No m’ha agradat mai gaire Bob Esponja… però ara arriba una nova pel·lícula pirata
No m’ha agradat mai gaire Bob Esponja. Tot i això, sé que té una legió de fans fidels. De fet, durant un estiu fins i tot vaig acabar tenint una samarreta seva. Coses que passen. Ara, però, el personatge més icònic de Fondo de Bikini torna als cinemes amb una nova aventura: Bob Esponja: una aventura pirata.
En aquesta nova pel·lícula, en Bob Esponja s’endinsa a les profunditats més misterioses de l’oceà per enfrontar-se a un vell conegut dels seguidors de la sèrie: el temut fantasma de l’Holandès Errant. El viatge el portarà a explorar racons foscos del fons marí, descobrir criatures sorprenents i afrontar situacions tan absurdes com divertides, en una història plena d’acció, humor i esperit aventurer.
La pel·lícula manté intacte el to característic de la saga, amb un ritme trepidant i gags constants, però també amb missatges clars sobre l’amistat, el coratge i la importància de ser un mateix. És una proposta pensada sobretot per al públic familiar, ideal per gaudir-la amb nens i nenes durant les vacances de Nadal.
Un dels punts més destacables és que es podrà veure doblada al català, fet que permet compartir aquesta nova aventura submarina en la nostra llengua i reforçar l’oferta de cinema familiar en català a les sales. Tant si ets fan de tota la vida com si simplement busques una pel·lícula lleugera i divertida per passar una bona estona, Bob Esponja: una aventura pirata promet diversió per a grans i petits.
La nova pel·lícula de James Cameron, Avatar: Foc i cendra, aprofundeix com mai en el costat més humà i dolorós de l’univers de Pandora. Aquesta tercera entrega de la saga posa el focus en el dol, els conflictes interns i els valors familiars, tot mantenint l’espectacularitat visual que ha convertit Avatar en un fenomen mundial.
Després de la tràgica mort de Neteyam, Jake Sully i Neytiri afronten un moment de màxima fragilitat. La família intenta mantenir-se unida mentre el món que els envolta es torna cada cop més hostil. En aquest context apareix un nou clan Na’vi fins ara desconegut: el Poble de les Cendres, liderat per Varang, una figura poderosa, carismàtica i amb una visió molt més dura de la supervivència.
Aquest nou poble introdueix una tensió inèdita a Pandora. La seva actitud agressiva i la seva manera d’afrontar els conflictes posen en perill l’equilibri entre clans i obliguen els protagonistes a qüestionar els seus propis principis. La pel·lícula planteja dilemes morals profunds sobre la violència, la defensa del territori, la identitat cultural i les conseqüències de l’odi, tot envoltat de nous paisatges impressionants i un disseny visual que torna a marcar un abans i un després al cinema.
Tot i tenir un to més madur i reflexiu, Avatar: Foc i cendra és una proposta ideal per a famílies amb adolescents, ja que convida a parlar de temes universals com el dol, la convivència entre cultures i la importància de l’empatia. Un dels punts més destacats per al públic català és que la pel·lícula es pot veure doblada al català, una oportunitat per gaudir d’una superproducció internacional en la nostra llengua.
Una estrena pensada no només per impressionar, sinó també per emocionar i fer reflexionar, que consolida Avatar com una de les sagues més ambicioses i rellevants del cinema actual.
La Marfà – Centre de Creació Musical presenta la seva nova programació d’hivern–primavera 2026 amb una proposta àmplia, diversa i oberta a tota la ciutadania. Entre els mesos de febrer i maig, el centre oferirà un total de 20 activitats centrades en la formació, la creació i la divulgació musical, consolidant-se com un espai clau per al desenvolupament del sector musical a Girona i a la demarcació.
La nova temporada destaca per la seva transversalitat i per una clara voluntat de connectar artistes, professionals i públic general, combinant sessions formatives, trobades amb creadors, activitats divulgatives i espais de reflexió cultural.
Un centre de referència per a la creació musical a Girona
La Marfà s’ha consolidat al llarg dels anys com un pol de referència per a la música contemporània al territori. El tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats Bartrina, ha remarcat que el centre juga un paper fonamental en l’impuls del talent musical, no només a la ciutat, sinó també a nivell comarcal i de país.
La programació d’aquest primer semestre del 2026 reforça una aposta clara per una cultura oberta, diversa i arrelada al territori, amb una oferta que va més enllà de l’aprenentatge artístic i incorpora també aspectes com la professionalització, la gestió cultural i la salut dels artistes.
Inici de temporada amb una mirada professionalitzadora
La temporada arrencarà el 4 de febrer amb una conversa amb Jordi Casadesús, director artístic del Mercat de Música Viva de Vic. La sessió permetrà conèixer el funcionament intern d’una de les fires musicals més rellevants del país i entendre com es construeixen espais de trobada entre creadors, indústria i públic.
El 11 de febrer tindrà lloc una sessió centrada en eines de professionalització per a creadors musicals, amb especial atenció al mapatge de subvencions i recursos disponibles. Aquesta activitat anirà a càrrec del tècnic de música de La Marfà, Dani Ortiz, i està pensada per facilitar l’accés a ajuts i oportunitats dins el sector musical.
