Cultura Notícies

Torna en Goku a Tv3

L’Esperat retorn de Bola de Drac en Català a 3Cat i SX3

Amb gran entusiasme i nostàlgia, ens complau anunciar que la mítica sèrie “Bola de Drac”, “Bola de Drac Z” i “Bola de Drac Súper” torna en català! La plataforma digital 3Cat i el canal SX3 oferiran aquestes sèries que han marcat la infància de tantes generacions. Aquesta reemissió inclourà un total de 575 capítols, gràcies a un preacord amb Toei Animation, que també permetrà distribuir el doblatge català a altres plataformes internacionals.

L’emoció és palpable, ja que aquesta tornada coincideix amb el 40è aniversari de l’estrena original de Bola de Drac, i 30 del primer capitol en català. Molts recordaran amb afecte les aventures de Son Goku, que van captivar l’audiència des dels anys 90. Va ser el primer anime emès en català, creant un fenomen que va transcendir generacions.

No hi ha millor manera de reviure aquests records que amb la qualitat i proximitat de la nostra llengua. Prepareu-vos per submergir-vos de nou en les batalles èpiques, els moments d’humor i les lliçons de vida que “Bola de Drac” ens va ensenyar. Aquesta és una oportunitat única per a les noves generacions de descobrir i per a les antigues de redescobrir una part fonamental de la nostra cultura televisiva. Rés de picolos…. en cor petit!

No us perdeu aquesta fantàstica oportunitat de gaudir d’una sèrie que ha deixat una empremta inesborrable en el nostre cor. Ens veiem al 3Cat i SX3 per a aquest retrobament tan especial!

A data d’avui no està disponible… esperem que no triguin gaire a tenir-la disponible.

Espectacle de drons dedicat a Doraemon a Hong Kong

El cel de Hong Kong s’il·lumina amb un espectacle de drons dedicat a Doraemon

Fa unes setmanes, el cel de Hong Kong va brillar amb un espectacular show de drons que representava diferents escenes i personatges de la mítica sèrie infantil Doraemon, el gat còsmic. L’espectacle es va dur a terme al port Victoria de la ciutat xinesa, atraient l’atenció de milers de turistes que van quedar impressionats per l’exhibició de llums. Els organitzadors asseguren que es tracta del primer espectacle d’aquest tipus que rendeix homenatge al famós anime japonès.

Tot i que el temps ennuvolat feia dubtar si el show es celebraria,però al final es va fer.

L’espectacle va començar amb un Doraemon bidimensional emergint de la seva Porta Màgica, generant aplaudiments de la multitud. Amb un anunci del seu retorn a Hong Kong, el personatge va convocar els seus companys humans amb un nou gadget, la “Campaneta de l’Amistat 100%”. A la final, el gat robot va aparèixer en una forma tridimensional gegant, girant lleugerament per acomodar els espectadors situats al llarg del passeig marítim de Tsim Sha Tsui.

L’espectacle va concloure amb els drons formant un codi QR, que es podia escanejar per obtenir informació sobre futurs esdeveniments dedicats a Doraemon, així com els logotips i patrocinadors. Ho trobo genial!

Aquest espectacle de drons va ser un preludi de la major exposició del personatge fins ara, que es durà a terme del 13 de juliol al 4 d’agost. Els fans de Hong Kong podran apropar-se a 135 models a gran escala de Doraemon i gaudir d’un curtmetratge animat que incorpora elements característics de la ciutat en una exposició aquest estiu. La ciutat serà la primera parada d’una gira mundial per commemorar el que hauria estat el 90è aniversari del creador Fujio, que va morir el 1996.

A veure si algun dia arriba a Catalunya!

Vídeo de l’Espectacle de drons

Cartell de Girona, Temps de Flors 2024

Ruth Remus i González, estudiant de batxillerat artístic, crea el cartell de la 69a “Girona, Temps de Flors” amb un vibrant mosaic floral.

Un mosaic floral fet de formes geomètriques il·lustra el cartell de la 69a edició de “Girona, Temps de Flors”. Aquest matí, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, acompanyat de la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis i Carreras, ha descobert la peça guanyadora al costat del director de l’Institut Santiago Sobrequés, Joan Cumeras, en un acte que s’ha fet al centre educatiu.

