Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Actualitat

4 Festivals i tardeo gratuïts per gaudir aquest cap de setmana a Girona

4 Festivals i tardeo gratuïts per gaudir aquest cap de setmana a Girona

El cap de setmana del 31 de maig arriba carregat d’activitats gratuïtes per viure al màxim l’ambient festiu de la província de Girona. Música, gastronomia, bon rotllo i plans ideals per compartir amb amics o família. Et proposem quatre esdeveniments que no et pots perdre!

1. Can Panxut a la Fresca 2025 (Girona)

📍 Lloc: Parc Monar
📅 Data: 31 de maig de 2025
🕒 Horari: 11:30 a 18:00

Torna Can Panxut amb vermut musical, graellada popular i l’actuació en directe del reconegut músic Joan Colomo. Des de les 11:30 h, gaudeix d’un ambient distès i familiar. La graellada inclou menús carnívors, vegetarians i infantils amb preus populars (entre 8 € i 15 €).

2. F.A.M. Festival Arbúcies Musical 2025

📍 Lloc: Can Cassó, Arbúcies
📅 Data: 31 de maig (12:00 h) fins a l’1 de juny (03:00 h)

El FAM destaca per la seva programació diversa i vibrant. Concerts en directe, DJ sets, food trucks i cervesa artesana t’esperen amb actuacions destacades com Molotov Band, Danae, Whipping, Pau Saborit i Inner River Flow. Ideal per als amants de la música alternativa i electrònica.

3. Camp a Través Puput Fest (Girona)

📍 Lloc: Parc Jordi Vilamitjana
📅 Data: 31 de maig de 2025
🕒 Horari: 16:00 a 23:59

El millor tardeo electrònic t’espera amb ritmes d’artistes com Bubaloo, Kitva!, Salazi i Wiz Biz. Completa l’experiència amb cervesa artesana, opcions gastronòmiques veganes i preus populars en un entorn immillorable al cor de Girona.

4. Girona Sona Vol. II

📍 Lloc: Parc del Migdia (31 de maig) i Parc de la Devesa (7 de juny)
📅 Data: 31 de maig de 2025
🕒 Horari: 16:00 a 23:00

El Girona Sona torna amb força oferint concerts i DJ sets en espais emblemàtics de Girona. Gaudeix de bona música, food trucks i servei de barra per viure una tarda memorable amb bon ambient i diversió garantida.

Aquest cap de setmana, la província de Girona és el lloc ideal per gaudir de festivals gratuïts i viure la millor experiència d’oci, música i gastronomia. Tria el teu pla i gaudeix-lo al màxim!

Remences 2025 a Sant Martí de Llémena

Remences 2025 a Sant Martí de Llémena

Remences a Sant Martí de Llémena: un viatge immersiu a la revolta per la llibertat

Una experiència teatral única que et farà viure la revolta remença en primera persona. No t’ho pots perdre!

El pròxim 25 de maig de 2025, el nucli històric de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena, es transforma en un escenari a cel obert per acollir una nova edició de Remences: Via fora, llibertat, un espectacle de teatre itinerant que commemora un episodi clau de la nostra història: la lluita dels pagesos remences per la seva llibertat fa més de 500 anys.

Un recorregut teatral que et connectarà amb el passat

En plena crisi feudal, l’any 1462, els pagesos de la muntanya gironina van dir prou als abusos dels senyors feudals. Aquesta rebel·lió històrica és el fil conductor de “Via fora, llibertat”, un recorregut teatral format per 9 escenes dramatitzades que et faran reviure amb emoció i proximitat aquell moment decisiu. Durant més de 15 anys, aquest esdeveniment ha captivat milers de visitants.

Cada grup serà guiat per un itinerari a peu pel poble, on la història cobrarà vida entre carrers, masos i paisatges carregats de memòria. És molt més que teatre: és patrimoni viu.

