Missió panda a l’Àfrica’: una aventura salvatge amb amistat, coratge i molta acció
Missió panda a l’Àfrica és una trepidant pel·lícula d’animació que ens convida a seguir el viatge èpic d’un petit panda decidit a tot per rescatar la seva millor amiga: una dragona segrestada a l’altra punta del món. Aquesta producció internacional, dirigida per Richard Claus i Karsten Kiilerich, combina humor, acció i emoció mentre el protagonista travessa continents, explora deserts i selves, i s’enfronta a ferotges hipopòtams, astutes hienes i poderosos goril·les.
Darrere la seva aparença adorable, el nostre jove panda demostra una determinació extraordinària, fent d’aquesta història un cant a l’amistat incondicional i al valor de superar les pors per ajudar els qui estimem. Amb una animació colorista i una narració plena de girs inesperats, Missió panda a l’Àfrica és una pel·lícula ideal per a tota la família, doblada al català i carregada de valors i emocions que deixaran empremta.
Ambientada a l’exòtic i fascinant al-Àndalus del segle XI, La llum de l’Aisha és una pel·lícula d’animació 3D que captiva des del primer fotograma gràcies al seu encant visual i una narrativa plena d’aventures, emoció i coratge. Aisha, una nena de 13 anys apassionada pels espectacles pirotècnics, somia convertir-se en coetera professional, tot i que el seu pare prefereix que segueixi la tradició familiar de la cal·ligrafia. Però el seu món es capgira quan un alquimista misteriós, Txawir, la manipula per robar un llibre prohibit, fet que comporta l’empresonament injust del seu pare. A partir d’aquí, comença una apassionant recerca per recuperar el llibre i redimir el seu honor.
Amb una estètica que imita l’animació tradicional i l’stop-motion, La llum de l’Aisha no només és un regal per a la vista, sinó també un viatge iniciàtic on una jove heroïna haurà de descobrir els poders de l’alquímia, desafiar el seu destí i demostrar que la passió i el coratge poden encendre qualsevol llum en la foscor. Una proposta imprescindible per a petits i grans, plena de màgia, emoció i una reivindicació del poder transformador dels somnis.
Una pel·lícula de Minecraft ens submergeix en un univers cubista ple de màgia, acció i creativitat, on quatre inadaptats són transportats misteriosament a un món fet de blocs, conegut com el Món Exterior. Allà, hauran d’aprendre a construir, sobreviure i enfrontar-se a perills com zombis i piglins, guiats per un expert artesà anomenat Steve. Inspirada en el popular videojoc, aquesta aventura cinematogràfica és un viatge trepidant que destaca el valor del treball en equip, la imaginació i l’autenticitat per transformar les febleses en fortaleses. Una experiència èpica per a petits i grans que convida a descobrir el veritable poder de ser un mateix.
🎵 Són les fabuloses tortugues ninja… Herois de mitja closca, els més forts… 🎵
Han passat 30 anys. Molts ja tenen fills. D’altres, mal d’esquena. Però tots, absolutament tots, recorden aquell “cowabunga” dit amb accent de Manresa i aquella banda sonora que ara ressona com un eco alegre de la infància. Doncs bé, agafa’t a la cadira perquè tornen. Sí, tornen. En català. I no a qualsevol lloc, sinó a SX3.
Apunta: divendres 11 d’abril. Primer dia de vacances escolars. Primera pizza amb extra de nostàlgia.
Els Leonardo, Rafael, Michelangelo i Donatello —aquells herois mutants amb nunchakus i cor sensible— es planten novament a la tele per fer dues coses: divertir els petits d’avui i emocionar els grans d’ahir. Perquè això no és una sèrie. És una connexió emocional. És una conversa entre generacions que es fa en català, que ja tocava.
Al SX3 no són nous en això de ressuscitar mites. Després de l’èxit de “La Patrulla Peluda” i la tornada èpica de “Bola de Drac”, han dit: “Doncs vinga, tortugues”. I han encertat. Perquè si una cosa sabem, és que no hi ha res que uneixi més que una bona sèrie, una bona cançó i una bona pizza.