Incentivar la creativitat juvenil a través de les propostes que presenta l’alumnat de l’Institut Santiago Sobrequés per al cartell és un dels aspectes que més m’agrada de Temps de Flors. Amb les propostes de cartells s’evidencia que a la ciutat tenim un molt bon planter d’artistes i dissenyadors d’estils molt diversos”, ha afirmat l’alcalde.

La vicealcaldessa, per la seva banda, ha destacat que “la participació dels joves en el concurs del cartell del Temps de Flors, una iniciativa que fa anys que vàrem impulsar, és un senyal del seu compromís i una mostra del seu talent, creativitat, i de les seves ganes de contribuir a la ciutat. La mostra floral és una festa que mira al futur i convido tothom a gaudir d’aquest espectacle únic de flors i tradició en un marc monumental com és Girona”.

Aquest any, l’autora de l’obra és l’alumna de segon de batxillerat artístic de l’Institut Santiago Sobrequés Ruth Remus i González. “Amb aquest cartell volia representar la dualitat que hi ha entre la natura i l’espai urbà que representa Temps de Flors, i per això hi ha unes figures geomètriques que son com unes rajoles en què apareixen flors”, ha explicat.

L’Ajuntament de Girona i l’Institut Santiago Sobrequés col·laboren en el projecte del cartell de “Girona, Temps de Flors” des del 2009. A partir de les propostes de l’alumnat de segon curs de batxillerat artístic del centre educatiu, es fa una selecció de deu dissenys, entre els quals s’escull l’obra que representarà l’exposició floral. 

A l’acte hi han assistit també les persones membres de l’Associació Amics de les Flors de Girona Montse Galí, Anna Maria Figa, Helena Vilaseca, Rosa Plana i Ona Tschierschke, com a representants de les entitats organitzadores de “Girona, Temps de Flors”.

La 69a edició del festival tindrà lloc a la ciutat de l’11 al 19 de maig

15 propostes populars conformaran les Festes de Primavera de Girona

Un total de quinze propostes populars conformaran les Festes de Primavera de Girona del 19 al 28 d’abril

El Tarlà serà de nou el protagonista de la programació d’enguany, que consolidarà les activitats iniciades en els darrers anys

Girona acollirà un total de quinze propostes de cultura popular i familiars entre el 19 i el 28 d’abril per celebrar l’arribada de la primavera. Un cop més, el Tarlà serà el protagonista de les Festes de Primavera a la ciutat, amb una programació que consolidarà les activitats iniciades en els darrers anys.

Les Festes de Primavera tornaran a omplir els carrers de Girona de cultura popular i per a tota la família. Continuem treballant per oferir una programació cultural accessible, diversa, de qualitat i els 365 dies de l’any. Volem que l’èxit cultural de la ciutat arribi a tothom”, ha explicat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina.

Una de les propostes consolidades és el llançament de coets i el Despertar del Petit Drac Major, que es va fer per primer cop el 2023 i que aquest any es torna a fer. L’espectacle tindrà lloc el dia 19 d’abril, a les 20 h, a la rambla de la Llibertat, i anirà a càrrec dels Diables de l’Onyar i dels Trons de l’Onyar. Tot seguit es farà un ball de folc a càrrec del Grup Giravolt. Prèviament, a les 19.30 h, la plaça del Vi acollirà la presentació del llibre Roda el món i troba un nom, dels Diables de l’Onyar.

L’endemà, dia 20 d’abril, la jornada arrencarà amb l’habitual cercavila dels gegants i els capgrossos de Girona, a càrrec de la Fal·lera Gironina. Part de la imatgeria festiva de la ciutat sortirà de la placeta de Narcís-Jordi Aragó i Masó i recorrerà el jardí de la Infància, la plaça de Catalunya, la rambla de la Llibertat i el carrer de l’Argenteria. En aquest punt, a les 12 h, es farà un dels actes centrals de les Festes de Primavera, la tradicional penjada del Tarlà.

El mateix dia 20, a la tarda, la Fal·lera Gironina organitza La Gerionada, una de les activitats més noves de la programació, que es va estrenar fa dos anys. El gegant Gerió es plantarà a la plaça del Vi juntament amb els seus convidats, la Mula de Tarragona, els gegants Faraons de Lleida i els gegants del Pi de Barcelona. A les 17 h, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers de Girona, amb inici i arribada a la plaça del Vi, on, a partir de les 18 h, aproximadament, faran els balls de lluïment.

