Skip to content Skip to left sidebar Skip to footer

Dites Populars

Refranys i dites populars sobre la Candelera

Refranys i dites populars sobre la Candelera

El 2 de febrer, dia de la Candelera, és una data molt especial dins del calendari popular. A mig camí entre l’hivern i la primavera, aquest dia ha estat sempre motiu de prediccions meteorològiques i de saviesa popular. Els refranys i dites sobre la Candelera ens han ajudat, generació rere generació, a interpretar quin temps ens espera en les setmanes següents.

La Candelera i el temps: plora o riu?

Un dels refranys més coneguts de la cultura catalana diu:

Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.

Aquesta dita significa que si el 2 de febrer fa un dia núvol o plujós, l’hivern s’acabarà aviat. En canvi, si fa sol, vol dir que el fred encara s’allargarà unes quantes setmanes.

Altres refranys amb el mateix significat són:

  • Quan la Candelera riu, el fred reviu.
  • Si per la Candelera està clar, quaranta dies de fred hi haurà.
  • Si la Candelera riu, llenya al caliu; i si no riu, aigua al caliu.

Però compte! Encara hi ha més matisos:

  • Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai. (Vol dir que, si el dia següent, 3 de febrer, neva, el fred seguirà.)
  • Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern.

Refranys sobre el moment de l’any

La Candelera també marca el final del cicle nadalenc i dona pas a altres festivitats com el Carnestoltes o Sant Blai. Per això, trobem dites com:

  • Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere.
  • Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.
  • Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets; i per la Candelera, plorets.

També és un moment de l’any en què el sol comença a allargar-se més, fet que es reflecteix en refranys com:

  • Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.

La Candelera: un dia per mirar el cel

El dia de la Candelera és una barreja de religió, cultura popular i observació del temps. Tant si creus en les dites populars com si només et diverteix la tradició, aquest 2 de febrer, mira el cel i fixa’t en quin temps fa. Qui sap si els nostres avantpassats tenien raó i encara avui podem predir si el fred seguirà o no! ☀️🌧️🔥

Què se celebra per la Candelera? Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Què se celebra per la Candelera Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Què se celebra per la Candelera? Descobreix el significat d’aquesta festa de la llum

Quan l’hivern encara regna amb el seu fred, el 2 de febrer arriba la Candelera, una festivitat plena de simbolisme que posa fi al cicle de Nadal i il·lumina el camí cap a la primavera. Però, què es celebra exactament aquest dia? És només una festa religiosa o té un origen més antic? Descobrim-ho!

L’origen de la Candelera: entre la tradició cristiana i les arrels paganes

La història de la Candelera és tan antiga com fascinant. En l’àmbit cristià, aquesta festa commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu quaranta dies després del part, segons la tradició jueva. Aquest ritus consistia a oferir un sacrifici i rebre la benedicció d’un sacerdot, un costum que va ser incorporat al cristianisme pel papa Gelasi I l’any 496.

Però, com passa sovint amb moltes festivitats religioses, la Candelera té un rerefons més antic i pagà. Algunes teories suggereixen que està connectada amb les festes romanes de les Parentalia, en les quals es feien processons amb espelmes en honor als difunts. D’altres, la relacionen amb Imbolc, una festivitat celta dedicada a la deessa Brigid, que marcava la fi de l’hivern i donava pas a una nova llum.

Sigui com sigui, el símbol de la llum sempre ha estat present, ja sigui en forma de torxes, espelmes o candelabres. Per això, en moltes esglésies encara es beneeixen les espelmes el dia 2 de febrer, creient que porten protecció i bona sort per a la llar.

Refranys i dites populars sobre la Candelera

Les tradicions populars de la Candelera: llum, festes i prediccions meteorològiques

A Catalunya i en altres llocs del món, la Candelera s’ha celebrat amb diverses tradicions que han perdurat al llarg del temps. Per exemple:

Benedicció de les espelmes i processons: A moltes esglésies es reparteixen espelmes beneïdes, que es guarden a casa per protegir la família.

Festes locals i fires: Poblacions com Molins de Rei, La Fatarella, Esponellà o Calafell celebren la seva Festa Major per la Candelera, amb activitats tradicionals i culturals.

Refranys i prediccions meteorològiques: Un dels aspectes més coneguts d’aquesta festivitat és la dita popular:

Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.

Aquesta expressió vol dir que, si el 2 de febrer fa mal temps, la primavera s’avançarà; però si fa sol, el fred durarà més setmanes. Aquesta creença és molt similar al famós Dia de la Marmota als Estats Units, on l’ombra d’aquest animal s’interpreta com un senyal de si l’hivern continuarà o no.

La Candelera a les Illes Canàries i Amèrica Llatina

Un dels llocs on la Candelera té una importància especial és Tenerife, a les Illes Canàries. Aquí, la Verge de la Candelera és la patrona de l’arxipèlag i se la venera tant el 2 de febrer com el 15 d’agost, coincidint amb la seva suposada aparició a dos pastors al segle XV.

A Amèrica Llatina, especialment a Mèxic i Perú, la Candelera es vincula amb la festa del Dia de la Candelaria, on es fan grans celebracions, balls i àpats tradicionals.

La Candelera

La Candelera no és només una festivitat religiosa; és una festa de la llum, de la renovació i del cicle de la vida. Sigui a través de la religió, les tradicions paganes o les creences populars, el 2 de febrer ens recorda que la foscor de l’hivern s’acosta al seu final i que la llum guanya terreny, portant esperança i noves oportunitats.