I si t’has emocionat llegint això, imagina sentir de nou aquell: “Quan ataca el malvat Trinxan… Les tortugues van, endavant”.
El 3Cat ha recuperat no només uns dibuixos animats, sinó una part de tu que potser havies oblidat. Però tranquil, que elles ho tenien clar des del primer episodi: “Sempre pizza per menjar, preparant-se per guanyar”.
Doncs guanyem, sí. Guanyem cultura, guanyem llengua, i guanyem una mica de felicitat. Que ja tocava.
Visca les tortugues.
Veurem algun dia l’Arale?
La canço de les Tortugues Ninjes
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Herois de mitja closca, els més forts
Són els lluitadors més temibles (Són les fabuloses tortugues ninja) Són herois de mitja closca i són sensibles (Són les fabuloses tortugues ninja) Quan ataca el malvat Trinxan Les tortugues van, endavant
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja El Stallico els va ensenyar a ser ninjes (Són les fabuloses tortugues ninja) En Leonardo va al davant, té una màquina especial (Són les fabuloses tortugues ninja) En Rafael és modern, però vulgar Al Michelangelo li agrada ballar
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Herois de mitja closca, els més forts
Són lluitadors amb molta força (Són les fabuloses tortugues ninja) Amb una habilitat meravellosa (Són les fabuloses tortugues ninja) Sempre pizza per menjar, preparant-se per guanyar
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Herois de mitja closca, els més forts
El Stallico els va ensenyar a ser ninjes (Són les fabuloses tortugues ninja) En Leonardo va al davant, té una màquina especial (Són les fabuloses tortugues ninja) En Rafael és modern, però vulgar Al Michelangelo li agrada ballar
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Són els lluitadors més temibles (Són les fabuloses tortugues ninja) Són herois de mitja closca i són sensibles (Són les fabuloses tortugues ninja) Quan ataca el malvat Trinxan Les tortugues van, endavant
Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Són les fabuloses tortugues ninja Herois de mitja closca, els més forts
“Hola, Frida!” – Un viatge màgic a la infància de Frida Kahlo arriba als cinemes el 28 de març
Una joia d’animació per a tota la família, recomanada a partir de 5 anys
Descobreix Hola, Frida!, l’esperada pel·lícula d’animació sobre la infància de Frida Kahlo. A partir del 28 de març als cinemes de Catalunya, amb sessions especials i activitats familiars.
Frida Kahlo com mai l’has vist: una nena curiosa, resilient i plena d’imaginació. El pròxim 28 de març de 2025 s’estrena Hola, Frida!, una pel·lícula d’animació tendra i lluminosa que ens endinsa en els primers anys de vida de l’icònica artista mexicana. Codirigida per Karine Vézina i André Kadi, i basada en els llibres infantils de Sophie Faucher i Cara Carmina, aquest film és una celebració de la creativitat, l’autoacceptació i la força de la imaginació infantil.
Amb una estètica vibrant i inspirada en l’univers visual de Frida, Hola, Frida! ens transporta al cor de Coyoacán, Mèxic, a començaments del segle XX, per descobrir una Frida petita que afronta entrebancs amb una valentia desbordant.
Una història inspiradora per a petits i grans. Frida és una nena amb una mirada viva, plena d’interès per tot el que l’envolta. Quan una malaltia –la poliomielitis– l’obliga a aïllar-se, s’inventa una amiga imaginària que l’ajuda a superar la solitud i a construir un món creatiu i alliberador. A través del dibuix, els diaris i el suport de la seva família –el pare fotògraf, la mare pragmàtica, la germana Cristina i la gosseta Chiquita–, Frida desenvolupa una personalitat única i una gran capacitat de resiliència.
El film mostra també la importància de les arrels culturals de Frida, especialment la seva connexió amb la herència zapoteca, i introdueix elements com la llegenda de Cocijo, el Dia de Morts i el compromís social que marcaran la seva vida i obra.