El cap de setmana següent, l’activitat central de la programació serà la segona Trobada de Sacaires, que va començar l’any passat i que enguany es consolida com una de les propostes de les Festes de Primavera. Es tracta d’una trobada de sacs de gemecs, acompanyats de flabiols, tarotes i percussions, que sortirà dissabte 27 d’abril, a les 18 h, des de la rambla de la Llibertat, i que avançarà en cercavila fins a la plaça dels Jurats, on acabarà amb un concert del grup Brunzit. La trobada vol ser un motiu per reivindicar el sac de gemecs, la cornamusa catalana, com a protagonista de la festa i instrument destacat de la cultura musical de Catalunya.

Pel que fa a l’espectacle la Consueta de Sant Jordi, aquest any se’n faran dues sessions el dia 26 d’abril, una a les 18.30 h i una a les 20.30 h, amb entrada gratuïta i reserva prèvia

Completaran la programació un conjunt de cinc propostes musicals i familiars més. El diumenge 21 d’abril n’hi haurà dues. Per un costat, a les 11 h, taller i espectacle de circ a càrrec de la companyia Tot Circ a la rambla de la Llibertat i, per altre costat, a les 11.30 h, es farà un concert de la Girona Banda Band al Punt de Trobada de la Rambla. El dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, hi haurà la ballada de sardanes a càrrec de la Cobla La Flama de Farners, que es farà a les 17 h a la plaça de la Independència. 

Finalment, el dissabte 27 d’abril, a banda de la Trobada de Sacaires, hi haurà dues propostes més. A les 12 h, amb inici i final a la plaça del Vi, es farà l’espectacle infantil Ossos del Pirineu, de la companyia Tutatis Produccions, una activitat itinerant que recrea les festes de l’os que se celebren en diverses zones del Pirineu, Andorra i la Catalunya Nord. Mentre que a les 17 h, al passeig de Fora Muralla, es farà l’espectacle de funambulisme per a tots els públics H, de la companyia gironina La Córcoles, guanyadora dels premis ZirKòlika 2023 i FETEN 2024 al millor espectacle de circ de carrer.

Tancarà la programació de les Festes de Primavera la 8a Trobada de Mulasses de Girona, que es farà el diumenge 28 d’abril, a partir de les 10 h, a la rambla de la Llibertat. Enguany hi participaran, a més de la Mula Baba i la Mula Petita de Girona, la Mulassa de Valls, la Mulassa de Mollet de Peralada i la Mulassa de Terrassa, que estaran acompanyades de la música de la Girona Marxing Band. En el marc de la trobada tindrà lloc una representació de titelles a càrrec de la Mula Baba (11.30 h) i una cercavila amb totes les mulasses participants, que aniran des de la rambla de la Llibertat fins a la plaça dels Jurats, on faran la ballada final (13 h).

El Tarlà és una de les figures més típiques de Girona. Se sol posar al carrer de l’Argenteria pels voltants de Sant Jordi, durant les Festes de Primavera de la Rambla i l’Argenteria. Es tracta d’un ninot penjat d’una barra que reposa entre dos balcons, que fa voltes, va vestit de joglar i porta esquellerincs a les puntes del barret. La llegenda explica que fa molts anys al carrer de l’Argenteria hi va haver la pesta i que aquest fet va provocar el tancament de la via pels dos extrems. Per tal de distreure els veïns, la llegenda diu que un veí anomenat Agustí els divertia fent tombarelles. Més endavant va ser cridat per la canalla com a “xato” i finalment s’ha anomenat popularment “Tarlà”.

A la pàgina web municipal del Tarlà s’hi poden trobar diferents recursos com l’Auca del Tarlà en color, en blanc i negre per poder pintar i en vídeo; un taller per aprendre a fer la figura a casa, i un film on es veuen les diferents piruetes que fa aquest personatge històric de la ciutat. També s’hi pot consultar el programa de les Festes de Primavera d’enguany i totes les activitats previstes.

Programació de les Festes de Primavera de Girona

Localitzades restes de la Girona medieval a la Vall de Sant Daniel

Les obres per estendre una línia elèctrica subterrània al carrer de Sant Daniel de Girona han destapat accidentalment restes de l’antiga galeria meridional del monestir. Les obres, realitzades per Endesa, eren per traçar un cable que ha d’alimentar un nou equipament que la Fundació Ramon Noguera està edificant en terrenys cedits pel Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines. Quan van començar els treballs, el mes de setembre del 2023, es van localitzar restes arqueològiques. La descoberta de restes va comportar l’obertura del carrer i la realització d’una intervenció arqueològica amb la finalitat de documentar les estructures aparegudes per tal de salvaguardar els valors culturals. La intervenció ha estat realitzada per l’empresa d’arqueologia Baula Recerca Arqueològica S.L, sota la supervisió del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura.

