Hi havia una vegada, en un distant i majestuós imperi, un home anomenat Juli Cèsar. Segur que el coneixeu, heu llegit i vist pel·lícules sobre ell. El seu nom, sinònim de poder i grandesa, es convertiria en llegenda i el seu llegat perduraria en el temps. En aquest imperi, el calendari jugava un paper fonamental per a la vida quotidiana dels seus habitants, i un mes en particular estava destinat a ser l’homenatge anual a aquest gran líder. Aquest mes era conegut com Julius, el nostre juliol, en honor a la memòria de Juli Cèsar.
Per comprendre la importància d’aquest mes, hem de retrocedir en el temps, fins a l’època en què Juli Cèsar caminava entre els homes com un semidéu. Era un home amb una intel·ligència excepcional i una habilitat estratègica sense parangó. El seu coratge i la seva determinació eren inigualables. Va viatjar per terres desconegudes, conquerint regnes i expandint els dominis de Roma amb cada pas.
Però no només era un líder militar, sinó que també era un polític astut i carismàtic. Va desafiar els convencionalismes de l’època i va trencar les barreres de la política romana. La seva popularitat creixia com la flama d’un incendi descontrolat, guiant-lo cap a l’ascensió al poder suprem.
El mes de Julius, que ara coneixem com a juliol, ha conservat el seu nom al llarg dels segles com un homenatge a la figura trascendental de Juli Cèsar. El calendari romà, establert pel mateix Cèsar, va marcar un abans i un després en la forma com mesuràvem el temps. Abans d’aquesta reforma, l’any començava al març, però amb el nou calendari es va establir que l’any començaria al gener, com ocorre en l’actualitat.
Pel que fa als noms dels mesos, Quintilis, que era el cinquè mes, va passar a anomenar-se juliol en honor a Juli Cèsar. Aquesta modificació reflectia el reconeixement de la importància i l’impacte del seu lideratge en l’Antiga Roma. La influència de Cèsar es va estendre fins i tot més enllà de les fronteres de la llengua llatina, ja que en diferents idiomes es va mantenir l’arrel del nom Julius.
No obstant això, cal destacar que el calendari julià va tenir una evolució addicional. En l’any 1582, es va implementar el calendari gregorià, que és el calendari que fem servir actualment a Catalunya i en molts països occidentals. Aquesta reforma era necessària per corregir algunes discrepàncies en el calendari julià, que generaven desajustos estacionals.
Malgrat els canvis en el calendari, el nom de juliol s’ha mantingut intacte com un recordatori permanent de la grandesa i el llegat de Juli Cèsar. Un mes, que marca la meitat de l’any i és sinònim d’estiu i vacances.
Calendari Romà antic
El calendari romà antic, conegut com a Calendari de Ròmul, es va establir a l’entorn del 753 aC i tenia només deu mesos. Començava en març i acabava en desembre.
- Martius (31 dies): Aquest era el primer mes de l’any en el calendari romà original i està dedicat al déu Mart, el déu de la guerra. Correspon aproximadament al nostre març
- Aprilis (30 dies): El nom probablement deriva de “aperire”, una paraula llatina que significa “obrir”, en referència a les flors que s’obren a la primavera. Correspon aproximadament al nostre abril.
- Maius (31 dies): Aquest mes es va dedicar a Maia, la deessa de la fertilitat. Correspon aproximadament al nostre maig.
- Junius (30 dies): Aquest mes es va dedicar a Juno, la reina dels déus i protectora de les dones. Correspon aproximadament al nostre juny.
- Quintilis (31 dies): Aquest era originalment el cinquè mes de l’any. Més tard es va renombrar com a Julius en honor a Juli Cèsar. Correspon al nostre juliol.
- Sextilis (30 dies): Originalment el sisè mes, després es va renombrar com a Augustus en honor a l’emperador August. Correspon al nostre agost.
- September (30 dies): Aquest mes pren el seu nom de la paraula llatina “septem”, que significa set. Era el setè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre setembre.
- October (31 dies): Deriva de la paraula llatina “octo”, que significa vuit. Era el vuitè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre octubre.
- November (30 dies): Deriva de la paraula llatina “novem”, que significa nou. Era el novè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre novembre.
- December (30 dies): Deriva de la paraula llatina “decem”, que significa deu. Era el desè i últim mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre desembre.
El calendari de Ròmul no incloïa els mesos de gener i febrer. Aquests es van afegir més tard, al voltant del 713 aC, per l’emperador Numa Pompilius, fent que l’any tingués 355 dies. Els anys de traspàs amb un mes extra es van introduir per ajustar la discrepancia amb l’any solar. Aquest calendari es va utilitzar fins a l’46 aC, quan Juli Cèsar va introduir el calendari julià, que és molt semblant al nostre calendari gregorià actual.
