Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Articles

Avui Diumenge Eclipsi total de Lluna: quan i com veure la “Lluna de sang” des de casa teu

Avui, 7 de setembre no et busquis excuses. Ni pelis ni series, ni el sopar del diumenge, ni “estic cansat que dilluns treballo”, ni “demà comença el cole”. Oblida-ho. Perquè la Lluna es posarà vermella, i això no passa cada dos dies.

I no parlem d’una lluna plena qualsevol. És l’última de l’estiu. L’adéu al bon temps, als vespres llargs i a la cervesa a la terrassa. I ho farà amb estil: pintada de vermell, com si la Terra li hagués apagat el llum i deixat només el foc de fons.

La Terra es posarà entre el Sol i la Lluna. L’ombra del nostre planeta cobrirà el satèl·lit. I allò que normalment és brillant i blanc, es convertirà en una esfera vermella, amb tons que poden anar del taronja suau al vermell fosc. És el que tothom anomena “Lluna de sang”. I sí, fa posar la pell de gallina.

Els horaris clau des de Catalunya

L’eclipsi té un punt especial. La Lluna sortirà ja dins de la fase total. Això vol dir que, quan aixequis la vista, no veuràs una lluna rodona i lluminosa… sinó un cercle vermellós, com sortit d’una pel·lícula.

Horaris exactes segons província:

  • Barcelona: 20.12 h
  • Girona: 20.09 h
  • Lleida: 20.23 h
  • Tarragona: 20.15 h

La fase total durarà fins a les 20.53 h. A partir d’aquí, la Lluna recuperarà brillantor. I cap a les 22.00 h ja lluirà com sempre. Però el primer impacte, quan surti ja tenyida de vermell, és el que farà que la recordis tota la vida. 😍

On veure-la millor

No hi ha misteri: necessites un horitzó est net. Sense edificis. Sense muntanyes tapant. I, si pot ser, lluny dels llums de la ciutat.

Alguns punts que són aposta segura:

Girona i Costa Brava: cales de Cadaqués, Begur o Sant Antoni de Calonge. Veure la Lluna sortir vermella sobre el mar és d’aquelles postals que no oblides.

Barcelona i Maresme: platges de Montgat, Arenys o Calella. I si vols quelcom diferent, puja al Tibidabo i gaudeix d’una vista urbana amb l’eclipsi de fons.

Tarragona i Delta de l’Ebre: platges infinites de l’Ampolla o Sant Carles de la Ràpita. Horitzó net i ampli.

Lleida i Pirineu: Serra del Montsec, Parc Nacional d’Aigüestortes o Montsec d’Ares, on hi ha l’Observatori Astronòmic. Un dels cels més nets d’Europa.

Cap perill, només plaer.

Un eclipsi de Lluna no té res a veure amb un eclipsi de Sol. No hi ha risc per la vista. Pots mirar-lo directament sense filtres.

Ara bé, si vols fer-ho amb més detall:

Prismàtics per veure tonalitats i relleus.

Telescopi si ets dels que gaudeix buscant cràters i vores.

Càmera amb trípode si vols immortalitzar-la.

Per què es torna vermella?

El secret és l’atmosfera. La Terra bloqueja la llum directa del Sol, però part d’aquesta llum es filtra, es refracta i arriba a la Lluna. I com que travessa molta atmosfera, es tenyeix de vermell, igual que quan veiem una posta de sol.

Això explica que cada eclipsi tingui una intensitat diferent. Pols, núvols o partícules poden fer que la Lluna es vegi més vermell fosc o més taronja suau. És la natura jugant amb la seva paleta de colors.

Eclipsis i llegendes

Els eclipsis de Lluna sempre han estat misteriosos.

Els maies i els xinesos els veien com presagis de desastres.

A l’Edat Mitjana es vinculaven amb guerres o fams.

A Catalunya, la tradició popular parlava de collites difícils o canvis de temps quan la Lluna es tenyia de vermell.

Avui sabem que no hi ha cap mal presagi. Però l’encant de veure-la, de sentir que formes part d’una història que ve de segles, continua viu.

Trucs per fotografiar-la

Si vols fer fotos que triomfin a Instagram o quedin per a la posteritat:

  1. Trípode sí o sí. Les mans no serveixen.
  2. Mode manual: ISO baix (100-200) i velocitat lenta (1-5 segons).
  3. Enfoc a l’infinit per tenir nitidesa.
  4. Inclou paisatge: un castell, un campanar o la línia del mar. La foto serà molt més potent.
  5. Apps astronòmiques com Stellarium o SkySafari per saber exactament per on sortirà la Lluna al teu poble o ciutat.

I el proper eclipsi?

No et confiïs. El del 7 de setembre de 2025 és especial.

El 28 d’agost de 2026 n’hi haurà un altre… però només parcial. I el següent eclipsi total completament visible des de Catalunya no arribarà fins al 2032.