L’excavació arqueològica a l’exterior del monestir de Sant Daniel, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ha permès descobrir la galeria sud del monestir, que havia estat enderrocada l’any 1937 i convertida en vial, la qual està formada per sis estances, una zona de pati, així com el límit oest del cenobi.

El material arqueològic recuperat en la intervenció situa la troballa en un context dels segles XVI-XVII, amb una presència destacada de ceràmica d’importació italiana. Per sota del nivell d’ocupació del monestir dels segles XVI-XVII, es constata l’existència d’estructures més antigues, possiblement corresponents a la galeria en època medieval.

De les estances, es distingeix la dedicada a la cuina, de la qual es conserva la llar de foc. La funció de la resta de cambres resta indeterminada per falta de materials que ajudin a la seva concreció. Ara bé, algunes d’elles conserven encara el paviment enrajolat.

D’altra banda, cal destacar que a la banda sud del monestir, a la part central de l’àrea excavada, s’ha localitzat un arc de mig punt de factura baix-medieval que testimonia un accés al cenobi des del riu Galligants.

Les obres elèctriques que es realitzen a la zona consisteixen en l’estesa de 120 metres de cable de baixa tensió que han de permetre alimentar la futura residència que s’ubicarà al recinte, així com també l’ampliació de potència del centre de transformació ja existent, per tal de donar resposta a la demanda necessària. En total, és previst que l’operativa, que inclou el desenvolupament de línia elèctrica i de les actuacions arqueològiques, tingui una inversió superior als 200.000 euros, aportats íntegrament per la companyia Endesa.

Figueres presenta la programació de les Fires i Festes de la Santa Creu

Figueres presenta la programació de les Fires i Festes de la Santa Creu, amb més de 100 activitats repartides en 10 dies

Figueres ha presentat avui el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu 2024, que tindran lloc del 27 d’abril al 5 de maig. Les més de 100 activitats estan repartides en aquests 10 dies, amb el principal objectiu que siguin unes festes dinàmiques, amb propostes atractives per a tots els públics, recuperant i donant impuls als actes tradicionals que ajuden a mantenir viva la nostra identitat.

Una de les novetats d’aquestes Fires i Festes de la Santa Creu és la Nit del Foc, que tindrà lloc el dia 27 d’abril a les 10 de la nit al Parc de les Aigües. Es tracta d’un espectacle de foc i percussió a càrrec dels Senyors del Foc de Castelló d’Empúries amb la col·laboració dels Amics dels gegants de Figueres. El públic podrà gaudir de l’espectacle amb estructures de foc i bestiari de cultura popular, així com el drac i el bou de Figueres. A més, els qui ho desitgin podran ballar sota el foc dels diferents muntatges dels diables i apropar-se a les bèsties enceses durant l’espectacle (complint les recomanacions de vestuari i protecció). Tindrà una durada de 40 minuts.

També es recupera la Festa Charly, que tindrà lloc el dissabte, 4 de maig a les 10 de la nit a la plaça Catalunya. Amb el lema del anys 70,  “Figueres, ja és de Nit” es reinvicarà, de nou, l’ambient nocturn a la ciutat, i tornarà l’esperit de la discoteca Charly que va funcionar al carrer Caamaño des del 1971 a l’any 2000. Van ser tres dècades viscudes per diferents generacions. Un viatge musical al passat ideal per a retrobar-se amb velles amistats.

La cultura popular també tindrà molta presència a tota la programació, la qual cosa posa en valor el teixit associatiu de la ciutat que ajuda a mantenir vives la nostra identitat i les nostres tradicions. Per aquest motiu també es dona un impuls a a les Creus de Maig, amb la implicació imprescindible de les associacions de veïns.

Altres actes destacats són els concerts el dia 30 d’abril a la Plaça Catalunya de Di-versiones i Hola Raffaela (tribut a la gran diva Raffaela Carrá).