Formació artística amb artistes de referència
La programació inclou una àmplia oferta de formació artística i creativa, amb la participació d’artistes reconeguts que compartiran els seus processos i experiències.
El 19 de febrer, la cantant Judit Neddermann explicarà el seu procés compositiu en una sessió oberta al públic. El 4 de març, el músic Fidel Cuentas obrirà una porta a l’univers de la percussió llatina, mentre que l’11 d’abril, la violinista Coloma Bertran oferirà un taller dedicat a l’ús de loops en instruments de corda fregada.
Aquestes activitats permeten apropar al públic diferents maneres d’entendre la creació musical, posant l’accent en la pràctica, l’experimentació i l’intercanvi de coneixement.
Cicles temàtics: del metal al cant tradicional
Els cicles temàtics continuen tenint un pes destacat dins la programació de La Marfà. El 18 de març, Àlex Bace, cantant del grup Morphium, conduirà sessions dedicades al metal, abordant-ne els llenguatges, l’escena i les particularitats creatives.
El 22 d’abril, el cantant, guitarrista i compositor Carles Dénia oferirà una sessió centrada en el cant tradicional valencià, aportant una mirada contemporània a una tradició musical arrelada i viva.
Dins el cicle “Fondejar en la música”, el 15 de maig s’oferirà una aproximació a la creació i l’experimentació sonora amb el projecte Terrae, que revisita la tradició de les Terres de l’Ebre des d’una perspectiva actual i amb l’ús de noves tecnologies.
Música, identitat i dissidència cultural
La reflexió sobre música i identitat també forma part de la programació. El 26 de febrer, el grup mallorquí Fades protagonitzarà la xerrada “La catalanitat queer: interseccionalitat i dissidència dins la cançó”, una activitat coorganitzada amb la Fundació Prudenci Bertrana.
La proposta explorarà com la llengua, la dissidència i la creació musical conviuen i es reforcen mútuament, reivindicant espais catalans i queer com a territoris de llibertat i expressió política.
Sessions LP i divulgació musical oberta al públic
La Marfà manté la seva aposta per la divulgació musical amb les Sessions LP, un cicle d’audicions comentades d’àlbums clàssics de la música popular. Aquestes sessions, coorganitzades amb la Biblioteca Salvador Allende i la Casa de la Música de les comarques gironines, conviden a una escolta crítica i contextualitzada.
Durant aquesta temporada es revisitaran discos emblemàtics com La ley innata, d’Extremoduro, i The Smile Sessions, de The Beach Boys, amb la participació de Xantal Rodríguez i Guille Caballero.
Formació tècnica i salut per a artistes
La programació incorpora també propostes d’iniciació i formació tècnica adreçades a entitats i públic general. El 14 de març, Joel Novich impartirà un taller de manipulació d’equips de so de petit format, una competència clau per a molts projectes musicals.
En l’àmbit de la salut, el 6 de maig, el professor de l’ESMUC i contrabaixista de l’OBC Jonathan Camps oferirà una sessió dedicada a la gestió de la por escènica, amb eines pràctiques per afrontar un dels reptes més habituals entre intèrprets.
Connexió amb el món educatiu
Com a extensió natural de la seva activitat, La Marfà portarà artistes vinculats al Programa de suport a la creació a diversos centres educatius de Girona. Enguany, el projecte comptarà amb L’arannà al batxillerat artístic de l’Institut Santiago Sobrequés i amb Amaia Miranda al Conservatori Isaac Albéniz, compartint processos creatius amb l’alumnat.
Inscripcions obertes
Les inscripcions a totes les activitats de la programació d’hivern–primavera 2026 es poden realitzar a través del web oficial de La Marfà – Centre de Creació Musical.
Amb aquesta nova temporada, La Marfà referma el seu compromís amb una formació musical plural, connectada i arrelada al territori, que impulsa el talent local, crea xarxa professional i obre la música a nous públics.
El 2026 ja es pot considerar l’any d’or dels parcs temàtics a Europa. En només uns mesos de diferència, França inaugurarà dues grans zones immersives basades en alguns dels universos més estimats del món: Naruto i Frozen.
D’una banda, Konohaland, el nou parc temàtic dedicat al món ninja creat per Masashi Kishimoto, obrirà al sud de França dins del Parc Spirou Provence. De l’altra, World of Frozen, el regne de gel d’Arendelle, formarà part de la transformació monumental de Disneyland Paris.
Aquestes dues estrenes situen França com el centre neuràlgic del turisme familiar, otaku i fanàtic de Disney a escala europea. I, el millor: totes dues estan a poques hores d’Espanya.
Konohaland 2026: Konoha feta realitat a només 4 hores de la frontera
El somni de qualsevol fan de Naruto ja té data: primavera de 2026. El Parc Spirou Provence ha confirmat l’obertura de Konohaland, una expansió de 15.000 m² totalment tematitzada i desenvolupada amb la supervisió directa de Shueisha, TV Tokyo i Studio Pierrot.