En resum: aquest és el moment. O el veus ara, o t’esperes set anys.

Final que no oblidaràs

El 7 de setembre no tens una cita qualsevol. Tens una cita amb el cel. I no val dir que no hi pots anar.

No cal ser astrònom. No cal tenir telescopi. Només cal aixecar la vista, oblidar-te del mòbil i deixar que la natura et regali un dels seus espectacles més intensos

Si ets a la platja, a la muntanya o al terrat de casa, dona’t aquest luxe. La Lluna vermella és de les coses que t’expliques després amb un somriure.

I si no la mires? Doncs res. Et perdràs un dels fenòmens més bèsties dels pròxims anys. Seran les teves costums… i jo les respectaré. Però no saps el que et perdràs.

Marketing amb propòsit com fer créixer el teu projecte local amb estratègia digital creativa

Marketing amb propòsit: com fer créixer el teu projecte local amb estratègia digital creativa

La història de la Maria i la seva botiga de pastissos no és diferent de la de molts projectes petits que neixen d’una passió. Però també és la història de com molts negocis es queden estancats perquè no expliquen bé qui són ni per què fan el que fan.

Un bon producte no ven sol. I a internet, menys.

La Maria ho va entendre quan portava mesos fent pastissos boníssims, però amb poques comandes. Perquè el que et porta fins a obrir la persiana, no és el mateix que el que fa sonar la caixa.

I aquí entra el marketing amb propòsit.

Un projecte amb ànima connecta més

Quan un projecte local explica la seva història, la gent s’hi enganxa. I si ho fa amb ànima, encara més.

Però explicar la teva història no és dir que fas “productes de qualitat”. Això ho diu tothom.

La clau és fer-ho amb autenticitat. Que quan et llegeixin, et vegin. Que quan et vegin, et recordin. I que quan et recordin, et triïn.

La Maria va començar a explicar qui era. No només la recepta de la coca de poma de Girona, sinó per què li recordava els diumenges amb l’àvia. Va pujar un vídeo casolà, mal gravat però sincer. I va petar-ho.

La gent no compartia el vídeo per la coca. El compartien perquè els feia sentir alguna cosa.

La diferència entre anunciar i connectar

Posar anuncis no és fer marketing. Fer marketing és tenir una estratègia que et faci créixer.

Quan crees contingut que explica qui ets, com treballes, què t’inspira, qui t’ajuda… no només vens. Crees vincle. I això val molt més que un clic.

La Maria va començar a fer petites càpsules a Instagram. Cada vídeo un pastís. Cada pastís, una història.

El vídeo que més va funcionar no va ser el del “pastís triple xocolata 70% cacau”. Va ser el d’un pastís de iogurt que li havia sortit malament.

“Avui el pastís ha quedat pla com una sabata. Però demà ho tornem a intentar.”

Aquest post va rebre més comentaris que cap altre.

Perquè la gent connecta amb la imperfecció. Amb l’autenticitat. Amb la veritat.

El poder d’una comunitat que t’estima

Un negoci petit no necessita milers de seguidors. Necessita un grup de persones que l’estimin i el recomanin.

Però això no passa per art de màgia. Cal cuidar aquesta comunitat. I això vol temps, constància i ganes de fer-ho bé.

La Maria va crear una newsletter. Res de textos llargs ni ofertes cada dos per tres. Una història curta cada dijous, una recepta, un detall. I la gent esperava el correu com qui espera la coca de Sant Joan.

“Hola, avui no tinc recepta. Tinc una confessió: he menjat mig pastís abans de treure-li la foto per xarxes. La part bona? Estava boníssim.”

Aquest tipus de missatges creen vincles. I sí, també venen.

El moment de passar de “m’encanta el que faig” a “venc més i millor”

Moltes persones que tenen un projecte petit cauen en la trampa de pensar que “fer-ho amb amor” és suficient.

I sí, fer-ho amb amor és genial. Però vendre-ho bé és imprescindible.

Aquí és on entren en joc les eines del Growth Marketing i el Growth Hacking.

El primer et fa créixer a llarg termini. El segon, et permet provar idees ràpides i veure què funciona.

Un exemple? La Maria va crear un formulari on la gent podia deixar el seu aniversari. El dia del seu cumple, rebien un correu amb un descompte i un missatge personalitzat.

Van augmentar un 27% les comandes en dates d’aniversari.

Una acció senzilla. Gratuïta. I potent.

La importància de tenir algú al teu costat que en sàpiga

Una de les millors decisions de la Maria va ser buscar un consultor de marketing digital.

No per fer-li tot. Sinó per ajudar-la a decidir, a entendre què funcionava i què no. A no perdre temps en el que no aportava valor.

Perquè no cal estar a totes les xarxes. Ni fer mil vídeos al dia. Ni copiar el que fan les grans marques.

Cal fer el que funciona per a tu. Per al teu públic. Per al teu pressupost.

