Natura

Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny en una recerca paleontològica en què ha participat el Departament de Cultura

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha descrit una nova espècie de rèptil, Kapes signus, que va viure al Triàsic Mitjà, fa uns 245 milions d’anys, al massís del Montseny. Aquest rèptil, de mida petita, hauria conviscut amb altres espècies ja conegudes a la zona, com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat l’any 2011 al Pla de la Calma. L’estudi també ha analitzat diverses restes dentals fòssils que revelen una biodiversitat sorprenent i desconeguda en els ecosistemes terrestres del Triàsic Mitjà (fa entre 242 i 245 milions d’anys) al Montseny.

La recerca s’ha centrat en les fàcies del Buntsandstein de la zona del Montseny, uns estrats rogencs de l’Anisià (fa entre 242 i 245 milions d’anys), on s’han trobat vuit tipus diferents de dents pertanyents a grups com els temnospòndils capitosàurids (grans amfibis semblants a cocodrils), els arcosauromorfs (avantpassats dels dinosaures i cocodrils) i els procolofònids (petits rèptils herbívors de cos robust).

Aquesta investigació ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de projectes com “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya” i altres programes del Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes, que des del 2014 impulsa el suport a aquestes disciplines mitjançant convocatòries quadriennals. Durant el període 2022-2025, l’ICP lidera sis projectes de recerca paleontològica finançats per aquestes convocatòries.

Kapes signus: l’espècie descoberta al Montseny

El descobriment més significatiu de l’estudi és la descripció d’una nova espècie de rèptil procolofònid, Kapes signus. Els procolofònids van ser un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. Durant el Triàsic van tenir una distribució gairebé cosmopolita i es coneixen diversos gèneres arreu del món. La troballa al Montseny amplia la distribució paleogeogràfica coneguda del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit. La nova espècie Kapes signus presenta característiques dentals úniques no conegudes en altres espècies del seu gènere.

“La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, destaca Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. “Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava”. El nom específic “signus” escollit pels investigadors deriva del terme llatí per a Montseny, “Mont-signus”, que es tradueix com a “muntanya senyal”, reflectint les característiques geològiques particulars de la zona.

Més descobriments sobre la vida al Triàsic Mitjà

“El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial”, explica Marc Riccetto, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d’inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent”, explica Riccetto.

La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus). Inicialment, aquest grup d’animals se’l va batejar com a “laberintodonts” per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, aquest grup d’amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.

L’estudi també posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids (representats pel Calmasuchus) haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement alimentant-se de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, incloent-hi altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.

“La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics”, comenta el coautor Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’ICP-CERCA. “Els seus hàbits alimentaris haurien tingut un impacte significatiu en l’estructura i dinàmica d’aquests ecosistemes del Mesozoic primerenc”. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es pot descartar totalment que ocasionalment s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.

L’estudi també contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià. També coneguda com la Gran Mortaldat, es tracta de l’esdeveniment d’extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, molt més devastador del que va acabar amb els dinosaures. Va tenir lloc fa aproximadament 252 milions d’anys i va marcar el final del període Permià i el començament del període Triàsic. S’estima que al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres van desaparèixer durant aquest episodi, transformant radicalment la vida en tots els ecosistemes.

La recerca al massís del Montseny

L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic Mitjà. “Aquest estudi és només el començament”, afirma Fortuny. “Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes”.

En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per als ecosistemes del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial, revelant una paleobiodiversitat rica i diversa que va molt més enllà de l’abundant capitosaure Calmasuchus acri. La recerca en aquesta zona de Catalunya ha desvelat una notable varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra a uns complexos ecosistemes durant el Triàsic Mitjà amb unes dinàmiques entre les espècies que hi habitaven més intricades del que es pensava inicialment.