Aquesta zona immersiva recrearà:
✔️ La Vila Oculta de la Fulla
Carrers, façanes, símbols ninja, fanals i, fins i tot, la Muntanya dels Hokages, amb les cares dels líders gravades sobre la roca.
✔️ El restaurant Ichiraku
Sí, l’autèntic Ichiraku Ramen, el lloc preferit de Naruto, tindrà menú propi, plats inspirats en el chakra i opcions temàtiques per a famílies.
✔️ Zones d’entrenament per a petits genin
Espais interactius per fer proves tipus examen Chūnin, jocs físics i recorreguts gamificats.
✔️ La gran estrella: la muntanya russa del Kyûbi
Nom: Kyûbi Unchained
Velocitat: fins a 75 km/h
Durada: 76 segons
Fabricant: Zamperla
Temàtica: un viatge desesperat per fugir del poder del Zorro de Nou Cues
✔️ Botiga oficial i marxandatge exclusiu
Des de bandanes ninja fins a roba temàtica, edicions limitades i productes exclusius d’obertura.
Per què Konohaland és una bomba per al públic català?
A diferència d’altres parcs internacionals:
Es troba a 3–5 hores amb cotxe des de Catalunya, Aragó o València.
Accesible amb TGV des de Figueres o Barcelona.
Ideal per a caps de setmana temàtics o escapades familiars.
Konohaland serà, probablement, el parc otaku més accessible d’Europa.
World of Frozen 2026: Arendelle s’instal·la a Disneyland Paris
Si Naruto és un fenomen mundial, Frozen encara ha anat més enllà. La pel·lícula més exitosa de Disney del segle XXI tindrà el seu propi regne a Europa el 2026, quan s’inauguri World of Frozen dins del remodelat Disney Adventure World (antic Walt Disney Studios Park).
Aquesta expansió forma part d’un projecte d’inversió gegantí —més de 2.000 milions d’euros— que transformarà per complet el resort de París.
✔️ El Castell de Gel d’Elsa
Una rèplica del palau màgic sobre la “North Mountain”, visible des de gran part del parc.
✔️ El Llac d’Arendelle
Una zona enorme d’aigua on es faran espectacles nocturns amb llums, projeccions i tecnologia utilitzada als Jocs Olímpics de París.
✔️ Frozen Ever After
La famosa atracció en barca que ja triomfa als parcs americans i asiàtics, ara amb una versió millorada per a Europa.
✔️ Vila d’Arendelle: botigues, restaurants i personatges
Es podrà passejar pels carrers del regne, amb comerços temàtics, menús inspirats en la gastronomia nòrdica i trobades amb Anna, Elsa, Olaf o Kristoff.
Disney + Frozen: la combinació perfecta per a un 2026 de rècord
L’arribada d’aquesta zona temàtica no només enriquirà el parc: atraurà turistes de tot Europa, especialment famílies amb nens que han crescut escoltant “Let It Go”.
Alguns factors que ho faran un èxit:
Frozen és la franquícia moderna més forta de Disney.
L’ambientació serà hiperrealista: neu, gel, arquitectura nòrdica i música envoltant.
Disneyland Paris es converteix així en el parc Disney amb més novetats del continent.
És la primera gran àrea Frozen oberta a Europa (les altres són a Hong Kong i Tòquio).
França, capital europea dels parcs temàtics el 2026
La coincidència de Konohaland i World of Frozen en un mateix any convertirà França en el destí temàtic més potent d’Europa.
El mapa del 2026 queda així:
📍 Sud de França (Montélimar – Monteux) → Konohaland, el primer parc temàtic de Naruto a Europa.
📍 Regió de París (Chessy) → World of Frozen, la gran aposta Disney per transformar el seu resort europeu.
Aquestes dues obertures:
Augmentaran el turisme familiar i friki a l’Estat francès.
Multiplicaran els viatges de cap de setmana temàtics des d’Espanya.
Convertiran França en punt de trobada entre fans d’anime i Disney.
Competiran directament amb PortAventura, Europa Park i altres clàssics europeus.
2026: un any històric per a fans de Naruto, Disney i la cultura pop
Les obertures de Konohaland i World of Frozen no són simples expansions: són dos nous mons immersius, creats amb un nivell de detall espectacular. On abans França era coneguda sobretot per Disneyland i Asterix, el 2026 serà el país:
on caminaràs pels carrers de Konoha,
menjaràs ramen a l’Ichiraku,
entraràs al palau de gel d’Elsa i
navegaràs pel llac d’Arendelle sota una aurora boreal artificial.
Una combinació que convertirà el país en la nova capital europea de la fantasia.
L’univers dels Shelby es prepara per dir adeu. Peaky Blinders, una de les sèries britàniques més influents de l’última dècada, fa el salt definitiu al cinema amb Peaky Blinders: El home immortal, una pel·lícula concebuda com el tancament final de la història de Tommy Shelby, el personatge icònic interpretat per Cillian Murphy. El film s’estrenarà el 6 de març als cinemes i arribarà a Netflix el 20 de març, oferint als espectadors una despedida amb doble cita.
