Per primera vegada en dècades, es podran veure lliurement els seus tresors artístics
Aquest cap de setmana, 1 i 2 de febrer, el Monestir de Sant Esteve de Banyoles obrirà les seves portes per a la visita lliure per primera vegada en dècades. Fundat l’any 812, aquest cenobi benedictí és un dels més antics de Catalunya i origen de la ciutat. Ara, els visitants podran accedir lliurement a alguns dels seus elements més destacats, com el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, dues obres mestres del gòtic internacional del segle XV.
Fins ara, la visita lliure no era possible, especialment després del robatori de l’arqueta l’any 1980. Ara, gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat, el monestir obrirà tots els dissabtes de 10:30 a 13:30 h i els diumenges i festius de 10:30 a 14:00 h.
Un patrimoni d’alt valor històric i artístic
Entre els elements més destacats del monestir hi ha el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra del pintor Joan Antigó, així com el campanar amb cúpula, el claustre i l’església, datats del segle XVIII. L’arqueta de Sant Martirià, un reliquiari elaborat pels argenters gironins de la família Artau, també es podrà veure en la nova obertura del recinte. Tot i això, l’accés al campanar continuarà reservat a les visites guiades.
Els vitralls de Santa Maria dels Turers és l’element més destacat aportat per la reconstrucció posterior a la guerra, realitzats pel taller Antoni Oriach (1947-1962). Banyoles, Pla de l’Estany, setembre de 2022.
Segons el regidor de Cultura i Patrimoni de Banyoles, Miquel Cuenca, aquesta obertura representa un pas important: “Fer accessible el conjunt monumental més important de Banyoles era una prioritat. Encara queden inversions per fer, però no podíem mantenir-lo més temps tancat esperant aquestes reformes.”
Visites guiades i nous materials informatius
A més de la visita lliure, Museus de Banyoles continuarà oferint visites guiades i escolars per entendre la vida monàstica medieval i el paper del monestir en el desenvolupament de Banyoles. Segons el director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, s’està treballant en la millora de l’experiència de la visita amb plafons informatius, codis QR i altres recursos per fer-la més atractiva i, a mitjà termini, ampliar els horaris d’accés.
Les obres duraran un mes i el pas romandrà barrat temporalment
L’Ajuntament de Lloret de Mar ha iniciat la reconstrucció d’un tram del camí de ronda nord, a l’altura del castell, després que el passat mes de setembre es detectés un enfonsament en la zona. Segons ha explicat la regidora de Medi Ambient, Vereda López, l’estructura afectada era un pont amb bigues danyades, fet que va obligar a tallar el pas de vianants per seguretat.
A principis de novembre, el deteriorament va agreujar-se amb l’ensorrament d’una part del pont, obrint un forat de cinc metres al ferm i impossibilitant completament el pas. Davant d’aquesta situació, el Servei Provincial de Costes a Girona, responsable de l’espai en tant que zona de Domini Públic Marítim-Terrestre, va assumir la reparació de la infraestructura.
Els treballs de reconstrucció, que van començar la setmana passada, es preveu que s’allarguin aproximadament un mes a causa de la dificultat d’accés a la zona. Mentre durin les obres, el tram afectat romandrà tancat, però, tal com ha assenyalat la regidora López, hi ha un itinerari alternatiu: “Les persones que vulguin gaudir del camí de ronda poden seguir les escales del passatge de la Bella Dolores i rodejar el recinte del poblat ibèric del turó Rodó fins a enllaçar de nou amb el camí.”
Amb aquesta actuació, es busca garantir la seguretat dels vianants i preservar aquest emblemàtic itinerari costaner, molt freqüentat tant per residents com per visitants.
Mou-te pel càncer: La Run4Cancer arriba a tretze municipis gironins el 2 de febrer
Una cita solidària en suport a la lluita contra el càncer
La solidaritat torna a posar-se en marxa amb una nova edició de la Run4Cancer, l’esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona. El pròxim diumenge 2 de febrer, tretze municipis gironins acolliran aquesta iniciativa en el marc del Dia Mundial contra el Càncer.