Així que, aquest any, mira el cel el dia 2 de febrer i pregunta’t: la Candelera riu o plora? Potser, només potser, la natura et donarà una pista sobre com serà el final d’aquest hivern.

Gelat de Castanyes i què fer aquest cap de setmana

Feliç Castanyada 2024! Dites i Refranys per celebrar Tots Sants amb el toc català

Amb l’arribada de la Castanyada, la tardor es vesteix de tradició i calidesa. Aquesta festivitat tan nostra, que celebrem la nit del 31 d’octubre i el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, és un moment idoni per honorar els nostres avantpassats i gaudir de les castanyes, els panellets, el moscatell i també la Ratafia. Però la Castanyada no seria completa sense les dites i refranys que evoquen la saviesa popular i el sentiment arrelat de la nostra cultura.

Et proposem un recull de dites en català per donar un toc autèntic i ple de significat a les teves felicitacions de la Castanyada 2024. Comparteix-les amb família, amics o a les xarxes socials i desitja una Castanyada plena de records i tradició.

27 Dites i Refranys Populars per Celebrar la Castanyada i Tots Sants

Per afegir calidesa i record a la celebració, aquestes dites són ideals per transmetre l’essència de la festa:

  • Castanya bullida, castanya ensopida.
  • Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal.
  • La tardor ha arribat, i amb ella la castanyada hem celebrat.
  • El mal de migranya es cura amb castanya.
  • En dintre de la castanya, hi és la maganya.
  • Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.
  • La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica.
  • La castanya pel maig ja reganya.
  • A la tardor, bellotes i castanyes.
  • De castanyers i castanyeres s’han vestit, i castanyes torrades ens han repartit.
  • La dona i la castanya, per l’aparença enganyen
  • Qui més en pela, més en menja.
  • Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a fira la duc.
  • Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes.
  • Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
  • Qui juga, no torra castanyes.
  • Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
  • Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
  • Ull de castanya, bona calanya.
  • Any de bolets, any de castanyes.
  • Castanya bullida, castanya ensopida.
  • Castanya sencera al foc peta.
  • Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.
  • Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen.
  • El mal de migranya es cura amb castanya
  • Alçar-se amb la castanya torta
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya.

Cada refrany és una finestra a la tradició, una manera de recordar la riquesa de la cultura catalana i d’incloure a tothom en la celebració d’aquest dia tan especial. Envia aquestes frases a través de missatges o publica-les per crear una connexió més profunda amb les persones que estimes. Així, donaràs la benvinguda a la Castanyada 2024 amb autenticitat i amb el sabor inconfusible d’aquesta festivitat.

Gaudeix d’una Castanyada plena de calidesa, sabor i records!

Gelat de Castanyes i què fer aquest cap de setmana

Dites sobre mosques

Les mosques i el llegat de la saviesa popular: un viatge per les fires de Girona i les Festes de Sant Narcís

El murmuri constant de la gent ressona pels estrets carrers de Girona, pels gegants plataners… on els colors vius de les parades, els aromes de la gastronomia local i la música creen un tapís ric i vibrant que embolcalla les Fires de Girona i les Festes de Sant Narcís. En aquest escenari, un element inesperat es converteix en protagonistes: les mosques.

Les dites populars han capturat des de temps immemorials la essència de les cultures, transmetent la saviesa, l’humor i les observacions de generacions. I, sorprenentment, la modesta mosca hi té un paper destacat.

“A qui s’unta de mel, les mosques li corren darrera,” diu una veu experimentada, recordant-nos que allò que és dolç atrau inevitablement l’atenció. Aquesta imatge és palpable a cada racó de la fira, on els dolços tradicionals sedueixen grans i petits, mentre les mosques, inevitables, es converteixen en part del paisatge.

Sort que arriba Sant Narcís i se les emportarà! ja ho diu… “Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit“.

No obstant això, la presència d’aquests petits éssers no és merament anecdòtica. “L’àguila no caça mosques,” comenta un artesà, suggerint que les grans ments i els coratges valents se centren en objectius majors. Tot i això, ningú no pot negar l’astúcia i la persistència de la mosca, qualitats que ressonen en l’esperit emprenedor dels comerciants i artistes presents.

A mesura que ens endinsem en les festivitat, el refranyer català ens regala perles de saviesa, fetes llegendes. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis,” es pot sentir en els carrers engalanats, ara més de Halloween, que de Festa Major i tardor. Però ens adaptem.

Mentre el sol comença a posar-se, pintant el cel de tonalitats rosades i taronges, una dita ressona amb força: “Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.” Els antics sempre han sabut llegir els senyals de la natura, i en aquesta ocasió, ens conviden a reflexionar sobre com, en la seva aparent insignificança, les mosques ens connecten amb els canvis del món que ens envolta.

La festa continua, i entre concerts, cercaviles i rialles, les dites sobre mosques teixeixen un fil invisible que ens uneix amb la tradició, la cultura i la comunitat. “S’agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre,” recordem, una metàfora perfecta de la fraternitat i la dolçor de l’esperit que caracteritzen aquestes celebracions. Amb delicadesa i alegria tot és més fàcil. Deixeu la força pel concurs d’estirar corda.

Així, enmig de la festa, la humil mosca, a través dels refranys, es converteix en un pont entre el passat i el present, recordant-nos que, en la simplicitat de la vida quotidiana, s’amaga la veritable essència de la saviesa popular.

Acabem amb Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco. Sigueu únic i gaudiu.