Horaris i entrades: planifica la teva visita

Hi haurà 6 representacions al llarg del dia, amb grups limitats i una experiència personalitzada:

  • 10:30 h
  • 11:45 h
  • 13:00 h
  • 16:00 h
  • 17:15 h
  • 18:30 h

Recomanació: arriba 30 minuts abans per validar la teva entrada al punt de control.

Preus populars

  • Entrada simple (només itinerari teatral): 4€ adults i 2€ menors de 12 anys.
  • Entrada combinada (teatre + botifarra + 1 beguda+tall coca). Preus: 8€ adults i 5€ menors de 12 anys. La consumició es podrà realitzar al llarg de tot el dia, abans o després de la representació teatral escollida per horari.  
  • Els menors de 4 anys no paguen entrada. A l’autobús han d’anar sobre la falda dels pares, a excepció que hi hagin places disponibles. 

Venda d’entrades fins al 23 de maig a través d’aquest enllaç o presencialment als ajuntaments de la Vall de Llémena.

🚨 AVÍS IMPORTANT – Accés i transport a Granollers de Rocacorba

⚠️ L’accés amb vehicle particular fins a Granollers de Rocacorba està restringit. A causa de les pluges recents, la zona d’aparcament habitual no es troba en condicions. Per aquest motiu, tot el públic haurà d’estacionar al pàrquing habilitat prop de la plaça de l’Ajuntament de Sant Martí de Llémena.

Des d’aquest punt, s’habilitarà un servei de bus llançadora gratuït que connectarà amb Granollers de Rocacorba (7 km). Només hi podran accedir les persones que disposin d’entrada prèvia, i caldrà respectar l’horari assignat per a cada representació.

🕒 Horaris de sortida del bus per grup:

  • 10.30 h → Bus a les 10.15 h (recomanat: arribar a les 10.00 h)
  • 11.45 h → Bus a les 11.30 h (recomanat: arribar a les 11.15 h)
  • 13.00 h → Bus a les 12.45 h (recomanat: arribar a les 12.30 h)
  • 16.00 h → Bus a les 15.45 h (recomanat: arribar a les 15.30 h)
  • 17.15 h → Bus a les 17.00 h (recomanat: arribar a les 16.45 h)
  • 18.30 h → Bus a les 18.15 h (recomanat: arribar a les 18.00 h)

👉 És imprescindible ser puntual per tal de validar l’entrada i accedir al servei de bus a temps.
🚌 En finalitzar cada representació, l’autobús retornarà els participants a Sant Martí de Llémena.

Per què no t’ho pots perdre?

Dolor compartit, memòria col·lectiva.
Moltes famílies no coneixen les arrels de la seva pròpia terra. Aquest esdeveniment és una oportunitat per entendre les injustícies que van patir els nostres avantpassats i el valor que van demostrar per canviar la història.

Desconnexió amb sentit.
En un món accelerat i digitalitzat, Remences 2025 et convida a parar, caminar, escoltar i emocionar-te. Connecta amb la natura i amb la història, en un entorn autèntic i familiar.

Una proposta cultural completa.
Amb servei de bar a partir de les 10:00 h i opcions gastronòmiques locals, podràs gaudir d’una jornada plena de cultura i bon ambient.

Informació pràctica

  • Lloc: Nucli històric de Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena)
  • Data: 25 de maig de 2025
  • Compra d’entrades: enllaç
  • Consells: calçat còmode, barret o gorra i ganes de deixar-te sorprendre!

Remences 2025 és més que un espectacle: és una crida a recordar d’on venim per entendre cap a on anem. Acompanya’ns en aquest homenatge als que van lluitar per la llibertat.

Reserva ara les teves entrades i viu la revolta com mai abans!

[+] informació

13 Fires que pots anar aquest diumenge per tot Catalunya

13 Fires que pots anar aquest divendres per tot Catalunya

Aquest diumenge, no et quedis a casa!