Amb el lema “Mou-te pel càncer”, la cursa anima tothom a unir-se en una jornada esportiva que combina esport, solidaritat i consciència social.
Les poblacions participants i els recorreguts
Les localitats d’Aiguaviva, Anglès, Cabanes, Flaçà-Sant Joan de Mollet, Maçanet de la Selva, Navata, Olot, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Riudellots de la Selva, Salt i Torroella de Montgrí seran escenari d’aquesta gran festa esportiva. Les sortides es faran entre les 9 i les 10 del matí, i els participants podran triar entre recorreguts de 5 o 10 km, dissenyats per ser accessibles tant per a caminants com per a corredors de diferents nivells.
Inscripcions obertes i regals per als participants
Les inscripcions per a la Run4Cancer ja es poden formalitzar a través del web oficial de la Fundació Oncolliga Girona (consulta la informació aquí). Aquells que s’inscriguin abans del 27 de gener rebran un cinturó de runner i una tote bag com a obsequi. També es podran fer inscripcions presencials el mateix dia de la cursa. La participació té un cost solidari de només 10 euros, que es destinaran íntegrament als programes de suport als malalts de càncer i les seves famílies.
Una mobilització col·lectiva per una causa comuna
La celebració simultània a tretze municipis és possible gràcies al treball conjunt de les delegacions locals d’Oncolliga, la col·laboració dels ajuntaments i el suport de diverses empreses i entitats. Aquest esforç coordinat permet que cada any milers de persones s’uneixin a la Run4Cancer per mostrar el seu compromís amb la lluita contra el càncer.
Com a part de les activitats de sensibilització, la Fundació Oncolliga Girona ha organitzat una conferència sobre els assajos clínics, en col·laboració amb l’ICO Girona i l’IDIBGI. Aquesta sessió té com a objectiu donar a conèixer el paper fonamental de la investigació científica en la millora dels tractaments contra el càncer.
Amb aquesta 11a edició, la Run4Cancer es consolida com una cita imprescindible al calendari esportiu i solidari de les comarques gironines. El pròxim 2 de febrer, uneix-te a la causa i fes un pas endavant per la lluita contra el càncer. Córrer o caminar mai havia estat tan significatiu!
Aquesta setmana m’han desitjat “bon any” vuit persones. Vuit!
Bon any!
Cada vegada que m’ho han dit, sense saber-ho, m’han alegrat el dia.
És com si aquesta frase, tan curta i senzilla, portés una dosi extra d’energia positiva. Com si algú et digués: “Ei, que encara estàs a temps de començar l’any bé!”.
És fascinant. Una frase tan simple i directa, però que porta alegria, bones intencions i una mica de llum a qualsevol moment.
Però, fins quan es pot dir bon any? Al gener segur que sí. Al febrer? Potser. A l’estiu? Qui sap. Hi ha alguna norma no escrita? M’ho pregunto cada cop que algú m’ho diu.
La veritat és que em fa gràcia imaginar-me la situació. A l’abril, algú que et veu de fa temps, s’atreveix i et diu: “Bon any!”. A l’agost, entre platges i xancletes, algú ho deixa anar. I a l’octubre, ja per Halloween, et saluden amb un “Bon any!” mentre toquem una porta amb un “crit o confit, castanya o moniato”.
Potser ens hauríem d’atrevir més. Fer-ho durar.
Dos paraules, un somriure.
Aquest any m’ho he proposat. Vull sumar-me a aquesta gent. Aquestes valentes i valents de l’alegria espontània. Intentaré encomanar-me’n i repartir “bon any” a tort i a dret. Així, perquè sí. Perquè mai no és massa tard per desitjar coses bones.
I parlant de començar bé, saps què és perfecte per fer-ho? Un bon cap de setmana ple de plans amb On Anem Avui. De fires per la província de Girona n’hi ha poques, certament. Però molt a prop, hi ha algunes que tenen bona pinta.
Aquí tens l’agenda pel 25 i 26 de gener en la província de Girona. Qui sap, potser encara trobes algú que et desitja bon any! O potser ets tu qui s’anima a fer-ho.
Bon any!
Feu coses! Bon cap de setmana.