Hola, Frida! es podrà veure en diversos cinemes de Catalunya, amb activitats especials organitzades pel cicle Kinosaure va d’estrena i projeccions amb presència de l’equip artístic del doblatge:
Cinemes Girona (Barcelona) • Dissabte 29 de març a les 16 h – Amb la presència de l’equip artístic del doblatge en català (intèrprets nascuts a Mèxic) • Diumenge 30 de març a les 12 h – Sessió especial Kinosaure va d’estrena
Zumzeig Cinecooperativa (Barcelona) • Diumenge 30 de març a les 17 h – Sessió especial Kinosaure va d’estrena
Cine Alhambra (La Garriga) • Projeccions a partir del 28 de març
JCA Cinemes Lleida-Alpicat (Alpicat) • Dissabte 29 de març a les 18 h – Sessió especial Kinosaure va d’estrena
Cinema Truffaut (Girona) • Projeccions a partir del 28 de març
Cinemes Can Castellet (Sant Boi de Llobregat) • Projeccions a partir del 28 de març
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) • Projeccions a partir del 28 de març
JCA Cinemes Tarragona-Valls (Valls) • Diumenge 6 d’abril a les 18 h – Sessió especial Kinosaure va d’estrena
Distribuïda per Pack Màgic, Hola, Frida! forma part d’un catàleg de cinema infantil que aposta per la calma, la reflexió i la diversitat cultural. El film es projecta doblat al català i també amb subtítols, per fomentar la lectura i fer-lo accessible a infants amb dificultats auditives.
La pel·lícula ha estat presentada a festivals de prestigi com el Festival de Cine de Morelia (Mèxic) i el Festival d’Animació d’Annecy (França), rebent l’aplaudiment tant del públic com de familiars de l’artista, com Cristina Kahlo, la seva neboda-neta, i Perla Labarthe, directora del Museu Frida Kahlo.
Prepara’t per conèixer la Frida petita, la que ho va començar tot. A partir del 28 de març, deixa’t endur per la màgia d’Hola, Frida! als cinemes.
Paddington: Aventura a la Selva – Una Estrena Imperdible per a les Famílies
El 21 de febrer arriba als cinemes una de les estrenes més esperades per a tota la família: “Paddington: Aventura a la Selva”. La tercera entrega de l’ós més entranyable torna amb una història plena d’emocions, diversió i valors que captivaran grans i petits.
Una Aventura inoblidable al Perú
Quan Paddington descobreix que la seva estimada tieta Lucy ha desaparegut de la llar de jubilats on viu, decideix viatjar al Perú amb la família Brown per trobar-la. Només tenen una pista: un punt marcat en un misteriós mapa. Aquest indici els porta al cor de la selva amazònica, on s’endinsen en una emocionant recerca que els portarà a descobrir el llegendari regne d’El Dorado. Aquesta aventura posarà a prova el coratge de Paddington i reforçarà els valors de la família i l’amistat.
Un repartiment estel·lar per a una història inoblidable
“Paddington: Aventura a la Selva” compta amb un repartiment espectacular que donarà vida als personatges que tant estimem:
Ben Whishaw torna a posar veu a Paddington (versió original), aportant l’encant i l’humor que caracteritzen l’ós més famós del cinema familiar.
Emily Mortimer assumeix el paper de Mary Brown, substituint Sally Hawkins.
Olivia Colman s’incorpora al repartiment com una misteriosa Mare Superiora amb un secret fosc.
Antonio Banderas interpreta un pare obsessionat amb el tresor d’El Dorado, aportant una dosi d’aventura i misteri.
Carla Tous, l’actriu catalana revelació, interpreta Gina Cabot, la filla d’Antonio Banderas, afegint un toc d’emoció i drama a la història.