I això, sovint, no ho veus sol.

Un bon consultor et fa pensar. Et fa preguntes. Et desafia. I t’ajuda a créixer amb sentit.

Vendre no és enganyar. És explicar bé.

Hi ha qui té por del marketing. Que si manipula, que si exagera, que si ven fum.

Però vendre no és enganyar. És explicar bé.

Quan tens un bon producte, una bona història i ganes de fer-ho bé… no vendre és gairebé un pecat.

Perquè la gent et necessita. Només que no ho sap. Encara.

I si no ho expliques bé, no ho descobriran mai.

El que li va passar a la Maria pot passar-te a tu

Va començar amb il·lusió. Després va dubtar. Després va aprendre. I avui ven el doble, treballa millor i, sobretot, se sent acompanyada.

El seu marketing té ànima. Té propòsit. Té sentit.

No fa servir frases de llibre. No fa servir trucs. Fa servir veritat.

I això, en un món ple de filtres, brilla com un pastís al forn quan l’obres i fa olor de casa.

Així que si tens un projecte local…

– Deixa de publicar només fotos boniques.

– Comença a explicar qui ets.

– Prova coses noves cada setmana.

– Crea una comunitat petita però fidel.

– I si no saps per on començar, demana ajuda.

Perquè un projecte amb propòsit, amb estratègia i amb ganes de millorar, pot arribar molt lluny.

Encara que comenci en un poble petit. Amb una cuina petita. I un somni gran.

que fer aquest cap de setmana Girona

Perseids 2025 a Catalunya: la guia definitiva per gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Un espectacle únic al cel d’agost

Cada estiu, el firmament ens regala un dels espectacles més impressionants de l’any: les Perseids, conegudes popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Milers de persones surten de casa a la recerca d’un cel fosc per veure com desenes d’estrelles fugaç travessen la nit. El 2025, el màxim d’activitat arribarà la nit del 12 al 13 d’agost, amb fins a un centenar de meteors per hora, tot i que la llum de la Lluna podria restar visibilitat als més febles.

Què són les Perseids?

L’origen científic

Les Perseids són una pluja de meteors provocada pel pas de la Terra a través dels fragments del cometa Swift–Tuttle. Quan aquestes petites partícules entren a gran velocitat a l’atmosfera, es cremen i creen les famoses traces de llum que anomenem estrelles fugaç. El seu nom prové del fet que semblen venir de la constel·lació de Perseu.

Per què “llàgrimes de Sant Llorenç”?

El nom popular està lligat a la festivitat de Sant Llorenç, que se celebra el 10 d’agost. Segons la tradició, aquestes estrelles són les llàgrimes que el sant va vessar en el moment del seu martiri.

Quan es poden veure?

La pluja de Perseids és visible des de finals de juliol fins a finals d’agost, però el moment de màxima intensitat serà la matinada del 12 al 13 d’agost de 2025. Els millors moments per observar-les són entre les 2 i les 5 del matí, quan el radiant (el punt del cel d’on semblen provenir) és més alt i el nombre de meteors visibles augmenta.

Consells per observar-les millor

Allunya’t de la contaminació lumínica

Les ciutats i pobles grans tenen massa llums artificials. Busca zones rurals, de muntanya o de costa amb horitzó obert i cel fosc.

Adapta la vista a la foscor

Triga uns 20-30 minuts a acostumar-se, així que evita mirar pantalles o llums brillants durant aquest temps.

Mira amb comoditat

Estira’t a terra o en una hamaca i observa el cel sense pressa. Les Perseids apareixen de forma aleatòria, així que la paciència és clau.

Porta roba d’abric i beguda

Fins i tot a l’agost, les matinades poden ser fresques. Una manta o jaqueta faran l’experiència més agradable.

Millors llocs de Catalunya per veure les Perseids

Parc Astronòmic del Montsec

A la Noguera, és un dels millors llocs d’Europa per observar el cel nocturn, amb certificació Starlight i activitats guiades.

Muntanyes de Prades i Serra de Montsant

A cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, és la zona protegida de cel fosc més gran del continent. Ideal per combinar natura i astronomia.

Albanyà, a l’Alt Empordà

Amb el seu observatori i planetari digital, ofereix experiències astronòmiques úniques i allotjaments envoltats de natura.

Cap de Creus

La combinació de mar i cel estrellat crea un escenari màgic per veure les llàgrimes de Sant Llorenç.

Altres racons recomanats

La Mussara, Mont-ral, Farena, la Vilella Alta, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp o el Parc Nacional d’Aigüestortes són llocs ideals per gaudir de l’espectacle.

Idees per fer de la nit una experiència especial

Escapada rural

Passa el cap de setmana en una casa rural al Montsec o a Prades i aprofita per fer senderisme i tastar productes locals.

Observació a la platja

Lloga una barca petita o simplement porta una tovallola a una cala del Cap de Creus o de la Costa Brava i observa les estrelles des del mar.