Escrita per Steven Knight, creador de la sèrie, la pel·lícula vol posar punt final a una història que va començar el 2013 i que, amb el pas dels anys, ha construït un relat marcat per la violència, l’ambició, els conflictes familiars i un fort rerefons històric.
Un final pensat com l’últim capítol d’una gran novel·la
Steven Knight ha explicat que El home immortal ha estat concebuda com els darrers capítols d’una llarga novel·la. La seva voluntat és que els seguidors sentin que tanquen definitivament una història que han acompanyat durant més d’una dècada. No es tracta només de resoldre una trama, sinó de donar un sentit complet al viatge de Tommy Shelby, des dels seus inicis com a líder d’una banda fins a la seva transformació en una figura marcada pel poder, la culpa i el destí.
Segons Knight, la pel·lícula manté intactes els elements que han definit Peaky Blinders: una atmosfera fosca, relacions familiars complexes i un context històric que influeix directament en les decisions dels personatges. Drama, èpica i fatalisme es combinen per construir un final coherent amb el llegat de la sèrie.
Birmingham i la Segona Guerra Mundial, al centre del relat
La història de El home immortal se situa a Birmingham durant la Segona Guerra Mundial, cap a l’any 1940. La ciutat, sotmesa als bombardejos i a la tensió constant del conflicte, es converteix en un escenari clau per al retorn de Tommy Shelby.
Knight ha evitat donar detalls concrets de la trama, però ha avançat que les circumstàncies de la guerra obliguen Shelby a tornar a Birmingham, situant-lo novament al centre de l’acció. Aquest retorn no és només físic, sinó també simbòlic: Birmingham representa l’origen dels Shelby i el lloc on tot va començar, fet que reforça la sensació de cercle que es tanca.
Cillian Murphy i un comiat especialment emotiu
Per a Cillian Murphy, acomiadar-se de Tommy Shelby ha estat un moment intens. L’actor ha explicat que la darrera escena del personatge va ser “realment emotiva”, tot i que també “completament anticlimàtica” pel fet que, un cop acabat el rodatge, l’equip simplement va marxar sense grans cerimònies.
Murphy ha destacat la connexió profunda que ha tingut amb Shelby al llarg dels anys, un personatge que li ha permès explorar dimensions psicològiques molt complexes. L’adéu, segons l’actor, va ser especialment significatiu pel pes cultural que la sèrie ha assolit des del seu debut.
Un repartiment que reforça el tancament cinematogràfic
A més de Cillian Murphy, la pel·lícula comptarà amb la participació de Barry Keoghan i Rebecca Ferguson, entre altres intèrprets. La incorporació de Ferguson és una de les grans novetats del projecte i ha generat una notable expectació.
Tot i el secretisme sobre els personatges i el desenvolupament de la història, el repartiment promet aportar noves dinàmiques a l’univers de Peaky Blinders sense trencar amb l’essència de la sèrie original.
Del cinema a Netflix: una estrena en dues fases
Peaky Blinders: El home immortal tindrà una estrena escalonada. Primer arribarà als cinemes el 6 de març, permetent als fans viure el final de la saga en pantalla gran. Posteriorment, el 20 de març, el film s’incorporarà al catàleg de Netflix, plataforma clau en la projecció internacional de la sèrie.
Aquesta estratègia subratlla el caràcter d’esdeveniment de la pel·lícula i reforça la seva importància com a tancament definitiu de la història de Tommy Shelby.
El futur de l’univers Peaky Blinders
Tot i que El home immortal posa punt final al recorregut de Tommy Shelby, l’univers creat per Steven Knight no s’acaba del tot. Ja s’ha confirmat el desenvolupament d’una sèrie seqüela, ambientada deu anys després dels esdeveniments de la pel·lícula.
Aquesta nova producció permetrà explorar noves històries dins del mateix univers, però sense allargar l’arc narratiu de Shelby. La pel·lícula, així, funciona com un final clar i definitiu per al personatge principal.
Un adeu pensat per a l’espectador
Tant Steven Knight com Cillian Murphy coincideixen que el veritable final només es completarà quan el públic vegi la pel·lícula. Amb la seva ambientació bèl·lica, el seu to èpic i la voluntat de tancar totes les etapes obertes, Peaky Blinders: El home immortal es presenta com el colofó d’una de les sèries més rellevants de la televisió contemporània.
El retorn de Tommy Shelby, per última vegada, promet ser un moment clau per als seguidors que han acompanyat la saga des dels seus inicis.
Explicar una de les històries més importants de la humanitat als més petits no és gens fàcil. El rei de reis ho aconsegueix amb sensibilitat, imaginació i un llenguatge narratiu pensat per arribar al públic familiar, sense perdre la profunditat del missatge.
La pel·lícula parteix d’una situació molt quotidiana: un pare explica un conte al seu fill abans d’anar a dormir. A poc a poc, aquest relat es transforma en un viatge imaginari que recorre la vida de Jesús, des del seu naixement fins a la resurrecció. El que comença com una història tranquil·la es converteix en una experiència viva, plena d’emoció, descobriments i moments que conviden a la reflexió.