Una aventura visual: Viatge al Cor del Perú
“Paddington: Aventura a la Selva” no només és una pel·lícula emocionant sinó també un homenatge a la bellesa i cultura del Perú. Tot i que part del rodatge es va fer al Regne Unit, l’equip de producció va viatjar a llocs emblemàtics com Machu Picchu i el Centre Històric de Lima, capturant la riquesa cultural i els paisatges impressionants del país. Aquest escenari exòtic afegeix màgia a la història, convertint-la en una experiència visual inoblidable per a tota la família.
Missatge emocionant: La família i la bondat com a Valors Universals
A més de l’emoció i les rialles, aquesta tercera entrega de Paddington transmet un missatge poderós sobre la importància de la família, l’amistat i la bondat. L’aventura de Paddington per trobar la seva tieta Lucy no només és un viatge físic, sinó també emocional, on descobrirà el veritable significat de la paraula “casa”. Aquesta pel·lícula recorda que llar no és només un lloc, sinó allà on es troben les persones que estimem.
Per què és ideal per a les famílies?
“Paddington: Aventura a la Selva” és una pel·lícula perfecta per gaudir en família perquè ofereix una combinació única d’aventura, humor i valors. Els més petits s’enamoraran de les trapelleries i l’encant de Paddington, mentre que els adults apreciaran els missatges profunds sobre l’amistat i la importància de la família. A més, les escenes d’acció i els paisatges espectaculars mantenen l’emoció fins al final, assegurant una experiència cinematogràfica completa per a totes les edats.
Tràiler Paddington 3 – Aventura a la Selva
“Paddington: Aventura a la Selva” s’estrena el 21 de febrer i estarà disponible en versió doblada al català en els principals cinemes de Girona i Barcelona i tot Catalunya És l’oportunitat perfecta per gaudir d’una tarda de cinema amb tota la família.
Prepara les crispetes i gaudeix d’una experiència màgica amb Paddington i la família Brown en aquesta emocionant recerca a través de la selva amazònica.
El cinema català lidera les nominacions als Premis Goya 2025 de l’Academia espanyola de cinema, amb quatre pel·lícules nominades en la categoria de millor llargmetratge que acumulen un total de 41 nominacions (El 47 (14), Segundo premio (11), Casa en flames (8) i La estrella azul (8)). D’aquestes, El 47 i Casa en flames, han rebut suport del Departament de Cultura a través de l’ICEC.
En total, són dinou les produccions catalanes que opten a algun dels guardons i el cinema català n’acumula un total de 61 entre totes les categories. A més de les ja anomenades, El 47 (The Mediapro Studio) de Marcel Barrena; Segundo premio (Bteam Prods, Ikiru Films, Aralan Films, La Terraza Films, Los Ilusos Films, Sideral Cinema, Toxicosmos AIE, Capricci Production), d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez; Casa en flames (Sábado Películas, Antena 3 Films, Playtime Movies, ElioFilm, 3Cat) de Dani de la Orden i La estrella azul (La Charito Films, Mod Producciones, Primo, El Pez Amarillo, Cimarrón) de Javier Macipe, també han rebut nominacions Los destellos (Inicia Films, Mod Producciones, Misent Producciones) de Pilar Palomero; Polvo serán (Lastor Media, Alina Film, Kino Produzioni), de Carlos Marqués – Marcet; Salve Maria(Escándalo Films, Elastica Films) de Mar Coll; ¿Es el enemigo? La película de Gila (Arcadia Motion Pictures, Pecado Films, Nu Boyana Portugal, Philmo Capital AIE) d’Alexis Morante; Calladita(Calladita Films SL, Potenza Producciones, Decentralized Pictures) de Miguel Faus; El llanto (Setembro Cine, Noodles Production, Caballo Films, Tandem Films, Tarea Fina) de Pedro Martín-Calero; Buffalo Kids (4 Cats Pictures, Atresmedia Cine, Anangu Grup, Mogambo Entertainment) de Juan Jesús García Galocha i Pedro Solís; Los pequeños amores (Arcadia Motion Pictures, Noodles Production, Viracocha Films AIE) de Celia Rico; Disco, Ibiza, Locomía (Rumba Ibiza AIE, SDB Films, S.A. de CV, La chica de la curva, Nadie es Perfecto P.C.) de Kike Maíllo; Mariposas negras (Ikiru Films, Tinglado Film, Anangu Grup, Tunche Films, 3Cat) de David Baute; Rock Bottom (Alba Sotorra, Jaibo Films, GS Animation, Empatic) de Maria Trénor; Memorias de un cuerpo que arde (Playlab Films, Substance Films) d’Antonella Sudasassi Furniss; Betiko gaua (La noche eterna) (Sumendi Filmak, SL, Galapan) d’Eneko Sagardoy; La gran obra (Euphoria Productions, Calabaza Films, Filmakers Monkeys) d’Àlex Lora; Els buits (Vayolet Films, Nocturna Pictures) d’Isa Luengo, Marina Freixa Roca, Sofía Esteve;