Catalunya s’omple d’alegria, colors i activitats amb una gran varietat de fires per a tots els gustos. Tant si busques gastronomia, artesania, tradicions o simplement una bona estona en família o amb amics, aquí trobaràs el teu pla ideal. Hem preparat un llistat complet amb les millors fires que tindran lloc aquest diumenge arreu del territori català.

Consulta totes les propostes, tria la que més et cridi l’atenció i gaudeix d’un dia espectacular.

Bon diumenge!

PD1: Si no reps els nostres plans cada setmana per WhatsApp, ja trigues. Envia un “Alta OnAnemAvui” al 625 58 54 25 i ho arreglem. Al final ho explico! També ets pots apuntar en el canal de Whatsapp OnAnemAvui.

Agenda de Cap de Setmana

Festa de la Malavella

Festa de la Malavella 2025

Furgoteca Salt 

FoodTruck Salt

Fira L’Empordà, cuina i salut

Fira L'Empordà, cuina i salut

Fira Comarcal de Primavera Campllong 

Fira comarcal de primavera de Campllong

 Fira Ecovita

Fira Ecovita 2025

Fira de Walpurgis a Terrassa

24a Fira de la Maduixa Sant Cebrià de Vallalta

64a Fira d’Artés

Fira del Sant Crist a Piera

Fira de primavera de Martorell

Fira de la llavor tradicional a Roda de Ter

Fira del Maresme d’artesans del formatge i de Pastor a Sant Pol de Mar

Fira Modernista del Penedès a l’Arboç

Apunta’t al WhatsApp

Un Whatsapp i llestos.

Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç: Alta OnAnemAvui Giirona Alta OnAnemAvui Barcelona.

I ara també tenim canal de WhatsApp. Sí, sí, un canal on anirem publicant més cosetes: idees, recomanacions, planazos… aquells que sempre arriben tard o se t’escapen.

Bon diumenge.

La nova bèstia de Kawasaki - ni és moto ni és animal

La nova bèstia de Kawasaki: ni és moto ni és animal

No sabem què és real i què és ficció. I la veritat? Tampoc importa massa.

Vivim en una època estranya. On pots veure un unicorn mecànic cavalcant muntanyes en un vídeo de YouTube i creure que és un somni. I després sortir al carrer, veure un cotxe sense conductor i preguntar-te si t’has pres el cafè amb LSD.

Això és el que m’ha passat amb el CORLEO. El nou prototip de Kawasaki.

Un robot amb potes. Però que es munta. Que salta. Que escala. Que es desplaça com si fos un cavall salvatge, però fet de ferro, hidrogen i enginy japonès.

I sí. És real. o ficció… ens creurem a Kawasaki. 😛

Però costa creure-ho. Perquè no sembla del nostre món.

Mentre altres empreses estan obsessionades amb fer robots amb cara d’humà, que fan salutacions ridícules o ballen malament al ritme d’una música que sembla de funeral de TikTok… Kawasaki ha fet el contrari.

Ha creat una mena de bèstia metàl·lica. Una fusió entre moto i animal. Que respira tecnologia i sembla treta directament d’un videojoc futurista. (Literalment, s’han inspirat en Horizon: Zero Dawn).

CORLEO és això: una idea esbojarrada que funciona.

Porta un motor de 150 cc. Va amb hidrogen. Té quatre potes. Amb peülles de cautxú, antilliscants, que amortigüen salts i adapten el cos a terrenys impossibles.

No camina.
Cavalca.

No roda.
Salta.

No sembla un producte.
Sembla un personatge.

Té pantalla incorporada. T’indica el nivell d’hidrogen, la ruta, el centre de gravetat i —no és broma— es controla amb el cos. O sigui, no amb botons, sinó amb tu. Et puges i el domini és físic.

Una mena de fusió entre tu i la màquina.
Entre l’instint i la intel·ligència artificial.