Al llarg del film, els infants poden conèixer episodis clau de la tradició cristiana: els miracles, les proves, els sacrificis, les temptacions i els ensenyaments de Jesús. Tot plegat s’explica amb un estil visual suau i entenedor, adaptat a la sensibilitat dels nens i nenes, evitant excessos i apostant per una narració clara i emotiva.
Més enllà del relat bíblic, El rei de reis posa l’accent en valors universals que van molt més enllà de la fe: el perdó, la compassió, l’amor als altres, l’esperança i la importància de fer el bé. Aquest enfocament fa que la pel·lícula sigui adequada tant per a famílies creients com per a aquelles que simplement busquen una història amb un fort component educatiu i emocional.
És una proposta ideal per veure en família, especialment en dates assenyalades, ja que obre la porta a converses tranquil·les amb els infants sobre la fe, el respecte, el sentit de la vida i la importància de l’empatia. No busca impressionar amb espectacularitat, sinó connectar emocionalment amb l’espectador més jove a través de la imaginació i el relat.
Un dels punts més destacables és que es pot veure doblada al català, fet que permet gaudir d’aquesta història en la nostra llengua i reforça l’oferta de cinema familiar en català a les sales. Un detall especialment valuós per a les famílies que volen compartir el cinema com a experiència educativa i cultural.
El rei de reis és, en definitiva, una pel·lícula pensada per acostar una gran història als més petits amb respecte, sensibilitat i un missatge positiu que connecta amb grans i petits.
La cultura popular catalana està a punt de viure una de les seves cites més especials. El 22 de novembre, Campdevànol es convertirà en l’epicentre del folklore del país amb la Gala de l’Any d’Adifolk, un esdeveniment que arriba a la seva vuitena edició i que enguany farà història celebrant-se per primera vegada al Pirineu Gironí. Un esdeveniment que no només reconeix la feina de grups i federacions, sinó que també reivindica la força viva d’un poble que estima les seves arrels.
Un dels esdeveniments més esperats del calendari folklòric
La Gala d’Adifolk premia anualment la tasca de totes les agrupacions que han participat en les activitats de l’entitat. Durant la vetllada es farà entrega de tres guardons especialment simbòlics:
Grup de l’Any,
Federació de l’Any,
Reconeixement de l’Any, destinat a persones i entitats que han deixat una empremta destacada en la cultura popular catalana.
Tot plegat, amb una posada en escena que combina protocol, espectacle, música i emoció. Un format que Adifolk ha anat perfeccionat al llarg dels anys i que, com passa amb els bons rituals, ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la cultura popular del país.
Campdevànol, orgullós anfitrió
Per al municipi, acollir la Gala és molt més que un honor institucional. Significa posar en valor una llarga tradició d’entitats actives, compromeses i amb una identitat molt marcada. Tal com explica l’alcalde, Oriol Lázaro, “la cultura popular de Campdevànol s’ha abocat com mai. Som afortunats de tenir un poble tan actiu i orgullós de la seva identitat campdevanolenca”.
I és que al llarg de la jornada, i especialment durant els actes previs, hi participaran algunes de les agrupacions més emblemàtiques del municipi:
El pubillatge,
Els Grallers i Geganters,
La GEC – secció sardanista,
Els Amics de la processó,
El grup caramellaire,
Els balladors de la Dansa de Campdevànol,
L’artista local Jordi Ballesteros, que també tindrà un paper destacat en l’espectacle.
Totes elles seran responsables de donar el toc local a la Gala i de convertir-la en una experiència de festa i reivindicació cultural.
Una Gala amb recorregut i un format que viatja
Encara que enguany se celebri a Campdevànol, la Gala d’Adifolk té una ànima itinerant que fa que, cada any, una nova localitat pugui sentir-la com a pròpia. Fins ara ja ha passat per Montblanc, Gironella, Lloret de Mar, Balaguer, Parets del Vallès i Móra d’Ebre.
L’edició del 2020, en plena pandèmia, es va fer telemàticament. Un record que forma part de la història recent del folklore i que posa en valor com les entitats van saber mantenir viva la flama cultural malgrat la distància.
En paraules de Besora, representant d’Adifolk, “agraïm profundament la predisposició de Campdevànol i de totes les entitats del país”. Una frase que evidencia que la Gala és molt més que un acte: és un punt de trobada anual entre comunitats de cultura popular.
Un espectacle que omplirà la Sala Diagonal
A partir de les 18 h, la Sala Diagonal acollirà l’espectacle central de la Gala, que combinarà actuacions, música, dansa i la presentació dels premiats. Tot plegat amb una aposta clara per la posada en escena moderna però respectuosa amb l’essència tradicional.
L’espectacle vol transmetre:
Identitat,
Arrelament,
Creativitat,
I sobretot, sentiment de comunitat.
Els assistents podran veure sobre l’escenari algunes de les figures i colles més representatives de la cultura popular local, reforçant el missatge que Campdevànol és, enguany, la casa gran del folklore català.