Deu de les dinou pel·lícules de producció catalana nominades han rebut el suport de l’ICEC a través de diverses línies de subvenció. L’import que l’ICEC ha destinat a aquestes produccions és de més de 5M€.
L’audiovisual és, pel pes de la seva indústria, el potencial com a sector estratègic i la capacitat d’internacionalització, un dels eixos del Departament de Cultura per a aquesta legislatura. És prioritari impulsar-lo com a sector que crea imaginari i referents, que dona a conèixer la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres paisatges, i que dinamitza l’economia.
Les línies de subvenció que gestiona l’ICEC cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció.
Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d’una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.
El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels i les professionals catalanes és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.
Deu de les dinou pel·lícules de producció catalana nominades han rebut el suport de l’ICEC a través de diverses línies de subvenció.
El 2 de febrer, dia de la Candelera, és una data molt especial dins del calendari popular. A mig camí entre l’hivern i la primavera, aquest dia ha estat sempre motiu de prediccions meteorològiques i de saviesa popular. Els refranys i dites sobre la Candelera ens han ajudat, generació rere generació, a interpretar quin temps ens espera en les setmanes següents.
La Candelera i el temps: plora o riu?
Un dels refranys més coneguts de la cultura catalana diu:
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.
Aquesta dita significa que si el 2 de febrer fa un dia núvol o plujós, l’hivern s’acabarà aviat. En canvi, si fa sol, vol dir que el fred encara s’allargarà unes quantes setmanes.
Altres refranys amb el mateix significat són:
Quan la Candelera riu, el fred reviu.
Si per la Candelera està clar, quaranta dies de fred hi haurà.
Si la Candelera riu, llenya al caliu; i si no riu, aigua al caliu.
Però compte! Encara hi ha més matisos:
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai. (Vol dir que, si el dia següent, 3 de febrer, neva, el fred seguirà.)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern.
Refranys sobre el moment de l’any
La Candelera també marca el final del cicle nadalenc i dona pas a altres festivitats com el Carnestoltes o Sant Blai. Per això, trobem dites com:
Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere.
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.
Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets; i per la Candelera, plorets.
També és un moment de l’any en què el sol comença a allargar-se més, fet que es reflecteix en refranys com:
Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.
La Candelera: un dia per mirar el cel
El dia de la Candelera és una barreja de religió, cultura popular i observació del temps. Tant si creus en les dites populars com si només et diverteix la tradició, aquest 2 de febrer, mira el cel i fixa’t en quin temps fa. Qui sap si els nostres avantpassats tenien raó i encara avui podem predir si el fred seguirà o no! ☀️🌧️🔥
Quan l’hivern encara regna amb el seu fred, el 2 de febrer arriba la Candelera, una festivitat plena de simbolisme que posa fi al cicle de Nadal i il·lumina el camí cap a la primavera. Però, què es celebra exactament aquest dia? És només una festa religiosa o té un origen més antic? Descobrim-ho!