Ara bé, encara és un prototip. No es ven. No se sap si correrà molt, ni si podràs pujar l’Everest amb ell. Tampoc si serà útil per portar la canalla a l’escola o per fer un delivery amb estil.

Però tampoc importa.

Perquè CORLEO no és només un prototip. És un missatge.

És Kawasaki dient: “Eh, nosaltres també sabem flipar. Però en lloc de fer robots que et serveixen un cafè, fem màquines que et porten al cim”.

Un cavall mecànic.
Una moto de quatre potes.
Una metàfora d’on va el món.

Perquè potser d’aquí a deu anys no conduirem cotxes, sinó que muntarem bèsties d’acer que salten entre ciutats.

Potser el futur no el caminaràs.
El cavalcaràs.

Mira aquest vídeo. I prepara’t.

CARTELL RECULL LA TEVA CACA GOS

La Lluna està plena de secrets. I també de merda humana

La Lluna no està tan neta com sembla.

Allà, entre cràters i somnis d’exploració, hi ha 96 bosses de merda humana. Literalment. Les van deixar els astronautes de les missions Apol·lo per fer lloc a les mostres lunars. Una decisió pràctica fa més de cinquanta anys. Però ara… és un problema. I un de merda, mai millor dit.

La NASA, que no és d’amagar-se, ha decidit fer-hi front amb una proposta tan futurista com econòmicament llaminera: 3 milions de dòlars per a qui trobi una solució per reciclar aquella deixalla biològica. El concurs es diu “LunaRecycle Challenge”, i busca ments brillants que converteixin excrements, orina i vòmit en recursos útils com aigua potable, energia, fertilitzants o materials de construcció.

Sí, estem parlant de transformar caca en maons lunars.

Perquè quan vols establir una base permanent a la Lluna, no pots dependre d’enviar subministraments cada dos per tres des de la Terra. Cal reaprofitar-ho tot. Fins i tot el que fa fàstic. I resulta que aquella merda conté nutrients, matèria orgànica i potencial energètic. O sigui, or marró en estat pur.

La cosa va ser així: durant les missions Apol·lo, cada quilo comptava. Si volies portar pedres lunars cap a casa, havies de deixar enrere alguna cosa. I com que la NASA no tenia cap ganes de pagar el transport de tornada per unes bosses plenes de residus, van quedar allà. 96 exactament. Una mica d’història orgànica escampada per la superfície lunar.

Ara, amb la mirada posada en el programa Artemis i la futura colonització de l’espai, això no cola. No podem repetir la jugada. I encara menys podem permetre que el primer habitatge extraterrestre tingui un problema d’escombraries acumulades.

Per això, aquest repte no és només per netejar el passat, sinó per construir el futur. Un futur en què la sostenibilitat espacial no sigui un desig bonic en una conferència TED, sinó una realitat tecnològica.

S’han rebut propostes d’universitats, startups, enginyers friquis i ments creatives de tot el món. En dues categories: prototips reals que podrien funcionar a la Lluna i “bessons digitals”, és a dir, simulacions virtuals de com funcionaria un sistema de reciclatge lunar complet. El premi? Reconeixement, impacte global… i mol bitlletts diners.

Però la història no acaba aquí. Perquè si això funciona, si realment algú aconsegueix reciclar residus humans en condicions lunars, les aplicacions a la Terra podrien ser brutals. Tant en gestió de residus extrems com en situacions d’emergència, zones de conflicte o llocs remots on fer una depuradora sembla ciència-ficció.

Així que potser, la merda que vam deixar fa mig segle no és un error… sinó una oportunitat. Una prova del que pot passar quan la necessitat apreta i la creativitat es desferma.

I sí, potser el futur de l’exploració espacial comença amb una bona gestió d’excrements.

Ara ja ho saps: la Lluna crida, però no només vol coets. Vol solucions. Vol neteja. Vol enginy.

Vol que algú converteixi la merda en futur.

T’hi apuntes?