PD1. Recordeu que per la web i a l’agenda tenim moltes coses més a fer. Consulteu l’Agenda de Girona
PD2: Si no estàs apuntat en el nostre Whasapp… Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueuAlta OnAnemAvui. Més info… al final d’aquesta publicació.
Parets Medieval. Fira Medieval a Parets del Vallès
13ª Fira de l’oli i l’olivera becaruda d’Ullastrell
Fira de Romeus a Monistrol de Montserrat
Fira de Sant Sebastià a Sant Pere de Torelló
Apunta’t al WhatsApp
És Ben Fàcil!
Un Whatsapp i llestos.
Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç: Alta OnAnemAvui Giironao Alta OnAnemAvui Barcelona.
Es descobreix una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny en una recerca paleontològica en què ha participat el Departament de Cultura
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha descrit una nova espècie de rèptil, Kapes signus, que va viure al Triàsic Mitjà, fa uns 245 milions d’anys, al massís del Montseny. Aquest rèptil, de mida petita, hauria conviscut amb altres espècies ja conegudes a la zona, com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat l’any 2011 al Pla de la Calma. L’estudi també ha analitzat diverses restes dentals fòssils que revelen una biodiversitat sorprenent i desconeguda en els ecosistemes terrestres del Triàsic Mitjà (fa entre 242 i 245 milions d’anys) al Montseny.
La recerca s’ha centrat en les fàcies del Buntsandstein de la zona del Montseny, uns estrats rogencs de l’Anisià (fa entre 242 i 245 milions d’anys), on s’han trobat vuit tipus diferents de dents pertanyents a grups com els temnospòndils capitosàurids (grans amfibis semblants a cocodrils), els arcosauromorfs (avantpassats dels dinosaures i cocodrils) i els procolofònids (petits rèptils herbívors de cos robust).
Aquesta investigació ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de projectes com “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya” i altres programes del Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes, que des del 2014 impulsa el suport a aquestes disciplines mitjançant convocatòries quadriennals. Durant el període 2022-2025, l’ICP lidera sis projectes de recerca paleontològica finançats per aquestes convocatòries.
Kapes signus: l’espècie descoberta al Montseny
El descobriment més significatiu de l’estudi és la descripció d’una nova espècie de rèptil procolofònid, Kapes signus. Els procolofònids van ser un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. Durant el Triàsic van tenir una distribució gairebé cosmopolita i es coneixen diversos gèneres arreu del món. La troballa al Montseny amplia la distribució paleogeogràfica coneguda del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit. La nova espècie Kapes signus presenta característiques dentals úniques no conegudes en altres espècies del seu gènere.
“La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, destaca Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. “Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava”. El nom específic “signus” escollit pels investigadors deriva del terme llatí per a Montseny, “Mont-signus”, que es tradueix com a “muntanya senyal”, reflectint les característiques geològiques particulars de la zona.
Més descobriments sobre la vida al Triàsic Mitjà
“El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial”, explica Marc Riccetto, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d’inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent”, explica Riccetto.
La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus). Inicialment, aquest grup d’animals se’l va batejar com a “laberintodonts” per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, aquest grup d’amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.
L’estudi també posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids (representats pel Calmasuchus) haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement alimentant-se de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, incloent-hi altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.
“La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics”, comenta el coautor Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’ICP-CERCA. “Els seus hàbits alimentaris haurien tingut un impacte significatiu en l’estructura i dinàmica d’aquests ecosistemes del Mesozoic primerenc”. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es pot descartar totalment que ocasionalment s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.
L’estudi també contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià. També coneguda com la Gran Mortaldat, es tracta de l’esdeveniment d’extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, molt més devastador del que va acabar amb els dinosaures. Va tenir lloc fa aproximadament 252 milions d’anys i va marcar el final del període Permià i el començament del període Triàsic. S’estima que al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres van desaparèixer durant aquest episodi, transformant radicalment la vida en tots els ecosistemes.
La recerca al massís del Montseny
L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic Mitjà. “Aquest estudi és només el començament”, afirma Fortuny. “Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes”.