Un moment clau: el destí de l’Aplec Internacional 2026
Un dels instants més esperats de la nit serà la revelació de la ciutat que acollirà el 38è Aplec Internacional 2026, un dels esdeveniments més potents d’Adifolk, on grups d’arreu del territori viatgen per portar la cultura catalana més enllà de les fronteres.
Aquest anunci és sempre un dels moments de més expectació, tant per als participants com per als seguidors del folklore, i sovint marca un punt d’inflexió en el calendari cultural de l’entitat.
Per què la Gala d’Adifolk és tan especial?
Tot i ser un acte anual, la Gala té un valor simbòlic importantíssim per diversos motius:
1. Reconeix la feina que sovint és invisible
Les entitats de cultura popular treballen durant tot l’any de manera voluntària, mantenint viu un patrimoni que passa de generació en generació. La Gala dona veu i llum a aquesta tasca.
2. Dona ales al talent local
Campdevànol és un clar exemple de com un municipi pot convertir la seva riquesa cultural en un esdeveniment de país.
3. Connecta tradició i modernitat
La Gala aposta per formats actuals, ritmes àgils i una presentació atractiva, fet que ajuda a apropar la cultura popular a nous públics, especialment joves.
4. Dona projecció al territori
Acollir la Gala significa situar-te al mapa cultural català. I per Campdevànol, això representa oportunitat turística, visibilitat i orgull comunitari.
Un 22 de novembre per recordar
La Gala d’Adifolk no és només una entrega de premis. És:
Una celebració de la identitat catalana.
Un punt de trobada entre generacions.
Una festa que combina tradició i contemporaneïtat.
Una oportunitat per sentir-se part d’un país que estima les seves arrels.
Tant si formes part d’una entitat folklòrica com si simplement vols viure un esdeveniment especial, el 22 de novembre tens una cita ineludible a Campdevànol. Un municipi que, amb entusiasme i estima per la cultura, ha preparat una vetllada que promet emocions, sorpreses i molta, molta festa.
Campdevànol, casa de la cultura popular
En paraules del mateix alcalde, “és un orgull rebre la cultura catalana d’arreu del país i donar a conèixer la singularitat campdevanolenca”. I això és, precisament, el que farà la Gala d’Adifolk: convertir un poble del Ripollès en capital del folklore per un dia —i en record per molts anys.
El compte enrere ja ha començat. La cultura, també.
Pixar torna a ser protagonista del debat cinematogràfic amb l’arribada de Elio a Disney+. Després del seu pas discret pels cinemes, on només va recaptar uns 154 milions de dòlars davant d’un pressupost de fins a 200 milions, l’estudi confia que el llançament a la plataforma de streaming doni nova vida a una proposta que barreja ciència-ficció, emoció i creixement personal. La data marcada és el 24 de setembre de 2025, moment en què els subscriptors podran descobrir (o redescobrir) l’aventura del nen més inesperat convertit en ambaixador galàctic.
De què tracta Elio?
El protagonista és Elio Solís, un nen de 11 anys a qui li apassiona l’espai i que sempre s’ha sentit diferent i incomprès. Tot canvia quan, per un malentès còsmic, és confós amb el representant oficial de la humanitat davant del Communiverso, una organització interplanetària plena d’éssers estrafolaris. Aquest punt de partida condueix a una aventura que combina humor, emoció i reflexió sobre la necessitat de trobar el propi lloc al món.
Una producció amb turbulències
El film va néixer com un projecte personal d’Adrián Molina, però durant el procés creatiu es van produir canvis importants: substitució de directors, retallades en elements del guió i fins i tot la polèmica decisió d’eliminar referències a la identitat sexual del protagonista, concebuda inicialment com a part central del personatge.
Aquesta decisió va encendre el debat entre fans i crítica, que la van veure com un cas de censura creativa i com a mostra de la crisi d’identitat que viu Pixar en els darrers anys. L’impacte es va reflectir directament a la taquilla, on el film no va aconseguir connectar amb el públic com altres títols de la casa.
Comparacions inevitables: de Coco a Del Revés 2
Pixar sempre ha estat reconeguda per abordar temes complexos des d’una òptica emocional i accessible: la família i la memòria a Coco, la gestió de les emocions a Del Revés, o la importància de l’amistat a Toy Story.
Elio, en canvi, ha estat percebut com una proposta a mig camí: massa arriscada per ser un entreteniment familiar convencional i massa retallada per convertir-se en un relat profund i valent. El contrast amb l’èxit de Del Revés 2, que va arrasar a taquilla, ha estat evident i ha accentuat les crítiques.
La importància del context social
La polèmica al voltant d’Elio no es pot deslligar del debat actual sobre la representació i la diversitat al cinema d’animació. El fet que Pixar hagi estat acusada de rebaixar elements identitaris del personatge central obre una reflexió sobre fins a quin punt les grans productores estan disposades a arriscar-se per innovar.
Alhora, l’arribada a Disney+ permet a l’audiència valorar la pel·lícula en primera persona i decidir si la història de Elio és realment un pas enrere o, per contra, un relat universal sobre la soledat i la necessitat de ser escoltats.
Què en diu la crítica?