En aquesta programació de Santa Creu 2024 no hi faltarà la tradicional trobada de puntaires, les visites guiades a l’església de Sant Pere, al subsòl de la Rambla, la rua del 600, les tradionals fires de l’1 de maig, el pilar caminant, la Fira del llibre Vell, la jornada castellera, la nit de la Cebeta, les sardanes o les competicions esportives. L’Orquestra Maravella i l’Orquestra Selvatana també seran presents a la programació d’enguany.

La programació de Figueres Escena també es vesteix de luxe amb una programació de gran qualitat com “Coralina, la serventa amorosa” de Carlo Goldoni i dirigida per Oriol Broggi de La Perla 29 o “Crida als ocells de colors llampants” d’Òscar Andreu. Pels més menuts també hi ha una gran varietat de propostes com ara les instal·lacions familiars que hi haurà als Jardins Puig Pujades i a la Plaça Josep Pla el dia 3 de maig, el Pony Menut (versió familiar del Pony Pisador) o espectalces de clown i màgia.

El parc d’atraccions, ubicat al Recinte Firal, s’obrirà del 20 d’abril al 5 de maig i que comptarà amb dues jornades inclusives (el 24 i 29 d’abril) i una jornada de preus populars (25 d’abril).

L’espai Jove i Familiar del Parc de les Aigües, El Rampell, acollirà la gran majoria de concerts de la programació d’enguany, amb grups com Els Catarres, el Pony Pisador, Boikot, Banda Neon o Les que Faltaband.

L’espectacle pirotècnic del dia 5 de maig posarà punt i final a les Fires i Festes de la Santa Creu.

L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha ressaltat que “portem mesos travellant transversalment amb totes les àrees de l’Ajuntament i amb les entitats i associacions, per fer que aquestes Fires i Festes de la Santa Creu ens facin recuperar l’orgull figuerenc i l’estima per la nostra ciutat”.

Programació Fires i Festes de la Santa Creu

El Show de Bluey arriba a Barcelona

Bluey: L’Espectacle en família arriba a Barcelona! Una aventura màgica

Has sentit mai parlar de Bluey?

Atenció, famílies i fans de Bluey: la màgia i l’aventura de Bluey: L’Espectacle travessa fronteres i arriba per primera vegada a Espanya, amb parada per Barcelona, després d’encantar audiències a Austràlia, el Regne Unit, Irlanda i Nord-amèrica. Prepara’t per a una experiència teatral única que portarà rialles, emoció i diversió a grans i petits.

La família Heeler, amb Bluey, Bingo, i els seus pares Bandit i Chilli, et conviden a formar part del seu món com mai abans l’havies vist. Amb marionetes increïblement detallades i escenaris icònics, aquest espectacle en viu basat en una nova història original del creador de Bluey, Joe Brumm, i amb música nova de Joff Bush, promet ser una experiència inoblidable.

Per primera vegada a Espanya, El Show de Bluey arribarà a Barcelona, Sevilla, Madrid, València i Saragossa durant els caps de setmana d’octubre i novembre de 2024. Les entrades estaràn disponibles a partir d’aquest divendres, 8 de març, a les 12:00 h a través de ticketmaster.es. Aquesta és una oportunitat única per veure en directe aquesta adorada família que ha esgotat entrades per tot el món.

Kate O’Connor, de BBC Studios, i Rosemary Myers, de Windmill Theatre Company, comparteixen la seva emoció per aquesta nova etapa de Bluey: L’Espectacle. Amb èxits previstos a llocs tan emblemàtics com el Sydney Opera House i el Madison Square Garden, ara és el torn d’Espanya d’unir-se a la gairebé un milió de fans que ja han experimentat aquesta màgica aventura.

No deixis passar l’oportunitat de compartir un moment familiar únic, ple de rialles, amor i aventures inoblidables. El Show de Bluey no és només un espectacle teatral; és una celebració de la vida familiar, l’amistat i la imaginació. Vine a experimentar la joia i la màgia de Bluey i la seva família, en una experiència que captivarà els cors de tots els assistents. ¡Prepara’t per a l’aventura de Bluey: L’Espectacle a Espanya!”

[+] entrades

29 activitats imperdibles que transformaran la teva Festa de Sant Narcís en una aventura inoblidable!

Hola a tothom! Les Fires de Sant Narcís ja han arribat i, per celebrar-ho, us portem 29 activitats increïbles per gaudir d’aquesta festa magnífica. Prepareu-vos per viure experiències úniques!