En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per als ecosistemes del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial, revelant una paleobiodiversitat rica i diversa que va molt més enllà de l’abundant capitosaure Calmasuchus acri. La recerca en aquesta zona de Catalunya ha desvelat una notable varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra a uns complexos ecosistemes durant el Triàsic Mitjà amb unes dinàmiques entre les espècies que hi habitaven més intricades del que es pensava inicialment.
Aquest gener, per fi, he esborrat dues sèries de la llista de pendents. Dues produccions “made in Spain”, una de set capítols i l’altra de vuit, signades pels “Javis” (Javier Ambrossi i Javier Calvo): La Mesías i Veneno. Històries que m’han deixat amb el cor en un puny i que, alhora, m’han fet somriure. Dues sèries intenses, plenes de bellesa, alegria i tragèdia. Dues joies que no puc fer altra cosa que recomanar-vos.
Índex
La Mesías i Veneno: històries que emocionen, sorprenen i et deixen amb el cor en un puny.
La Mesías: Una Història que et captiva des del primer moment
La Mesías és una d’aquelles sèries que t’enganxa amb una sola escena. De sobte, et trobes devorant capítol rere capítol, incapaç de deixar-la. Amb només vuit episodis, aquesta producció de Movistar Plus+ combina thriller, drama i musical per explicar una història tan colpidora com absorbent.
Tot comença amb un vídeo viral d’un grup pop cristià format per germanes, que ens transporta al passat de l’Enric, un home marcat per una infància dominada pel fanatisme religiós i una mare amb deliris messiànics. Bona part de la trama es desenvolupa a la província de Girona, amb paisatges i escenaris que segur que us resultaran familiars. De fet, la inspiració per aquesta història prové directament d’aquestes terres.
Els traumes de l’Enric i els misteris d’aquesta família són el fil conductor d’una trama que alterna moments intensos, secrets sorprenents i escenes carregades d’emoció. Els personatges, interpretats per un repartiment impecable amb noms com Roger Casamajor, Macarena García, Albert Pla i Carmen Machi, aconsegueixen fer-te sentir com si formessis part de la seva història.
Quina història.
És una sèrie que va més enllà de l’entreteniment. Fa reflexionar sobre la fe, els vincles familiars i el pes del passat, i ho fa amb una narrativa tan clara com poderosa.
Recomanada.
Veneno: Un Relat honest i Colpidor
Veneno és molt més que la biografia de Cristina “La Veneno” Ortiz. Basada en les memòries de Valeria Vegas, aquesta producció d’Atresplayer Premium explora la identitat, la superació personal i el sensacionalisme dels mitjans de comunicació.
La sèrie ens transporta als anys 90, mostrant l’ascens de La Veneno com a icona televisiva i la seva relació amb Valeria, una periodista trans que decideix donar veu a la seva història. Amb un guió impecable i una posada en escena que recrea amb precisió l’Espanya de l’època, els “Javis” ens presenten un relat profundament humà.
Les interpretacions de Marcos Sotkovszki, Daniela Santiago, Jedet i Isabel Torres ens mostren les múltiples facetes d’un personatge complex, alhora vulnerable i lluitador. Veneno no és només un homenatge a Cristina Ortiz; és una crítica social als mitjans i un reflex del camí que encara hem de recórrer com a societat.
Un camí llarg.
La ficció que es torna Realitat
Aquestes sèries et deixen pensant. Perquè, darrere d’una actuació, d’una frase dita amb un somriure o d’un escàndol televisiu, sovint s’hi amaguen històries reals. I no sempre són històries felices.
Pensa en aquella vegada que vas riure davant un vídeo viral, una entrevista esbojarrada o un espectacle en el carrer o rebut directament en el teu whatsapp. Potser t’hi vas sumar, compartint memes o fent bromes. Però t’has preguntat què hi havia darrere? Potser aquella persona, que semblava tan segura d’ella mateixa, s’estava desfent per dins. Potser aquell somriure amagat portava anys de lluita, de dolor i d’històries que mai s’arriben a explicar.
