui fer servei.

També deixo un QR que porta directe a aquest post, perquè si algú no sap de què va la cosa… que ho sàpiga. Que s’informi. Que rigui una mica. O que s’enfadi, si vol. Però sobretot, que reculli.

Perquè mira, si a la Lluna volen reciclar la merda, aquí podem començar per no deixar-la tirada.

Cartell recull la teva caca

inici escolar 2025-26

Famílies, preneu nota: el curs 2025-26 arrenca el 8 de setembre

El Departament manté l’avançament del calendari tot i les demandes per iniciar les classes després de la Diada

El pròxim curs escolar a Catalunya arrencarà el 8 de setembre de 2025 per a infantil, primària i ESO, segons ha confirmat la consellera d’Educació, Esther Niubó, al Parlament. Aquesta data, validada pel Consell d’Educació de Catalunya i avançada als sindicats fa dos mesos, s’estableix oficialment malgrat l’oposició sindical.

Calendari escolar 2025-2026: dates clau d’inici de curs

  • 8 de setembre: inici de classes per a infantil, primària i ESO
  • 12 de setembre: inici de batxillerat i formació professional
  • 15 de setembre: ensenyaments artístics i esportius
  • 22 de setembre: escoles d’adults i escoles oficials d’idiomes

Segons la consellera, començar el 8 de setembre garanteix “estabilitat”, afavoreix la planificació dels equips docents, facilita l’acollida del professorat nou i contribueix a una millor conciliació familiar. També ha anunciat que es volen avançar els nomenaments docents a principis de juliol, per tal que els centres puguin preparar el curs amb més antelació.

Rebuig dels sindicats i direccions

Els sindicats educatius i les juntes de direccions continuen criticant l’avançament del curs, exigint que comenci després de la Diada —concretament el 12 de setembre— per garantir un millor marge de preparació. Asseguren que l’avançament iniciat el 2022 no ha comportat millores pedagògiques ni de resultats acadèmics.

Aquest conflicte no és nou. Des que el Departament va introduir l’avançament del calendari escolar, la mesura ha estat motiu de mobilitzacions i vagues. Tot i l’intent del 2023 d’establir un criteri fix (el quart dia feiner de setembre per a l’inici del curs), aquest no s’ha aplicat de forma constant.

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Hi ha una cosa que em fascina des de petit: la ciència. Amb o sense ficció.
Els animals.
La història.

I tot el que tingui pinta de “Jurassic Park”, em posa les orelles de punta.
I aquesta setmana… aquestes orelles han tremolat.

Tres cadells.
Ròmul, Rem i Khaleesi.
No, no és una sèrie nova de Netflix.
Són llops blancs.

I no, tampoc són llops de veritat.
O no del tot.

Els ha presentat una empresa anomenada Colossal Biosciences.
I segons ells, són el primer exemple de desextinció animal de la història.
Així, tal qual. Sense avisar.

Però els científics diuen que no.
Que això no és una resurrecció, sinó un híbrid.
Una mena de llop gris tunejat genèticament per semblar-se a un llop gegant extint fa més de 10.000 anys.

Sí, el famós dire wolf de la Casa Stark.

Els han creat amb ADN antic, d’unes dents i un crani prehistòrics.
Els han gestat en gosses domèstiques.
I han aconseguit treure tres bèsties que, a primera vista, semblen sortides directament de Ponent.

Però no són llops terribles.
Són una altra cosa.
Un Frankenstein genètic.
Un intent.

La veritat?
No em sorprèn.

Aquesta gent també té entre mans el projecte de “resucitar” mamuts llanuts.
Volen que torni el dodo. (Personalment, sempre m’ha fascinat aquest ocell)
Fins i tot s’han plantejat el llop marsupial.

I ho fan amb una tecnologia tan puntera que fa por.
Edició genètica amb CRISPR, ADN antic recuperat de restes fòssils, gestació en úters artificials…
Si fa vint anys això ho veies al cinema, ho etiquetaves com a ciència-ficció.

Ara, és la realitat.

El que abans eren fòssils ara tenen data de naixement.
I potser, d’aquí pocs anys, podrem veure un mamut pasturant per la tundra.
O un dodo caminant per un laboratori de Boston.

Sona bé, oi?

Però també hi ha dilemes.
Molts.

Què passa amb l’ètica?
Amb els ecosistemes?
Amb els diners que es gasten en tot això mentre hi ha espècies vives que estan desapareixent avui?

Els experts ho diuen clar: abans de jugar a ser déus, potser caldria cuidar millor el que ja tenim.
Potser és més urgent protegir els elefants asiàtics que gastar mil milions en fer-los companyia genètica del passat.

I tenen raó.
Però…

A mi, que soc de ciència, de bèsties i d’històries antigues, aquestes coses em remouen.
Perquè imagina-t’ho.

Obrir un dia el diari i veure que un grup de científics ha aconseguit portar de tornada un animal que fa milers d’anys que no trepitja la Terra.
És màgia.
És terror.
És fascinació.
Tot alhora.

I encara que no sigui un llop gegant de debò…
…només el fet que algú estigui tan a prop de fer-ho ja és brutal.

Estem vivint el principi del Jurassic Park real.
Sense Spielberg.
Sense velociraptors (de moment).

Però amb el mateix vertigen.

I sí… potser res tornarà mai com era.
Però ves que un dia no miris per la finestra…
…i vegis un mamut.

I llavors pensaràs:
“Merda. No era ficció.”

Missió panda a l’Àfrica

Missió panda a l’Àfrica

Missió panda a l’Àfrica’: una aventura salvatge amb amistat, coratge i molta acció

Missió panda a l’Àfrica és una trepidant pel·lícula d’animació que ens convida a seguir el viatge èpic d’un petit panda decidit a tot per rescatar la seva millor amiga: una dragona segrestada a l’altra punta del món. Aquesta producció internacional, dirigida per Richard Claus i Karsten Kiilerich, combina humor, acció i emoció mentre el protagonista travessa continents, explora deserts i selves, i s’enfronta a ferotges hipopòtams, astutes hienes i poderosos goril·les.

Missió panda a l’Àfrica

Darrere la seva aparença adorable, el nostre jove panda demostra una determinació extraordinària, fent d’aquesta història un cant a l’amistat incondicional i al valor de superar les pors per ajudar els qui estimem. Amb una animació colorista i una narració plena de girs inesperats, Missió panda a l’Àfrica és una pel·lícula ideal per a tota la família, doblada al català i carregada de valors i emocions que deixaran empremta.

Tràiler en català Missó Panda a l’Africa