L’origen de la Candelera: entre la tradició cristiana i les arrels paganes
La història de la Candelera és tan antiga com fascinant. En l’àmbit cristià, aquesta festa commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu quaranta dies després del part, segons la tradició jueva. Aquest ritus consistia a oferir un sacrifici i rebre la benedicció d’un sacerdot, un costum que va ser incorporat al cristianisme pel papa Gelasi I l’any 496.
Però, com passa sovint amb moltes festivitats religioses, la Candelera té un rerefons més antic i pagà. Algunes teories suggereixen que està connectada amb les festes romanes de les Parentalia, en les quals es feien processons amb espelmes en honor als difunts. D’altres, la relacionen amb Imbolc, una festivitat celta dedicada a la deessa Brigid, que marcava la fi de l’hivern i donava pas a una nova llum.
Sigui com sigui, el símbol de la llum sempre ha estat present, ja sigui en forma de torxes, espelmes o candelabres. Per això, en moltes esglésies encara es beneeixen les espelmes el dia 2 de febrer, creient que porten protecció i bona sort per a la llar.
Les tradicions populars de la Candelera: llum, festes i prediccions meteorològiques
A Catalunya i en altres llocs del món, la Candelera s’ha celebrat amb diverses tradicions que han perdurat al llarg del temps. Per exemple:
Benedicció de les espelmes i processons: A moltes esglésies es reparteixen espelmes beneïdes, que es guarden a casa per protegir la família.
Festes locals i fires: Poblacions com Molins de Rei, La Fatarella, Esponellà o Calafell celebren la seva Festa Major per la Candelera, amb activitats tradicionals i culturals.
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.
Aquesta expressió vol dir que, si el 2 de febrer fa mal temps, la primavera s’avançarà; però si fa sol, el fred durarà més setmanes. Aquesta creença és molt similar al famós Dia de la Marmota als Estats Units, on l’ombra d’aquest animal s’interpreta com un senyal de si l’hivern continuarà o no.
La Candelera a les Illes Canàries i Amèrica Llatina
Un dels llocs on la Candelera té una importància especial és Tenerife, a les Illes Canàries. Aquí, la Verge de la Candelera és la patrona de l’arxipèlag i se la venera tant el 2 de febrer com el 15 d’agost, coincidint amb la seva suposada aparició a dos pastors al segle XV.
A Amèrica Llatina, especialment a Mèxic i Perú, la Candelera es vincula amb la festa del Dia de la Candelaria, on es fan grans celebracions, balls i àpats tradicionals.
La Candelera
La Candelera no és només una festivitat religiosa; és una festa de la llum, de la renovació i del cicle de la vida. Sigui a través de la religió, les tradicions paganes o les creences populars, el 2 de febrer ens recorda que la foscor de l’hivern s’acosta al seu final i que la llum guanya terreny, portant esperança i noves oportunitats.
Així que, aquest any, mira el cel el dia 2 de febrer i pregunta’t: la Candelera riu o plora? Potser, només potser, la natura et donarà una pista sobre com serà el final d’aquest hivern.
Aquest gener, per fi, he esborrat dues sèries de la llista de pendents. Dues produccions “made in Spain”, una de set capítols i l’altra de vuit, signades pels “Javis” (Javier Ambrossi i Javier Calvo): La Mesías i Veneno. Històries que m’han deixat amb el cor en un puny i que, alhora, m’han fet somriure. Dues sèries intenses, plenes de bellesa, alegria i tragèdia. Dues joies que no puc fer altra cosa que recomanar-vos.
La Mesías i Veneno: històries que emocionen, sorprenen i et deixen amb el cor en un puny.
La Mesías: Una Història que et captiva des del primer moment
La Mesías és una d’aquelles sèries que t’enganxa amb una sola escena. De sobte, et trobes devorant capítol rere capítol, incapaç de deixar-la. Amb només vuit episodis, aquesta producció de Movistar Plus+ combina thriller, drama i musical per explicar una història tan colpidora com absorbent.