Anem per les 29 coses a fer per Fires i Festes de Girona:

  1. Participa en els jocs infantils i activitats familiars: Des de gimcanes fins a tallers creatius, ideal per passar una estona divertida en família.
  2. Visita les exposicions i museus: Aprofita les jornades de portes obertes del 29 d’octubre i les exposicions especials durant les Fires.
  3. Gaudeix dels Gegants i bestiari de Girona: No et perdis la desfilada de gegants, les cercaviles, plantades de gegants, capgrossos i mulasses. Diferents dies. Un espectacle que encanta tant a petits com a grans.
  4. Assisteix a concerts i espectacles: La música i la cultura viuen en cada racó de Girona durant aquestes dates. Més de 50 per tot Girona. Per grans, adolescent i els més petits.
  5. Explora els mercats artesanals: Troba tresors i regals únics en el Mercat d’Artesania i Alimentació.
  6. Prova delícies gastronòmiques i fes algun taller gastronòmic amb “Plat de Temporada Menja’t Girona
  7. Participeu en tallers: Una oportunitat per aprendre alguna cosa nova, fer alguna mosca i pintar, aprendre malabars o taller de maquillatge.
  8. Fes una ruta pel patrimoni històric de Girona: Descobreix els secrets que amaga Girona. Anem al refugi Antiaeri ?
  9. Viu l’emoció dels castells humans: Sents l’adrenalina en primera persona. La pujada del Pilar de 4 de marrecs de Salt per les escales de la Catedral, et traurà l’aire. Agafa lloc ben d’hora, sinó no podràs entrar.
  10. Uneix-te a la cursa popular: Pels més esportistes i ja la tradicional cursa adaptada per infants.
  11. Fes una Birra amb antics o noves amigues i amics a Barraques. Balla i xerra fins a l’alba.
  12. Deixa que una guspira faci un forat a la samarreta amb el correfoc: Sent la passió del foc i el ritme dels tambors.
  13. Fes una Passejada literària de Fires.
  14. Fes moltes fotos. També pots participar en la “Gimcana Fotogràfica: Coneixes Girona?”
  15. Assisteix a la Presentació del llibre “Girona, en pedra viva”.
  16. Gaudeix el ball de la Mula Baba i l’espectacle de titelles. Diferents dies, diferents punts de la ciutat.
  17. Gaudeix d’algunes de les sessions de cinema amb projeccions especials de Fires al museu del cinema.
  18. Explora Girona en bicicleta, el més ràpid. També tens l’opció del bus i bus nocturn. No condueixis.
  19. Fes el zombie. Participa a la Zombiewalk.
  20. Si la teva primera Sardana va ser amb The Tyets amb el seu Coti x Coti, balla i aprèn en alguna Ballada de sardanes.
  21. Assaboreix un gelat, moniatos, castanyes de les bones, xurros amb xocolata, aquella crep o aquell “paponazo” que li regalima condiment per tots els costats. Embrutat la Barbeta!
  22. Que no falti la màgia del circ: Espectacles que et faran riure i somiar amb el Circ Històric Raluy i Tortell Poltrona.
  23. Puja a les atraccions… diversió assegurada!
  24. Gaudeix de l’espectacle de focs artificials: Colors i llums que il·luminen el fi de Festa.
  25. Retroba’t amb un joc i els teus fills. Gaudeix amb el Concurs d’estirada de corda.
  26. No pots faltar al pregó. A l’oficial o el de l’ateneu +Barri-PisosTurístics.
  27. Treu el cap en el Punt Lila Familiar. Un espai dirigit a famílies i criatures per visibilitzar i entendre les diversitats a través del joc.
  28. No et perdis la Drakofarra, el correxuixos i el seu concurs de menjar xuixos.
  29. Comparteix la agenda de Girona, recomana OnAnemAvui, anima que s’apuntin al nostre resum de cap de setmana… el que vulgui als teus grups i amics de WhatsApp.

No perdeu l’oportunitat de viure aquestes experiències i moltes més. Les Fires de Sant Narcís us esperen amb els braços oberts per celebrar la tradició, la cultura i l’alegria de ser part d’aquesta comunitat meravellosa. Gaudiu-ne al màxim, gironines i gironins!