Les opinions han estat dividides:
Alguns mitjans l’han qualificat de “pel·lícula simpàtica però inacabada”, destacant que li falta valentia per abordar amb profunditat els temes que suggereix.
Altres han posat en valor la seva originalitat visual i la capacitat de generar moments d’humor i tendresa, encara que amb irregularitats.
Entre els fans, les expectatives eren altes i això ha provocat decepcions més notòries.
El futur de Pixar: entre seqüeles i originals
La trajectòria recent de Pixar mostra una clara estratègia: alternar grans seqüeles com Del Revés 2 o Toy Story 5 amb projectes originals com Elemental o Elio. Tot i que aquests últims han tingut resultats desiguals, l’estudi continua defensant la necessitat de riscos creatius per evitar encasellar-se.
En un panorama on el públic sovint busca seguretat i familiaritat, Elio és un experiment que, amb la seva estrena a Disney+, té l’oportunitat de guanyar el reconeixement que li va faltar al cinema.
Sí. Encara que no sigui la millor obra de Pixar, Elio ofereix una proposta diferent i emotiva, amb un protagonista amb el qual molts espectadors poden identificar-se. La seva barreja de ciència-ficció, humor i emoció el converteix en un film ideal per veure en família i per reflexionar sobre el paper dels “incompresos” en un món que sovint no sap escoltar.
En el nostre cas, vam anar a veure-la al cinema i ens va agradar molt. Potser perquè prèviament havíem llegit i escoltat males crítiques, la sorpresa va ser encara més positiva: ens va semblar una pel·lícula original i molt bonica visualment. Tant és així que la recomanem i, segurament, la tornarem a veure diverses vegades a Disney+.
I un detall important: la pel·lícula està disponible en català, cosa que sempre és un valor afegit per gaudir-la.
L’univers de Frozen ha tornat. I no com qui torna a casa pel Nadal, no. Torna amb tot. Amb misteri, màgia, una boda reial i un nou personatge que ningú esperava però que tothom voldrà conèixer.
Elsa i Anna, que ja són patrimoni emocional de mig planeta, no han acabat de dir la seva. Ni de bon tros. Des del 2013, quan tot va començar amb una reina que no controlava el seu poder i una germana que es deixava la pell per salvar-la, Disney ha construït una cosa que va molt més enllà d’una saga d’animació. Ha creat un univers. Un idioma. Una emoció que se’t clava a la pell, t’agradi o no.
I ara, després de rumors, filtracions i entrevistes amb “no puc dir res però us encantarà”, Disney ha dit prou. Ha parlat. I sí, ho ha confirmat: Frozen 3 és oficial. Ja no és un secret mal guardat. Ja no cal analitzar fotogrames ni buscar pistes en una entrevista de l’Idina Menzel (L’Actriu que fa d’Elsa) mentre menja cereals.
Atenció: hi haurà una boda. Sí, una de reial, de les que fan plorar, riure i discutir per xarxes sobre el vestit. I com si això fos poc, ens porten a un viatge màgic amb reptes nous i exclusiva: un nou membre misteriós dins la família. Algú que podria sacsejar tot l’equilibri d’Arendelle.
La data? Novembre del 2027. Sí, queda. Però no passa res. Els fans de Frozen són gent amb paciència. I memes. Molts memes. I ara cada notícia, cada petit detall, serà devorat com si fos una nova cançó que es convertirà en himne per generacions.
Perquè no estem parlant només d’una pel·li. Estem parlant d’un món que ha crescut amb milions de persones. Que ha fet que criatures aprenguessin a cantar abans que a parlar. Que ha venut disfresses, peluixos, i moltes famílies hem vist més de 40 vegades. Espectacles de Broadway i un gran apartat a Disney Paris.
I tot això… torna. I torna gran. I encara no sabem ben bé com acabarà, però ja ho estem vivint com si fos nostre.
Així que res, ves escalfant les cordes vocals. Perquè el fred no només no molesta… Sinó que vindrà carregat de noves històries que tornarem a estimar.
La màgia de Frozen continua
Disney ha confirmat oficialment la tercera part de Frozen, la saga que ha marcat tota una generació. Després de l’èxit de les dues primeres pel·lícules, Frozen 3 ja té data d’estrena i una sinopsi que ha fet volar la imaginació dels fans. En aquest article et resumim tot el que se sap fins ara.
Quan s’estrena Frozen 3?
La data ja és oficial: 24 de novembre del 2027.
Disney havia valorat el 2026, però la producció s’allarga per assegurar un resultat espectacular.
S’estrenarà coincidint amb la temporada de Thanksgiving als Estats Units, una època clau per a llançaments familiars.
Qui hi ha darrere de la pel·lícula?
Jennifer Lee (directora i guionista de les dues primeres) torna a liderar el projecte.
Josh Gad, veu d’Olaf, ha revelat que encara no han gravat les cançons, però assegura que la història “és extraordinària”.
Disney ha confirmat que Frozen 4 ja està en marxa, fet que indica una trama més àmplia del que s’esperava.