Veneno t’ho posa davant dels ulls: la figura que tothom convertia en un espectacle era, en realitat, algú amb somnis, vulnerabilitats i cicatrius que ningú es molestava a veure. La Mesías et recorda que, darrere d’una escena potent, sovint hi ha un passat carregat de traumes i esforços per sobreviure.
I això, d’alguna manera, ens interpel·la. Ens fa veure com, a les xarxes i a la vida, sovint mirem sense veure. Riure és fàcil. Però entendre que, darrere de tot, hi ha una història que no coneixem, pot canviar-ho tot.
Dues Sèries, Dos Must-Watch
Aquestes dues sèries m’han emocionat. Dos imperdibles. Les seves històries, plenes d’intensitat i bellesa, són una mostra de la qualitat que poden oferir les produccions espanyoles. Tant si et sedueix el drama familiar de La Mesías com el relat cru i emotiu de Veneno, et prometo que no et deixaran indiferent.
Així que, si aquest gener, o quan trobis un moment, busques històries que et facin pensar, riure i, segurament, plorar, ja tens plans. Gaudeix-les. I, qui sap, potser també acabes mirant el món amb uns altres ulls.
El Rally Lloret de Mar supera els 100 equips a falta de dos setmanes pel tancament d’inscripcions
Des del seu retorn l’any 2020, la prova amb seu a la Capital del Motor segueix creixent i consolidant-se tant en el panorama estatal com a l’estranger, sobretot a França. A falta de quinze dies pel tancament d’inscripcions, l’interès per la dotzena edició del Rally Lloret de Mar (14-16 de febrer de 2025) torna a quedar patent amb una xifra provisional d’inscrits que ja supera el centenar en una mescla equilibrada de vehicles moderns i clàssics repartits entre les categories de Velocitat, Regularitat i Legend.
Son varis els punts atractius d’aquest ral·li que faciliten aquestes xifres any rere any. El primer, l’entorn incomparable de Lloret de Mar, una ciutat bolcada amb la prova i que ofereix autèntiques imatges de postal com la de tots els vehicles al Passeig Marítim, amb la platja i el reconegut castell de fons. Un altre seria el seu llarg itinerari dividit en dues etapes per les carreteres més boniques de la província de Girona, els aficionats més nostàlgics segur que guarden un record ben especial del pas del Mundial de Ral·lis per aquests trams. El Rally Lloret és la ocasió perfecta per competir per les mateixes carreteres que els millors equips del món ho van fer durant tants anys ja que el 100% del recorregut havia format part del WRC.
Les imatges espectaculars de les darreres edicions, juntament amb el ressò a mitjans de comunicació, xarxes socials i el tradicional però efectiu mètode del boca-orella ha fet arribar la marca del Rally Lloret de Mar més enllà del territori català. Cada any augmenta el percentatge de participants vinguts de fora de les nostres fronteres i enguany aquest creixement encara ha estat més acusat: el 30% de les inscripcions venen de fora de Catalunya.
La prova estarà formada per dues etapes, com ja és habitual, però amb una novetat important. El ral·li passa a disputar-se dissabte i diumenge. Durant el divendres, però, ja hi haurà activitat. Es duran a terme les verificacions administratives a l’Hotel Evenia – Olympic Palace i les tècniques al Pavelló Esportiu, a més d’el shakedown (tram de proves) a Lloret Blau de 15h30 a 18h30.
Lloret de Mar tornarà a aglomerar gran part de l’activitat del ral·li. Els reagrupaments després de cada bucle de trams, així com els parcs tancats seran al Passeig Marítim, lloc on hi haurà un gran ambient durant tot el cap de setmana i que conclourà amb l’entrega de trofeus el diumenge a la tarda. Per altra part, es podran veure treballar els mecànics en múltiples ocasions a les assistències davant de l’Hotel Evenia – Olympic Palace, una bona manera d’acostar el públic general a la prova.
Dissabte dia 15 arrancarà la competició de forma oficial amb la sortida protocol·lària des del Passeig Marítim de Lloret a les 10h30 i els participants es dirigiran a la primera etapa, que estarà formada pels trams de la costa i voltants de Girona.