Activitat en família

Albanyà o l’Observatori Fabra a Barcelona ofereixen activitats divulgatives perquè els més petits descobreixin l’astronomia d’una manera amena.

Per què val la pena veure-les?

Les Perseids no són només un fenomen astronòmic; són també un moment per desconnectar, compartir amb amics o família i recordar com de petit és l’ésser humà davant la immensitat de l’univers. Són un espectacle gratuït, que no requereix telescopi i que ens connecta amb una tradició que porta segles captivant persones arreu del món.

Aixeca la vista aquest agost

Aquest agost, prepara’t per aixecar la vista i deixar-te captivar per les llàgrimes de Sant Llorenç. Catalunya té espais privilegiats per veure-les i, amb una mica de planificació, viuràs una nit que quedarà gravada a la memòria. Busca un bon lloc, espera la foscor, i gaudeix del ball de llum més bonic de l’estiu.

luna esturion

La Lluna Plena d’aquest dissabte 9 d’agost a Catalunya

Aquest cap de setmana el cel ens regalarà un dels espectacles astronòmics més esperats de l’any: la Lluna Plena del mes d’agost, coneguda tradicionalment com la Lluna del Esturió. Però aquest 2025, no vindrà sola: estarà acompanyada d’una alineació planetària espectacular i de l’inici de la pluja d’estrelles Perseides. Tot plegat, una oportunitat única per connectar amb l’univers i gaudir d’un capvespre de màgia i ciència.

Quan i com veure la Lluna Plena d’agost

La Lluna arribarà a la seva fase plena el dissabte 9 d’agost, però l’espectacle serà visible tant la nit del divendres 8 com la del dissabte 9. Així que no cal posar el despertador: la millor hora per observar-la serà al vespre i durant tota la nit.

En aquesta ocasió, la Lluna es trobarà a la constel·lació de Capricorn, creant un escenari visual molt particular des de qualsevol punt d’Europa, i especialment visible des de Catalunya si els núvols ho permeten.

Què fa tan especial aquesta Lluna?

Tot i que no serà una Superlluna (és a dir, no estarà especialment a prop de la Terra), aquest 9 d’agost la Lluna estarà envoltada per sis planetes visibles: Saturn, Júpiter, Venus, Urà, Neptú i Mercuri. Aquesta alineació no és habitual i només es produeix en determinats moments de l’any. Si disposes d’un petit telescopi o prismàtics, podràs distingir clarament alguns d’aquests planetes.

A més, dos dies després, el 12 d’agost, arribarà el pic de la pluja de meteorits de les Perseides, però la llum de la Lluna (encara gairebé plena) en dificultarà una mica la visió. Això no vol dir que no puguis veure’n cap: les bales de foc més brillants poden creuar el cel malgrat la llum lunar.

Per què es diu “Lluna del Esturió”?

Aquest nom prové de les tribus nadiues americanes, que associaven aquesta lluna al moment de màxima pesca d’esturions als Grans Llacs. L’esturió és un peix prehistòric, considerat un “fòssil vivent”, que pot viure més de 100 anys i arribar a pesar 90 quilos. El seu nom dona un aire mític i natural a aquesta fase lunar.

També rep altres noms en diferents cultures:

  • Lluna de les Herbes (Wicca)
  • Lluna de les Cereses Negres (nadius nord-americans)
  • Lluna Vermella (pel to que pot adquirir quan és baixa a l’horitzó)
  • Luna de Raksha Bandhan (a l’Índia, on coincideix amb el festival dels llaços fraternals)

Consells per gaudir-la al màxim

  • Tria un lloc fosc, allunyat de la contaminació lumínica urbana.
  • Observa a partir del vespre, quan la Lluna comenci a pujar per l’horitzó.
  • Porta prismàtics o un telescopi petit: encara que no sigui imprescindible, et permetrà veure detalls del relleu lunar i dels planetes propers.
  • Instal·la una app d’astronomia com “Sky Tonight” per identificar fàcilment els planetes i constel·lacions visibles.
  • Fotografia-la amb trípode i mode nocturn: el reflex platejat sobre el mar, les muntanyes o les teulades pot donar imatges espectaculars.

La lluna plena i l’impacte emocional

La Lluna Plena no només fascina als astrònoms. Moltes persones asseguren que aquesta fase lunar accentua les emocions, l’insomni o la creativitat. Tant si creus en els efectes lunars com si no, no es pot negar que hi ha una connexió ancestral entre els humans i aquest satèl·lit que ens acompanya des del principi dels temps.

L’astrologia també hi diu la seva: en aquesta ocasió, la Lluna estarà en Capricorn, un signe relacionat amb l’estabilitat, la responsabilitat i l’autocontrol. Això podria afavorir reflexions profundes, tancament de cicles o decisions madures.

