Cultura Notícies

Dolly, la ovella clonada i el somni del renaixement dels mamuts: Una retrospectiva 20 anys després

Avui celebrem el 20è aniversari del naixent d’un animal que va canviar la nostra comprensió de la biologia: Dolly, la primera ovella clonada a partir d’una cèl·lula adulta. Mentre que reflexionem sobre el llegat de Dolly, mirarem cap al futur amb un nou desafiament en l’horitzó: la clonació d’espècies extintes, per exemple els mamuts.

Recordant a Dolly: 20 anys de la clonació de l’ovella

El 5 de juliol de 1996, ara fa 20 anys, l’ovella Dolly va néixer a l’Institut Roslin d’Escòcia. Va ser la primera vegada que es va clonar un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta, obrint així un nou món de possibilitats en la recerca genètica. La seva existència va desencadenar debats profunds sobre l’ètica de la clonació i va plantejar preguntes sobre les implicacions de la manipulació genètica que encara són rellevants avui en dia.

La Dolly va morir el 9 d’abril del 2003. Ara podem trobar el seu cos dissecat en el Museu Reial d’Edimburg, Escòcia.

La clonació avui: Què hem après de Dolly?

Dos dècades després de la creació de Dolly, la clonació és una tècnica cada vegada més sofisticada. Malgrat que persisteixen preocupacions ètiques sobre la clonació, sobretot en relació a la clonació humana, la tecnologia ha proporcionat avenços importants en àrees com la medicina regenerativa i la conservació d’espècies.

Mirant cap al futur: El renaixement dels mamuts

Mentre celebrem el 20è aniversari de Dolly, els científics estan treballant en el que potser serà el pròxim gran avenç en la clonació: la resurrecció d’espècies extintes. Gràcies a la descoberta i conservació d’ADN de mamut, avui en dia estem a prop de tornar a veure aquest gegant prehistòric passejar sobre la Terra. Aquest esforç monumental ens podria proporcionar una millor comprensió del canvi climàtic, ja que els mamuts van desaparèixer durant l’últim període de escalfament global.

Es possible que en un futur podrem tornar a veure, no només mamuts, també ocells DODO, tigres de Tasmania, Quagga (una subespecie de zebra) o fins i tot un Dents de Sabre. I ja no anem al món màgic d’un Jurassic Parck.

Dolly, el mamut i el nostre futur genètic

Al celebrar el 20è aniversari de l’ovella Dolly, no només fem homenatge al món científic, sinó també a la promesa i els reptes que ens planteja el futur de la genètica. Les lliçons que hem après de Dolly ens ajudaran a navegar en aquest nou horitzó, tant en la clonació d’espècies extintes com en l’ús responsable d’aquesta tecnologia potent. El somni de reviure els mamuts no és només una prova de la nostra habilitat tècnica, sinó també un reflex del nostre desig de reparar els errors del passat i de preservar el nostre futur.

La clonació, com qualsevol avanç tecnològic, porta amb si un conjunt de desafiaments ètics i pràctics. No obstant això, els avenços que ha permès aquesta tecnologia, des de l’augment de la comprensió biològica fins a les possibilitats de preservació d’espècies, són incommensurables. En un futur pròxim, potser fins i tot podrem veure un mamut clonat, caminant una vegada més sobre la Terra, no només com una meravella científica, sinó també com un símbol de la nostra capacitat per innovar i cuidar del nostre planeta.

Dolly ens va ensenyar que la clonació no és només possible, sinó que també pot ser útil per a la ciència i la societat. A mesura que continuem navegant per aquest territori desconegut, és essencial que fem ús de la reflexió crítica, el debat públic i la regulació atenta per garantir que el progrés de la clonació serveixi al bé comú.

El somni de veure un mamut renaixent no és simplement una fantasia de ciència-ficció, sinó un possible futur gràcies a la clonació.

Què opineu?

Hi havia una vegada, en un distant i majestuós imperi, un home anomenat Juli Cèsar. Segur que el coneixeu, heu llegit i vist pel·lícules sobre ell. El seu nom, sinònim de poder i grandesa, es convertiria en llegenda i el seu llegat perduraria en el temps. En aquest imperi, el calendari jugava un paper fonamental per a la vida quotidiana dels seus habitants, i un mes en particular estava destinat a ser l’homenatge anual a aquest gran líder. Aquest mes era conegut com Julius, el nostre juliol, en honor a la memòria de Juli Cèsar.