Sinopsi oficial de Frozen 3
Disney ha compartit els primers detalls de la trama:
“En aquest nou capítol, presenciaràs la boda del segle a Arendelle: la reina Anna es casa i s’uneix a l’Elsa en un nou viatge màgic ple de reptes desconeguts. I el més emocionant: la família reial està a punt de donar la benvinguda a un misteriós nou membre!”
Què vol dir això?
L’Anna es casa, però Disney encara no confirma amb qui (tot apunta a Kristoff).
Un “nou membre misteriós” entrarà a la família reial. Fill? Parent? Personatge màgic?
L’Elsa i l’Anna compartiran un nou viatge màgic, amb reptes desconeguts i probablement nous personatges.
El que encara no sabem
Tot i la sinopsi, encara hi ha moltes incògnites:
Cançons noves: no se n’ha presentat cap.
Enregistrament de veus: encara no ha començat oficialment.
Nous personatges i villans: cap confirmació.
Connexions amb Frozen II: Disney guarda silenci sobre el futur dels esperits elementals i la mitologia màgica.
Teories i expectatives dels fans
L’Anna afrontarà el repte de ser reina i esposa alhora.
L’Elsa podria tenir un paper central com a protectora màgica.
El nou membre de la família podria ser clau en la història i enllaçar amb la quarta entrega.
La pel·lícula podria explorar més a fons la relació entre família, màgia i responsabilitats reials.
Per què Frozen 3 és tan important?
La saga Frozen ha superat els 2.700 milions de dòlars en taquilla mundial.
Ha inspirat musicals a Broadway, atraccions a Disneyland i un immens merchandising.
Cada nova entrega no és només cinema: és un fenomen cultural global.
Frozen 3 promet ser una de les grans estrenes de la dècada. Amb una boda reial, l’arribada d’un misteriós nou personatge i un viatge ple de màgia, la saga prepara un retorn que podria superar tot el que hem vist fins ara. Els fans hauran d’esperar fins al novembre de 2027, però Disney ja ha deixat clar que la paciència tindrà recompensa.
Aquesta és una d’aquelles històries que et fan tancar la boca. Perquè potser la coneixies. O potser te l’havien explicat per sobre, com si fos una anècdota curiosa d’un museu de poble. Doncs no. No és una anècdota. És una vergonya. Una vergonya viva. Amb nom i cognoms. Es deia Molawa VIII i va ser tractat com un objecte.
No era un boiximà de Botswana. Era un cap tribal de Sud-Àfrica. I duia pantalons i jersei. No taparrabos ni llança. Això és el que li van posar quan el van dissecar. Per fer-lo més salvatge, més exòtic. Més venible. Li van enfosquir la pell amb betum. I el van portar a Europa. L’havien robat la mateixa nit del seu enterrament. Va acabar a Banyoles, al Museu Darder. I allà va estar, durant dècades, exposat com un animal. Com un trofeu. Com un tros de carn negre que podies mirar darrere un vidre.
El negre de Banyoles.
De petit, el museu em fascinava. Ho reconec. I ningú em va fer veure, que jo recordi, què significava realment allò que veien els meus ulls. Però allò era racisme.
Això no és ciència. Això és racisme dissecat.
El documental “El negre té nom” de Fèlix Colomer ho explica tot. Amb detalls. Amb noms. Amb testimonis reals. I amb una dosi de veritat que fa mal. Perquè no és només la història de Molawa. És la història d’un poble que el va convertir en icona. D’una societat que va preferir callar. D’una administració que va mirar cap a una altra banda i pixaven marcant territori.
Però també és la història d’un home: Alphonse Arcelin. Un metge de Cambrils, d’origen haitià, que va decidir plantar cara. Sol. Contra tots. Va alçar la veu. Va escriure, va denunciar, va recollir suports. La seva lluita va arribar a la UNESCO. Va aconseguir que el 2000 retiressin el cos de l’exhibició. Va guanyar. O no del tot.
Perquè mentre Banyoles cobrava una pila de milions de pessetes per renovar el museu i netejar la seva imatge preolímpica, Arcelin ho perdia tot. Els comptes. La casa. La parella. I la vida. Va morir exiliat.
Molawa va ser enterrat a Botswana. No era el seu país. Però ho van fer amb honors. Amb música. Amb llàgrimes. Amb déu mil persones. Però només hi van arribar quatre ossos i un crani. La resta del cos, la pell, les ungles… Encara avui ningú sap on para. O no ho volen dir. Encara pot estar en alguna lleixa tancada amb clau, en una col·lecció privada. Potser torna a ser per Girona. No ho sabrem. O, amb un toc de ciència-ficció, potser reposa en el ministeri del temps, com en aquella sèrie. Però aquesta història no és ficció. És real. I encara punxa.
Aquest documental t’engega un mirall a la cara. I et pregunta: i tu, què hauries fet? Perquè encara hi ha gent que diu que no era racista. Que és patrimoni. Que s’hi havia d’haver quedat. És dur. Però real. I calia explicar-ho.
Felicitats als creadors. Gràcies per posar-li nom. Per dir les coses pel seu nom. I si tu que llegeixes això encara no l’has vist, ja trigues.
Està tv3 a la carta. I es gratis.
Tràiler El negre té nom
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