Recordeu que teniu tota la informació a la nostra web. 👇🏼

Dolly, la ovella clonada i el somni del renaixement dels mamuts

Dolly, la ovella clonada i el somni del renaixement dels mamuts: Una retrospectiva 20 anys després

Avui celebrem el 20è aniversari del naixent d’un animal que va canviar la nostra comprensió de la biologia: Dolly, la primera ovella clonada a partir d’una cèl·lula adulta. Mentre que reflexionem sobre el llegat de Dolly, mirarem cap al futur amb un nou desafiament en l’horitzó: la clonació d’espècies extintes, per exemple els mamuts.

Recordant a Dolly: 20 anys de la clonació de l’ovella

El 5 de juliol de 1996, ara fa 20 anys, l’ovella Dolly va néixer a l’Institut Roslin d’Escòcia. Va ser la primera vegada que es va clonar un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta, obrint així un nou món de possibilitats en la recerca genètica. La seva existència va desencadenar debats profunds sobre l’ètica de la clonació i va plantejar preguntes sobre les implicacions de la manipulació genètica que encara són rellevants avui en dia.

La Dolly va morir el 9 d’abril del 2003. Ara podem trobar el seu cos dissecat en el Museu Reial d’Edimburg, Escòcia.

La clonació avui: Què hem après de Dolly?

Dos dècades després de la creació de Dolly, la clonació és una tècnica cada vegada més sofisticada. Malgrat que persisteixen preocupacions ètiques sobre la clonació, sobretot en relació a la clonació humana, la tecnologia ha proporcionat avenços importants en àrees com la medicina regenerativa i la conservació d’espècies.

Mirant cap al futur: El renaixement dels mamuts

Mentre celebrem el 20è aniversari de Dolly, els científics estan treballant en el que potser serà el pròxim gran avenç en la clonació: la resurrecció d’espècies extintes. Gràcies a la descoberta i conservació d’ADN de mamut, avui en dia estem a prop de tornar a veure aquest gegant prehistòric passejar sobre la Terra. Aquest esforç monumental ens podria proporcionar una millor comprensió del canvi climàtic, ja que els mamuts van desaparèixer durant l’últim període de escalfament global.

Cria Trobada Congelada de Mamut

Es possible que en un futur podrem tornar a veure, no només mamuts, també ocells DODO, tigres de Tasmania, Quagga (una subespecie de zebra) o fins i tot un Dents de Sabre. I ja no anem al món màgic d’un Jurassic Parck.

Dolly, el mamut i el nostre futur genètic

Al celebrar el 20è aniversari de l’ovella Dolly, no només fem homenatge al món científic, sinó també a la promesa i els reptes que ens planteja el futur de la genètica. Les lliçons que hem après de Dolly ens ajudaran a navegar en aquest nou horitzó, tant en la clonació d’espècies extintes com en l’ús responsable d’aquesta tecnologia potent. El somni de reviure els mamuts no és només una prova de la nostra habilitat tècnica, sinó també un reflex del nostre desig de reparar els errors del passat i de preservar el nostre futur.

La clonació, com qualsevol avanç tecnològic, porta amb si un conjunt de desafiaments ètics i pràctics. No obstant això, els avenços que ha permès aquesta tecnologia, des de l’augment de la comprensió biològica fins a les possibilitats de preservació d’espècies, són incommensurables. En un futur pròxim, potser fins i tot podrem veure un mamut clonat, caminant una vegada més sobre la Terra, no només com una meravella científica, sinó també com un símbol de la nostra capacitat per innovar i cuidar del nostre planeta.

Dolly ens va ensenyar que la clonació no és només possible, sinó que també pot ser útil per a la ciència i la societat. A mesura que continuem navegant per aquest territori desconegut, és essencial que fem ús de la reflexió crítica, el debat públic i la regulació atenta per garantir que el progrés de la clonació serveixi al bé comú.

El somni de veure un mamut renaixent no és simplement una fantasia de ciència-ficció, sinó un possible futur gràcies a la clonació.

Què opineu?

El mes de Julius: l’homenatge a Juli Cèsar en el calendari romà

Hi havia una vegada, en un distant i majestuós imperi, un home anomenat Juli Cèsar. Segur que el coneixeu, heu llegit i vist pel·lícules sobre ell. El seu nom, sinònim de poder i grandesa, es convertiria en llegenda i el seu llegat perduraria en el temps. En aquest imperi, el calendari jugava un paper fonamental per a la vida quotidiana dels seus habitants, i un mes en particular estava destinat a ser l’homenatge anual a aquest gran líder. Aquest mes era conegut com Julius, el nostre juliol, en honor a la memòria de Juli Cèsar.