El duel còsmic: Lluna Plena vs. Perseides

Cada agost, el cel ens ofereix una de les pluges d’estrelles més espectaculars: les Perseides, conegudes com les “llàgrimes de Sant Llorenç”. Enguany, el punt màxim serà la nit del 11 al 12 d’agost, però la llum gairebé plena de la Lluna pot eclipsar les més dèbils.

Tot i així, encara es podran veure els meteorits més brillants, especialment cap a la matinada quan la Lluna comença a pondre’s. I si tens la sort que la Lluna quedi darrere d’un edifici, muntanya o arbre des del teu punt d’observació, podràs gaudir encara més del cel estrellat.

Properes cites astronòmiques

Després d’aquesta Lluna Plena, la propera serà la Lluna del Blat de Moro, el 7 de setembre. I si esperes una Superlluna, marca el calendari: la del 7 d’octubre serà un 6,6% més gran i un 13% més brillant que una Lluna plena mitjana.

La Lluna del Esturió d’aquest 2025 no és una Lluna qualsevol. Coincideix amb una alineació planetària poc freqüent, precedeix una pluja d’estrelles i ens recorda la connexió ancestral entre l’ésser humà i l’univers. És una nit perfecta per desconnectar de les pantalles i reconnectar amb el cel.

Tant si ets un amant de l’astronomia com si només vols una excusa per fer una escapada nocturna sota les estrelles, no deixis passar aquest cap de setmana. La natura ens regala màgia. Només cal mirar amunt.

El negre té nom

El negre de Banyoles: quan el racisme es disfressava de ciència i patrimoni

Aquesta és una d’aquelles històries que et fan tancar la boca. Perquè potser la coneixies. O potser te l’havien explicat per sobre, com si fos una anècdota curiosa d’un museu de poble. Doncs no. No és una anècdota. És una vergonya. Una vergonya viva. Amb nom i cognoms. Es deia Molawa VIII i va ser tractat com un objecte.

No era un boiximà de Botswana. Era un cap tribal de Sud-Àfrica. I duia pantalons i jersei. No taparrabos ni llança. Això és el que li van posar quan el van dissecar. Per fer-lo més salvatge, més exòtic. Més venible. Li van enfosquir la pell amb betum. I el van portar a Europa. L’havien robat la mateixa nit del seu enterrament. Va acabar a Banyoles, al Museu Darder. I allà va estar, durant dècades, exposat com un animal. Com un trofeu. Com un tros de carn negre que podies mirar darrere un vidre.

El negre de Banyoles.

De petit, el museu em fascinava. Ho reconec. I ningú em va fer veure, que jo recordi, què significava realment allò que veien els meus ulls. Però allò era racisme.

Això no és ciència. Això és racisme dissecat.

El documental “El negre té nom” de Fèlix Colomer ho explica tot. Amb detalls. Amb noms. Amb testimonis reals. I amb una dosi de veritat que fa mal. Perquè no és només la història de Molawa. És la història d’un poble que el va convertir en icona. D’una societat que va preferir callar. D’una administració que va mirar cap a una altra banda i pixaven marcant territori.

Però també és la història d’un home: Alphonse Arcelin. Un metge de Cambrils, d’origen haitià, que va decidir plantar cara. Sol. Contra tots. Va alçar la veu. Va escriure, va denunciar, va recollir suports. La seva lluita va arribar a la UNESCO. Va aconseguir que el 2000 retiressin el cos de l’exhibició. Va guanyar. O no del tot.

Perquè mentre Banyoles cobrava una pila de milions de pessetes per renovar el museu i netejar la seva imatge preolímpica, Arcelin ho perdia tot. Els comptes. La casa. La parella. I la vida. Va morir exiliat.

Molawa va ser enterrat a Botswana. No era el seu país. Però ho van fer amb honors. Amb música. Amb llàgrimes. Amb déu mil persones. Però només hi van arribar quatre ossos i un crani. La resta del cos, la pell, les ungles… Encara avui ningú sap on para. O no ho volen dir. Encara pot estar en alguna lleixa tancada amb clau, en una col·lecció privada. Potser torna a ser per Girona. No ho sabrem. O, amb un toc de ciència-ficció, potser reposa en el ministeri del temps, com en aquella sèrie. Però aquesta història no és ficció. És real. I encara punxa.

Aquest documental t’engega un mirall a la cara. I et pregunta: i tu, què hauries fet? Perquè encara hi ha gent que diu que no era racista. Que és patrimoni. Que s’hi havia d’haver quedat. És dur. Però real. I calia explicar-ho.

Felicitats als creadors. Gràcies per posar-li nom. Per dir les coses pel seu nom. I si tu que llegeixes això encara no l’has vist, ja trigues.

Està tv3 a la carta. I es gratis.

Tràiler El negre té nom

Descobreix Navarra desde Girona

Descobreix Navarra com no ho has fet mai (sortint des de Girona)

Girona i Navarra no tenen res a veure.