La Lluna recicla la seva merda. I tu encara no reculls la del teu gos?

Amb aquesta notícia, no sé tu, però jo vaig pensar una cosa molt clara:

Aquest cartell és boníssim per recollir caques.

Sí, sí. Per posar-lo en places, carrers, parcs, racons on cada dia et trobes un festival marró. Perquè la Lluna tindrà 96 bosses, però aquí baix n’hi ha milers. I no les va deixar cap astronauta, no… les deixa gent que no sap que portar gos no et converteix en rei del barri.

Així que he fet un cartell.

I ja que el tinc fet, el deixo aquí. Per si el vols imprimir, plastificar i enganxar allà on faci falta. A la porta del teu veí. A l’arbre del parc. A la farola del costat de la caca. Allà on pugui fer servei.

També deixo un QR que porta directe a aquest post, perquè si algú no sap de què va la cosa… que ho sàpiga. Que s’informi. Que rigui una mica. O que s’enfadi, si vol. Però sobretot, que reculli.

Perquè mira, si a la Lluna volen reciclar la merda, aquí podem començar per no deixar-la tirada.

Cartell recull la teva caca

inici escolar 2025-26

Famílies, preneu nota: el curs 2025-26 arrenca el 8 de setembre

El Departament manté l’avançament del calendari tot i les demandes per iniciar les classes després de la Diada

El pròxim curs escolar a Catalunya arrencarà el 8 de setembre de 2025 per a infantil, primària i ESO, segons ha confirmat la consellera d’Educació, Esther Niubó, al Parlament. Aquesta data, validada pel Consell d’Educació de Catalunya i avançada als sindicats fa dos mesos, s’estableix oficialment malgrat l’oposició sindical.

Calendari escolar 2025-2026: dates clau d’inici de curs

  • 8 de setembre: inici de classes per a infantil, primària i ESO
  • 12 de setembre: inici de batxillerat i formació professional
  • 15 de setembre: ensenyaments artístics i esportius
  • 22 de setembre: escoles d’adults i escoles oficials d’idiomes

Segons la consellera, començar el 8 de setembre garanteix “estabilitat”, afavoreix la planificació dels equips docents, facilita l’acollida del professorat nou i contribueix a una millor conciliació familiar. També ha anunciat que es volen avançar els nomenaments docents a principis de juliol, per tal que els centres puguin preparar el curs amb més antelació.

Rebuig dels sindicats i direccions

Els sindicats educatius i les juntes de direccions continuen criticant l’avançament del curs, exigint que comenci després de la Diada —concretament el 12 de setembre— per garantir un millor marge de preparació. Asseguren que l’avançament iniciat el 2022 no ha comportat millores pedagògiques ni de resultats acadèmics.

Aquest conflicte no és nou. Des que el Departament va introduir l’avançament del calendari escolar, la mesura ha estat motiu de mobilitzacions i vagues. Tot i l’intent del 2023 d’establir un criteri fix (el quart dia feiner de setembre per a l’inici del curs), aquest no s’ha aplicat de forma constant.

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Mamuts, dodos i llops gegants: benvinguts al zoo del 2030

Hi ha una cosa que em fascina des de petit: la ciència. Amb o sense ficció.
Els animals.
La història.

I tot el que tingui pinta de “Jurassic Park”, em posa les orelles de punta.
I aquesta setmana… aquestes orelles han tremolat.

Tres cadells.
Ròmul, Rem i Khaleesi.
No, no és una sèrie nova de Netflix.
Són llops blancs.

I no, tampoc són llops de veritat.
O no del tot.

Els ha presentat una empresa anomenada Colossal Biosciences.
I segons ells, són el primer exemple de desextinció animal de la història.
Així, tal qual. Sense avisar.

Però els científics diuen que no.
Que això no és una resurrecció, sinó un híbrid.
Una mena de llop gris tunejat genèticament per semblar-se a un llop gegant extint fa més de 10.000 anys.