Per comprendre la importància d’aquest mes, hem de retrocedir en el temps, fins a l’època en què Juli Cèsar caminava entre els homes com un semidéu. Era un home amb una intel·ligència excepcional i una habilitat estratègica sense parangó. El seu coratge i la seva determinació eren inigualables. Va viatjar per terres desconegudes, conquerint regnes i expandint els dominis de Roma amb cada pas.

Però no només era un líder militar, sinó que també era un polític astut i carismàtic. Va desafiar els convencionalismes de l’època i va trencar les barreres de la política romana. La seva popularitat creixia com la flama d’un incendi descontrolat, guiant-lo cap a l’ascensió al poder suprem.

El mes de Julius, que ara coneixem com a juliol, ha conservat el seu nom al llarg dels segles com un homenatge a la figura trascendental de Juli Cèsar. El calendari romà, establert pel mateix Cèsar, va marcar un abans i un després en la forma com mesuràvem el temps. Abans d’aquesta reforma, l’any començava al març, però amb el nou calendari es va establir que l’any començaria al gener, com ocorre en l’actualitat.

Pel que fa als noms dels mesos, Quintilis, que era el cinquè mes, va passar a anomenar-se juliol en honor a Juli Cèsar. Aquesta modificació reflectia el reconeixement de la importància i l’impacte del seu lideratge en l’Antiga Roma. La influència de Cèsar es va estendre fins i tot més enllà de les fronteres de la llengua llatina, ja que en diferents idiomes es va mantenir l’arrel del nom Julius.

No obstant això, cal destacar que el calendari julià va tenir una evolució addicional. En l’any 1582, es va implementar el calendari gregorià, que és el calendari que fem servir actualment a Catalunya i en molts països occidentals. Aquesta reforma era necessària per corregir algunes discrepàncies en el calendari julià, que generaven desajustos estacionals.

Malgrat els canvis en el calendari, el nom de juliol s’ha mantingut intacte com un recordatori permanent de la grandesa i el llegat de Juli Cèsar. Un mes, que marca la meitat de l’any i és sinònim d’estiu i vacances.

Calendari Romà antic

El calendari romà antic, conegut com a Calendari de Ròmul, es va establir a l’entorn del 753 aC i tenia només deu mesos. Començava en març i acabava en desembre.

  1. Martius (31 dies): Aquest era el primer mes de l’any en el calendari romà original i està dedicat al déu Mart, el déu de la guerra. Correspon aproximadament al nostre març
  2. Aprilis (30 dies): El nom probablement deriva de “aperire”, una paraula llatina que significa “obrir”, en referència a les flors que s’obren a la primavera. Correspon aproximadament al nostre abril.
  3. Maius (31 dies): Aquest mes es va dedicar a Maia, la deessa de la fertilitat. Correspon aproximadament al nostre maig.
  4. Junius (30 dies): Aquest mes es va dedicar a Juno, la reina dels déus i protectora de les dones. Correspon aproximadament al nostre juny.
  5. Quintilis (31 dies): Aquest era originalment el cinquè mes de l’any. Més tard es va renombrar com a Julius en honor a Juli Cèsar. Correspon al nostre juliol.
  6. Sextilis (30 dies): Originalment el sisè mes, després es va renombrar com a Augustus en honor a l’emperador August. Correspon al nostre agost.
  7. September (30 dies): Aquest mes pren el seu nom de la paraula llatina “septem”, que significa set. Era el setè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre setembre.
  8. October (31 dies): Deriva de la paraula llatina “octo”, que significa vuit. Era el vuitè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre octubre.
  9. November (30 dies): Deriva de la paraula llatina “novem”, que significa nou. Era el novè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre novembre.
  10. December (30 dies): Deriva de la paraula llatina “decem”, que significa deu. Era el desè i últim mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre desembre.

El calendari de Ròmul no incloïa els mesos de gener i febrer. Aquests es van afegir més tard, al voltant del 713 aC, per l’emperador Numa Pompilius, fent que l’any tingués 355 dies. Els anys de traspàs amb un mes extra es van introduir per ajustar la discrepancia amb l’any solar. Aquest calendari es va utilitzar fins a l’46 aC, quan Juli Cèsar va introduir el calendari julià, que és molt semblant al nostre calendari gregorià actual.