Per comprendre la importància d’aquest mes, hem de retrocedir en el temps, fins a l’època en què Juli Cèsar caminava entre els homes com un semidéu. Era un home amb una intel·ligència excepcional i una habilitat estratègica sense parangó. El seu coratge i la seva determinació eren inigualables. Va viatjar per terres desconegudes, conquerint regnes i expandint els dominis de Roma amb cada pas.

Però no només era un líder militar, sinó que també era un polític astut i carismàtic. Va desafiar els convencionalismes de l’època i va trencar les barreres de la política romana. La seva popularitat creixia com la flama d’un incendi descontrolat, guiant-lo cap a l’ascensió al poder suprem.

El mes de Julius, que ara coneixem com a juliol, ha conservat el seu nom al llarg dels segles com un homenatge a la figura trascendental de Juli Cèsar. El calendari romà, establert pel mateix Cèsar, va marcar un abans i un després en la forma com mesuràvem el temps. Abans d’aquesta reforma, l’any començava al març, però amb el nou calendari es va establir que l’any començaria al gener, com ocorre en l’actualitat.

Pel que fa als noms dels mesos, Quintilis, que era el cinquè mes, va passar a anomenar-se juliol en honor a Juli Cèsar. Aquesta modificació reflectia el reconeixement de la importància i l’impacte del seu lideratge en l’Antiga Roma. La influència de Cèsar es va estendre fins i tot més enllà de les fronteres de la llengua llatina, ja que en diferents idiomes es va mantenir l’arrel del nom Julius.

No obstant això, cal destacar que el calendari julià va tenir una evolució addicional. En l’any 1582, es va implementar el calendari gregorià, que és el calendari que fem servir actualment a Catalunya i en molts països occidentals. Aquesta reforma era necessària per corregir algunes discrepàncies en el calendari julià, que generaven desajustos estacionals.

Malgrat els canvis en el calendari, el nom de juliol s’ha mantingut intacte com un recordatori permanent de la grandesa i el llegat de Juli Cèsar. Un mes, que marca la meitat de l’any i és sinònim d’estiu i vacances.

Calendari Romà antic

El calendari romà antic, conegut com a Calendari de Ròmul, es va establir a l’entorn del 753 aC i tenia només deu mesos. Començava en març i acabava en desembre.

1. Martius (31 dies): Aquest era el primer mes de l’any en el calendari romà original i està dedicat al déu Mart, el déu de la guerra. Correspon aproximadament al nostre març
2. Aprilis (30 dies): El nom probablement deriva de “aperire”, una paraula llatina que significa “obrir”, en referència a les flors que s’obren a la primavera. Correspon aproximadament al nostre abril.
3. Maius (31 dies): Aquest mes es va dedicar a Maia, la deessa de la fertilitat. Correspon aproximadament al nostre maig.
4. Junius (30 dies): Aquest mes es va dedicar a Juno, la reina dels déus i protectora de les dones. Correspon aproximadament al nostre juny.
5. Quintilis (31 dies): Aquest era originalment el cinquè mes de l’any. Més tard es va renombrar com a Julius en honor a Juli Cèsar. Correspon al nostre juliol.
6. Sextilis (30 dies): Originalment el sisè mes, després es va renombrar com a Augustus en honor a l’emperador August. Correspon al nostre agost.
7. September (30 dies): Aquest mes pren el seu nom de la paraula llatina “septem”, que significa set. Era el setè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre setembre.
8. October (31 dies): Deriva de la paraula llatina “octo”, que significa vuit. Era el vuitè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre octubre.
9. November (30 dies): Deriva de la paraula llatina “novem”, que significa nou. Era el novè mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre novembre.
10. December (30 dies): Deriva de la paraula llatina “decem”, que significa deu. Era el desè i últim mes en l’antic calendari romà. Correspon al nostre desembre.

El calendari de Ròmul no incloïa els mesos de gener i febrer. Aquests es van afegir més tard, al voltant del 713 aC, per l’emperador Numa Pompilius, fent que l’any tingués 355 dies. Els anys de traspàs amb un mes extra es van introduir per ajustar la discrepancia amb l’any solar. Aquest calendari es va utilitzar fins a l’46 aC, quan Juli Cèsar va introduir el calendari julià, que és molt semblant al nostre calendari gregorià actual.