TC1/4/7 Tossa – Cadiretes: Tram més que ideal per començar el ral·li! La carretera que serpenteja pel costat del mar entre Tossa fins a l’encreuament cap a Sant Grau ofereix imatges de revista. A partir del citat encreuament, els equips encaren la sinuosa pujada fins a passar l’ermita, moment que comença una bonica zona de descens. Pels amants de la nit, aquest tram es disputarà en tres ocasions, l’última d’elles ja de fosc.
TC2/5 Els Àngels: La proximitat amb la ciutat de Girona la converteix en una de les carreteres més conegudes de la província, però la seva presència en proves internacionals fa que sigui una de les més desitjades per tots els pilots. En la seva versió llarga, aquest tram està format per dues parts diferenciades. La primera és una successió revirada en pujada que arriba fins al Santuari dels Àngels. A partir d’allà canvia sobtadament el ritme amb una baixada frenètica fins a Madremanya.
TC 3/6 Santa Pellaia: El tram per la carretera que uneix La Bisbal d’Empordà i Cassà de la Selva tancarà el bucle d’especials de la primera etapa. El seu bon asfalt no permet baixar el ritme tot i ser una cronometrada curta, obligant a pilots i copilots a no baixar la guàrdia en cap moment!
Després de repetir en dues ocasions aquest conjunt de trams de l’interior de les terres gironines, més la tercera passada per Tossa-Cadiretes, els equips retornaran a Lloret de Mar a partir de les 21h37 de la nit.
A les 8h00 del diumenge 16 de febrer es donarà la sortida a la segona etapa de la prova, altre cop sortint del podi situat davant el mar, una de les postals més boniques que ens deixa la primera cita del calendari del Campionat de Catalunya de Ral·lis.
TC8/10 Cladells: La carretera que uneix Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm, amb les seves típiques corbes enllaçades contra-peraltades conegudes popularment com a “banyeres”, és una de les preferides per tots els equips. Un tram llarg que pot decidir la prova o ajudar als participants més endarrerits durant la jornada de dissabte a recuperar posicions.
TC9/11 Osor: Un clàssic entre els clàssics. Una especial exigent, que no dona ni un segon de relaxament a pilots i copilots. Sovint amb un asfalt en condicions complicades quan fa fred i hi ha humitats que pot posar emoció al final del ral·li.
El primer participant arribarà a Lloret de Mar després d’haver realitzat dos passades per cadascun d’aquests trams a partir de les 14h51. Amb més de 160 quilòmetres cronometrats a les espatlles pels millors trams de les terres gironines, arribar al parc tancat final serà la millor de les recompenses pels equips!
Gener avança ràpid, i ja som a la setmana dels barbuts.
Tornem amb els resums de cap de setmana! ara sí! amb normalitat. Ens heu anyorat o heu pensat amb OnAnemAvui?
Aquest cap de setmana arriba marcat pels Tres Tombs i Sant Antoni.
A tot Girona i Catalunya hi trobem festes majors i fires plenes d’activitats amb animals. Hi ha llocs on podreu portar a beneir el vostre gos, gat… o fins i tot una serp.
Sí, una serp!
🐍
Imagino que com a mascota, perquè la humanitat no deixa mai de sorprendre’ns.
Aquest estiu vaig anar a un restaurant de costa, tocant a les illes Medes. Estava a la terrassa quan vaig veure una família dinant amb… una serp. Allà, al costat de la taula, com si res. La noia, que la portava, menjava tranquil·lament, com si fos la convidada d’honor. La gent, nens i nenes, s’acostaven fascinats i alhora amb una mica de por. Li feien fotos, preguntaven per ella… i fins i tot, algun autògraf, potser? No, això no! Però semblava que aquella serp era una estrella de la música i havia fet el hit de l’estiu.
Un animal primitiu que es movia constantment, mentre la família intentava controlar-la. Quin patiment veure-ho! Per ells, segurament, el pa de cada dia.
I NO, no li van demanar el menú del dia. Li feien petons, la miraven fascinats… però res de menjar.
Tornem al cap de setmana!
Gaudiu-lo i aprofiteu aquest temps esplèndid que tindrem.