Sí, el famós dire wolf de la Casa Stark.

Els han creat amb ADN antic, d’unes dents i un crani prehistòrics.
Els han gestat en gosses domèstiques.
I han aconseguit treure tres bèsties que, a primera vista, semblen sortides directament de Ponent.

Però no són llops terribles.
Són una altra cosa.
Un Frankenstein genètic.
Un intent.

La veritat?
No em sorprèn.

Aquesta gent també té entre mans el projecte de “resucitar” mamuts llanuts.
Volen que torni el dodo. (Personalment, sempre m’ha fascinat aquest ocell)
Fins i tot s’han plantejat el llop marsupial.

I ho fan amb una tecnologia tan puntera que fa por.
Edició genètica amb CRISPR, ADN antic recuperat de restes fòssils, gestació en úters artificials…
Si fa vint anys això ho veies al cinema, ho etiquetaves com a ciència-ficció.

Ara, és la realitat.

El que abans eren fòssils ara tenen data de naixement.
I potser, d’aquí pocs anys, podrem veure un mamut pasturant per la tundra.
O un dodo caminant per un laboratori de Boston.

Sona bé, oi?

Però també hi ha dilemes.
Molts.

Què passa amb l’ètica?
Amb els ecosistemes?
Amb els diners que es gasten en tot això mentre hi ha espècies vives que estan desapareixent avui?

Els experts ho diuen clar: abans de jugar a ser déus, potser caldria cuidar millor el que ja tenim.
Potser és més urgent protegir els elefants asiàtics que gastar mil milions en fer-los companyia genètica del passat.

I tenen raó.
Però…

A mi, que soc de ciència, de bèsties i d’històries antigues, aquestes coses em remouen.
Perquè imagina-t’ho.

Obrir un dia el diari i veure que un grup de científics ha aconseguit portar de tornada un animal que fa milers d’anys que no trepitja la Terra.
És màgia.
És terror.
És fascinació.
Tot alhora.

I encara que no sigui un llop gegant de debò…
…només el fet que algú estigui tan a prop de fer-ho ja és brutal.

Estem vivint el principi del Jurassic Park real.
Sense Spielberg.
Sense velociraptors (de moment).

Però amb el mateix vertigen.

I sí… potser res tornarà mai com era.
Però ves que un dia no miris per la finestra…
…i vegis un mamut.

I llavors pensaràs:
“Merda. No era ficció.”

val escolar

Torna el val escolar: 60 € gratis per a material i milers d’alumnes beneficiats

En marxa la tercera edició del val escolar: 60 euros per alumne i 50 milions d’euros per garantir l’equitat educativa

El Govern torna a apostar pel val escolar. La mesura, que ha tingut una gran acollida en les dues primeres edicions, arriba aquest curs 2025-2026 amb 50 milions d’euros de pressupost i la voluntat d’arribar a 795.000 alumnes de tot Catalunya.

L’objectiu és clar: ajudar les famílies a fer front a les despeses de l’inici de curs i, al mateix temps, donar suport al comerç de proximitat vinculat al material escolar. Per això, cada alumne rebrà dos vals de 30 euros, bescanviables fins al 30 de novembre de 2025 per a la compra d’elements d’escriptura, papereria, llibres, diccionaris, calculadores, motxilles o jocs educatius.

Els vals es podran utilitzar a qualsevol dels establiments adherits a la plataforma de gestió o, si les famílies ho prefereixen, podran cedir-los als centres educatius per fer una compra col·lectiva de material.

La distribució començarà a finals de juny, per correu postal o a través del web valescolar.cat, des d’on també caldrà activar-los abans d’utilitzar-los. Tot plegat, amb una gestió coordinada entre els departaments d’Economia i Finances i Educació i Formació Professional, que han treballat per simplificar els tràmits i garantir l’agilitat del procés.