Tot comença amb un vídeo viral d’un grup pop cristià format per germanes, que ens transporta al passat de l’Enric, un home marcat per una infància dominada pel fanatisme religiós i una mare amb deliris messiànics. Bona part de la trama es desenvolupa a la província de Girona, amb paisatges i escenaris que segur que us resultaran familiars. De fet, la inspiració per aquesta història prové directament d’aquestes terres.
Els traumes de l’Enric i els misteris d’aquesta família són el fil conductor d’una trama que alterna moments intensos, secrets sorprenents i escenes carregades d’emoció. Els personatges, interpretats per un repartiment impecable amb noms com Roger Casamajor, Macarena García, Albert Pla i Carmen Machi, aconsegueixen fer-te sentir com si formessis part de la seva història.
Quina història.
És una sèrie que va més enllà de l’entreteniment. Fa reflexionar sobre la fe, els vincles familiars i el pes del passat, i ho fa amb una narrativa tan clara com poderosa.
Recomanada.
Veneno: Un Relat honest i Colpidor
Veneno és molt més que la biografia de Cristina “La Veneno” Ortiz. Basada en les memòries de Valeria Vegas, aquesta producció d’Atresplayer Premium explora la identitat, la superació personal i el sensacionalisme dels mitjans de comunicació.
La sèrie ens transporta als anys 90, mostrant l’ascens de La Veneno com a icona televisiva i la seva relació amb Valeria, una periodista trans que decideix donar veu a la seva història. Amb un guió impecable i una posada en escena que recrea amb precisió l’Espanya de l’època, els “Javis” ens presenten un relat profundament humà.
Les interpretacions de Marcos Sotkovszki, Daniela Santiago, Jedet i Isabel Torres ens mostren les múltiples facetes d’un personatge complex, alhora vulnerable i lluitador. Veneno no és només un homenatge a Cristina Ortiz; és una crítica social als mitjans i un reflex del camí que encara hem de recórrer com a societat.
Un camí llarg.
La ficció que es torna Realitat
Aquestes sèries et deixen pensant. Perquè, darrere d’una actuació, d’una frase dita amb un somriure o d’un escàndol televisiu, sovint s’hi amaguen històries reals. I no sempre són històries felices.
Pensa en aquella vegada que vas riure davant un vídeo viral, una entrevista esbojarrada o un espectacle en el carrer o rebut directament en el teu whatsapp. Potser t’hi vas sumar, compartint memes o fent bromes. Però t’has preguntat què hi havia darrere? Potser aquella persona, que semblava tan segura d’ella mateixa, s’estava desfent per dins. Potser aquell somriure amagat portava anys de lluita, de dolor i d’històries que mai s’arriben a explicar.
Veneno t’ho posa davant dels ulls: la figura que tothom convertia en un espectacle era, en realitat, algú amb somnis, vulnerabilitats i cicatrius que ningú es molestava a veure. La Mesías et recorda que, darrere d’una escena potent, sovint hi ha un passat carregat de traumes i esforços per sobreviure.
I això, d’alguna manera, ens interpel·la. Ens fa veure com, a les xarxes i a la vida, sovint mirem sense veure. Riure és fàcil. Però entendre que, darrere de tot, hi ha una història que no coneixem, pot canviar-ho tot.
Dues Sèries, Dos Must-Watch
Aquestes dues sèries m’han emocionat. Dos imperdibles. Les seves històries, plenes d’intensitat i bellesa, són una mostra de la qualitat que poden oferir les produccions espanyoles. Tant si et sedueix el drama familiar de La Mesías com el relat cru i emotiu de Veneno, et prometo que no et deixaran indiferent.
Així que, si aquest gener, o quan trobis un moment, busques històries que et facin pensar, riure i, segurament, plorar, ja tens plans. Gaudeix-les. I, qui sap, potser també acabes mirant el món amb uns altres ulls.
Ja em direu què us han semblat!
Tràilers de la Mesias i Veneno
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