Respireu aire fresc, tasteu alguna cosa nova, perdeu-vos pel vostre poble o descobriu un racó diferent. Passegeu sense pressa, gaudiu de les petites coses i deixeu que els moments us sorprenguin.
Rieu molt, compartiu amb qui estimeu, i, sobretot, no deixeu que aquest cap de setmana passi sense haver fet alguna cosa que us faci sentir vius.
Bon divendres i cap de setmana!
PD1. Recordeu que per la web i a l’agenda tenim moltes coses més a fer. Consulteu l’Agenda de Girona
PD2: Si no estàs apuntat en el nostre Whasapp… Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueuAlta OnAnemAvui. Més info… al final d’aquesta publicació.
Si no esteu apuntats al grup de Whatsapp i no esteu rebent el resum directament al mòbil. Afegiu el nostre telèfon ( 625585425 ) a la vostra agenda i envieu o cliqueu aquest enllaç: Alta OnAnemAvui Giironao Alta OnAnemAvui Barcelona.
Amb el lema “Més noms per a l’amor”, el festival de literatura MOT 2025 explorarà les múltiples facetes de les relacions sexoafectives a través de les lletres, sota el comissariat de l’escriptora i filòsofa Montse Barderi. L’edició d’enguany se celebrarà del 20 al 22 de març a Girona i del 27 al 29 de març a Olot, consolidant aquest esdeveniment com una cita ineludible per als amants de la literatura.
Inspirant-se en un vers de Maria-Mercè Marçal, Barderi planteja la necessitat de repensar i ampliar els models d’amor que hem heretat. Amb aquesta perspectiva, el festival abordarà temes com la passió, l’amor contrariat, les relacions queer, les diferents etapes de l’amor al llarg de la vida, o la seva relació amb la tecnologia i la IA. A més, també es reflexionarà sobre debats actuals com la fidelitat en una societat hipersexualitzada.
El MOT 2025 reunirà autors nacionals i internacionals que han reflexionat sobre aquestes qüestions, convertint Girona i Olot en escenaris plens de converses literàries. Amb aquesta aposta, el festival continua fidel al seu objectiu de crear diàlegs enriquidors entre escriptors i lectors, mantenint la seva essència després d’11 edicions d’èxit.
Montse Barderi, nascuda a Sabadell el 1969, serà la responsable d’orientar aquesta edició del MOT. Especialista en estudis de gènere, escriptora i periodista cultural, Barderi té una àmplia trajectòria que inclou el comissariat de l’Any Teresa Pàmies i la publicació de llibres com El amor no duele (2016) i Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (2020). Amb la seva experiència, Barderi planteja un MOT que, en les seves paraules, “ens permetrà veure la realitat amb una mirada més àmplia, com quan llegeixes un bon llibre.”
Aquest esdeveniment literari està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot, amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Bambi, una vida al bosc: Una emotiva història de creixement i supervivència
La pel·lícula Bambi, una vida al bosc ens transporta al cor de la natura per narrar la commovedora història d’un jove cervatell que, des de ben petit, ha d’aprendre a afrontar els reptes de la vida al bosc. Dirigida per Michel Fessler, aquesta obra d’animació combina bellesa visual i una trama plena de valors universals que ha emocionat generacions senceres.
El protagonista, Bambi, viu els seus primers anys envoltat de la protecció de la seva mare, qui li ensenya els secrets de la natura i com sobreviure en un entorn tan fascinant com perillós. Però tot canvia de manera tràgica quan uns caçadors els separen per sempre. A partir d’aquí, el petit cervatell haurà de trobar el seu camí amb l’ajuda del seu pare, el Gran Cérvol, i els seus amics del bosc. Aquesta aventura de creixement personal el porta a descobrir el coratge que hi ha dins seu i a esdevenir un cérvol fort i independent.
Amb una narrativa plena de tendresa, “Bambi, una vida al bosc” és molt més que una pel·lícula d’animació: és un homenatge a la natura i una reflexió sobre la importància de la família, l’amistat i la resiliència. Ideal per a tota la família, aquesta obra és una experiència que quedarà gravada al cor dels espectadors.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.ACCEPTAR