L’impacte social i econòmic és doble: es redueix la pressió econòmica sobre les famílies i es dona un impuls directe als més de 2.000 comerços que van participar en edicions anteriors. Per a ells, el procés d’adhesió es detallarà properament al mateix portal, amb la condició de garantir que els vals només es facin servir per al material definit a la resolució.

Aquesta acció s’emmarca dins del Pla de Govern de la XV legislatura, que té entre les seves prioritats reforçar l’equitat educativa i garantir la igualtat d’oportunitats. En paraules de la Llei d’educació, l’equitat no és només un principi: és un dret de tot l’alumnat.

Amb aquest val escolar, el Govern reafirma el seu compromís amb una educació més justa, inclusiva i accessible per a tothom.

El Congrés signa la sentència del llop ibèric

La falsa solució: la caça no redueix els conflictes amb la ramaderia

La història ens ha demostrat que la persecució del llop mai ha estat la solució als conflictes amb la ramaderia. Allà on s’ha perseguit indiscriminadament, el problema no ha desaparegut, sinó que ha empitjorat. Quan una població de llops es desestructura per les caceres, els exemplars supervivents es dispersen i les manades es trenquen, cosa que altera els seus patrons de caça. Això pot provocar que els llops deixin de caçar preses silvestres i es tornin més propensos a atacar bestiar.

A més, la desaparició del llop comporta un desequilibri ecològic que afavoreix l’augment d’ungulats com senglars i cérvols, els quals causen danys a l’agricultura i poden propagar malalties com la tuberculosi bovina. Si realment volem ajudar el sector ramader, hauríem d’apostar per solucions basades en la convivència, no en la destrucció d’una espècie clau per a l’ecosistema.

Els diners públics, al servei d’una política irracional

Aquesta nova política no només posa en risc la biodiversitat, sinó que també suposa una despesa innecessària per a les arques públiques. El Govern espanyol havia establert ajudes per als ramaders afectats per la presència del llop, destinades a mesures preventives i compensacions econòmiques pels atacs. Amb la desprotecció, aquestes ajudes queden en un limbe legal.

Qui garantirà que els ramaders continuïn rebent aquestes compensacions si el llop deixa d’estar protegit? Estem davant d’una situació en què les comunitats autònomes poden gestionar de manera independent la caça del llop sense un criteri unificat, el que pot generar disparitats i greuges entre territoris.

La UE també rebaixa la protecció: un senyal alarmant

Aquesta decisió del Congrés arriba en un moment crític: la Unió Europea ha anunciat que rebaixarà l’estatus de protecció del llop, cedint a les pressions d’alguns països amb una forta oposició a la seva presència. Tot plegat envia un missatge perillós: la política i els interessos econòmics poden estar per sobre de la ciència i la conservació del medi ambient.

La pressió internacional per desprotegir el llop no es basa en dades científiques, sinó en la mateixa narrativa que hem vist a Espanya: arguments sobre atacs al bestiar exagerats, dades manipulades i un rebuig a implementar mesures de coexistència. Aquest és un precedent alarmant per a altres espècies en risc.

Les organitzacions ecologistes, en peu de guerra

L’anunci de la desprotecció del llop ha provocat una resposta immediata per part de les organitzacions ecologistes, que han promès emprendre accions legals per aturar aquesta decisió. WWF, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife ja han advertit que denunciaran qualsevol intent de caça massiva i que portaran els casos als tribunals si es vulnera la normativa europea de conservació de la fauna.

Aquestes organitzacions insisteixen que la clau per reduir els conflictes amb el llop és la inversió en mètodes de protecció del bestiar i la compensació justa als ramaders. En canvi, la caça només serveix per perpetuar el conflicte i generar més problemes a llarg termini.

Què ens diu aquesta decisió sobre la política ambiental espanyola?