I potser, precisament per això, tenen molt a veure.

Una és delicada, amb aroma de flors, de pedra humida i ponts que aguanten la història.

L’altra és brava, de bota i foc, de verd intens i carrers que bateguen fort.

I tu, que t’ho mires des del sofà o assegut davant de l’ordinador de l’oficina… potser et mereixes respirar aquesta combinació impossible.

Perquè fer aquest viatge no va de “fer turisme”.

Va de sentir Girona des d’on no és Girona.

I veure Navarra amb ulls que encara oloren Onyar i Ter.

Això és el que proposa Viatges Rovira: una escapada privada, cuidada, a un preu que no fa por. D’aquells que si no ho agafes, després et pica. I molt.

Amb tot organitzat.

Tot.

Amb calma.

Sense aquella sensació de “anem com a rucs amunt i avall”.

Aquí vas com una reina.

O com un rei, amb o sense cabells.

No es tracta només de veure pobles bonics. Se’n veuen.

Ni només de tastar vi. Se’n beu. I bo.

Ni només de menjar. Que menjaràs, i et lleparàs els dits com un senglar davant un plat d’embotits.

Va de desconnectar com fa anys que no ho fas.

Va de mirar paisatge i recordar-te a tu mateix que viure és això.

Una escapada que et costa menys que un cap de setmana tonto a Barcelona.

Amb el plus que no et cal aguantar ningú fent el turista intens ni esperar dues hores al restaurant de moda per acabar menjant xoriço amb espuma de res.

Viatges Rovira sap fer-ho.

Porta anys traient somriures a gent que no sabia que en tenia.

I aquest viatge de Girona a Navarra és una petita obra d’art.

Pels que volen regalar-se temps, no souvenirs.

Per qui vol tornar més viu, no més cansat.

Vols detalls?

Pregunta. Escriu. Posa’t en marxa.

No sigui que et quedis amb les ganes.

Perquè les ganes, si no es viuen, es tornen frustració. I després vas pel món amb cara d’haver menjat llimones.

Reserva. I viu-ho.

Viatge tot inclòs i privat de Girona a Navarra

PD: Si t’esperes massa, algú altre agafarà la teva plaça. I després vindran les llàgrimes.

Viatges Rovira

La nova bèstia de Kawasaki - ni és moto ni és animal

La nova bèstia de Kawasaki: ni és moto ni és animal

No sabem què és real i què és ficció. I la veritat? Tampoc importa massa.

Vivim en una època estranya. On pots veure un unicorn mecànic cavalcant muntanyes en un vídeo de YouTube i creure que és un somni. I després sortir al carrer, veure un cotxe sense conductor i preguntar-te si t’has pres el cafè amb LSD.

Això és el que m’ha passat amb el CORLEO. El nou prototip de Kawasaki.

Un robot amb potes. Però que es munta. Que salta. Que escala. Que es desplaça com si fos un cavall salvatge, però fet de ferro, hidrogen i enginy japonès.

I sí. És real. o ficció… ens creurem a Kawasaki. 😛

Però costa creure-ho. Perquè no sembla del nostre món.

Mentre altres empreses estan obsessionades amb fer robots amb cara d’humà, que fan salutacions ridícules o ballen malament al ritme d’una música que sembla de funeral de TikTok… Kawasaki ha fet el contrari.

Ha creat una mena de bèstia metàl·lica. Una fusió entre moto i animal. Que respira tecnologia i sembla treta directament d’un videojoc futurista. (Literalment, s’han inspirat en Horizon: Zero Dawn).

CORLEO és això: una idea esbojarrada que funciona.

Porta un motor de 150 cc. Va amb hidrogen. Té quatre potes. Amb peülles de cautxú, antilliscants, que amortigüen salts i adapten el cos a terrenys impossibles.

No camina.
Cavalca.

No roda.
Salta.

No sembla un producte.
Sembla un personatge.

Té pantalla incorporada. T’indica el nivell d’hidrogen, la ruta, el centre de gravetat i —no és broma— es controla amb el cos. O sigui, no amb botons, sinó amb tu. Et puges i el domini és físic.

Una mena de fusió entre tu i la màquina.
Entre l’instint i la intel·ligència artificial.

Ara bé, encara és un prototip. No es ven. No se sap si correrà molt, ni si podràs pujar l’Everest amb ell. Tampoc si serà útil per portar la canalla a l’escola o per fer un delivery amb estil.

Però tampoc importa.

Perquè CORLEO no és només un prototip. És un missatge.

És Kawasaki dient: “Eh, nosaltres també sabem flipar. Però en lloc de fer robots que et serveixen un cafè, fem màquines que et porten al cim”.

Un cavall mecànic.
Una moto de quatre potes.
Una metàfora d’on va el món.

Perquè potser d’aquí a deu anys no conduirem cotxes, sinó que muntarem bèsties d’acer que salten entre ciutats.