La desprotecció del llop no és només una qüestió ecològica, sinó també una mostra de com es prenen decisions polítiques sense tenir en compte l’evidència científica. Aquesta votació al Congrés posa en qüestió el compromís d’Espanya amb la protecció de la biodiversitat i el seu paper en la lluita contra la crisi climàtica.

Si avui és el llop, demà quina serà l’espècie en perill que es decideix sacrificar en nom d’interessos econòmics? Aquest tipus de decisions ens recorden que la política ambiental està lluny de ser una prioritat per a alguns partits, i que la protecció de la natura es veu, massa sovint, com un obstacle en lloc d’una necessitat.

La pregunta que ens hem de fer és: volem ser el país que extermina el seu llop, com ja van fer altres nacions europees, o volem ser un exemple de convivència entre humans i fauna salvatge?

canvi d'hora

Canvi d’hora març 2025: Quan haurem d’avançar els rellotges?

El canvi d’hora de 2025 s’acosta i és important estar preparats per aquest ajustament horari que es fa cada any. La matinada del dissabte 29 al diumenge 30 de març, a les 2:00 de la matinada, haurem d’avançar els rellotges una hora, passant directament a ser les 3:00. Això significa que dormirem una hora menys, però també que gaudirem de més hores de llum natural a les tardes.

Per què es fa el canvi d’hora?

Aquest ajustament es realitza amb l’objectiu d’optimitzar l’aprofitament de la llum solar i reduir el consum energètic. Amb l’horari d’estiu, es busca sincronitzar millor les activitats quotidianes amb les hores de sol, afavorint una major eficiència en l’ús de la llum artificial.

Aquest sistema s’aplica a tota la Unió Europea, seguint una normativa comuna que estableix les dates dels canvis d’hora fins almenys 2026.

Quan tornen a canviar els rellotges? Calendari dels pròxims canvis d’hora

  • 30 de març del 2025 → Passarem a l’horari d’estiu (avancem una hora).
  • 26 d’octubre del 2025 → Tornarem a l’horari d’hivern (endarrerim una hora).
  • 29 de març del 2026 → De nou, horari d’estiu (avancem una hora).
  • 25 d’octubre del 2026 → Torna l’horari d’hivern (endarrerim una hora).

Com ens afecta el canvi d’hora? Beneficis i inconvenients

Beneficis del canvi d’hora

✔️ Més hores de llum a la tarda: Ideal per aprofitar el dia i gaudir d’activitats a l’aire lliure.
✔️ Estalvi energètic: Es redueix el consum d’electricitat, especialment en il·luminació.
✔️ Millora de l’estat d’ànim: Més exposició al sol afavoreix la producció de serotonina, millorant l’humor.

Inconvenients del canvi d’hora

Alteració del ritme biològic: Pot provocar insomni o cansament els primers dies.
Impacte en alguns sectors laborals: Especialment en aquells que depenen d’horaris nocturns.
Debat sobre la seva utilitat: Alguns estudis posen en dubte si realment es produeix un estalvi energètic significatiu.

És el 2025 l’últim any de canvi d’hora?

Des de fa anys, es debat a nivell europeu l’eliminació del canvi d’hora i la possibilitat de mantenir un mateix horari tot l’any. La Comissió Europea va proposar la seva supressió el 2018, però la manca de consens entre els estats membres ha fet que la decisió es posposi.

De moment, continuarem canviant els rellotges cada març i octubre fins que es prengui una decisió definitiva.

Consells per adaptar-se millor al canvi d’hora

Per adaptar-se millor al canvi d’hora, és recomanable avançar progressivament l’hora d’anar a dormir els dies previs per reduir l’impacte en el ritme circadiari. Passar temps a l’aire lliure durant el dia també ajuda el cos a sincronitzar-se amb la nova rutina. A més, optar per un sopar lleuger i evitar la cafeïna a la nit facilita un son reparador. Mantenir una rutina activa durant el dia contribueix a regular el rellotge biològic i minimitzar els efectes del canvi horari.