Potser el futur no el caminaràs.
El cavalcaràs.

Mira aquest vídeo. I prepara’t.

CARTELL RECULL LA TEVA CACA GOS

La Lluna està plena de secrets. I també de merda humana

La Lluna no està tan neta com sembla.

Allà, entre cràters i somnis d’exploració, hi ha 96 bosses de merda humana. Literalment. Les van deixar els astronautes de les missions Apol·lo per fer lloc a les mostres lunars. Una decisió pràctica fa més de cinquanta anys. Però ara… és un problema. I un de merda, mai millor dit.

La NASA, que no és d’amagar-se, ha decidit fer-hi front amb una proposta tan futurista com econòmicament llaminera: 3 milions de dòlars per a qui trobi una solució per reciclar aquella deixalla biològica. El concurs es diu “LunaRecycle Challenge”, i busca ments brillants que converteixin excrements, orina i vòmit en recursos útils com aigua potable, energia, fertilitzants o materials de construcció.

Sí, estem parlant de transformar caca en maons lunars.

Perquè quan vols establir una base permanent a la Lluna, no pots dependre d’enviar subministraments cada dos per tres des de la Terra. Cal reaprofitar-ho tot. Fins i tot el que fa fàstic. I resulta que aquella merda conté nutrients, matèria orgànica i potencial energètic. O sigui, or marró en estat pur.

La cosa va ser així: durant les missions Apol·lo, cada quilo comptava. Si volies portar pedres lunars cap a casa, havies de deixar enrere alguna cosa. I com que la NASA no tenia cap ganes de pagar el transport de tornada per unes bosses plenes de residus, van quedar allà. 96 exactament. Una mica d’història orgànica escampada per la superfície lunar.

Ara, amb la mirada posada en el programa Artemis i la futura colonització de l’espai, això no cola. No podem repetir la jugada. I encara menys podem permetre que el primer habitatge extraterrestre tingui un problema d’escombraries acumulades.

Per això, aquest repte no és només per netejar el passat, sinó per construir el futur. Un futur en què la sostenibilitat espacial no sigui un desig bonic en una conferència TED, sinó una realitat tecnològica.

S’han rebut propostes d’universitats, startups, enginyers friquis i ments creatives de tot el món. En dues categories: prototips reals que podrien funcionar a la Lluna i “bessons digitals”, és a dir, simulacions virtuals de com funcionaria un sistema de reciclatge lunar complet. El premi? Reconeixement, impacte global… i mol bitlletts diners.

Però la història no acaba aquí. Perquè si això funciona, si realment algú aconsegueix reciclar residus humans en condicions lunars, les aplicacions a la Terra podrien ser brutals. Tant en gestió de residus extrems com en situacions d’emergència, zones de conflicte o llocs remots on fer una depuradora sembla ciència-ficció.

Així que potser, la merda que vam deixar fa mig segle no és un error… sinó una oportunitat. Una prova del que pot passar quan la necessitat apreta i la creativitat es desferma.

I sí, potser el futur de l’exploració espacial comença amb una bona gestió d’excrements.

Ara ja ho saps: la Lluna crida, però no només vol coets. Vol solucions. Vol neteja. Vol enginy.

Vol que algú converteixi la merda en futur.

T’hi apuntes?

La Lluna recicla la seva merda. I tu encara no reculls la del teu gos?

Amb aquesta notícia, no sé tu, però jo vaig pensar una cosa molt clara:

Aquest cartell és boníssim per recollir caques.

Sí, sí. Per posar-lo en places, carrers, parcs, racons on cada dia et trobes un festival marró. Perquè la Lluna tindrà 96 bosses, però aquí baix n’hi ha milers. I no les va deixar cap astronauta, no… les deixa gent que no sap que portar gos no et converteix en rei del barri.

Així que he fet un cartell.

I ja que el tinc fet, el deixo aquí. Per si el vols imprimir, plastificar i enganxar allà on faci falta. A la porta del teu veí. A l’arbre del parc. A la farola del costat de la caca. Allà on pugui fer servei.

També deixo un QR que porta directe a aquest post, perquè si algú no sap de què va la cosa… que ho sàpiga. Que s’informi. Que rigui una mica. O que s’enfadi, si vol. Però sobretot, que reculli.

Perquè mira, si a la Lluna volen reciclar la merda, aquí podem començar per no deixar-la tirada.

Cartell recull la teva caca

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Hi ha una cosa que em fascina des de petit: la ciència. Amb o sense ficció.
Els animals.
La història.

I tot el que tingui pinta de “Jurassic Park”, em posa les orelles de punta.
I aquesta setmana… aquestes orelles han tremolat.

Tres cadells.
Ròmul, Rem i Khaleesi.
No, no és una sèrie nova de Netflix.
Són llops blancs.

I no, tampoc són llops de veritat.
O no del tot.

Els ha presentat una empresa anomenada Colossal Biosciences.
I segons ells, són el primer exemple de desextinció animal de la història.
Així, tal qual. Sense avisar.

Però els científics diuen que no.
Que això no és una resurrecció, sinó un híbrid.
Una mena de llop gris tunejat genèticament per semblar-se a un llop gegant extint fa més de 10.000 anys.

Sí, el famós dire wolf de la Casa Stark.

Els han creat amb ADN antic, d’unes dents i un crani prehistòrics.
Els han gestat en gosses domèstiques.
I han aconseguit treure tres bèsties que, a primera vista, semblen sortides directament de Ponent.

Però no són llops terribles.
Són una altra cosa.
Un Frankenstein genètic.
Un intent.

La veritat?
No em sorprèn.

Aquesta gent també té entre mans el projecte de “resucitar” mamuts llanuts.
Volen que torni el dodo. (Personalment, sempre m’ha fascinat aquest ocell)
Fins i tot s’han plantejat el llop marsupial.

I ho fan amb una tecnologia tan puntera que fa por.
Edició genètica amb CRISPR, ADN antic recuperat de restes fòssils, gestació en úters artificials…
Si fa vint anys això ho veies al cinema, ho etiquetaves com a ciència-ficció.

Ara, és la realitat.

El que abans eren fòssils ara tenen data de naixement.
I potser, d’aquí pocs anys, podrem veure un mamut pasturant per la tundra.
O un dodo caminant per un laboratori de Boston.

Sona bé, oi?

Però també hi ha dilemes.
Molts.

Què passa amb l’ètica?
Amb els ecosistemes?
Amb els diners que es gasten en tot això mentre hi ha espècies vives que estan desapareixent avui?

Els experts ho diuen clar: abans de jugar a ser déus, potser caldria cuidar millor el que ja tenim.
Potser és més urgent protegir els elefants asiàtics que gastar mil milions en fer-los companyia genètica del passat.

I tenen raó.
Però…

A mi, que soc de ciència, de bèsties i d’històries antigues, aquestes coses em remouen.
Perquè imagina-t’ho.

Obrir un dia el diari i veure que un grup de científics ha aconseguit portar de tornada un animal que fa milers d’anys que no trepitja la Terra.
És màgia.
És terror.
És fascinació.
Tot alhora.

I encara que no sigui un llop gegant de debò…
…només el fet que algú estigui tan a prop de fer-ho ja és brutal.

Estem vivint el principi del Jurassic Park real.
Sense Spielberg.
Sense velociraptors (de moment).

Però amb el mateix vertigen.

I sí… potser res tornarà mai com era.
Però ves que un dia no miris per la finestra…
…i vegis un mamut.

I llavors pensaràs:
“Merda. No era ficció.”

val escolar

Torna el val escolar: 60 € gratis per a material i milers d’alumnes beneficiats

En marxa la tercera edició del val escolar: 60 euros per alumne i 50 milions d’euros per garantir l’equitat educativa

El Govern torna a apostar pel val escolar. La mesura, que ha tingut una gran acollida en les dues primeres edicions, arriba aquest curs 2025-2026 amb 50 milions d’euros de pressupost i la voluntat d’arribar a 795.000 alumnes de tot Catalunya.

L’objectiu és clar: ajudar les famílies a fer front a les despeses de l’inici de curs i, al mateix temps, donar suport al comerç de proximitat vinculat al material escolar. Per això, cada alumne rebrà dos vals de 30 euros, bescanviables fins al 30 de novembre de 2025 per a la compra d’elements d’escriptura, papereria, llibres, diccionaris, calculadores, motxilles o jocs educatius.

Els vals es podran utilitzar a qualsevol dels establiments adherits a la plataforma de gestió o, si les famílies ho prefereixen, podran cedir-los als centres educatius per fer una compra col·lectiva de material.

La distribució començarà a finals de juny, per correu postal o a través del web valescolar.cat, des d’on també caldrà activar-los abans d’utilitzar-los. Tot plegat, amb una gestió coordinada entre els departaments d’Economia i Finances i Educació i Formació Professional, que han treballat per simplificar els tràmits i garantir l’agilitat del procés.

L’impacte social i econòmic és doble: es redueix la pressió econòmica sobre les famílies i es dona un impuls directe als més de 2.000 comerços que van participar en edicions anteriors. Per a ells, el procés d’adhesió es detallarà properament al mateix portal, amb la condició de garantir que els vals només es facin servir per al material definit a la resolució.

Aquesta acció s’emmarca dins del Pla de Govern de la XV legislatura, que té entre les seves prioritats reforçar l’equitat educativa i garantir la igualtat d’oportunitats. En paraules de la Llei d’educació, l’equitat no és només un principi: és un dret de tot l’alumnat.

Amb aquest val escolar, el Govern reafirma el seu compromís amb una educació més justa, inclusiva i accessible per a tothom.